La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jutges

Jutges 2

257 referències creuades · llegeix el capítol →

Infidelitat del poble a l’aliança

1

L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: —Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres;

2

vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així?

3

Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.

  • Josuè 23,13 sapigueu de cert que el Senyor, el vostre Déu, no continuarà desposseint-los davant vostre. Seran per a vosaltres un llaç i un parany, fuets que us assotaran a l’espatlla i espines clavades als ulls. Així acabareu desapareixent d’aquesta terra excel·lent que us ha donat el Senyor, el vostre Déu.
  • Nombres 33,55 Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar.
  • Deuteronomi 7,16 »Extermina tots els pobles que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans. No en tinguis compassió ni donis culte als seus déus: serien un parany per a tu.
  • Salms 106,36 Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys;
  • Jutges 3,6 Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.
  • Jutges 2,21 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.
  • Èxode 34,12Èxode 23,331 Reis 11,1-7
4

Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.

  • 2 Corintis 7,10 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort.
  • Jaume 4,9 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa.
  • Zacaries 12,10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
  • Proverbis 17,10 Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades.
  • Esdres 10,1 Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
  • 1 Samuel 7,6 Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: —Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
  • Jeremies 31,9Lluc 7,38Lluc 6,21
5

Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.

  • 1 Samuel 7,9 Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà.
  • Gènesi 35,8 Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.
  • Josuè 7,26 El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.
  • Jutges 13,19 Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven,
  • Jutges 6,24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.

Mort de Josuè

6

Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n’anaren cadascú a la seva heretat per prendre’n possessió.

  • Josuè 24,28-31 Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat. […]
  • Josuè 22,6 Josuè els va beneir i s’acomiadà d’ells. Ells se’n tornaren a casa seva.
7

El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.

  • Filipencs 2,12 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació:
  • Josuè 24,31 Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
  • 2 Reis 12,2 Van proclamar-lo rei l’any setè del regnat de Jehú, i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba.
  • 2 Cròniques 24,14-22 Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple. […]
  • 2 Cròniques 24,2 Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Joiadà.
8

Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys,

  • Josuè 24,29-30 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys; […]
9

i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.

  • Josuè 19,50 Seguint una ordre del Senyor, li van donar la ciutat que havia demanat: Timnat-Sèrah, a la muntanya d’Efraïm. Josuè la va reconstruir i s’hi va instal·lar.
  • Josuè 24,30 fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.
10

Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel.

El poble adora altres déus

11

Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals.

12

Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor.

  • Èxode 20,5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
  • Deuteronomi 29,25 i van donar culte a altres déus i els adoraren, uns déus que ells no coneixien i que el Senyor no els havia donat.
  • Deuteronomi 6,14-15 No aneu darrere altres déus, déus de les nacions veïnes, […]
  • Deuteronomi 13,5 Seguiu únicament el Senyor, el vostre Déu, reverencieu-lo, compliu els seus manaments, obeïu-lo, adoreu-lo i manteniu-vos fidels a ell.
  • Deuteronomi 29,18 Que ningú de vosaltres, mentre escolta les paraules d’aquest compromís solemne, no s’enganyi pensant: “Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar pel meu cor obstinat i pervers, perquè on hi ha regadiu no hi ha secada.”
  • Deuteronomi 5,9 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
  • Deuteronomi 31,16-17Deuteronomi 32,15Deuteronomi 33,17Jutges 5,8
13

Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes,

  • Jutges 10,6 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte.
  • Salms 106,36 Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys;
  • 1 Corintis 10,20-22 Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis. […]
  • Jutges 3,7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats.
  • 1 Reis 11,33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
  • 1 Corintis 8,5 És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.
  • 2 Reis 23,131 Reis 11,5Jutges 2,111 Samuel 31,10
14

el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.

15

Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill.

  • Deuteronomi 28,15-68 »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions: […]
  • Josuè 23,15-16 Però, així com s’han realitzat en vosaltres totes les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet, igualment ell farà caure damunt vostre totes les amenaces, fins a fer-vos desaparèixer d’aquesta terra excel·lent que ell, el Senyor, el vostre Déu, us ha donat. […]
  • Levític 26,14-46 »Però si no m’escolteu, si no compliu tots aquests manaments meus, […]
  • Jeremies 44,11 »Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo us vigilo per a desgràcia vostra i exterminaré tot el poble de Judà.
  • Jeremies 18,8 però aquell poble ha desistit de fer el mal que havia motivat la meva amenaça, jo també m’he desdit del mal que tenia decidit contra ells.
  • 1 Samuel 30,6 David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajut del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge
  • Jeremies 21,101 Samuel 13,61 Samuel 14,24Jutges 10,9Deuteronomi 32,40-41Miquees 2,32 Corintis 4,8Jeremies 44,27Deuteronomi 4,25-28
16

Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país.

  • Fets 13,20 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel.
  • 1 Samuel 12,11 El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jeftè i a mi mateix, Samuel; us alliberà de les mans dels enemics que us envoltaven i poguéreu viure tranquils.
  • Salms 106,43-45 Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seves culpes. […]
  • Nehemies 9,27 Llavors els vas posar en mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Amb tot, quan en la seva tribulació clamaven a tu, tu, des del cel, els escoltaves i, per la teva gran misericòrdia, els donaves llibertadors que els salvaven del poder dels enemics.
  • Jutges 3,15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà. Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab.
  • Jutges 3,9-10 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. […]
  • Jutges 6,14Jutges 4,5
17

Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven.

18

Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors.

19

Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.

Els pobles cananeus, una prova per a Israel

20

El Senyor es va indignar contra Israel i els digué: —Aquest poble ha violat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir.

  • Jutges 2,14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
  • Josuè 23,16 Si violeu l’aliança del Senyor, el vostre Déu, que ell us va prescriure, si doneu culte a altres déus i els adoreu, s’encendrà la indignació del Senyor contra vosaltres i no trigareu a desaparèixer d’aquesta terra excel·lent que ell us ha donat.
  • Deuteronomi 32,22 El foc del meu rigor ja crema i abrusarà fins al país dels morts, devorant la terra i les seves collites, inflamant els fonaments de les muntanyes.
  • Jeremies 31,32 No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Soc jo, el Senyor, qui ho diu.
  • Ezequiel 20,37 Com un pastor us faré passar sota la vara i us faré entrar al compromís de l’aliança.
  • Èxode 24,3-8 Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu: —Complirem tot el que el Senyor ha dit. […]
  • Jutges 3,8Josuè 24,21-25Èxode 32,10-11Deuteronomi 29,10-13Jutges 10,7
21

Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.

  • Josuè 23,13 sapigueu de cert que el Senyor, el vostre Déu, no continuarà desposseint-los davant vostre. Seran per a vosaltres un llaç i un parany, fuets que us assotaran a l’espatlla i espines clavades als ulls. Així acabareu desapareixent d’aquesta terra excel·lent que us ha donat el Senyor, el vostre Déu.
  • Ezequiel 20,24 perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares.
  • Jutges 2,3 Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.
  • Jutges 3,3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat.
22

El Senyor es volia servir d’aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria.

  • Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.
  • Deuteronomi 8,16 en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.
  • Deuteronomi 13,3 però, a més, et proposa de seguir i adorar altres déus que no havíeu conegut, tu, encara que es realitzi aquell gran prodigi,
  • Proverbis 17,3 El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor.
  • Gènesi 22,1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: —Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens.
  • Malaquies 3,2-3 Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba. […]
  • Job 23,10Jutges 3,1-42 Cròniques 32,31Salms 66,10
23

Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.

Sense referències creuades.