Gènesi 31

426 referències creuades · llegeix el capítol →

Jacob fuig de Laban

Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s’ha fet ric a costa d’ell.»

Cohèlet 4,4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil. ⤳
Gènesi 45,13 Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor. ⤳
1 Timoteu 6,4 estan encegats per l’orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D’aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, ⤳
Job 31,31 Tots els meus hostes donen testimoni que s’han atipat de la carn que els repartia. ⤳
Salms 17,14 Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafin del destí que els reserves, que els seus fills en quedin saciats i en deixin als seus nets les engrunes. ⤳
Titus 3,3 En altre temps, també nosaltres érem insensats, desobedients, gent esgarriada, esclaus de tota mena de passions i de plaers, actuàvem amb malícia i enveja, ens fèiem odiosos i ens odiàvem els uns als altres. ⤳
Jeremies 9,23 Ezequiel 16,44 Proverbis 27,4 Job 31,24-25 1 Pere 1,24 Gènesi 31,8-9 Mateu 4,8 Proverbis 14,30 Salms 57,4 Salms 64,3-4 Ester 5,11 Salms 120,3-5 Isaïes 5,14 Salms 49,16-17

A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans.

Daniel 3,19 Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum ⤳
Gènesi 4,5 però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. ⤳
1 Samuel 18,9-11 Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull. […] ⤳
1 Samuel 19,7 Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans. ⤳
Gènesi 30,27 Laban li va dir: —Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva. ⤳
Èxode 4,10 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. ⤳
Deuteronomi 19,4 Deuteronomi 28,54

El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.

Gènesi 28,15 Jo soc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès. ⤳
Gènesi 32,9 Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» ⤳
Hebreus 13,5 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. ⤳
Isaïes 41,10 No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa. ⤳
Salms 50,15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.» ⤳
Gènesi 31,13 Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.” ⤳
Gènesi 21,22 Gènesi 31,18 Gènesi 26,3-5 Gènesi 35,1 Gènesi 28,4 Gènesi 13,15 Gènesi 30,25 Gènesi 28,20-22 Gènesi 26,24 Salms 46,1 Gènesi 28,13 Gènesi 46,2-3 Gènesi 50,24 Salms 90,15

Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats,

Sense referències creuades.

i els digué: —He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi.

Gènesi 31,2-3 A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans. […] ⤳
Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
Gènesi 48,15 Israel els va beneir així: —Que el Déu davant el qual han viscut sempre els meus pares, Abraham i Isaac, el Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d’avui, ⤳
Gènesi 32,9 Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» ⤳
Gènesi 50,17 “Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.” Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules. ⤳
Gènesi 31,13 Gènesi 21,22

Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces;

Gènesi 30,29 Jacob li va respondre: —Tu saps com t’he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi. ⤳
Efesis 6,5-8 Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d’aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, […] ⤳
Titus 2,9-10 Que els esclaus se sotmetin en tot als seus amos, mirant de complaure’ls i evitant de contradir-los […] ⤳
Colossencs 3,22-25 Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d’aquest món, i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill per respecte al Senyor. […] ⤳
Gènesi 31,38-42 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. […] ⤳
1 Pere 2,18 Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. ⤳

i tanmateix s’ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal.

Gènesi 31,29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Ves amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.” ⤳
Gènesi 31,41 He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades. ⤳
Zacaries 8,23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ” ⤳
Salms 37,28 No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; ⤳
Nombres 14,22 declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, ⤳
Nehemies 4,12 i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat, ⤳
Gènesi 20,6 Levític 26,26 Job 19,3 Job 1,10 Isaïes 54,17 Isaïes 4,1 Job 19,8 Salms 105,14-15

Si el vostre pare deia: “Les cries clapejades seran la teva paga”, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: “Les cries tacades seran el teu sou”, tot el ramat paria bestiar tacat.

Gènesi 30,32 Avui passaré per tots els teus ramats i separaré totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o tacades: aquesta serà la meva paga. ⤳

Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.

Gènesi 31,1 Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s’ha fet ric a costa d’ell.» ⤳
Gènesi 31,16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat. ⤳
Proverbis 13,22 L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador. ⤳
Salms 50,10 quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? ⤳
Ester 8,1-2 Aquell mateix dia, el rei Xerxes va donar la casa d’Aman, l’enemic dels jueus, a la reina Ester. Ester va informar el rei del parentiu que tenia amb Mardoqueu i aquest es va poder presentar davant d’aquell. […] ⤳
Mateu 20,15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? ⤳

Una vegada, a l’època en què el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats.

Deuteronomi 13,1 »Mireu de posar en pràctica totes les paraules dels manaments que us dono; no hi afegeixis res ni en treguis res. ⤳
Gènesi 30,39 Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats. ⤳
1 Reis 3,5 A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir: —Demana’m què vols que et doni. ⤳
Nombres 12,6 i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, jo, el Senyor, em mostro a ell en una visió o bé li parlo en somnis. ⤳
Gènesi 31,24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.» ⤳
Gènesi 28,12 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. ⤳
Gènesi 20,6

Durant el somni, l’àngel de Déu em va cridar: “Jacob!” Jo vaig respondre: “Què manes?”

Isaïes 58,9 Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, ⤳
Gènesi 31,13 Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.” ⤳
1 Samuel 3,6 Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué: —Soc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va respondre: —No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir. ⤳
Gènesi 31,5 i els digué: —He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi. ⤳
Gènesi 18,17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré? ⤳
1 Samuel 3,8 El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: —Soc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, ⤳
Gènesi 48,15-16 1 Samuel 3,4 Èxode 3,4 1 Samuel 3,16 Gènesi 22,1 Gènesi 16,7-13 Gènesi 18,1

Ell em va dir: “Mira i fixa-t’hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t’està fent.

Èxode 3,7 El Senyor li digué: —He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; ⤳
Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Deuteronomi 24,15 Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d’un pecat. ⤳
Salms 12,5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts, els nostres llavis ens defensen: quin senyor ens pot manar?» ⤳
Gènesi 30,37-43 Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d’ametller i de plataner i va pelar-ne l’escorça deixant al descobert unes franges blanques. […] ⤳
Cohèlet 5,8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori. ⤳
Salms 139,3 Efesis 6,9 Èxode 3,9 Levític 19,13 Fets 7,34

Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”

Gènesi 31,3 El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu. ⤳
Gènesi 32,9 Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» ⤳
Gènesi 28,12-22 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. […] ⤳
Gènesi 35,7 Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà. ⤳

Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta: —¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?

Rut 4,11 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: —En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. ⤳
Gènesi 2,24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn. ⤳
Gènesi 29,29 Laban havia donat la seva esclava Bilhà a la seva filla Raquel perquè fos la seva serventa. ⤳
Gènesi 29,24 Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa. ⤳

¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?

Gènesi 29,15-20 Un dia, Laban va dir a Jacob: —Tu ets el meu parent, però no per això has de treballar de franc al meu servei. Digues-me quina ha de ser la teva paga. […] ⤳
Gènesi 31,41 He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades. ⤳
Èxode 21,7-11 »Si un pare ven la seva filla com a esclava, aquesta no tindrà dret a ser alliberada l’any setè com els altres esclaus. […] ⤳
Gènesi 30,26 Dona’m les meves dones i els meus fills i me n’aniré. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou bé el servei que t’he fet. ⤳
Gènesi 29,27-30 Acaba la setmana de noces i també la filla petita et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servei. […] ⤳
Nehemies 5,8 i els vaig dir: »—Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven. ⤳

Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.

Gènesi 30,35 Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills. ⤳
Gènesi 31,9 Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi. ⤳
Salms 45,10 Entre les teves dames hi ha filles de reis; tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir. ⤳

Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.

1 Samuel 30,17 L’atac de David va durar des de trenc d’alba fins al vespre de l’endemà. No se’n va escapar ni un, llevat de quatre-cents joves que van muntar en els seus camells i pogueren fugir. ⤳
Gènesi 24,10 L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor. ⤳
Gènesi 24,61 Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l’administrador d’Abraham. Així ell va prendre Rebeca, i se’n van anar. ⤳

Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.

Gènesi 27,41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» ⤳
Gènesi 28,21 i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, ⤳
Gènesi 35,27-29 Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants. […] ⤳
Gènesi 27,1-2 Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué: —Fill meu. Ell li va respondre: —Què manes? […] ⤳

Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare.

1 Samuel 19,13 Mical va agafar l’estàtua de l’ídol domèstic, la ficà al llit, va posar-li a la capçalera un coixí de pèl de cabra i va tapar l’ídol amb un tros de roba. ⤳
Gènesi 31,30 Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus? ⤳
Osees 3,4 »Perquè també la gent d’Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim. ⤳
Gènesi 35,2 Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell: —Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits. ⤳
Ezequiel 21,21 Apunta a la dreta, espasa, avança a l’esquerra, on hagis de fer front! ⤳
Gènesi 31,32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics. ⤳
Gènesi 31,34 Jutges 18,14-24 Jutges 17,4-5 Jutges 18,31 Josuè 24,2

Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.

Sense referències creuades.

Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.

2 Reis 12,17 En canvi, els ingressos provinents dels sacrificis de reparació d’una falta i dels sacrificis pel pecat no es destinaven al temple del Senyor, sinó que eren per als sacerdots. ⤳
Nombres 24,1 Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa. ⤳
Deuteronomi 3,12 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d’Aroer, que és al torrent d’Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s’hi troben. ⤳
Gènesi 2,14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates. ⤳
1 Reis 17,1 Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab: —Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui. ⤳
Gènesi 31,23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad. ⤳
Gènesi 37,25 Jutges 10,18 Gènesi 15,18 Nombres 32,1 Jeremies 50,5 Gènesi 46,28 Lluc 9,51-53 Josuè 13,8-9 Josuè 24,2-3

Laban persegueix Jacob

Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.

Job 5,12-13 Desbarata els plans dels astuts i queden reduïts a la impotència. […] ⤳
Gènesi 30,36 Laban va deixar un espai de tres dies de camí entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban. ⤳
Èxode 14,5-31 El rei d’Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: —Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre! […] ⤳

Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.

Gènesi 24,27 I digué: —Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m’ha conduït directament a casa dels parents del meu amo. ⤳
Èxode 2,11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. ⤳
Èxode 2,13 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: —Per què pegues a un company? ⤳
Gènesi 13,8 Davant d’això, Abram digué a Lot: —Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. ⤳

Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»

Gènesi 24,50 Laban i Betuel li van respondre: —El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir. ⤳
Gènesi 31,29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Ves amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.” ⤳
Gènesi 20,3 Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit. ⤳
Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Nombres 24,13 “Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir.” ⤳
Mateu 27,19 Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li feu arribar aquest missatge: —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ⤳
2 Samuel 13,22 Osees 12,12 Deuteronomi 26,5 Mateu 1,20 Gènesi 41,1 Salms 105,14-15 Nombres 22,26 Gènesi 28,5 Gènesi 31,10 Job 33,15-17 1 Reis 3,5 Gènesi 40,5 Isaïes 37,29 Nombres 22,20 Job 33,25 Nombres 12,6

Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.

Gènesi 12,8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. ⤳
Gènesi 33,18 De retorn de Padan-Aram, Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al país de Canaan, i va acampar davant la ciutat. ⤳
Hebreus 11,9 Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. ⤳

Laban va dir a Jacob: —Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.

1 Samuel 30,2 No havien mort ningú, però havien fet captives les dones i tots els altres, petits i grans, i se’ls havien endut. ⤳
Gènesi 26,10 Abimèlec li va dir: —Per què ens ho has fet, això? Ha vingut de poc que algú d’aquest poble no dormís amb la teva dona, i ens hauries fet a tots culpables! ⤳
Gènesi 2,24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn. ⤳
Gènesi 12,18 Llavors el faraó va cridar Abram i li digué: —Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa? ⤳
Josuè 7,19 Llavors Josuè li va dir: —Fill meu, dona glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res. ⤳
1 Samuel 14,43 Llavors Saül li digué: —Explica’m què has fet. Jonatan ho va confessar. Li respongué: —Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir. ⤳
Gènesi 20,9-10 Gènesi 34,29 1 Samuel 17,29 Gènesi 31,36 Gènesi 31,16 Gènesi 4,10 Gènesi 3,13 Joan 18,35

Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.

Èxode 15,20 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. ⤳
Proverbis 26,23-26 Terrissa platejada amb metall impur són les paraules enceses en un cor dolent. […] ⤳
Gènesi 31,3-5 El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu. […] ⤳
Gènesi 4,21 El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l’avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol. ⤳
Gènesi 31,20-21 Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res. […] ⤳
Gènesi 31,31 Jacob va respondre a Laban: —Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles. ⤳
Jutges 6,27 Gènesi 24,59-60 Job 21,11-14

Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus nets. Has tingut ben poc seny!

Gènesi 31,55 ⤳
1 Reis 19,20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d’Elies i li digué: —Deixa’m anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré. Elies li va respondre: —Ves! Torna-te’n! A què t’obligo jo? ⤳
Fets 20,37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, ⤳
Rut 1,14 De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar. ⤳
Gènesi 31,3 El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu. ⤳
Gènesi 31,13 Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.” ⤳
1 Corintis 2,14 2 Cròniques 16,9 Rut 1,9 Èxode 4,27 1 Samuel 13,13 Gènesi 29,13 Gènesi 31,24

Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Ves amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”

Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
Josuè 24,2-3 Llavors Josuè digué a tot el poble: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus. […] ⤳
Gènesi 31,24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.» ⤳
Daniel 6,20 A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons. ⤳
Joan 19,10-11 Fets 5,38-39 Salms 52,1 Daniel 3,28 2 Reis 19,10 Daniel 2,47 Daniel 6,26 Fets 9,5

Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus?

Jeremies 10,11 Digueu això a aquesta gent: «Els déus que no han format el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.» ⤳
Gènesi 31,19 Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare. ⤳
Jutges 18,24 Micà va respondre: —M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?” ⤳
2 Samuel 5,21 Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur. ⤳
Isaïes 37,19 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir. ⤳
Isaïes 46,1-2 «Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades. […] ⤳
1 Samuel 5,2-6 Jeremies 43,12 Jutges 6,31 Èxode 12,12 Nombres 33,4

Jacob va respondre a Laban: —Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.

Proverbis 29,25 Tenir por d’un altre home és una trampa, però el qui confia en el Senyor està segur. ⤳
Gènesi 20,11 Abraham va contestar: —Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre’m la meva dona. ⤳
Gènesi 31,26-27 Laban va dir a Jacob: —Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra. […] ⤳

Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.

1 Samuel 12,3-5 Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho. […] ⤳
Gènesi 44,9-12 Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo. […] ⤳
Gènesi 31,30 Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus? ⤳
Gènesi 31,19 Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare. ⤳
Gènesi 31,23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad. ⤳
2 Corintis 12,17-19 ¿És que m’he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? […] ⤳
1 Samuel 14,24-29 2 Corintis 8,20-21 Gènesi 30,33 Gènesi 19,7 Gènesi 13,8

Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel.

Gènesi 24,28 Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare. ⤳
Gènesi 24,67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare. ⤳

Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.

Gènesi 31,19 Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare. ⤳
Gènesi 31,17 Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells. ⤳

Raquel va dir llavors al seu pare: —Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones. Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.

Levític 19,32 »Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu. Jo soc el Senyor. ⤳
Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. ⤳
Levític 19,3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. »Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. ⤳
1 Pere 3,6 com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta. ⤳
Gènesi 18,11-12 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, […] ⤳
1 Pere 2,18 Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs. ⤳
1 Reis 2,19 Levític 15,19 Efesis 6,1

Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir: —Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així?

Efesis 4,26 Encara que us irriteu, no pequeu ; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: ⤳
Nombres 16,15 Moisès, molt indignat, va dir al Senyor: —No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus. ⤳
2 Reis 5,11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient: —Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ⤳
Gènesi 30,2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: —Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills. ⤳
Gènesi 49,7 Maleït el seu enuig, tan violent, el seu furor, massa cruel! Repartiré els seus fills entre les tribus de Jacob, els escamparé per les tribus d’Israel. ⤳
Proverbis 28,1 Encara que no el persegueixin, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó. ⤳
Jaume 1,19-20 Marc 3,5 Gènesi 34,7 2 Reis 13,19

Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!

1 Pere 2,12 Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-vos. ⤳
Gènesi 31,32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics. ⤳
Mateu 18,16 Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . ⤳
Hebreus 13,18 Pregueu per nosaltres: estem convençuts que la nostra consciència és recta, i en tota ocasió volem comportar-nos com cal. ⤳
Josuè 7,23 Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor. ⤳
1 Tessalonicencs 2,10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. ⤳
1 Corintis 6,4-5 1 Samuel 12,3-4 1 Pere 3,16

Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.

Gènesi 30,27 Laban li va dir: —Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva. ⤳
Deuteronomi 28,4 Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. ⤳
Ezequiel 34,2-4 —Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? […] ⤳
Gènesi 30,30 Abans que jo arribés, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t’ha beneït al meu pas. Ara és l’hora que jo treballi per a la meva família. ⤳
Èxode 23,26 Al teu país no hi haurà cap dona que avorti o sigui estèril. Et concediré molts anys de vida. ⤳

No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit.

Èxode 22,31 ⤳
Levític 22,8 Cap sacerdot no menjarà carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo soc el Senyor. ⤳
Lluc 2,8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. ⤳
Èxode 22,10-13 el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l’altre. L’amo de l’animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir. […] ⤳
1 Samuel 17,34-35 David li va explicar: —El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un os i s’emporta una ovella del ramat, […] ⤳
Joan 10,12-13 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. […] ⤳

De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.

Èxode 3,1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. ⤳
1 Pere 5,2-4 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; […] ⤳
Èxode 2,19-22 Elles li van respondre: —Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat. […] ⤳
Salms 78,70-71 Va escollir David, el seu servent, el va treure d’entre pletes i ramades, […] ⤳
Lluc 2,8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. ⤳
Joan 21,15-17 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: —Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: —Pastura els meus anyells. […] ⤳
Osees 12,12 Hebreus 13,7

He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades.

Gènesi 31,7 i tanmateix s’ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal. ⤳
Gènesi 30,33-40 Així, en endavant podràs comprovar si soc honrat i verificar la meva paga: si trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que l’hauré robat. […] ⤳
1 Corintis 15,10 Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. ⤳
Gènesi 29,18-30 Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: —Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita. […] ⤳
2 Corintis 11,26 M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; ⤳
Gènesi 31,38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. ⤳

Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.

Salms 31,7 Detesto els qui veneren els déus falsos, però jo confio tan sols en el Senyor. ⤳
Isaïes 8,13 És a mi, el Senyor de l’univers, que heu de reconèixer com a sant. Davant meu heu de témer i tremolar! ⤳
Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
Gènesi 31,29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Ves amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.” ⤳
Gènesi 31,24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.» ⤳
Èxode 3,7 El Senyor li digué: —He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; ⤳
Salms 124,1-3 Gènesi 29,32 1 Cròniques 12,17 Judes 1,9 Gènesi 27,33 Gènesi 11,5 Gènesi 16,11 Salms 76,11-12 Gènesi 31,5 Gènesi 16,13 Gènesi 31,12

Pacte de Laban i Jacob

Laban va respondre a Jacob: —Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?

Sense referències creuades.

Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.

Josuè 24,25-27 Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions, […] ⤳
1 Samuel 20,14-17 Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, […] ⤳
Deuteronomi 31,26 —Preneu aquest llibre de la Llei i poseu-lo al costat de l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu: serà un testimoni contra tu. ⤳
Gènesi 26,28-31 Ells li respongueren: —Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nosaltres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament. […] ⤳
Deuteronomi 31,19 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells. ⤳
Deuteronomi 31,21 Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament. ⤳
Gènesi 31,52 Gènesi 15,18 Josuè 22,27 Gènesi 31,48 Gènesi 21,22-32

Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.

Gènesi 28,18-22 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. […] ⤳

Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.

Cohèlet 3,5 Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. ⤳
Gènesi 31,32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics. ⤳
Josuè 4,20-24 Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà, […] ⤳
Gènesi 31,37 Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos! ⤳
Josuè 4,5-9 i els digué: —Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel, […] ⤳
Gènesi 31,23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad. ⤳
2 Samuel 18,17 Josuè 7,26 Gènesi 31,54

Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadutà, i Jacob el va anomenar Galed,

Hebreus 12,1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. ⤳

perquè Laban havia dit: —Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per això és anomenat també Galed,

Josuè 24,27 Llavors digué a tot el poble: —Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu. ⤳
Josuè 13,8-9 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada. […] ⤳
Deuteronomi 3,16 A les tribus de Rubèn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d’Arnon. El fons de la vall de l’Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites. ⤳
Gènesi 31,23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad. ⤳
Deuteronomi 2,36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre. ⤳

i encara Mispà, ja que Laban havia dit: —Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l’un de l’altre.

Jutges 11,29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. ⤳
Jutges 10,17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà. ⤳
1 Samuel 7,5-6 Samuel digué: —Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor. […] ⤳
1 Reis 15,22 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà, sense excepció, per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà. ⤳
Jutges 11,11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís. ⤳
Osees 5,1 «Escolteu això, sacerdots! Estigueu atents, els d’Israel! Pareu l’orella, casa reial! A tots vosaltres us crido a judici. Heu estat un parany dalt a Mispà, una xarxa estesa dalt del Tabor. ⤳

Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serà un home, sinó Déu mateix.

Jeremies 42,5 Ells van dir a Jeremies: —Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t’encarregui de dir-nos. ⤳
Jeremies 29,23 Ells van cometre una infàmia mai vista a Israel amb els seus adulteris amb dones d’altri i, abusant del meu nom, van anunciar coses falses, que jo no els havia comunicat. Jo, el Senyor, ho sé i en dono testimoni. Ho dic jo, el Senyor.» ⤳
Miquees 1,2 Escolteu, tots els pobles! Terra i els qui l’habiteu, estigueu atents! Que el Senyor Déu testifiqui contra vosaltres des del seu santuari del cel! ⤳
Jutges 11,10 Els ancians de Galaad van dir a Jeftè: —El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius. ⤳
1 Samuel 12,5 Llavors ell digué: —Avui el Senyor és testimoni, i ho és també el seu ungit, que no heu trobat a les meves mans res a reclamar. Ells respongueren: —El Senyor n’és testimoni. ⤳
Malaquies 2,14 I pregunteu: «Per què és així?» Doncs bé: perquè el Senyor va ser testimoni del teu compromís entre tu i la dona de quan eres jove, però tu li has estat infidel, tot i que ella era la teva companya, la dona amb qui t’havies compromès. ⤳
Malaquies 3,5 Mateu 19,5-6 Levític 18,18 1 Tessalonicencs 2,5

Laban va dir encara a Jacob: —Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo.

Sense referències creuades.

Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllà per atacar-te i que tu tampoc no ho faràs.

Gènesi 31,48 perquè Laban havia dit: —Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per això és anomenat també Galed, ⤳
Gènesi 31,44-45 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos. […] ⤳

Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac.

Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Gènesi 16,5 Sarai va protestar al seu marit: —Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo! ⤳
Gènesi 11,24-29 Nahor tenia vint-i-nou anys quan va engendrar Tèrah. […] ⤳
Èxode 3,6 I va afegir: —Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. ⤳
Josuè 24,2 Llavors Josuè digué a tot el poble: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del riu Eufrates i adoraven altres déus. ⤳
Gènesi 26,28-31 Ells li respongueren: —Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nosaltres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament. […] ⤳
Gènesi 14,22 Deuteronomi 6,13 Gènesi 28,13 Gènesi 11,31 Gènesi 22,20-24 Gènesi 17,7 Gènesi 24,3-4 Gènesi 21,23-24

Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l’àpat, van passar la nit a la muntanya.

Èxode 18,12 Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d’Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu. ⤳
Gènesi 26,30 Isaac els va oferir un banquet, i van menjar i beure junts. ⤳
Gènesi 37,25 Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte. ⤳
Gènesi 21,8 L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet. ⤳
2 Samuel 3,20-21 Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants. […] ⤳