Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció.
- Job 7,11 Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me. ⤳
- 1 Reis 19,4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares. ⤳
- Nombres 11,15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort. ⤳
- Jonàs 4,8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» ⤳
- Job 9,21 Però, ¿soc innocent? Ni jo mateix no ho sé! La vida em fa fàstic. ⤳
- Job 5,15-16 Però salva el pobre de les astúcies d’ells i de la mà prepotent. […] ⤳
- Job 5,20Isaïes 38,17Job 7,16Job 14,13Job 6,2-4Job 10,15-16Job 6,26Jonàs 4,3Job 16,6-16Job 6,8-9Salms 32,3-5Job 3,20-23Job 19,4Isaïes 38,15Job 21,2-4