Cohèlet 6

135 referències creuades · llegeix el capítol →

Hi ha un mal que he observat en aquest món i que aclapara l’home.

Cohèlet 5,13 Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. ⤳

Hi ha qui rep de Déu riquesa, béns i honor, sense que li falti res del que desitja, però Déu no li permet de fruir-ne, sinó que en frueix un estrany. Això sí que és en va i una gran desgràcia!

Cohèlet 5,19 Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor. ⤳
Salms 17,14 Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafin del destí que els reserves, que els seus fills en quedin saciats i en deixin als seus nets les engrunes. ⤳
Salms 73,7 els seus ulls brillen satisfets, traspuen les ambicions del seu cor. ⤳
1 Reis 3,13 Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar. ⤳
Lamentacions 5,2 Els nostres camps, ara són d’estrangers; a les nostres cases hi sojorna gent forana. ⤳
Job 21,9-15 Cap temença no desfà la pau de casa seva, la vara de Déu no els toca mai. […] ⤳
Lluc 12,19-20 Daniel 5,18 Salms 39,6 Cohèlet 4,4 2 Cròniques 1,11 Cohèlet 4,8 Cohèlet 2,4-10 Deuteronomi 28,33 Jutges 18,10 Deuteronomi 28,43 1 Cròniques 29,28 Deuteronomi 8,7-10 1 Cròniques 29,25 Osees 7,9 Cohèlet 5,16

Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer.

Job 3,16 Seria com l’avortó colgat a terra, com l’infant que mor sense veure la llum. ⤳
2 Reis 9,35 Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. ⤳
Jeremies 22,19 Serà enterrat com els ases, arrossegat i llançat fora, lluny dels portals de Jerusalem.» ⤳
Cohèlet 4,3 Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món. ⤳
Isaïes 14,19-20 A tu, en canvi, t’han llançat fora del sepulcre, com un fetus mal format, com carronya trepitjada: et cobreixen els cadàvers de guerrers traspassats per l’espasa, que han baixat al més pregon de l’abisme. […] ⤳
Gènesi 47,9 Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo. ⤳
Jeremies 36,30 Cohèlet 5,17-19 Salms 58,8 Ester 5,11 Ester 7,10 Ester 9,14-15 1 Cròniques 28,5 1 Samuel 2,20-21 Proverbis 17,6 Gènesi 33,5 Mateu 26,24 Jeremies 8,2 2 Reis 10,1 Salms 127,4-5 2 Cròniques 11,21

Perquè, aquest ha vingut en va i se’n torna enmig de la fosca, i el seu nom queda oblidat en la tenebra;

Salms 109,13 Que desapareguin els seus descendents i en una generació s’esborri el seu nom. ⤳

no ha vist el sol ni l’ha conegut, però ha trobat més repòs que no pas l’altre.

Job 14,1 L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits. ⤳
Salms 90,7-9 Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. […] ⤳
Salms 58,8 Que es fonguin com l’aigua que s’escola, que es perdin les fletxes que disparen. ⤳
Job 3,10-13 Nit que no em tancà les portes a la vida, nit que no em privà de veure el sofriment! […] ⤳

Encara que aquest altre visqués dues vegades mil anys, si no arribava a tastar la felicitat, què en trauria? A la fi, tothom fa cap al mateix lloc.

Cohèlet 3,20 Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. ⤳
Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
Job 30,23 Sé que em portes a la mort, el lloc reservat a tots els vivents. ⤳
Gènesi 5,23-24 Va viure fins a l’edat de tres-cents seixanta-cinc anys, […] ⤳
Gènesi 5,5 Adam morí a l’edat de nou-cents trenta anys. ⤳
Job 1,21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! ⤳
Isaïes 65,22 Jeremies 17,6 Cohèlet 12,7 Cohèlet 6,3 Job 7,7 Isaïes 65,20 Salms 34,12 Salms 4,6-7

Si l’home treballa, és per menjar, però sempre torna a tenir gana.

Joan 6,27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. ⤳
Proverbis 16,26 La gana empeny l’obrer a treballar: per mor de la boca s’hi veu abocat. ⤳
1 Timoteu 6,6-8 I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s’acontenta amb el que té! […] ⤳
Mateu 6,25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? ⤳
Cohèlet 6,3 Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. ⤳
Cohèlet 5,10 Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho. ⤳
Lluc 12,19 Gènesi 3,17-19

Llavors, quin és l’avantatge del savi sobre l’ignorant? De què li serveix, al pobre, saber obrir-se camí en la vida?

Proverbis 19,1 Val més un pobre de conducta honrada que un home de paraula enganyosa, un neci. ⤳
Cohèlet 2,14-16 «El savi té ulls a la cara, el neci camina a les fosques.» Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí. […] ⤳
Lluc 1,6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. ⤳
1 Timoteu 6,17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. ⤳
Salms 101,2 Vull tenir una conducta irreprensible i assenyada: quan vindràs vora meu? Portaré les coses de palau amb honradesa de cor. ⤳
Salms 116,9 Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor. ⤳
Cohèlet 5,11 Gènesi 17,1

Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desigs: també tot això és en va i afany inútil.

Cohèlet 1,14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ⤳
Job 31,7 Si el meu pas s’ha apartat del bon camí, si el meu cor s’ha deixat endur pels ulls i m’he tacat les mans, ⤳
Cohèlet 5,18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. ⤳
Cohèlet 11,9 Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. ⤳
Cohèlet 1,2 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. ⤳
Cohèlet 3,12-13 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. […] ⤳
Cohèlet 4,4 Cohèlet 2,11 Cohèlet 2,22-24 Cohèlet 6,2

La limitació dels humans

Ja fa temps que allò que existeix ha rebut un nom. I, a més, tots sabem què és un home: sabem que no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell.

Job 9,32 Jo tan sols soc un home. Ell no ho és pas. Per això no li puc replicar, no puc anar amb ell a judici. ⤳
Isaïes 45,9-10 Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, que gosa discutir amb el qui l’ha format! ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas! Has esguerrat la teva obra!»? […] ⤳
Job 40,2 ¿Vols litigar encara, censor del Totpoderós? Què respons, crític de Déu? ⤳
Gènesi 3,17-19 Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. […] ⤳
Jeremies 49,19 «Com un lleó quan puja del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan, jo el faré fugir en un moment i establiré el governant que m’he escollit. Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici? Hi ha cap rei que em pugui plantar cara? ⤳
Romans 9,19-20 Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?» […] ⤳
Cohèlet 3,15 Job 33,13 Salms 82,6-7 Cohèlet 1,9-11 Job 9,3-4 Salms 39,6 Job 14,1-4 Salms 103,15

Com més abundants són les paraules de l’home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar?

Cohèlet 4,16 és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d’aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil. ⤳
Cohèlet 5,7 Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior. ⤳
Cohèlet 2,3-11 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. […] ⤳
Cohèlet 1,17-18 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. […] ⤳
Cohèlet 1,6-9 El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. […] ⤳
Osees 12,1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim. ⤳
Cohèlet 4,8 Cohèlet 4,1-4 Cohèlet 3,19 Salms 73,6

Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol?

Jaume 4,14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. ⤳
Job 14,2 S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura. ⤳
Cohèlet 3,22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell? ⤳
Salms 144,4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra. ⤳
Lamentacions 3,24-27 M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.» Per això confio en ell. […] ⤳
Salms 39,5-6 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» […] ⤳
1 Cròniques 29,15 Job 8,9 Cohèlet 8,7 Cohèlet 8,13 Cohèlet 9,6 Salms 17,15 Salms 109,23 Job 14,21 Cohèlet 2,3 Salms 90,10-12 Salms 4,6 Salms 102,11 Cohèlet 12,13 Salms 89,47 Miquees 6,8 Salms 16,5 Salms 47,4