Gènesi 18

334 referències creuades · llegeix el capítol →

L’aparició de Mambré

El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta,

Gènesi 14,13 Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. ⤳
Gènesi 48,3 Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir ⤳
Gènesi 13,18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor. ⤳
Gènesi 17,22 Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant. ⤳
Gènesi 26,2 El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir: —No baixis a Egipte. Queda’t al país que jo et dic. ⤳
Fets 7,2 Ell va respondre: —Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran. ⤳
2 Cròniques 1,7 Gènesi 17,1-3 Gènesi 12,7 Gènesi 15,1 Èxode 4,1

i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra

Hebreus 13,2 No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. ⤳
Gènesi 18,22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. ⤳
Gènesi 19,1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Jutges 13,3 L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué: —Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. ⤳
Gènesi 23,7 Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país; ⤳
Josuè 5,13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l’espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué: —Ets amic o enemic? ⤳
Gènesi 43,26 Gènesi 43,28 Gènesi 18,16 Gènesi 44,14 Gènesi 32,24 1 Pere 4,9 Jutges 13,6-11 Rut 2,10 Gènesi 33,3-7 2 Reis 2,15 Romans 12,13

i digué: —Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent.

Sense referències creuades.

Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre.

Gènesi 43,24 El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. ⤳
Gènesi 19,2 Després va dir: —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: —No cal. Farem nit a la plaça. ⤳
Gènesi 24,32 L’administrador d’Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l’administrador i els seus homes es rentessin els peus. ⤳
Lluc 7,44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. ⤳
Joan 13,5-15 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. […] ⤳
1 Samuel 25,41 Ella es va alçar, es prosternà fins a tocar a terra amb el front i digué: —Aquí tens la teva serventa, l’esclava disposada a rentar els peus dels criats del meu senyor. ⤳
1 Timoteu 5,10

Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent. Ells li van respondre: —Fes tal com has dit.

Salms 104,15 i el vi que alegra el cor dels homes; amb l’oli fas brillant el seu rostre i amb el pa sostens el seu cor. ⤳
Jutges 6,18 no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: —No em mouré fins que tornis. ⤳
Jutges 13,15 Manóah digué llavors a l’àngel del Senyor: —Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit. ⤳
Jutges 19,5 El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se’n, el pare de la noia digué al seu gendre: —Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n’anireu. ⤳
Mateu 6,11 Dona’ns avui el nostre pa de cada dia; ⤳
Gènesi 19,8 Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre. ⤳
Gènesi 33,10 Isaïes 3,1

Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: —Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.

Mateu 13,33 Els digué una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar. ⤳
Romans 12,13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat. ⤳
Gàlates 5,13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. ⤳
Fets 16,15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: —Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força. ⤳
Hebreus 13,2 No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. ⤳
1 Pere 4,9 Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos. ⤳
Isaïes 32,8 Lluc 10,38-40

Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida.

Jutges 13,15-16 Manóah digué llavors a l’àngel del Senyor: —Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit. […] ⤳
Lluc 15,23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, ⤳
Gènesi 19,3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar. ⤳
Lluc 15,27 Ell li digué: »—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. ⤳
Mateu 22,4 Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! ⤳
Amós 6,4 Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. ⤳
Malaquies 1,14 Lluc 15,30

Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven.

Gènesi 19,3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar. ⤳
Lluc 24,30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. ⤳
Apocalipsi 3,20 Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. ⤳
Lluc 12,37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. ⤳
Gàlates 5,13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. ⤳
Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, ⤳
Joan 12,2 Deuteronomi 32,14 Lluc 17,8 Jutges 13,15 Jutges 5,25 Lluc 24,43 Fets 10,41

Llavors li van preguntar: —On és Sara, la teva esposa? Abraham va respondre: —És dintre la tenda.

Titus 2,5 a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú. ⤳
Gènesi 24,67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare. ⤳
Gènesi 4,9 Llavors el Senyor va preguntar a Caín: —On és el teu germà Abel? Ell va respondre: —No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà? ⤳
Gènesi 31,33 Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. ⤳

Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.

Gènesi 21,2 Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. ⤳
Gènesi 17,21 Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. ⤳
Romans 9,8-9 És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. […] ⤳
Gènesi 17,16 Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis. ⤳
Gènesi 17,19 Déu li replicà: —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ⤳
2 Reis 4,16-17 Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! […] ⤳
Gènesi 18,13-14 Gàlates 4,28 Lluc 1,13 Gàlates 4,23 Gènesi 22,15-16 Gènesi 16,10 Jutges 13,3-5

Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills,

Hebreus 11,11-12 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. […] ⤳
Gènesi 17,17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ⤳
Lluc 1,36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ⤳
Romans 4,18-21 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb el que diu l’Escriptura: Així serà la teva descendència. […] ⤳
Gènesi 17,24 ⤳
Lluc 1,18 Zacaries preguntà a l’àngel: —Com puc saber que serà així? Jo ja soc vell i la meva dona també és d’edat avançada. ⤳
Levític 15,19 Hebreus 11,19 Lluc 1,7 Gènesi 31,35

es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»

Gènesi 17,17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ⤳
1 Pere 3,6 com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta. ⤳
Lluc 1,18-20 Zacaries preguntà a l’àngel: —Com puc saber que serà així? Jo ja soc vell i la meva dona també és d’edat avançada. […] ⤳
Lluc 1,34-35 Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? […] ⤳
Gènesi 18,13 El Senyor digué a Abraham: —Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? ⤳
Gènesi 21,6-7 Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. […] ⤳
Salms 126,2 Hebreus 11,11-12 Efesis 5,33

El Senyor digué a Abraham: —Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills?

Joan 2,25 i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú. ⤳

Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.

Lluc 1,37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. ⤳
Mateu 19,26 Jesús se’ls mirà i els digué: —Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. ⤳
Marc 10,27 Jesús se’ls mirà i digué: —Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. ⤳
Jeremies 32,27 —Jo soc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible. ⤳
Efesis 3,20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. ⤳
Job 42,2 Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte. ⤳
Filipencs 4,13 Jeremies 32,17 Romans 4,21 Nombres 11,23 2 Reis 4,16 Deuteronomi 7,21 Mateu 14,31 Gènesi 18,10 Lluc 1,13 Salms 95,3 Zacaries 8,6 Deuteronomi 30,3 Miquees 7,18 Gènesi 17,21 Hebreus 11,19 Lluc 8,50 Job 36,5 1 Samuel 14,6 Lluc 1,18

Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: —Sí que has rigut!

Proverbis 28,13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. ⤳
1 Joan 1,8 Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. ⤳
Efesis 4,23 renoveu espiritualment el vostre interior ⤳
Salms 44,21 Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu i estès les mans per invocar-ne un altre, ⤳
Marc 2,8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: —Per què penseu això en el vostre cor? ⤳
Romans 3,19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu, ⤳
Joan 2,25 Proverbis 12,19 Joan 18,17 Gènesi 4,9 Job 2,10 Gènesi 12,13 Joan 18,25-27 Colossencs 3,9

Abraham intercedeix per Sodoma

Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los.

Fets 21,5 Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja. ⤳
Fets 15,3 La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans. ⤳
3 Joan 1,6 Davant la comunitat, ells han donat testimoni del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge tal com escau a homes de Déu ⤳
Fets 20,38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau. ⤳
Romans 15,24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia. ⤳

El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?

Salms 25,14 El Senyor es revela als qui el veneren, els fa conèixer la seva aliança. ⤳
Amós 3,7 Doncs bé, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu designi secret als seus servents, els profetes. ⤳
Joan 15,15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ⤳
Jaume 2,23 Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia ; per això fou anomenat amic de Déu. ⤳
Gènesi 19,24 i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. ⤳
2 Cròniques 20,7 Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d’aquest país davant el teu poble d’Israel, i el vas donar per sempre als descendents d’Abraham, el teu amic. ⤳
2 Reis 4,27

Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.

Gàlates 3,8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. ⤳
Gènesi 26,4 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, ⤳
Gàlates 3,14 Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès. ⤳
Gènesi 12,2-3 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. […] ⤳
Gènesi 22,17-18 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. […] ⤳
Salms 72,17 Que es perpetuï el seu nom i es mantingui mentre duri el sol. Que tots els pobles, per a beneir-se, es valguin del seu nom; que li augurin la felicitat. ⤳
Efesis 1,3 Fets 3,25-26

Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»

1 Timoteu 3,4-5 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. […] ⤳
Deuteronomi 6,6-7 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. […] ⤳
Deuteronomi 4,9-10 »Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. […] ⤳
Efesis 6,4 Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor. ⤳
2 Timoteu 3,15 Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. ⤳
Proverbis 6,20-22 Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare. […] ⤳
Deuteronomi 32,46 Salms 34,15 Deuteronomi 11,19-21 1 Cròniques 28,9 1 Timoteu 3,12 2 Timoteu 2,19 Proverbis 22,6 Salms 11,4 Salms 78,2-9 Josuè 24,15 Joan 10,14 Job 1,5 1 Samuel 2,30-31 Isaïes 38,19 Salms 1,6 2 Timoteu 1,5 2 Samuel 7,20 Amós 3,2 Fets 27,31

Llavors el Senyor digué a Abraham: —El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat.

Gènesi 19,13 El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo. ⤳
Isaïes 3,9 Duen els pecats marcats al rostre, se’n vanten com la gent de Sodoma, ni tan sols els dissimulen. Ai d’ells! S’han guanyat la perdició! ⤳
Ezequiel 16,49-50 La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta: ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents. […] ⤳
Gènesi 13,13 La gent d’aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor. ⤳
Gènesi 4,10 El Senyor li replicà: —Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra! ⤳
Jaume 5,4 El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers. ⤳
Isaïes 5,7 Jeremies 14,7

Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.

Èxode 3,8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. ⤳
Gènesi 11,5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, ⤳
Josuè 22,22 —El Senyor és el Déu dels déus; el Senyor és el Déu dels déus. Ell sap prou bé què volem i cal que Israel també ho sàpiga. Si volíem revoltar-nos o pecar contra el Senyor, que no ens perdoni. ⤳
Sofonies 1,12 I s’esdevindrà en aquell moment que escorcollaré Jerusalem, amb llums a la mà, per demanar comptes als qui estan quiets com el vi sobre el solatge i que es diuen dintre seu: “El Senyor no fa res, ni en bé, ni en mal.” ⤳
Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. ⤳
Jeremies 17,10 Jo, el Senyor, penetro els cors i examino l’interior dels homes, per pagar a cada un segons la seva conducta, segons el fruit de les seves obres. ⤳
Gènesi 11,7 Deuteronomi 13,3 Lluc 16,15 Èxode 33,5 Salms 139,1-24 Miquees 1,3 Hebreus 4,13 1 Tessalonicencs 4,16 Joan 6,38 Job 34,22 Salms 90,8 Jeremies 17,1 2 Corintis 11,11

Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell.

Gènesi 19,1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Ezequiel 22,30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. ⤳
1 Timoteu 2,1 Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, ⤳
Fets 7,55 Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. ⤳
Salms 106,23 Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los. ⤳
Jeremies 18,20 És just tornar mal per bé? Doncs ells m’han parat una trampa! Recorda que m’he presentat davant teu, intercedint a favor d’ells per apaivagar la teva indignació. ⤳
Jeremies 15,1 Gènesi 18,1-2 Gènesi 18,16

Llavors Abraham s’acostà i digué: —¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable?

Nombres 16,22 Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar: —Déu i Senyor de l’alè de tots els vivents, ¿pel pecat d’un sol home t’indignaràs contra tota la comunitat? ⤳
2 Samuel 24,17 Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor: —Soc jo qui ha pecat. Soc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família! ⤳
Gènesi 20,4 Abimèlec, que encara no l’havia tocada, va respondre: —Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? ⤳
Salms 11,4-7 El Senyor habita en el seu sant palau, el Senyor té el seu tron en el cel. D’allà estant esguarda el món, els seus ulls examinen tots els homes: […] ⤳
Romans 3,5-6 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? […] ⤳
Job 34,17 ¿Podria governar un enemic del dret? ¿Goses, doncs, condemnar el Just, el Poderós? ⤳
Gènesi 18,25 Hebreus 10,22 Jeremies 30,21 Salms 73,28 Job 8,3 Jaume 5,17

Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta?

Isaïes 1,9 Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra. ⤳
Jeremies 5,1 «Aneu pels carrers de Jerusalem, mireu i comproveu, busqueu per les seves places: si hi trobeu algú que obri amb justícia, que cerqui la veritat, la ciutat obtindrà el meu perdó. ⤳
Gènesi 18,32 Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu. ⤳
Mateu 7,13-14 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. […] ⤳
Fets 27,24 i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.” ⤳

Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?

Job 8,20 Déu no rebutja l’home honrat ni enforteix la mà dels malfactors. ⤳
Isaïes 3,10-11 Recordeu-ho: el just serà feliç, se saciarà del fruit de les seves obres. […] ⤳
Job 8,3 ¿És que Déu pot torçar el dret? El Totpoderós, ¿falsejarà la justícia? ⤳
Salms 58,11 El just celebrarà que fas justícia, es rentarà els peus amb la sang dels malvats. ⤳
Deuteronomi 32,4 «Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible, són justos tots els seus camins. És el Déu fidel, sense malícia, és bo i és recte. ⤳
Salms 94,2 Aixeca’t, jutge de la terra, dona als orgullosos la paga que es mereixen. ⤳
Romans 3,5-6 2 Corintis 5,10 Joan 5,22-27 Malaquies 3,18 Job 34,17-19 Salms 98,9 Isaïes 57,1-2 Jeremies 12,1 Cohèlet 8,12-13 Cohèlet 7,15 Job 9,22-23 Salms 11,5-7

El Senyor va respondre: —Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.

Jeremies 5,1 «Aneu pels carrers de Jerusalem, mireu i comproveu, busqueu per les seves places: si hi trobeu algú que obri amb justícia, que cerqui la veritat, la ciutat obtindrà el meu perdó. ⤳
Mateu 24,22 I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà. ⤳
Ezequiel 22,30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. ⤳
Isaïes 65,8 Això diu el Senyor: «Els qui troben most en un raïm diuen: “No el deixeu perdre, que promet bon vi.” Això mateix faré jo amb els meus servents: no deixaré que es perdi tot el poble. ⤳
Isaïes 10,22 I ni que el teu poble, Israel, fos tan nombrós com els grans de sorra de la vora de la mar, només en tornarà una resta: la destrucció està decidida, la justícia divina es desbordarà. ⤳
Isaïes 19,24 Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra. ⤳
Isaïes 6,13

Abraham va insistir: —Goso parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra.

Isaïes 6,5 Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! ⤳
Lluc 5,8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: —Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador! ⤳
Gènesi 3,19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs. ⤳
1 Corintis 15,47-48 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. […] ⤳
Job 30,19 Déu m’ha llançat al fang i jo m’he tornat pols i cendra. ⤳
Isaïes 64,8 No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble. ⤳
Cohèlet 12,7 Salms 144,3 Salms 8,4 Lluc 18,1 Job 4,19 Gènesi 18,30-32 Gènesi 2,7 2 Corintis 5,1-2 Esdres 9,6 Job 42,6-8

Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat? El Senyor li va dir: —No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.

Gènesi 18,26 El Senyor va respondre: —Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat. ⤳
1 Reis 20,32-33 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren: —El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!” Acab va respondre: —Viu encara? És el meu germà! […] ⤳
Job 23,3-4 Tant de bo que jo sabés on trobar Déu! M’arribaria fins al seu soli, […] ⤳
Gènesi 18,29 Abraham va tornar a parlar: —Suposem que només n’hi hagués quaranta. El Senyor va respondre: —No ho faria, per consideració a aquests quaranta. ⤳
Nombres 14,17-19 Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit: […] ⤳

Abraham va tornar a parlar: —Suposem que només n’hi hagués quaranta. El Senyor va respondre: —No ho faria, per consideració a aquests quaranta.

Hebreus 4,16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem. ⤳
Efesis 6,18 Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant ⤳

Abraham va continuar: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta. El Senyor respongué: —No ho faria si n’hi trobava trenta.

Isaïes 55,8-9 «Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
Salms 10,17 Acull, Senyor, el desig dels humils, enforteix el seu cor, escolta’ls: ⤳
Job 40,4 Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca! ⤳
Salms 9,12 Canteu al Senyor, que té el tron a Sió, publiqueu les seves gestes entre els pobles; ⤳
Gènesi 44,18 Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir: —T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó. ⤳
Ester 4,11-16 —Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l’imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d’ell el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat. […] ⤳
Jutges 6,39 Salms 89,7 Hebreus 12,28-29 Isaïes 6,5

Abraham va insistir: —Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint. El Senyor va respondre: —No la destruiria, per consideració a aquests vint.

Lluc 11,8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. ⤳
Efesis 6,18 Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant ⤳
Mateu 7,7 »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ⤳
Hebreus 4,16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem. ⤳
Mateu 7,11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. ⤳
Hebreus 10,20-22 ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. […] ⤳
Lluc 18,1 Gènesi 18,27

Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu.

Jaume 5,15-17 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre. […] ⤳
Jutges 6,39 Però Gedeó encara va dir a Déu: —No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra. ⤳
Mateu 7,7 »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ⤳
1 Joan 5,15-16 Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat. […] ⤳
Miquees 7,18 Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar. ⤳
Efesis 3,20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. ⤳
Èxode 34,9-10 Èxode 34,6-7 Èxode 32,9-10 Gènesi 18,30 Proverbis 15,8 Isaïes 65,8 Èxode 33,13-14 Isaïes 42,6-7 Salms 86,5 Nombres 14,11-20 Job 33,23 Èxode 32,14

Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia.

Gènesi 32,26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. ⤳
Gènesi 18,22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. ⤳
Gènesi 31,55 ⤳
Gènesi 18,16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. ⤳