Cohèlet 4

143 referències creuades · llegeix el capítol →

M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors.

Cohèlet 3,16 Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret. ⤳
Cohèlet 5,8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori. ⤳
Isaïes 5,7 La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries. ⤳
Salms 42,3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré anar a veure Déu cara a cara? ⤳
Job 35,9 Sota el pes de l’opressió, la gent protesta, criden auxili contra el jou dels tirans. ⤳
Isaïes 59,13-15 ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor, ens apartàvem de tu, Déu nostre. Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos, no dúiem al cor res més que enganys. […] ⤳
Isaïes 51,23 2 Timoteu 4,16-17 Mateu 26,56 Malaquies 3,5 Lamentacions 1,9 Salms 12,5 Salms 42,9 Jaume 5,4 Lamentacions 1,2 Isaïes 59,7 Job 6,29 Èxode 1,16 Malaquies 2,13 Salms 142,4 Salms 10,9-10 Proverbis 28,3 Nehemies 5,1-5 Jutges 4,3 Deuteronomi 28,33

Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.

Job 3,11-26 Per què no vaig morir en el si matern o no vaig expirar acabat de néixer? […] ⤳
Cohèlet 2,17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil. ⤳
Cohèlet 9,4-6 Doncs bé, mentre hi ha vida hi ha esperança, perquè «Val més un gos viu que un lleó mort». […] ⤳

Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món.

Lluc 23,29 Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” ⤳
Mateu 24,19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! ⤳
Cohèlet 6,3-5 Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. […] ⤳
Jeremies 20,17-18 Per què aquell dia no em va matar abans de néixer? La mare m’hauria fet de sepulcre, les seves entranyes m’haurien portat eternament. […] ⤳
Job 10,18-19 Per què m’has fet sortir de les entranyes de la mare? Hauria mort sense que ningú em veiés. […] ⤳
Salms 55,6-11 m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. […] ⤳
Job 3,10-16 Cohèlet 2,17 Jeremies 9,2-3 Job 3,22 Cohèlet 1,14

Treball i repòs

M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.

1 Joan 3,12 No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. ⤳
Cohèlet 2,21 Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens. També tot això és en va, i és una gran injustícia. ⤳
Cohèlet 1,14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ⤳
Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil. ⤳
1 Samuel 18,14-16 i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell. […] ⤳
1 Samuel 18,29-30 Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic. […] ⤳
Proverbis 27,4 Cohèlet 4,16 Gènesi 37,2-11 Cohèlet 6,9 Mateu 27,18 1 Samuel 18,8-9 Gènesi 4,4-8 Fets 7,9 Jaume 4,5 Cohèlet 6,11

L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam.

Proverbis 6,10-11 a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, […] ⤳
Isaïes 9,20 Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant. ⤳
Proverbis 13,4 El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam. ⤳
Proverbis 20,4 A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. ⤳
Job 13,14 M’hi jugo la pell, arrisco la vida. ⤳
Proverbis 12,27 El caçador mandrós no es rostirà mai cap peça, l’home diligent amuntegarà riquesa. ⤳
Proverbis 11,17 Proverbis 24,33-34

Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil.

Proverbis 16,8 Val més ser honrat i tenir poc que guanyar molt amb injustícies. ⤳
Proverbis 15,16-17 Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. […] ⤳
Salms 37,16 Val més la pobresa d’un sol just que l’opulència de molts malvats; ⤳
Proverbis 17,1 Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. ⤳

Avantatges de no estar sol

Encara he vist una altra cosa vana en aquest món.

Cohèlet 4,1 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. ⤳
Salms 78,33 per això amb un sospir posà fi als seus dies, la seva vida s’acabà ràpidament. ⤳
Zacaries 1,6 però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres.” ⤳

Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.

1 Joan 2,16 Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. ⤳
Proverbis 27,20 La fossa i el país dels morts són insaciables; els ulls de l’home sempre demanen més. ⤳
Lluc 12,20 »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? ⤳
Cohèlet 1,8 Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l’ull no s’acontenta del que veu ni l’orella del que sent. ⤳
Cohèlet 1,13 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! ⤳
Mateu 11,28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. ⤳
Isaïes 56,3-5 Cohèlet 5,10 Cohèlet 4,9-12 Salms 39,6 Isaïes 5,8 Gènesi 2,18 Isaïes 55,2 Habacuc 2,5-9 Gènesi 15,2-3 Isaïes 44,19-20 Cohèlet 2,23

Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.

Proverbis 27,17 El ferro és igual al ferro, i un home és igual a un altre. ⤳
Gènesi 2,18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» ⤳
1 Corintis 12,18-21 Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. […] ⤳
Nombres 11,14 Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. ⤳
Marc 6,7 Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes ⤳
Joan 4,36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. ⤳
Rut 2,12 Fets 13,2 Ageu 1,14 Èxode 4,14-16 2 Joan 1,8 Fets 15,39-40

I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar!

1 Tessalonicencs 5,11 Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu. ⤳
1 Tessalonicencs 4,18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules. ⤳
Gàlates 6,1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. ⤳
Isaïes 35,3-4 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. […] ⤳
Job 4,3-4 Tu has donat consells a molta gent, has envigorit mans decaigudes. […] ⤳
1 Samuel 23,16 Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu ⤳
Lluc 22,31-32

Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?

1 Reis 1,1-4 El rei David era ja tan vell i carregat d’anys que, per més que l’abriguessin, no s’arribava a escalfar. […] ⤳

I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

Efesis 4,3 procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. ⤳
Daniel 3,16-17 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: —D’això, no cal ni tan sols que en parlem. […] ⤳

Volubilitat de la gent

Més val un noi pobre però intel·ligent que no pas un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se.

2 Cròniques 25,16 Mentre el profeta li parlava, Amasies el va interrompre: —Que potser t’han nomenat conseller del rei? Acaba, si no vols que et matin. El profeta va acabar amb aquestes paraules: —Sé que Déu ha decidit destruir-te perquè has fet això i no vols escoltar el meu consell. ⤳
Proverbis 19,1 Val més un pobre de conducta honrada que un home de paraula enganyosa, un neci. ⤳
Proverbis 28,15-16 Un lleó que rugeix, un os voraç, és el malvat que tiranitza un poble indigent. […] ⤳
2 Cròniques 16,9-10 perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dona força als qui li són fidels de cor. En aquesta avinentesa, però, t’has comportat com una persona sense seny; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu. […] ⤳
1 Reis 22,8 El rei d’Israel va dir a Josafat: —Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà. Josafat va replicar: —Majestat, no parlis així! ⤳
Gènesi 37,2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. ⤳
Cohèlet 9,15-16 Proverbis 28,6 2 Cròniques 24,20-22

Doncs bé, imaginem-nos que treuen aquest noi de la presó i l’asseuen al tron, malgrat haver nascut pobre durant el regnat del seu antecessor.

Gènesi 41,14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. ⤳
Salms 113,7-8 Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, […] ⤳
Job 5,11 Enalteix els humils, posa en lloc segur els afligits. ⤳
Lamentacions 4,20 L’ungit del Senyor, que era la nostra vida, ha estat capturat en les seves trampes. D’ell havíem dit: «A la seva ombra viurem enmig dels pobles.» ⤳
Daniel 4,31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l’Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s’estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. ⤳
2 Reis 25,27-30 Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar. […] ⤳
2 Reis 24,6 2 Reis 24,12 2 Reis 25,7 Gènesi 41,33-44 1 Reis 14,26-27 2 Reis 24,1-2 2 Reis 23,31-34

Més tard, però, si un altre noi ocupa el tron del primer, jo veig com tots els vivents, que fan via sota el sol, es posen de la seva banda:

2 Samuel 15,6 Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel. ⤳

és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d’aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil.

Cohèlet 1,14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ⤳
1 Reis 1,40 Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar. ⤳
Cohèlet 2,17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil. ⤳
2 Samuel 18,7-8 Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes. […] ⤳
Cohèlet 2,11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball. ⤳
Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil. ⤳
2 Samuel 19,9 1 Reis 1,5-7 2 Samuel 15,12-13 1 Reis 12,10-16 Jutges 9,19-20

Pregària i prometences

Quan vagis al temple de Déu, pensa en el que fas. Anar-hi i escoltar és més agradable que els sacrificis que ofereixen els necis. Aquests no se’n surten ni de fer el mal!

Sense referències creuades.