La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Cohèlet

Cohèlet 5

247 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules.

2

Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.

3

Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho.

  • Proverbis 15,2 La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries.
  • Proverbis 10,19 Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules.
  • Cohèlet 10,12-14 El savi es fa apreciar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició: […]
  • Job 11,2 ¿No rebrà resposta, aquest que parla tant? ¿Haurem de donar la raó al més xerraire?
4

Més val no prometre que no pas prometre i no complir.

5

No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.

  • Fets 5,4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
  • Deuteronomi 23,22 »Quan facis un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a complir-lo; el Senyor, el teu Déu, te’l reclamaria i series culpable d’un pecat.
  • Proverbis 20,25 És un parany fer prometences sense solta i després haver-se’n de desdir.
6

On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.

  • Jaume 1,26 Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.
  • 2 Joan 1,8 Estigueu alerta a no perdre el fruit del nostre treball, perquè un dia en pugueu rebre una plena recompensa.
  • Jaume 3,2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos.
  • Cohèlet 5,1-2 Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. […]
  • Malaquies 2,7 De fet, les paraules del sacerdot han de vetllar per fer conèixer el que Déu vol, i la gent li demana una resposta perquè és l’enviat del Senyor de l’univers.
  • Levític 5,4-6 »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d’esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n’adoni, si després se’n fa conscient, ha comès una falta. […]
  • Gènesi 48,16Nombres 15,251 Corintis 3,13-15Hebreus 1,14

L’abús del poder

7

Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior.

  • Mateu 12,36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:
  • Cohèlet 12,13
  • Cohèlet 8,12 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten,
  • Proverbis 23,17 No tinguis enveja dels pecadors, ans venera el Senyor tot el dia;
  • Isaïes 50,10-11 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu! […]
  • Cohèlet 5,3 Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho.
  • Cohèlet 7,18Cohèlet 3,14
8

L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.

L’engany de la riquesa

9

El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en treu profit. Tot això també és en va.

  • 1 Reis 4,7-23 Salomó tenia dotze governadors sobre tot Israel, que subministraven els queviures per al rei i l’administració reial. A cada un li pertocava de proveir durant un mes de l’any. […]
  • Salms 115,16 El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.
  • Gènesi 1,29-30 Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. […]
  • Salms 104,14-15 fas néixer l’herba per al bestiar i les plantes al servei de l’home: fas sortir el pa de la terra […]
  • Gènesi 3,17-19 Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. […]
  • Proverbis 13,23 L’heretat dels benestants forneix molt d’aliment, però es pot perdre per manca de justícia.
  • 1 Cròniques 27,26-31Proverbis 27,23-27Proverbis 28,191 Samuel 8,12-17Jeremies 40,10-12
10

Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho.

  • 1 Timoteu 6,10 Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.
  • Mateu 6,24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
  • Lluc 12,15 Aleshores digué a la gent: —Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.
  • Mateu 6,19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben.
  • Cohèlet 4,8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.
  • Cohèlet 4,4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.
  • Salms 62,10Cohèlet 2,26Salms 52,7Habacuc 2,5-7Cohèlet 2,11Proverbis 30,15-16Cohèlet 3,19Cohèlet 4,16Cohèlet 1,17Cohèlet 2,17-18Cohèlet 6,7Salms 52,1
11

El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt; però el ric, de massa tip, no pot dormir.

12

He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi.

  • Proverbis 3,24 si descanses, no t’alçaràs sobresaltat, dormiràs amb un son tranquil.
  • Salms 4,8 El goig que m’has posat al cor és més gran que no pas el d’ells quan han tingut bona collita de blat i de vi.
  • Salms 127,2 És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics!
  • Jeremies 31,26 Davant d’això diran: “Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni.”
13

Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res.

14

Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es pugui emportar.

  • Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
  • Job 5,5 Qualsevol famolenc se’ls menja la collita, els l’agafa fins i tot d’entre els cards; la maldat els xucla tot el que tenen.
  • Ageu 2,16-17 què us passava? Anàveu en una pila de gra on esperàveu trobar vint mesures i només n’hi trobàveu deu; anàveu al cup a buidar la bota de cinquanta mesures de vi i només n’hi trobàveu vint. […]
  • Proverbis 23,5 Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se sortir ales, vola com una àguila cel enllà.
  • Ageu 1,9 Esperàveu molt i heu collit poc: tot el que havíeu entrat a casa, jo ho he escampat d’una bufada. I això, per què? Perquè mentre el meu temple és una ruïna, cada un de vosaltres tan sols es preocupa de casa seva.
  • Mateu 6,19-20 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. […]
  • Job 20,15-29Salms 39,6Job 27,16-17Salms 109,9-121 Samuel 2,6-81 Samuel 2,361 Reis 14,26
15

I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va?

  • Job 1,21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!
  • Salms 49,17 No et preocupis si un home s’enriqueix i acumula una fortuna a casa seva:
  • 1 Timoteu 6,7 Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res.
  • Lluc 12,20 »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
16

És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig.

  • Proverbis 11,29 Heretarà vent el qui descura la casa: un neci com aquest acabarà al servei de l’assenyat.
  • Cohèlet 1,3 Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol?
  • Marc 8,36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida?
  • Joan 6,27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.
  • Cohèlet 5,13 Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res.
  • 1 Samuel 12,21 No us n’aparteu per anar darrere aquells qui no són res, que no són de cap profit ni salven ningú perquè no són res.
  • Cohèlet 2,22-23Osees 8,7Jeremies 2,8Isaïes 26,18
17

La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dona; aquest és el destí que Déu li assigna.

  • Salms 127,2 És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics!
  • 2 Reis 1,2 Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal.
  • Proverbis 1,27-29 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt, […]
  • 2 Reis 5,27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.
  • Salms 90,7-11 Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. […]
  • 2 Cròniques 16,10-12 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble. […]
  • 1 Reis 17,12Salms 102,92 Cròniques 24,24-25Ezequiel 4,16-17Job 21,25Fets 12,23Salms 78,33Gènesi 3,172 Reis 1,61 Corintis 11,30-32
18

A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.

  • Cohèlet 2,24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu.
  • Cohèlet 3,22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell?
  • Cohèlet 3,12-13 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. […]
  • Cohèlet 9,7 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres.
  • Cohèlet 8,15 Per aquest motiu celebro l’alegria, perquè per a l’home no hi ha res millor en aquesta vida que menjar, beure i estar content; això l’acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure sota el sol.
  • 1 Timoteu 6,17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm.
  • Cohèlet 2,10Cohèlet 11,9Jeremies 52,34
19

Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor.

  • Deuteronomi 8,18 Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t’haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l’aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui.
  • Cohèlet 3,13 Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
  • Cohèlet 6,2 Hi ha qui rep de Déu riquesa, béns i honor, sense que li falti res del que desitja, però Déu no li permet de fruir-ne, sinó que en frueix un estrany. Això sí que és en va i una gran desgràcia!
  • 2 Cròniques 1,12 jo t’ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n’havien tingut els reis que t’han precedit ni en tindran els teus successors.
  • Cohèlet 2,24-26 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. […]
  • 1 Reis 3,13 Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar.