Nehemies 5

»Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus.

Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.”

Uns altres deien: “Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.”

Encara n’hi havia d’altres que deien: “Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!”

I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.”

»Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt.

Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: »—Per què feu préstecs d’usurer als vostres propis germans? »Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea

i els vaig dir: »—Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven.

Llavors vaig afegir: »—Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres?

També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d’usurer:

retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli.

»Ells van respondre: »—Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res. »Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada.

A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »—Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »—Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.

»Quant a mi, des del dia que, l’any vint del regnat d’Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l’any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents.

Els governadors que m’havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així.

Ben al contrari, m’he dedicat amb totes les forces a l’obra d’aquesta muralla, i també els meus homes hi han treballat conjuntament. Cap de nosaltres no s’ha preocupat d’adquirir terrenys.

Els notables jueus que menjaven a la meva taula eren cent cinquanta, a més dels hostes que rebíem de les nacions veïnes.

Cada dia preparaven, a càrrec meu, un bou, sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies encarregava una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè sobre aquest poble ja pesava una càrrega prou feixuga.

»Déu meu, recorda’t de mi per tot el que he fet a favor d’aquest poble i tracta’m amb bondat.