La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jutges

Jutges 11

248 referències creuades · llegeix el capítol →

Jeftè, cabdill d’Israel

1

Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d’una prostituta. El seu pare era Galaad.

  • Hebreus 11,32 Per què continuar? Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes.
  • Jutges 6,12 L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: —El Senyor és amb tu, guerrer valent.
  • 2 Reis 5,1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
2

L’esposa legítima d’aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè, dient-li: —Tu no tindràs part en l’herència del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.

  • Gènesi 12,10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps.
  • Deuteronomi 23,2 »Un home amb els testicles esclafats o el membre viril amputat no serà admès a la comunitat del Senyor.
  • Proverbis 2,16 La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs:
  • Proverbis 5,20 Per què, fill meu, t’has d’embriagar de la dona seductora? Per què t’has de llançar als braços de l’estranya?
  • Proverbis 5,3 La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli,
  • Proverbis 6,24-26 Et guardaran de la dona malèfica, de l’ensucrada llengua de la seductora. […]
  • Gàlates 4,30
3

Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n’anà a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions.

  • Jutges 9,4 Llavors li van donar setanta peces de plata del temple de Baal-Berit. Amb aquests diners, Abimèlec va contractar homes desvagats i aventurers, que es van posar a les seves ordres.
  • 1 Samuel 22,2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes. I David n’era el capitost.
  • 1 Samuel 27,2 Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat.
  • 2 Samuel 10,6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
  • 2 Samuel 10,8 Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre els arameus de Sobà i els de Rehob i la gent de Tob i de Maacà prenien posicions a camp obert.
  • Job 30,1-10 Però ara es riuen de mi uns brètols més joves que no pas jo: els seus pares no haurien trobat lloc ni entre els gossos del meu ramat! […]
  • 1 Samuel 30,22-24Fets 17,5
4

Al cap d’un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel.

  • Jutges 10,9 Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d’Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill.
5

Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob

  • 1 Corintis 1,27-29 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. […]
  • Salms 118,22-23 La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. […]
  • 1 Samuel 11,12 Aleshores el poble digué a Samuel: —Qui són els qui deien: “Saül no és capaç de ser el nostre rei”? Doneu-nos aquests homes, que els matarem!
  • Fets 7,35-39 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge? , Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. […]
  • 1 Samuel 10,27 En canvi, uns malcontents deien: —De què ens podrà salvar, aquest? El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar.
  • 1 Samuel 11,6-7 Quan Saül va sentir-ho, l’esperit de Déu s’apoderà d’ell. Encès d’indignació, […]
  • Jutges 10,17-18Jutges 10,9
6

i li digueren: —Vine, que seràs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites.

Sense referències creuades.

7

Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad: —¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?

  • Gènesi 45,4-5 Llavors Josep digué als seus germans: —Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: —Jo soc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. […]
  • Proverbis 17,17 L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan van mal dades.
  • Apocalipsi 3,9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
  • Fets 7,9-14 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat […]
  • Isaïes 60,14 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència; tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”, i “Sió, la del Sant d’Israel”.
  • Gènesi 26,27 Isaac els preguntà: —Per què em veniu a trobar, si em detesteu i em vau treure del vostre territori?
  • Gènesi 37,27
8

Els ancians li replicaren: —Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.

  • Jutges 10,18 Mentrestant, entre el poble, els principals de Galaad es deien: —Qui encapçalarà la lluita contra els ammonites? El faríem cap de tota la gent de Galaad.
  • Èxode 10,17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
  • Èxode 9,28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
  • Èxode 8,28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d’Israel.
  • 1 Reis 13,6 Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: —Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere! L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
  • Èxode 8,8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
  • Lluc 17,3-4
9

Jeftè els digué: —Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.

  • Nombres 32,20-29 Moisès els va respondre: —Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, […]
10

Els ancians de Galaad van dir a Jeftè: —El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.

  • Jeremies 42,5 Ells van dir a Jeremies: —Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t’encarregui de dir-nos.
  • Gènesi 31,50 Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serà un home, sinó Déu mateix.
  • Gènesi 16,5 Sarai va protestar al seu marit: —Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!
  • Jeremies 29,23 Ells van cometre una infàmia mai vista a Israel amb els seus adulteris amb dones d’altri i, abusant del meu nom, van anunciar coses falses, que jo no els havia comunicat. Jo, el Senyor, ho sé i en dono testimoni. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Malaquies 3,5 El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
  • 1 Samuel 24,12 Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni soc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.
  • 2 Corintis 11,31Èxode 20,7Gènesi 21,23Gènesi 31,531 Samuel 12,5Deuteronomi 1,16Zacaries 5,4Romans 1,9
11

Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.

  • Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.
  • 1 Samuel 10,17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà,
  • Jutges 10,17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.
  • Jaume 1,5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.
  • 1 Samuel 11,15 Tot el poble va anar a Guilgal i van proclamar-hi rei Saül a la presència del Senyor. Oferiren sacrificis de comunió davant el Senyor, i Saül i tots els israelites van celebrar una gran festa.
  • Jaume 1,17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
  • Josuè 15,381 Reis 3,7-91 Samuel 23,9-122 Corintis 3,5

Missatge de Jeftè als ammonites

12

Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li: —Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?

  • Mateu 18,15-16 »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. […]
  • Proverbis 25,8-9 no t’afanyis a dur-lo a judici: què faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat? […]
  • Deuteronomi 2,26 »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau:
  • Deuteronomi 20,10-11 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. […]
  • Nombres 20,14 Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li: —Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat.
  • Nombres 21,21 Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus:
  • 2 Reis 14,8-12
13

El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè: —Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones aquest territori.

  • Gènesi 32,22 Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
  • Nombres 21,24-26 Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. […]
  • Deuteronomi 3,16 A les tribus de Rubèn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d’Arnon. El fons de la vall de l’Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites.
  • Proverbis 19,5 Un fals testimoni no quedarà impune, no s’escaparà el qui calumnia.
  • Deuteronomi 2,37 Però no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit.
  • Proverbis 19,9 Un fals testimoni no quedarà impune, es perdrà el qui calumnia.
14

Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites

  • Salms 120,7 Jo soc home de pau; però, quan parlo amb ells, es decanten per la guerra.
  • Romans 12,18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.
  • Hebreus 12,14 Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà el Senyor.
  • 1 Pere 3,11 Que es decanti del mal i faci el bé, que busqui la pau i procuri aconseguir-la.
15

per dir-li: —Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites.

  • Deuteronomi 2,19 arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
  • Deuteronomi 2,9 Llavors el Senyor em digué: “No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d’Ar.”
  • Fets 24,12-13 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m’han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; […]
  • Nombres 21,27-30 Per això diuen els poetes: «Veniu a Heixbon: que sigui edificada i restaurada la ciutat de Sehon! […]
  • Nombres 21,13-15 Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. […]
  • 2 Cròniques 20,10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar.
16

Quan Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va arribar fins a Cadeix.

  • Deuteronomi 1,40 I ara poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.”
  • Nombres 14,25 Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.
  • Nombres 13,26 a Cadeix, al desert de Paran, i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país.
  • Nombres 20,1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada.
  • Josuè 5,6 Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d’homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, un país que regalima llet i mel.
  • Deuteronomi 1,46 Per això us vau quedar a Cadeix molt de temps, tot el temps que us hi havíeu de quedar.
  • Gènesi 14,7
17

Des d’allà, Israel envià missatgers al rei d’Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Però el rei d’Edom no els ho va permetre. Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix.

  • Deuteronomi 2,4-9 Dona aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents d’Esaú, que viuen en aquesta regió de Seïr. Ells tindran por de vosaltres, però aneu amb compte: […]
  • Nombres 20,1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada.
  • Nombres 20,14-21 Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li: —Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat. […]
  • Josuè 24,9 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos.
  • Deuteronomi 2,29 com ens ho han permès els descendents d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dona.”
18

Després va marxar pel desert, vorejant el país d’Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllà de l’Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l’Arnon és la frontera de Moab.

  • Deuteronomi 2,1-8 »Després ens vam posar en marxa i ens dirigírem cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’havia manat. I vam vorejar durant molts dies les muntanyes de Seïr. […]
  • Nombres 21,4-13 Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència […]
  • Nombres 33,37-44 i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d’Edom. […]
  • Nombres 22,36 Quan Balac va saber que Balaam arribava, sortí a rebre’l a Ar de Moab, a la frontera del torrent d’Arnon, límit del seu territori.
  • Nombres 20,22 Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribà al mont Or.
19

Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí cap al seu lloc de destí.

  • Nombres 21,21-35 Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus: […]
  • Deuteronomi 3,1-17 »Després vam pujar en direcció a Basan, però Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos prop d’Edreí. […]
  • Deuteronomi 2,26-36 »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau: […]
  • Josuè 13,8-12 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada. […]
20

Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté contra Israel.

  • Salms 135,10-12 Ell vencé molts de pobles i feu morir reis potents: […]
  • Josuè 13,15-32 Moisès va assignar als clans de la tribu de Rubèn l’heretat […]
  • Nombres 21,23-25 Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. […]
  • Deuteronomi 2,32-34 Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos a Jahas. […]
  • Nehemies 9,22 »Els vas donar pobles i reialmes i els repartires aquests territoris que els servien de frontera: van ocupar el país de Sehon, rei d’Heixbon, i el territori d’Og, rei de Basan.
  • Salms 136,17-21 Colpí uns reis famosos. Perdura eternament el seu amor. […]
21

El Senyor, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d’aquell país habitat pels amorreus.

Sense referències creuades.

22

Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l’Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordà.

  • Deuteronomi 2,36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre.
23

Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries apoderar?

Sense referències creuades.

24

¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat.

  • Salms 78,55 Davant d’ells expulsà els pobles nadius, els repartí per sorts l’heretat i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel.
  • Miquees 4,5 Els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor, el nostre Déu, per sempre més.
  • Nombres 21,29 Ai de tu, Moab! Esteu perduts, adoradors de Quemoix! Ell va fer que fugissin els teus fills, que les teves filles caiguessin captives en poder de Sehon, rei amorreu.
  • 1 Reis 11,7 A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.
  • Josuè 3,10 Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant vostre els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus.
  • Deuteronomi 18,12 El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts. Precisament per aquests costums abominables, el Senyor, el teu Déu, expulsarà del teu davant aquestes nacions.
  • Jeremies 48,7Jeremies 48,46Salms 44,2Deuteronomi 9,4-5
25

Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la guerra?

  • Miquees 6,5 Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab, i què li contestà Balaam, fill de Beor. Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. Reconeix així els favors del Senyor.»
  • Josuè 24,9-10 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. […]
  • Deuteronomi 23,3-4 »Un bastard no serà admès a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos. […]
  • Nombres 22,2-21 Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus. […]
26

Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment?

  • Deuteronomi 2,36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre.
  • Josuè 23,1 Havien passat molts anys d’ençà que el Senyor havia concedit al poble d’Israel el repòs de tots els enemics que l’envoltaven. Josuè ja era vell, carregat d’anys;
  • Nombres 21,25-30 Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. […]
  • Jutges 9,22 Abimèlec va mantenir Israel sota el seu poder durant tres anys.
  • Josuè 12,5 Els seus dominis comprenien la muntanya de l’Hermon, Salcà i tot Basan, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i la meitat del territori de Galaad, que era fronterer amb Sehon, rei d’Heixbon.
  • Josuè 12,2 primer de tot, Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon. Dominava des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, al fons de la vall de l’Arnon, i la meitat del territori de Galaad, fins al riu Jaboc, que fa de frontera amb el país dels ammonites;
  • Jutges 3,30Deuteronomi 3,6Jutges 10,2-3Jutges 8,28Jutges 3,11Josuè 13,10Deuteronomi 3,2Josuè 11,18Deuteronomi 2,24Jutges 5,31Jutges 10,8
27

Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”

28

Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè.

  • 2 Reis 14,11 Però Amasies no el va escoltar, i llavors Jehoaix, rei d’Israel, pujà a atacar-lo. Jehoaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
  • Proverbis 16,18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.

Vot de Jeftè

29

Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites.

  • Nombres 11,25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
  • Jutges 13,25 L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.
  • Jutges 3,10 L’esperit del Senyor s’apoderà d’Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d’Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim.
  • Jutges 10,17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.
  • Jutges 6,34 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo.
  • 1 Samuel 16,13-15 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà. […]
  • 1 Cròniques 12,181 Samuel 10,10
30

Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença: —Si em dones la victòria contra els ammonites,

  • Gènesi 28,20 Després, Jacob va fer aquesta prometença: —Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona aliment i vestit
  • 1 Samuel 1,11 i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
  • Nombres 30,2-16 Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena: […]
  • Cohèlet 5,4-5 Més val no prometre que no pas prometre i no complir. […]
  • Cohèlet 5,1-2 Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. […]
31

el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.

  • Salms 66,13-14 Entro a casa teva per oferir holocaustos, vinc a complir les prometences, […]
  • Levític 27,11-12 Si ha promès de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durà al sacerdot, […]
  • Isaïes 66,3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables.
  • 1 Samuel 2,18 Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli.
  • 1 Samuel 14,24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
  • 1 Samuel 1,11 i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
  • Deuteronomi 23,181 Samuel 14,441 Samuel 1,28Levític 27,28-29Levític 27,2-3
32

Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria.

  • Jutges 1,4 Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec.
  • Jutges 3,10 L’esperit del Senyor s’apoderà d’Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d’Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim.
  • Jutges 2,18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors.
33

Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.

  • Ezequiel 27,17 Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam.
  • Deuteronomi 2,36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre.
34

Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles.

  • Jeremies 31,4 Et reedificaré i quedaràs reconstruïda, nissaga d’Israel. Tornaràs a prendre els teus tambors i sortiràs dansant d’alegria.
  • Èxode 15,20 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins.
  • Jutges 11,11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
  • Jutges 10,17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.
  • Salms 150,4 lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de corda i de flautes,
  • Salms 68,25 Ja es veuen les processons, Déu meu; són processons del meu Déu, el meu rei, dins el santuari.
  • Jeremies 31,13Jutges 5,1-31Lluc 8,42Lluc 9,38Zacaries 12,101 Samuel 18,6-7Salms 148,11-12Lluc 7,12
35

En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.

36

Ella li va respondre: —Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer, ara que el Senyor t’ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.

  • Fets 21,13 però ell respongué: —Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.
  • Romans 16,4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no soc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves.
  • Filipencs 2,30 Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.
  • 2 Samuel 18,19 Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab: —Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.
  • Jutges 16,28-30 Llavors ell va invocar el Senyor: —Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls. […]
  • 2 Samuel 19,30 El rei li va respondre: —No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
  • 2 Samuel 18,31Fets 20,24
37

Després va pregar així al seu pare: —Concedeix-me això que et demano. Deixa’m dos mesos i me n’aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquè no podré ser mare.

  • Lluc 1,25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»
  • 1 Samuel 1,6 La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills.
38

El seu pare va respondre: —Ves-hi. I li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anà per les muntanyes amb les seves amigues, a plorar perquè moriria sense ser mare.

Sense referències creuades.

39

Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel:

  • Jutges 11,31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
  • Isaïes 66,3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables.
  • 1 Samuel 2,18 Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli.
  • Levític 27,28-29 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. […]
  • 1 Samuel 1,24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.
  • 1 Samuel 1,11 i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
  • Deuteronomi 12,311 Samuel 1,281 Samuel 1,22
40

any rere any, durant quatre dies, les noies israelites canten complantes per la filla de Jeftè, el galaadita.

Sense referències creuades.