La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Job

Job 18

185 referències creuades · llegeix el capítol →

Segon poema de Bildad

1

Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué:

  • Job 2,11 Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.
  • Job 8,1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job:
  • Job 25,1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job:
  • Job 42,7-9 Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué: —Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent. […]

L’impiu acaba malament

2

Poseu fi a tantes paraules! Reflexioneu, i després parlarem clar!

  • Job 13,5-6 ¿Qui us farà callar d’una vegada? Potser així arribaríeu a ser savis! […]
  • Proverbis 18,13 Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.
  • Job 3,17 En el país dels morts, els malvats no mouen brega, els extenuats hi troben repòs.
  • Job 16,2-3 De coses així, n’he sentides massa: no es pot aguantar el vostre consol. […]
  • Job 3,5-6 Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espès el cobreixi, que el sol, apagant-se, l’espanti! […]
  • Jaume 1,19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se.
  • Job 21,2Job 33,1Job 8,2Job 11,2
3

Per què hem de permetre que ens tractin com a bèsties? ¿Penseu que som tan beneits?

  • Salms 73,22 jo era incapaç d’entendre-ho: davant teu era estúpid, com les bèsties.
  • Job 17,4 Tu, que els has tancat l’enteniment, no deixaràs pas que triomfin.
  • Job 17,10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres! No trobo ningú que sigui savi!
  • Job 12,7-8 Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. […]
  • Cohèlet 3,18 Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.
  • Romans 12,10 Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres.
4

Tu amb la teva ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’homes la terra o fer lliscar les roques del lloc on reposen?

  • Job 16,9 El seu enuig m’esquartera, m’empaita amb cruixit de dents, em clava uns ulls d’enemic.
  • Job 14,18 Les muntanyes cauen i s’esberlen, les roques llisquen del lloc on són,
  • Job 5,2 Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir el ximple.
  • Job 13,14 M’hi jugo la pell, arrisco la vida.
  • Isaïes 54,10 Ni que les muntanyes s’apartin i se somoguin els tossals, el meu amor mai no s’apartarà de tu, no se somourà la meva aliança de pau. T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»
  • Mateu 24,35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
  • Lluc 9,39Ezequiel 9,9Jonàs 4,9Marc 9,18Job 40,8
5

La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar,

  • Proverbis 13,9 El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
  • Proverbis 24,20 no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga.
  • Proverbis 20,20 Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
  • Job 21,17 Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu i li cau al damunt la desgràcia? ¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
  • Isaïes 50,11 Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums i abrandeu les vostres teies: camineu, doncs, a la claror dels vostres llums i de les teies que heu encès! Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor: haureu de morir enmig de penes.
  • Proverbis 4,19 però el camí dels malvats és negra nit, no veuen on ensopeguen.
  • Job 20,5
6

l’oli de la llàntia se li acaba, la seva vida queda a les fosques.

  • Salms 18,28 Salves el poble humil i fas abaixar els ulls als superbs.
  • Apocalipsi 18,23 La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; ningú no hi sentirà més el cant del nuvi i de la núvia. I és que els teus marxants dominaven el món, perquè tu enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries;
  • Job 21,17 Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu i li cau al damunt la desgràcia? ¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
7

Els seus passos ferms, ara trontollen, caurà a la pròpia trampa:

8

ja té els peus al forat, camina sobre les branques,

  • Salms 9,15 Llavors contaré les teves obres, dignes de lloança, celebraré que m’has salvat, als portals de la ciutat de Sió.
  • Salms 35,8 Que es trobin tot d’una en el desastre, que els atrapin els paranys que em posaven i caiguin dins els clots que han obert.
  • Job 22,10 Per això t’encerclen per totes bandes, t’esvera un pànic improvís.
  • Ester 7,5 El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: —Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?
  • 1 Timoteu 6,9 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició.
  • Proverbis 29,6 El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra.
  • Proverbis 5,22Ester 6,13Ezequiel 32,31 Timoteu 3,7Ester 7,102 Timoteu 2,26Ester 3,9
9

un llaç li enganxa el taló, queda atrapat al parany.

  • Job 5,5 Qualsevol famolenc se’ls menja la collita, els l’agafa fins i tot d’entre els cards; la maldat els xucla tot el que tenen.
  • Job 1,17 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: —Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
  • Isaïes 8,14-15 Jo soc el santuari, però també pedra d’ensopec i roc que fa caure les dues cases d’Israel. Soc un parany i una trampa per als qui viuen a Jerusalem. […]
  • Job 1,15 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
10

La corda s’amagava sota terra, el filat l’esperava al camí.

  • Romans 11,9 I David diu: Que la taula se’ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen!
  • Salms 11,6 Farà ploure dissorts sobre els injustos, foc, sofre i vent ardent: aquesta copa hauran de beure!
  • Ezequiel 12,13 Però jo estendré la meva xarxa damunt d’ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure.
11

L’envaeixen els terrors pertot arreu, el persegueixen pas a pas.

  • Job 15,21 Sempre sent veus que l’esglaien, el Devastador l’assalta mentre està en pau.
  • Jeremies 6,25 No sortiu al camp, no aneu pels camins: l’enemic té l’espasa a la mà hi ha terror pertot arreu.
  • Job 20,25 S’arrenca la fletxa que li surt per l’esquena, treu del seu fel la punta esmolada i el terror cau damunt seu.
  • Jeremies 49,29 Preneu-los tendes i ramats, envelats i tot el bagatge; endueu-vos els seus camells, llanceu contra ells aquest crit: “Terror de tot arreu!”
  • Jeremies 46,5 Què és el que veig? Estan esfereïts i reculen. Els seus guerrers, derrotats, fugen, no es giren. És el “Terror de tot arreu”! Ho dic jo, el Senyor.
  • Levític 26,36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti.
  • Jeremies 20,3-4Apocalipsi 6,15-16Job 6,4Salms 53,52 Corintis 5,11Job 20,82 Reis 7,6-7Salms 73,19Proverbis 28,1
12

La seva força s’esgota per la fam, la misèria es planta al seu costat.

  • 2 Pere 2,3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.
  • 1 Samuel 2,5 S’han de guanyar el pa els qui anaven tips, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills, mentre decau la qui era fecunda.
  • 1 Samuel 2,36 Llavors els supervivents de la teva família aniran a prosternar-se davant d’ell per pidolar una moneda o un tros de pa, i li diran: ‘T’ho demanem, admet-nos a qualsevol servei sacerdotal; que puguem menjar un rosegó de pa!’ ”
  • Isaïes 8,21 haurà de travessar el país, atuït i famolenc. Exasperat de tanta fam, maleirà el seu rei i el seu Déu. Llavors mirarà cap al cel
  • 1 Tessalonicencs 5,3 Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
  • Salms 7,12-14 Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia. […]
  • Job 15,23-24Salms 109,10Salms 34,10
13

La pitjor malaltia, filla de la mort, li podreix la pell i els membres.

  • Job 17,16 Ella baixa amb mi al país dels morts, caiem plegats a la pols.
  • Isaïes 14,30 Els més miserables tenien menjar, i els pobres reposaven segurs; ara, la fam que els enviaré els exterminarà, i el drac matarà els supervivents.
  • Jonàs 2,6 »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà, les algues se m’enredaven al cap.
  • Apocalipsi 6,8 I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i el seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra.
  • Gènesi 49,3 »Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, superior en dignitat, superior en poder,
  • Zacaries 14,12 El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca.
14

L’arrenquen de la pau del seu recer i l’arrosseguen al reialme del terror.

15

S’apoderen de la seva mansió, escampen sofre damunt la seva heretat.

16

És un arbre d’arrels seques i de branques mortes i tallades.

  • Osees 9,16 Efraïm ha rebut molts cops, les seves arrels s’han assecat i no podrà donar més fruit. I si encara tinguessin fills, faré morir el fruit preciós de les seves entranyes.»
  • Isaïes 5,24 Per això, com el foc devora la palla i la flama consumeix el rostoll, ells es podriran de soca-rel i les seves tiges es pansiran, ja que rebutgen l’ensenyament del Senyor de l’univers, menyspreen la paraula del Sant d’Israel.
  • Job 15,30 No podrà sortir de la tenebra, la xardor rostirà els seus rebrots, encesos per l’alè de Déu.
  • Amós 2,9 »Jo que vaig destruir davant vostre els amorreus, homes alts com els cedres i forts com els roures! Jo que els vaig destruir del tot, des dels fruits a les arrels!
  • Malaquies 4,1
  • Job 29,19 Tinc les arrels plantades vora l’aigua, la rosada fa nit a les meves branques.
  • Job 5,3-4
17

El seu record desapareix del país, el seu nom ja no sona per enlloc.

  • Salms 34,16 Els ulls del Senyor vetllen pels justos, els escolta quan criden auxili.
  • Proverbis 10,7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat.
  • Salms 109,13 Que desapareguin els seus descendents i en una generació s’esborri el seu nom.
  • Proverbis 2,22 mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrencats de la terra.
  • Job 13,12 Les vostres lliçons són proverbis de cendra, els vostres raonaments són de fang.
  • Salms 83,4 Tramen un complot contra el teu poble, conspiren contra el teu tresor i diuen:
18

El llancen de la llum a les tenebres, l’expulsen de la terra habitada.

  • Job 20,8 Vola com un somni, sense deixar rastre, s’esvaneix com una visió nocturna.
  • Job 10,22 país d’ombres i desordre, on l’aurora és foscor, i la claror, negra nit.
  • Isaïes 17,13-14 És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent, com la llavor de card que la tempesta s’emporta. […]
  • Daniel 5,21 »El van treure d’enmig dels homes, tenia l’instint de les bèsties, vivia amb els ases salvatges, s’alimentava d’herba com els bous i anava xop de rosada, fins que va reconèixer que el Déu altíssim és l’amo dels reialmes humans i els dona a qui vol.
  • Job 11,14 si les neteges de tota culpa i no aculls la malícia a casa teva,
  • Isaïes 8,21-22 haurà de travessar el país, atuït i famolenc. Exasperat de tanta fam, maleirà el seu rei i el seu Déu. Llavors mirarà cap al cel […]
  • Job 5,14Proverbis 14,32Job 3,20Judes 1,13Daniel 4,33
19

No deixa fills ni parents entre el seu poble, no sobreviu ningú de casa seva.

  • Jeremies 22,30 Això diu el Senyor: Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.»
  • Isaïes 14,21-22 Per la culpa dels pares prepareu ara la matança dels fills: que no s’alcin més a conquerir la terra i a omplir de ciutats el món sencer. […]
  • Isaïes 5,8-9 Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps! Aviat no quedarà lloc per a ningú, habitareu sols en el país. […]
  • Salms 109,13 Que desapareguin els seus descendents i en una generació s’esborri el seu nom.
  • Job 1,19 quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
  • Job 8,4 Els teus fills van pecar contra ell i per això els posà en mans dels seus propis crims.
  • Job 27,14-15Job 42,13-16Job 20,26-28
20

De llevant fins a ponent, tothom queda esborronat escoltant la seva fi:

  • Salms 37,13 Però el Senyor se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora.
  • Jeremies 50,27 Mateu com toros els seus valents, baixeu-los a l’escorxador. Ai d’ells! Ha arribat el seu dia, el temps que els demanaran comptes!
  • Ezequiel 21,25 el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.
  • Jeremies 18,16 Faran del seu país objecte de riota sense fi: seran l’estupor dels qui els veuran. Tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i mourà el cap amb aires de mofa.
  • Deuteronomi 29,23-24 Totes les nacions preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?” […]
  • Abdies 1,11-15 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. […]
  • 1 Reis 9,8Salms 137,7Lluc 19,42Lluc 19,44Job 19,13-19Job 2,12-13
21

«Això resta de l’estatge de l’injust, aquesta és la llar del qui no coneix Déu.»

  • Jeremies 9,3 Guardeu-vos els uns dels altres, no us fieu dels vostres germans, que els germans van per fer travetes, i els companys són marxants de calúmnies.
  • Titus 1,16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.
  • 2 Tessalonicencs 1,8 i enmig d’una flama de foc, per demanar comptes als qui no coneixen Déu i no obeeixen l’evangeli de Jesús, nostre Senyor.
  • Jutges 2,10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel.
  • Jeremies 10,25 Aboca la teva indignació sobre les nacions que no et coneixen, sobre els pobles que no invoquen el teu nom. Han devorat els fills de Jacob: els han devorat, els han consumit, han devastat el seu país.
  • 1 Tessalonicencs 4,5 sense deixar-se endur per la passió del desig com fan els pagans que no coneixen Déu.
  • Salms 79,61 Samuel 2,12Èxode 5,2Job 21,28Job 21,14Romans 1,281 Cròniques 28,9