La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Job

Job 14

204 referències creuades · llegeix el capítol →

Per què sotges els homes?

1

L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits.

  • Job 5,7 se la forja ell mateix, com les guspires salten del foc. ⤳
  • Cohèlet 2,23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va. ⤳
  • Job 25,4 Com pot ser just un home i anar contra Déu? Com pot ser pur un nat de dona? ⤳
  • Mateu 11,11 En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. ⤳
  • Job 7,1 L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou? ⤳
  • Job 15,14 Un home, ¿pot ser pur? ¿Pot creure’s just un nat de dona? ⤳
  • Gènesi 47,9Job 9,25Job 7,6Salms 51,5Cohèlet 2,17Salms 39,5
2

S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.

  • Isaïes 40,6-8 Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: […] ⤳
  • 1 Pere 1,24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau, ⤳
  • Job 8,9 que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència; el nostre temps a la terra és tot just com una ombra. ⤳
  • Salms 103,15-16 La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: […] ⤳
  • Jaume 4,14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. ⤳
  • 1 Cròniques 29,15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. ⤳
  • Jaume 1,10-11Salms 144,4Salms 102,11Salms 92,12Cohèlet 8,13Job 9,25-26Salms 90,5-9Salms 92,7
3

Però tu no deixes de sotjar-lo. I a mi em fas acudir al teu judici.

  • Salms 144,3 Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tinguis en compte? ⤳
  • Salms 143,2 No vulguis judicar el teu servent, que ningú dels qui viuen no és just davant teu. ⤳
  • Salms 8,4 Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, ⤳
  • Job 9,32 Jo tan sols soc un home. Ell no ho és pas. Per això no li puc replicar, no puc anar amb ell a judici. ⤳
  • Job 13,25 ¿Vols atrapar la fulla que cau, la palla seca que el vent s’emporta? ⤳
  • Job 9,19-20 ¿Recorreré a la força? Ell la té tota! ¿El convocaré a judici? Qui el citarà! […] ⤳
  • Job 7,17-18Job 13,27Romans 3,19
4

Qui trobaria res de pur en el qui neix impur? Ningú!

  • Joan 3,6 De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit. ⤳
  • Job 15,14 Un home, ¿pot ser pur? ¿Pot creure’s just un nat de dona? ⤳
  • Romans 8,8-9 Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu. […] ⤳
  • Efesis 2,3 En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la indignació divina igual que als altres. ⤳
  • Lluc 1,35 L’àngel li respongué: —L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ⤳
  • Salms 51,5 Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. ⤳
  • Job 25,4-6Romans 5,12Salms 90,5
5

Si ets tu qui fixes els dies de l’home i el nombre dels seus mesos i li marques una fita que no pot ultrapassar,

6

deixa’l viure tranquil fins que acabi la jornada.

  • Job 7,19 Quan acabaràs d’espiar-me? Quan deixaràs que, almenys, pugui empassar-me la saliva? ⤳
  • Salms 39,13 Escolta, Senyor, la meva pregària, estigues atent al meu crit d’auxili, no facis el sord als meus plors, perquè per a tu soc només un immigrant, un foraster com els meus pares. ⤳
  • Job 7,1-2 L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou? […] ⤳
  • Job 10,20 Per ventura em queda molt temps per a viure? Doncs acaba d’una vegada! Deixa’m estar i reposaré una mica, ⤳
  • Job 7,16 N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf. ⤳
  • Mateu 20,1-8 »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. […] ⤳
7

L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de treure llucs.

  • Isaïes 27,6 Temps a venir, el poble de Jacob arrelarà, Israel florirà, traurà brotada, i el món s’omplirà dels seus fruits. ⤳
  • Isaïes 11,1 Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. ⤳
  • Job 14,14 Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu! ⤳
  • Daniel 4,23-25 I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l’únic amo. […] ⤳
  • Job 19,10 Em soscava per tots cantons i trontollo, arrenca, com un arbre, la meva esperança. ⤳
  • Daniel 4,15 »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.» El rei va afegir: —Tu, Belteixassar, dona’m la interpretació d’aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n’ets capaç, perquè tens l’esperit dels déus sants. ⤳
8

Fins si l’arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols,

  • 1 Corintis 15,36 Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. ⤳
  • Isaïes 26,19 Que visquin els teus morts, Senyor, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, Senyor, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà. ⤳
  • Joan 12,24 En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. ⤳
9

l’arbre que ensuma l’aigua rebrota, treu branques com un plançó.

  • Romans 11,17-24 És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. […] ⤳
  • Ezequiel 17,22-24 »Això us anuncia el Senyor Déu: »També jo trencaré el cimall del cedre altiu, n’esqueixaré el rebrot més alt i tendre i el plantaré al cim d’una gran muntanya, […] ⤳
  • Ezequiel 19,10 »La teva mare era com un cep plantat vora l’aigua. Era frondós i fecund, les aigües l’amaraven. ⤳
  • Ezequiel 17,3-10 Digues-los: »“Això us fa saber el Senyor Déu: Una gran àguila, d’ales amplíssimes, de plomatge espès i virolat, vingué al Líban. Trencà el cimall d’un cedre, […] ⤳
10

Però l’home mor i s’esvaeix. On fa cap, doncs, quan expira?

  • Job 19,26 I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. ⤳
  • Gènesi 49,33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus. ⤳
  • Job 7,7-10 Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat. […] ⤳
  • Proverbis 14,32 El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. ⤳
  • Job 11,20 Però els ulls dels impius es consumeixen i no troben refugi enlloc. La mort és la seva única esperança. ⤳
  • Fets 5,10 A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. ⤳
  • Job 14,12Mateu 27,50Lluc 16,22-23Job 17,13-16Job 10,18Job 3,11
11

L’aigua podria sortir de la mar, i els rius escolar-se i quedar secs,

  • Isaïes 19,5 Les aigües del Nil s’eixugaran, el riu quedarà sec i àrid. ⤳
  • Job 6,15-18 Els meus germans són traïdors com un torrent, com el llit de les rieres que es desborden. […] ⤳
  • Jeremies 15,18 Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes. ⤳
12

però l’home no s’alçarà de la tomba. Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti, abans que es desvetlli d’aquest son.

13

Tant de bo que m’amaguessis al país dels morts fins que passés el teu enuig, i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!

  • Isaïes 26,20-21 Poble meu, corre, entra a casa teva, tanca-t’hi amb pany i clau, amaga-t’hi un moment, fins que passi de llarg la indignació del Senyor. […] ⤳
  • Isaïes 57,1-2 Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar. Els qui són fidels són arrabassats, i ningú no entén que és per a treure’ls del mal. […] ⤳
  • Marc 13,32 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. ⤳
  • Salms 106,4 Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos. ⤳
  • Job 3,17-19 En el país dels morts, els malvats no mouen brega, els extenuats hi troben repòs. […] ⤳
  • Gènesi 8,1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. ⤳
  • Lluc 23,42Isaïes 12,1Fets 1,7Fets 17,31
14

Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu!

15

Em cridaries, i jo et respondria, miraries amb afecte l’obra de les teves mans.

  • Salms 138,8 Que el Senyor continuï afavorint-me. El teu amor, Senyor, perdura eternament: no abandonis l’obra de les teves mans. ⤳
  • Job 13,22 Després parla, que respondré, o bé parlaré jo, i tu replica’m! ⤳
  • 1 Pere 4,19 Per tant, que tots els qui sofreixen d’acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i posin la seva ànima en mans del Creador, que és fidel. ⤳
  • Job 10,3 ¿T’agrada fer-me mal, rebutjar l’obra de les teves mans i afavorir els plans dels malvats? ⤳
  • Job 7,21 ¿No podries suportar el meu pecat, passar per alt la meva falta? Perquè, ara, m’ajauré a la pols, i ja em podràs buscar, que no hi seré. ⤳
  • Job 10,8 Les teves mans m’han format, m’han afaiçonat amb tot detall: ¿i ara em voldries destruir? ⤳
  • 1 Joan 2,28Salms 50,4-51 Tessalonicencs 4,17
16

Ni que ara comptis els meus passos, llavors no et fixaries en els meus pecats:

17

tancaries dins un sac la meva falta, amagaries la meva culpa.

  • Deuteronomi 32,34 Això els tinc preparat a casa meva, els ho he reservat en el meu celler. ⤳
  • Osees 13,12 »Tinc lligades les culpes dels d’Efraïm, els seus pecats són ben guardats. ⤳
  • Job 21,19 ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu? És ell, el culpable, qui mereix l’escarment! ⤳
18

Les muntanyes cauen i s’esberlen, les roques llisquen del lloc on són,

  • Apocalipsi 6,14 el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes. ⤳
  • Job 18,4 Tu amb la teva ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’homes la terra o fer lliscar les roques del lloc on reposen? ⤳
  • Jeremies 4,24 He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen. ⤳
  • Salms 102,25-26 Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle. […] ⤳
  • Isaïes 40,12 Qui ha mesurat les aigües amb la mà? Qui ha amidat el cel amb el palmell? Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra? Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons? ⤳
  • Apocalipsi 20,11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. ⤳
  • Isaïes 41,15-16Apocalipsi 8,8Isaïes 64,1Mateu 27,51Isaïes 54,10
19

l’aigua es menja les pedres i obre còrrecs als camps. Així desfàs l’esperança de l’home.

  • Job 7,6 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. ⤳
  • Job 19,10 Em soscava per tots cantons i trontollo, arrenca, com un arbre, la meva esperança. ⤳
  • Job 27,8 Quina esperança té l’impiu quan Déu li talla el fil de la vida? ⤳
  • Gènesi 7,21-23 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els homes. […] ⤳
  • Salms 30,6-7 El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. […] ⤳
  • Ezequiel 37,11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.” ⤳
  • Gènesi 6,17Lluc 12,19-20
20

El destrosses per sempre i se’n va, el desfigures i el llances fora.

  • Cohèlet 8,8 L’home no és amo del seu alè de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s’escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet. ⤳
  • Lamentacions 4,8 Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc. ⤳
  • Job 2,12 Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps. ⤳
  • Job 14,14 Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu! ⤳
21

Si els seus fills són honorats, no ho sabrà mai; tampoc no sabrà si els humilien.

  • Cohèlet 9,5 Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat. ⤳
  • Isaïes 63,16 Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre». ⤳
  • Cohèlet 2,18-19 Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà. […] ⤳
  • Salms 39,6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa ⤳
  • 1 Samuel 4,20 S’estava morint. Les dones que l’assistien li deien: —Anima’t, que has tingut un noi! Però ella no responia ni en feia cas. ⤳
  • Isaïes 39,7-8 També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.” […] ⤳
22

Només sent el seu dolor, només plany la pròpia sort.

  • Job 19,26 I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. ⤳
  • Job 33,19-21 També el corregeix amb malalties: la febre li crema el cos, […] ⤳
  • Job 19,22 Per què em perseguiu com Déu em persegueix? ¿Encara no m’heu masegat prou? ⤳
  • Lluc 16,23-24 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. […] ⤳
  • Job 19,20 Només tinc la pell i l’os, faig cara de mort en vida. ⤳
  • Proverbis 14,32 El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. ⤳