Gènesi 22

236 referències creuades · llegeix el capítol →

El sacrifici d’Isaac

Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: —Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens.

Hebreus 11,17 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses ⤳
Jaume 2,21 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? ⤳
Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. ⤳
Jaume 1,12-14 Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen. […] ⤳
1 Pere 1,7 perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, molt més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. ⤳
1 Corintis 10,13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar. ⤳
Proverbis 17,3 Gènesi 22,11 Gènesi 22,7 Deuteronomi 8,16 Èxode 15,25-26 Èxode 3,4 2 Cròniques 32,31 Isaïes 6,8 Èxode 16,4 Jutges 2,22 Deuteronomi 13,3

Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.

Joan 3,16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. ⤳
Romans 8,32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? ⤳
Hebreus 11,17 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses ⤳
1 Joan 4,9-10 L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. […] ⤳
Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
Gènesi 22,16 —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix ⤳
Gènesi 22,12 2 Reis 3,27 2 Cròniques 3,1 Jutges 11,39 Gènesi 21,12 Jutges 11,31 Romans 5,8 Miquees 6,7

L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat.

Salms 119,60 M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. ⤳
Mateu 10,37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. ⤳
Lluc 14,26 —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. ⤳
Hebreus 11,17-19 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses […] ⤳
Gènesi 17,23 Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat. ⤳
Cohèlet 9,10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa. ⤳
Gènesi 21,14 Gàlates 1,16 Isaïes 26,3-4

El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant.

Lluc 13,32 Ell els respongué: —Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. ⤳
Mateu 17,23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt. ⤳
Osees 6,2 Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar i viurem a la seva presència. ⤳
1 Corintis 15,4 i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, ⤳
Ester 5,1 Al cap de tres dies, Ester es va posar els vestits reials i es quedà dreta a l’atri interior del palau, davant la sala de recepcions. El rei s’estava assegut al tron del fons de la sala, enfront mateix de l’entrada. ⤳
2 Reis 20,5 —Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor, ⤳
1 Samuel 26,13 Èxode 5,3 Nombres 10,33 Levític 7,17 Nombres 31,19 Nombres 19,19 Èxode 19,11 Josuè 1,11 Èxode 19,15 Nombres 19,12 Èxode 15,22

Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.

Hebreus 11,19 Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció. ⤳

Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre,

Joan 19,17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. ⤳
1 Pere 2,24 Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava. ⤳
Mateu 8,17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties. ⤳
Isaïes 53,6 Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. ⤳

Isaac digué al seu pare: —Escolta, pare. Abraham va respondre: —Què vols, fill meu? Li diu Isaac: —Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?

Romans 8,15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà , Pare!» ⤳
Èxode 12,3 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. ⤳
Mateu 26,42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. ⤳
Joan 18,11 Jesús digué a Pere: —Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? ⤳
Gènesi 4,2-4 Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. […] ⤳
Gènesi 8,20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar. ⤳
Mateu 26,39

Abraham li respon: —Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts.

Joan 1,36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: —Mireu l’anyell de Déu! ⤳
Joan 1,29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: —Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! ⤳
Apocalipsi 5,12 que exclamaven amb veu forta: —Digne és l’Anyell que ha estat degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança. ⤳
Apocalipsi 13,8 Tots els habitants de la terra l’adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l’Anyell degollat. ⤳
Gènesi 18,14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. ⤳
Mateu 19,26 Jesús se’ls mirà i els digué: —Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. ⤳
Apocalipsi 7,14 1 Pere 1,19-20 2 Cròniques 25,9 Apocalipsi 5,6

Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.

Jaume 2,21 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? ⤳
Hebreus 11,17-19 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses […] ⤳
Filipencs 2,7-8 sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, […] ⤳
Gènesi 22,2-4 Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. […] ⤳
Fets 8,32 El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obre la boca. ⤳
Gàlates 3,13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul. ⤳
Isaïes 53,4-10 Marc 15,1 Efesis 5,2 Gènesi 8,20 Mateu 26,1-27 Joan 10,17-18 Mateu 21,1-46 Salms 118,27 Gènesi 12,7 1 Pere 2,24 Hebreus 9,28 Mateu 27,2

Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.

Jaume 2,21-23 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? […] ⤳
Hebreus 11,17-19 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses […] ⤳

Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: —Abraham, Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens.

Èxode 3,4 Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: —Moisès, Moisès! Ell respongué: —Soc aquí. ⤳
Gènesi 21,17 Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: —Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. ⤳
Gènesi 22,16 —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix ⤳
Gènesi 16,9-10 L’àngel del Senyor li va manar: —Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la. […] ⤳
Fets 26,14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: »—Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló. ⤳
Fets 9,4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia: —Saule, Saule, per què em persegueixes? ⤳
Gènesi 16,7 Gènesi 22,1 Gènesi 22,12 1 Samuel 3,10

L’àngel li va dir: —No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.

Jaume 2,21-22 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? […] ⤳
Jaume 2,18 Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe. ⤳
1 Samuel 15,22 Però Samuel digué: —¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. ⤳
Mateu 10,37-38 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. […] ⤳
Romans 8,32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? ⤳
Gènesi 22,2 Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. ⤳
Mateu 19,29 1 Corintis 10,13 Cohèlet 12,13 Gènesi 26,5 Joan 3,16 Salms 147,11 Salms 25,12 Fets 9,31 Romans 5,8 Proverbis 1,7 Salms 25,14 2 Corintis 8,12 Èxode 20,20 Jeremies 19,5 Miquees 6,6-8 Gènesi 20,11 Job 28,28 Nehemies 5,15 Mateu 16,24

Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill.

1 Corintis 10,13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar. ⤳
2 Corintis 1,9-10 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. […] ⤳
Salms 40,6-8 Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Quants designis has tingut a favor nostre, Déu incomparable! Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar. […] ⤳
Gènesi 22,8 Abraham li respon: —Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts. ⤳
Salms 89,19-20 És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. […] ⤳
1 Pere 1,19-20 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. […] ⤳
1 Corintis 5,7-8 Isaïes 30,21

A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»

Gènesi 22,13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. ⤳
Èxode 17,15 Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard». ⤳
Jutges 6,24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer. ⤳
Gènesi 22,8 Abraham li respon: —Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts. ⤳
Gènesi 16,13-14 Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de «el Déu que em veu», perquè es deia: «¿No he vist el qui em veu?» […] ⤳
Salms 22,4-5 I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel! […] ⤳
1 Samuel 7,12 1 Timoteu 3,16 Gènesi 28,19 2 Corintis 1,8-10 Joan 1,14 Deuteronomi 32,36 Gènesi 32,30 Ezequiel 48,35 Daniel 3,17-25 Miquees 4,10

L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:

Sense referències creuades.

—Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix

Lluc 1,73 que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, ⤳
Hebreus 6,13-14 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix […] ⤳
Salms 105,9 l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac ⤳
Jeremies 51,14 T’ho juro per mi mateix, jo, el Senyor de l’univers: T’ompliré d’una munió d’homes, nombrosos com llagostes, i cantaran sobre teu com qui trepitja raïm.» ⤳
Romans 4,13-14 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. […] ⤳
Jeremies 49,13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.» ⤳
Isaïes 45,23 Gènesi 12,2 Amós 6,8

que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.

Gènesi 15,5 Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència. ⤳
Jeremies 33,22 Com l’estol dels astres, que no es pot comptar, i com la sorra de la vora de la mar, que no es pot mesurar, multiplicaré la descendència del meu servent David i la dels levites que oficien davant meu. ⤳
Gènesi 24,60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules: —Tu ets la nostra germana; que de tu en surtin milers de miríades, que els teus descendents posseeixin les ciutats dels seus enemics. ⤳
Gènesi 26,4 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, ⤳
Salms 72,8-9 Que domini des d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. […] ⤳
Nombres 24,17-19 El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre a Israel que esclafarà els polsos dels moabites, el crani de tots els fills de Set. […] ⤳
Gènesi 13,16 Salms 2,8-9 Apocalipsi 11,15 Efesis 1,3 Deuteronomi 1,10 Josuè 1,1-10 1 Corintis 15,57 Gènesi 27,28-29 Gènesi 32,12 Gènesi 49,25-26 Gènesi 17,6 Deuteronomi 28,2-13 Jeremies 32,22 Gènesi 12,2 Lluc 1,68-75 Daniel 2,44-45 Gènesi 28,14-22 Gènesi 28,3 Miquees 1,9

Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.

Fets 3,25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. ⤳
Gàlates 3,16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. ⤳
Gènesi 12,3 Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. ⤳
Gènesi 26,4-5 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, […] ⤳
Gàlates 3,8-9 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. […] ⤳
Gènesi 18,18 Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. ⤳
Jeremies 7,23 Salms 72,17 Efesis 1,3 Gàlates 3,28-29 Gàlates 3,18 Romans 1,3 Hebreus 11,1-40 Gènesi 22,3 Gènesi 22,10 1 Samuel 2,30

Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.

Gènesi 21,31 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament. ⤳
Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. ⤳
Josuè 15,28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià, ⤳

Els parents d’Abraham: Rebeca

Després d’aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova: —Milcà ha donat vuit fills al teu germà Nahor:

Gènesi 11,29 Abram i Nahor es van casar: la muller d’Abram es deia Sarai i la de Nahor es deia Milcà; era filla d’Aran i germana d’Iscà. ⤳
Gènesi 24,24 Ella li va respondre: —Soc la filla de Betuel, el fill que Milcà va donar a Nahor. ⤳
Gènesi 11,26 Tèrah tenia setanta anys quan va engendrar Abram, Nahor i Aran. ⤳
Proverbis 25,25 Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana. ⤳
Gènesi 24,10 L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor. ⤳
Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
Gènesi 24,15

Us, el primogènit, Buz, el seu germà, Quemuel, el pare d’Aram,

Job 1,1 Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. ⤳
Nombres 23,7 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini: «Balac em crida del país dels arameus, de les serres d’orient em crida el rei de Moab: “Vine, em diu, maleeix-me Jacob! Vine, em diu, amenaça’m Israel!” ⤳
Job 32,2 Però Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram, es va enfurismar contra Job perquè pretenia ser més just que Déu. ⤳
Gènesi 24,10 L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor. ⤳
Salms 60,1-12 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar. […] ⤳

Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.

Sense referències creuades.

Betuel va ser el pare de Rebeca. Milcà va tenir aquests vuit fills de Nahor, germà d’Abraham.

Gènesi 24,15 Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia la gerra a l’espatlla. ⤳
Gènesi 24,51 Aquí tens Rebeca. Pren-la i ves-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor. ⤳
Gènesi 24,60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules: —Tu ets la nostra germana; que de tu en surtin milers de miríades, que els teus descendents posseeixin les ciutats dels seus enemics. ⤳
Gènesi 24,67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare. ⤳
Gènesi 28,5 Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l’arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d’Esaú. ⤳
Romans 9,10 Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d’un sol home, Isaac, el nostre pare. ⤳
Gènesi 25,20 Gènesi 24,47 Gènesi 28,2 Gènesi 24,24

I una concubina seva, anomenada Reümà, també li va donar fills: Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.

Proverbis 15,25 El Senyor aterra la casa dels altius, però aferma la propietat de la viuda. ⤳
Gènesi 25,6 En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d’orient. ⤳
Gènesi 16,3 Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. ⤳