La solitud del profeta
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
—No et casis ni tinguis aquí cap fill ni cap filla,
perquè, referent als fills i filles que naixeran en aquest país, referent a les mares que els infantaran i als pares que els engendraran, això us faig saber jo, el Senyor:
Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers.
»Això et dic jo, el Senyor: No prenguis part en un àpat funerari, no et posis de dol ni et planyis, perquè jo retiro d’aquest poble la meva amistat, el meu amor i la meva misericòrdia. Ho dic jo, el Senyor.
Rics i pobres d’aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells;
ningú no llescarà el pa del condol per consolar els qui ploren un difunt, ni els faran beure la copa del consol pel pare o per la mare.
»Tampoc no entris en cap casa on facin un convit, no t’asseguis a menjar i beure amb ells.
Això anuncia el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia.
»I quan anunciaràs tot això a aquest poble, ells et preguntaran: “Per què el Senyor ha decretat contra nosaltres unes desgràcies tan grans? Quines culpes o pecats hem comès contra el Senyor, el nostre Déu?”
Llavors respon-los: “Els vostres pares m’han abandonat: han anat darrere altres déus, els han venerat i els han adorat. M’han abandonat i no han observat la meva Llei. Ho dic jo, el Senyor.
Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi.
Per això us llançaré fora d’aquest país, a un país que no coneixíeu ni vosaltres ni els vostres pares: allà podreu donar culte nit i dia als altres déus. El que és jo, no us concediré pas la meva gràcia.”
Promesa de retorn
»Tanmateix venen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d’Egipte”,
sinó: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país del nord i dels altres països on els havia escampat.” Jo els faré tornar a la seva pròpia terra, la que vaig donar als seus pares.
Càstig dels culpables
»Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques.
Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s’amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor.
Jo els faré pagar el doble de les seves culpes i pecats perquè han profanat el meu país: la carronya repugnant i abominable dels seus ídols ha omplert la meva heretat.
Tothom reconeixerà l’únic Déu
El Senyor és la meva força i la meva fortalesa, el meu refugi en dies de perill. Nacions d’un cap a l’altre de la terra vindran a tu i diran: «Quin engany, els déus heretats dels nostres pares! No són res ni valen per a res.»
«Pot fabricar-se déus un home? Però si no en són, de déus!
Per això els vull instruir: aquesta vegada els faré conèixer la meva força i el meu poder, i sabran que el meu nom és “el Senyor”.»