Isaïes 43

Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu.

Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.

Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, el Sant d’Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu.

Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida.

No tinguis por, que jo soc amb tu! Faré venir d’orient els teus fills, els aplegaré també d’occident.

Diré al nord: “Dona-me’ls”, i al sud: “No els retinguis, fes-me venir de lluny fills i filles; fes-me venir dels extrems de la terra

tots els qui porten el meu nom, i que jo, per la meva glòria, he creat, he format i he fet.”

Feu sortir el poble que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.»

Que es reuneixin tots els pobles, que s’apleguin les nacions. Qui, d’entre ells, havia predit tot això? Qui ens ho havia anunciat per endavant? Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert.

«Ho dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu servent, que m’he escollit perquè comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo soc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap després de mi.

Soc jo, soc jo el Senyor. Fora de mi, ningú no salva.

Jo soc el qui havia anunciat que us salvaria, el qui ho havia fet saber: jo, i no pas cap altre déu. Ho dic jo, el Senyor. Els meus testimonis sou vosaltres, i jo soc Déu.

Des de sempre jo soc. Ningú no arrenca res de la meva mà, i allò que jo faig, ningú no ho capgira.»

Això us fa saber el Senyor, el Sant d’Israel, el qui us allibera: «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia i en faig fugir tots els caldeus, embarcats en els rais on abans s’esplaiaven.

Jo soc el Senyor, el vostre Sant, soc el creador d’Israel, el vostre rei.»

El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa;

havia fet sortir carros i cavalls, tropes amb els millors guerrers. Tots van caure i no s’aixecaran mai més, es van apagar com un ble consumit. Però ara el Senyor us diu això:

«No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues.

Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa.

Els animals feréstecs, xacals i estruços, em glorificaran en veure néixer l’aigua en el desert i els rierols en plena estepa, perquè pugui beure el poble que m’he escollit.

I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.»

«A mi, poble de Jacob, no m’invocaves; t’havies cansat de mi, Israel.

No m’oferies l’holocaust dels teus anyells ni m’honoraves amb els teus sacrificis. I jo no em feia carregós demanant-te ofrenes ni et fatigava perquè em cremessis encens.

No et gastaves pas diners comprant-me aromes; no em saciaves amb el greix de les víctimes. Però t’has fet carregós amb els teus pecats, m’has cansat amb les teves culpes.

Doncs bé, soc jo, soc jo qui t’esborra les faltes. Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats.

»Presenta’m les teves raons i discutim-les, exposa-les i et podràs justificar.

Ja el teu primer pare va pecar, i els teus capdavanters s’han revoltat contra mi.

Per això he llevat l’honor als qui regien el santuari, i abandono Jacob a l’extermini, el poble d’Israel als escarnis.»