Gènesi 48

254 referències creuades · llegeix el capítol →

Jacob beneeix els fills de Josep

Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm.

Gènesi 46,20 A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran. ⤳
Gènesi 41,50-52 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. […] ⤳
Gènesi 50,23 Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès. ⤳
Salms 128,6 Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel! ⤳
Joan 11,3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: —Senyor, aquell que estimes està malalt. ⤳

Jacob en va ser informat: —El teu fill Josep ve a veure’t. Israel, fent un esforç, es va asseure al llit.

Efesis 6,10 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. ⤳
Salms 41,3 el Senyor guardarà la seva vida i el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics. ⤳
Deuteronomi 3,28 Dona instruccions a Josuè. Encoratja’l, fes-lo ben ferm: ell conduirà el poble al país que contemplaràs i els el donarà en possessió.” ⤳
1 Samuel 23,16 Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu ⤳
Proverbis 23,15 Fill meu, si el teu cor es fa savi, també el meu cor se n’alegra; ⤳
Nehemies 2,18 »I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar: »—Som-hi! Comencem la reconstrucció! »I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra. ⤳

Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir

Gènesi 35,9-12 Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir […] ⤳
Gènesi 28,3 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. ⤳
Gènesi 17,1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. ⤳
Èxode 6,3 Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a “Déu totpoderós”, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom, que és “el Senyor”. ⤳
Jutges 1,23 Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s’anomenava Luz. ⤳
Gènesi 28,12-19 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. […] ⤳
Osees 12,4 Gènesi 35,6-7 Apocalipsi 21,11

amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.”

Gènesi 17,8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu. ⤳
Gènesi 35,11 Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. ⤳
Gènesi 28,3 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. ⤳
Gènesi 46,3 Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. ⤳
Deuteronomi 32,8 Quan l’Altíssim repartia els pobles i separava els uns dels altres els fills d’Adam, va establir les fronteres de cada nació segons el nombre dels fills de Déu. ⤳
Èxode 1,7 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. ⤳
Gènesi 26,4 Gènesi 47,27 Gènesi 32,12 Gènesi 13,15-16 Gènesi 28,13-15 Gènesi 17,13 Gènesi 22,17 Gènesi 12,2 Amós 9,14-15 Èxode 1,11

»I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó.

Gènesi 41,50-52 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. […] ⤳
Josuè 14,4 Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm. Els levites, per la seva part, van rebre únicament ciutats on habitar, amb pasturatges per als ramats i el bestiar. ⤳
Gènesi 46,20 A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran. ⤳
1 Cròniques 5,1-2 Fills de Rubèn, primogènit d’Israel. Efectivament, ell era el primogènit; però havia jagut amb una de les dones del seu pare i per això el seu dret de primogenitura va passar als fills de Josep, fill d’Israel, encara que aquest no consti en les genealogies com a primogènit. […] ⤳
Josuè 13,7 Ara, doncs, és el moment en què has de dividir aquest país entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès. ⤳
2 Corintis 6,18 Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l’univers . ⤳
Apocalipsi 7,6-7 Nombres 1,10 Isaïes 43,1 Nombres 26,28-37 Josuè 16,1-10 Nombres 1,32-35 Levític 20,26 Ezequiel 16,8 Malaquies 3,17 Efesis 1,5

En canvi, els fills que has tingut després d’aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d’Efraïm i Manassès.

Josuè 14,4 Els descendents de Josep formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm. Els levites, per la seva part, van rebre únicament ciutats on habitar, amb pasturatges per als ramats i el bestiar. ⤳

»Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.

Gènesi 35,16-19 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. […] ⤳
Gènesi 35,9 Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir ⤳
Mateu 2,18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. ⤳
Rut 1,2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. ⤳
Miquees 5,2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. ⤳
1 Samuel 17,12 David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables. ⤳
1 Samuel 1,1 1 Samuel 10,2 Gènesi 25,20

Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar: —Qui són aquests?

Sense referències creuades.

Josep va respondre al seu pare: —Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí. Jacob li diu: —Acosta-me’ls, que els vull beneir.

Gènesi 27,4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir. ⤳
Gènesi 33,5 Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar: —Qui són aquests? Jacob respongué: —Són els fills que Déu ha concedit al teu servent. ⤳
Hebreus 11,21 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó . ⤳
Deuteronomi 33,1 Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites: ⤳
Rut 4,11-14 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: —En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. […] ⤳
Gènesi 27,34-40 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava: —Beneeix-me també a mi, pare! […] ⤳
Gènesi 27,28-29 Gènesi 49,28 Salms 127,3 Gènesi 28,3-4 1 Samuel 1,27 1 Cròniques 25,5 Isaïes 56,3-5 1 Samuel 2,20-21 1 Cròniques 26,4-5 1 Samuel 1,20 Isaïes 8,18 Gènesi 30,2

Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar.

Gènesi 27,1 Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué: —Fill meu. Ell li va respondre: —Què manes? ⤳
Gènesi 27,27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient: —Oh, l’olor del meu fill! És la d’un camp que el Senyor beneeix. ⤳
Isaïes 6,10 Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits. ⤳
Gènesi 31,55 ⤳
1 Samuel 3,2 Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia. Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. ⤳
Gènesi 45,15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell. ⤳
1 Samuel 4,15 1 Reis 19,20 Isaïes 59,1

Israel digué a Josep: —No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.

Efesis 3,20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. ⤳
Gènesi 45,26 i li van anunciar: —Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte! Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia. ⤳
Gènesi 42,36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu! ⤳
Gènesi 37,35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill. ⤳
Gènesi 37,33 Jacob la va reconèixer i exclamà: —És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! ⤳

Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.

Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. ⤳
Èxode 34,8 Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra ⤳
Gènesi 33,3 Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà. ⤳
Efesis 6,1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. ⤳
Gènesi 23,7 Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país; ⤳
Gènesi 18,2 i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra ⤳
Gènesi 19,1 Levític 19,3 1 Reis 2,19 Proverbis 31,28 2 Reis 4,37 Èxode 20,12 Levític 19,32

Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar.

Sense referències creuades.

Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran.

Gènesi 41,51 Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient: —Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare. ⤳
Mateu 16,18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. ⤳
1 Timoteu 4,14 No negligeixis el do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. ⤳
Lluc 13,13 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. ⤳
Deuteronomi 34,9 Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l’esperit de saviesa. Els israelites l’escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès. ⤳
Mateu 19,15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí. ⤳
Salms 110,1 Nombres 8,10 Gènesi 46,20 Èxode 15,6 1 Timoteu 5,22 Fets 6,6 Mateu 19,13 Gènesi 48,18 Salms 118,16 Fets 13,3 Fets 8,17-19 Mateu 6,5 Nombres 8,18 Lluc 4,40

Israel els va beneir així: —Que el Déu davant el qual han viscut sempre els meus pares, Abraham i Isaac, el Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d’avui,

Gènesi 17,1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. ⤳
Hebreus 11,21 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó . ⤳
Colossencs 2,6 Així, doncs, ja que us vau adherir a Jesucrist, el Senyor, continueu vivint en ell. ⤳
Cohèlet 5,18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. ⤳
1 Reis 3,6 Salomó li va respondre: —Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. ⤳
Gènesi 5,22-24 Després del naixement de Matusalem, Henoc encara va viure tres-cents anys i tingué fills i filles. Henoc seguia els camins de Déu. […] ⤳
Gènesi 49,24 Cohèlet 6,7 Gènesi 6,9 Isaïes 30,21 Gènesi 28,3 2 Corintis 1,12 Cohèlet 2,24-25 Salms 103,4-5 Jeremies 8,2 Mateu 6,25-34 Salms 23,1 Gènesi 27,4 Gènesi 48,16 1 Corintis 10,31 1 Timoteu 6,6-10 Cohèlet 5,12 Deuteronomi 33,1 Gènesi 28,22 Gènesi 24,20

l’àngel que m’ha alliberat de tot mal, beneeixi aquests nois. Que en ells es perpetuï el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac. Que es multipliquin a desdir arreu del país.

Salms 34,22 La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just pagaran la seva culpa. ⤳
Gènesi 48,5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó. ⤳
Gènesi 49,22 »Josep és un plançó fruitós, un plançó fruitós vora una font; els seus brots s’enfilen paret amunt. ⤳
Gènesi 28,13-15 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. […] ⤳
Salms 121,7 El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. ⤳
Fets 15,17 perquè em cerquin a mi, el Senyor, la resta d’homes i totes les nacions que porten el meu nom. Ho diu el Senyor, ⤳
Josuè 17,17 Nombres 26,28-37 2 Timoteu 4,18 Joan 17,15 Amós 9,12 Hebreus 11,21 Isaïes 63,9 Titus 2,14 1 Corintis 10,9 Gènesi 16,7-13 Isaïes 47,4 Osees 12,4-5 1 Corintis 10,4 Jutges 6,21-24 Mateu 6,13 Salms 34,2 2 Cròniques 7,14 Gènesi 31,11-13 Malaquies 3,1

A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.

Gènesi 48,14 Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran. ⤳
Romans 9,7-8 ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. […] ⤳
Romans 9,11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu, ⤳
1 Cròniques 21,7 Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel. ⤳
Proverbis 24,18 el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria i retiraria el càstig contra ell. ⤳
Gènesi 28,8 Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac. ⤳
Nombres 11,1 1 Samuel 16,7 1 Reis 16,25 Gènesi 38,10 Nombres 22,34

I li va dir: —Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.

Gènesi 19,18 Lot els va dir: —No, senyor meu! ⤳
Gènesi 27,15 Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. ⤳
Fets 11,8 »Però jo vaig contestar: »—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur. ⤳
Gènesi 49,3 »Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, superior en dignitat, superior en poder, ⤳
Mateu 25,9 »Les assenyades respongueren: »—Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. ⤳
Èxode 10,11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu? Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó. ⤳
Gènesi 43,33 Gènesi 29,26 Fets 10,14

Però el seu pare s’hi va negar: —Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera.

Nombres 1,33-35 ⤳
Deuteronomi 33,17 Honor a Josep, el primer toro nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassès. ⤳
Gènesi 48,14 Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran. ⤳
Gènesi 17,20-21 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. […] ⤳
Gènesi 25,28 Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob. ⤳
Apocalipsi 7,8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí. ⤳
Nombres 2,19-21 Rut 4,11-12 Apocalipsi 7,6 Isaïes 7,17 Deuteronomi 1,10 Ezequiel 27,10

Aquell dia els va beneir així: —Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!” Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès.

Rut 4,11-12 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: —En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. […] ⤳
Gènesi 28,3 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. ⤳
Gènesi 24,60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules: —Tu ets la nostra germana; que de tu en surtin milers de miríades, que els teus descendents posseeixin les ciutats dels seus enemics. ⤳
Nombres 13,11 Gadí, fill de Sussí, de la tribu de Manassès, fill de Josep. ⤳
Nombres 10,22-23 A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament d’Efraïm, a les ordres d’Elixamà, fill d’Ammihud. […] ⤳
Nombres 2,18-21 »A la part de ponent acamparan els del campament d’Efraïm, distribuïts per batallons, al voltant del seu estendard. Seran comandats per Elixamà, fill d’Ammihud. […] ⤳
Nombres 13,16 Nombres 7,48 Nombres 7,54

Després Israel va dir a Josep: —Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares.

Gènesi 46,4 Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar. I, quan moris, Josep et tancarà els ulls. ⤳
Gènesi 50,24 Un dia, Josep va dir als seus germans: —Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob. ⤳
Gènesi 26,3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. ⤳
Gènesi 28,15 Jo soc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès. ⤳
Hebreus 7,23-25 A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; […] ⤳
Hebreus 7,3 L’Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre. ⤳
Salms 18,46 Hebreus 7,8 Josuè 3,7 Lluc 2,29 2 Timoteu 4,6 Josuè 1,9 2 Pere 1,14 Zacaries 1,5-6 Gènesi 15,14 Fets 13,36 1 Reis 2,2-4 Gènesi 12,5 Josuè 24,1-33 Josuè 1,5 Josuè 23,14 Deuteronomi 1,1-46 Gènesi 37,1 Deuteronomi 31,8 Salms 146,3-4

I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.

Joan 4,5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; ⤳
Josuè 24,32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents. ⤳
1 Cròniques 5,2 És cert que Judà va ser el més poderós entre els germans i d’ell va sortir un sobirà, però el dret de primogenitura era de Josep. ⤳
Gènesi 34,28 Prengueren els ramats d’ovelles i cabres, les vaques, els ases i tot el que hi havia a la ciutat i al camp. ⤳
Josuè 17,14-18 Els descendents de Josep van reclamar a Josuè: —Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós? […] ⤳
Jutges 11,23 Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries apoderar? ⤳
Gènesi 15,16 Deuteronomi 21,17 Amós 2,9 Gènesi 33,19 Ezequiel 47,13