La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gènesi

Gènesi 28

257 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre: —No et casis amb cap filla del país de Canaan.

2

Ves-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare.

3

Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles.

  • Gènesi 48,3 Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir
  • Gènesi 35,11 Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
  • Gènesi 1,28 Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
  • Gènesi 22,17-18 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. […]
  • Gènesi 17,1-6 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. […]
  • Gènesi 13,16 Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra.
  • Gènesi 9,1Gènesi 43,14Gènesi 41,52Gènesi 24,60Apocalipsi 21,22Èxode 6,3Salms 127,32 Corintis 6,18Salms 127,1
4

Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham.

  • Gàlates 3,14 Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.
  • Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
  • Gènesi 17,6-8 Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. […]
  • Efesis 1,3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
  • Gènesi 15,5-7 Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència. […]
  • Gàlates 3,8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
  • Gènesi 13,14-17Gènesi 22,17-18Gènesi 15,18-21Gènesi 12,1-3Salms 72,17Romans 4,7-8Hebreus 11,9-13Salms 105,6-12Salms 39,12
5

Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l’arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d’Esaú.

Sense referències creuades.

6

Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d’allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan,

  • Gènesi 28,1 Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre: —No et casis amb cap filla del país de Canaan.
  • Gènesi 27,33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà: —Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
7

i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n’havia anat cap a Padan-Aram.

8

Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac.

  • Gènesi 24,3 i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc.
  • Gènesi 26,34-35 Esaú tenia quaranta anys quan es va casar amb dues dones hitites: Jehudit, filla de Beerí, i Bassemat, filla d’Elon. […]
  • 1 Samuel 8,6 A Samuel li va desagradar que diguessin «Dona’ns un rei que ens governi», però va pregar al Senyor,
  • Gènesi 28,1 Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre: —No et casis amb cap filla del país de Canaan.
9

Per això se n’anà a trobar Ismael, fill d’Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.

  • Gènesi 36,3 i Bassemat, filla d’Ismael i germana de Nebaiot.
  • Gènesi 36,18 Els caps de tribu Jeuix, Jalam i Córah eren fills d’Esaú i de la seva dona Oholibamà, filla d’Anà.
  • Gènesi 25,13-17 Aquests són els seus noms per ordre de naixement: Nebaiot, el primogènit d’Ismael, Quedar, Adbeel, Mibsam, […]
  • Gènesi 36,13 Els fills de Reuel van ser Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà. Aquests foren els descendents de Bassemat, la dona d’Esaú.
  • Gènesi 26,34 Esaú tenia quaranta anys quan es va casar amb dues dones hitites: Jehudit, filla de Beerí, i Bassemat, filla d’Elon.

Somni de Jacob

10

Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d’Haran.

  • Fets 7,2 Ell va respondre: —Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran.
  • Gènesi 32,10 I pregà així: —Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”
  • Gènesi 11,31 Tèrah va prendre el seu fill Abram, el seu net Lot i la seva nora Sarai, muller d’Abram, i des d’Ur de Caldea s’encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però, arribats a Haran, s’hi quedaren a viure.
  • Osees 12,12 Guilad era un cau de maleficis; ara s’ha convertit en no res. A Guilgal sacrificaven vedells, però els seus altars són ara munts de pedres entre els solcs dels camps.
11

Quan el sol ja s’havia post, va arribar en un indret i s’hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc.

  • Mateu 8,20 Jesús li respon: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
  • Gènesi 28,18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.
  • 2 Corintis 1,5 És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós.
  • Gènesi 31,46 Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.
12

Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven.

13

El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència.

14

La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T’estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se.

  • Gènesi 12,3 Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
  • Gènesi 22,18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.
  • Gènesi 18,18 Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.
  • Gènesi 26,4 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se,
  • Gènesi 13,16 Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra.
  • Fets 3,25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència.
  • Gènesi 13,14Gàlates 3,8Gàlates 3,16Gènesi 35,11-12Deuteronomi 12,20Gènesi 32,12Apocalipsi 7,9Efesis 1,3Nombres 23,10Salms 72,17Apocalipsi 7,4Mateu 8,11
15

Jo soc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès.

16

Quan Jacob es desvetllà, va dir: —Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.

  • Josuè 5,15 El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre: —Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I Josuè es va descalçar.
  • Èxode 15,11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles.
  • Èxode 3,5 Déu li digué: —No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
  • Job 9,11 Passa pel meu costat i no el veig, em passa a frec i no me n’adono.
  • Job 33,14 Tanmateix, Déu parla de moltes maneres, però no hi posem atenció.
  • 1 Samuel 3,4-7 el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué: —Soc aquí. […]
  • Salms 68,35Isaïes 8,13
17

I ple de temor va exclamar: —Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.

  • 1 Timoteu 3,15 però si trigava, vull que sàpigues com t’has de comportar a la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat.
  • Gènesi 35,1-13 Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú. […]
  • Èxode 3,6 I va afegir: —Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.
  • Cohèlet 5,1 Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules.
  • Gènesi 28,22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.
  • 2 Cròniques 5,14 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.
  • Lluc 2,9Jutges 13,221 Pere 4,17Apocalipsi 1,17Hebreus 10,21Mateu 17,6Lluc 8,35
18

Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.

  • Gènesi 35,14 Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt.
  • Gènesi 31,13 Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”
  • Gènesi 31,45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.
  • Levític 8,10-12 Llavors va prendre oli de la unció santa, va ungir el tabernacle i tot el que hi havia a dins, per tal de consagrar-ho. […]
  • Gènesi 22,3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat.
  • Gènesi 35,20 Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.
  • Nombres 7,1Isaïes 19,19Josuè 24,26-27Cohèlet 9,102 Samuel 18,18Salms 119,601 Samuel 7,12
19

I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz.

  • Osees 12,4-5 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu, […]
  • Gènesi 35,1 Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.
  • Gènesi 48,3 Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir
  • 1 Reis 12,29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan.
  • Osees 4,15 »Si tu, Israel, practiques la prostitució, que almenys Judà no se’n faci culpable. No aneu al santuari de Guilgal, no pugeu a Betaven ni jureu per la vida del Senyor.
  • Gènesi 12,8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.
  • Jutges 1,22-26
20

Després, Jacob va fer aquesta prometença: —Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona aliment i vestit

21

i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu,

  • Deuteronomi 26,17 Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu.
  • Jutges 11,31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
  • Èxode 15,2 Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de lloar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir.
  • 2 Samuel 15,8 Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
  • 2 Samuel 19,24 El rei va dir a Ximí: —No moriràs. I li ho va jurar.
  • 2 Samuel 19,30 El rei li va respondre: —No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
  • 2 Reis 5,17
22

i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.

  • Gènesi 35,7 Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
  • Gènesi 14,20 Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí.
  • Deuteronomi 14,22-23 »Donaràs puntualment cada any la desena part de les teves collites. […]
  • Levític 27,30-33 »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell. […]
  • Gènesi 35,1 Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.
  • Gènesi 33,20 Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d’Israel.
  • Gènesi 28,17Gènesi 35,14-15Gènesi 12,8Gènesi 21,33