Mateu 10

Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.

Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà;

Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu;

Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.

Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana.

Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”

Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure;

no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin.

Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.

Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten;

si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres.

Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus.

En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població.

»Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.

»Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues,

i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans.

Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat,

perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.

»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran.

Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home.

»El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo.

El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber.

Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.

¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare.

I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats.

Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel.

Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

»No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa.

He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra.

Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.

»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi.

Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi.

Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà.

»Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos.

I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.