Fets 16

Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec.

Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi.

Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.

Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem.

Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia.

Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit que anunciessin la Paraula a l’Àsia.

Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté.

Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada.

Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.»

Després d’aquesta visió vam buscar tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova.

A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis.

D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies.

El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit.

Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l’únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau.

Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: —Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força.

Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci.

La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant: —Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.

Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit: —En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia. I a l’instant l’esperit en va sortir.

Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats.

Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir: —Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat

i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.

La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin.

Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat.

L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.

Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven.

Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.

L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat.

Però Pau va cridar amb veu forta: —No et facis cap mal, que tots som aquí!

L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles.

Després els dugué a fora i digué: —Senyors, què he de fer per a salvar-me?

Ells van respondre: —Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.

Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva.

Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus.

Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.

Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat.

L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li: —Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.

Però Pau s’adreçà als oficials dient-los: —A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!

Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por.

Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat.

Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar.