La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Gènesi

Gènesi 35

279 referències creuades · llegeix el capítol →

Déu beneeix Jacob a Betel

1

Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.

2

Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell: —Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits.

3

Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat.

4

Llavors van donar a Jacob totes les estatuetes de déus estrangers i les arracades que duien a les orelles, i Jacob les va enterrar al peu de l’alzina que hi ha a la vora de Siquem.

  • Jutges 9,6 Llavors es van reunir els caps de casa de Siquem i tots els de Betmil·ló, i proclamaren rei Abimèlec, al costat de l’alzina del pilar sagrat que hi ha a Siquem. ⤳
  • Èxode 32,2-4 Aaron els respongué: —Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. […] ⤳
  • Èxode 32,20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites. ⤳
  • Deuteronomi 7,25 Crema les estàtues dels seus déus. No et deleixis per quedar-te l’or o la plata que els recobreix: cauries en una trampa, perquè aquests ídols són una cosa abominable per al Senyor, el teu Déu. ⤳
  • Jutges 8,24-27 I va afegir: —Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí. Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert. […] ⤳
  • Isaïes 30,22 Tindràs per metall impur la plata que recobria els teus ídols, l’or que adornava les teves estàtues. Els llençaràs com a cosa immunda tot dient: «Fora d’aquí!» ⤳
  • Osees 2,13Isaïes 2,20Josuè 24,25-26Deuteronomi 7,5
5

Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.

  • Èxode 23,27 »Faré caure el meu terror davant teu, i tota la gent de les regions on entris quedarà esbalaïda: faré que els teus enemics girin l’esquena per fugir. ⤳
  • 2 Cròniques 17,10 Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s’atrevien a fer la guerra contra Josafat. ⤳
  • Salms 14,5 Quin esglai els cau al damunt quan veuen Déu fent costat als qui són justos! ⤳
  • Josuè 5,1 Els reis amorreus que vivien a l’oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los. ⤳
  • Josuè 2,9-11 i els digué: —Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. […] ⤳
  • Èxode 15,15-16 Estan esglaiats els cabdills d’Edom, els caps de Moab s’han estremit; s’han espantat tots els habitants de Canaan. […] ⤳
  • Èxode 34,24Gènesi 34,301 Samuel 14,15Deuteronomi 11,252 Cròniques 14,141 Samuel 11,7
6

Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan.

  • Gènesi 28,19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. ⤳
  • Gènesi 12,8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. ⤳
  • Gènesi 28,22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs. ⤳
  • Jutges 1,22-26 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. […] ⤳
  • Gènesi 48,3 Jacob digué a Josep: —El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir ⤳
7

Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.

  • Gènesi 35,3 Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat. ⤳
  • Gènesi 35,1 Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú. ⤳
  • Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
  • Ezequiel 48,35 El perímetre total de la ciutat serà de divuit mil vares. »El nom de la ciutat serà des d’ara: “El Senyor és allí.” ⤳
  • Gènesi 28,22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs. ⤳
  • Cohèlet 5,4-5 Més val no prometre que no pas prometre i no complir. […] ⤳
  • Jutges 6,24Èxode 17,15Gènesi 28,19
8

Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.

  • Gènesi 24,59 Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l’administrador d’Abraham amb els seus homes. ⤳
  • 1 Samuel 31,13 Recolliren els ossos i van enterrar-los sota el tamariu de Jabeix. Després van dejunar set dies. ⤳
  • Jutges 2,5 Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor. ⤳
  • Jutges 2,1 L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: —Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; ⤳
9

Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir

  • Gènesi 18,1 El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, ⤳
  • Gènesi 35,1 Déu va dir a Jacob: —Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú. ⤳
  • Gènesi 26,2 El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir: —No baixis a Egipte. Queda’t al país que jo et dic. ⤳
  • Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⤳
  • Gènesi 17,1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. ⤳
  • Gènesi 32,1 L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus nets i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva. ⤳
  • Jeremies 31,3Gènesi 48,3-4Gènesi 31,11-13Gènesi 31,3Gènesi 28,13Gènesi 32,24-30Gènesi 46,2-3Fets 7,2Osees 12,4
10

dient: —El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel. I el va anomenar Israel.

  • Gènesi 17,5 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. ⤳
  • Gènesi 32,27-28 Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: —No et deixaré anar que no m’hagis beneït. […] ⤳
  • Gènesi 17,15 Després, Déu digué a Abraham: —A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. ⤳
  • 1 Reis 18,31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» ⤳
  • 2 Reis 17,34 Fins al dia d’avui continuen obrant així, segons les seves antigues pràctiques. No veneren realment el Senyor, no viuen d’acord amb els decrets i costums que ara també són seus ni segons la Llei i els manaments que el Senyor va donar als fills de Jacob, a qui va posar el nom d’Israel. ⤳
11

Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.

12

El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.

  • Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⤳
  • Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
  • Gènesi 26,3-4 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. […] ⤳
  • Gènesi 48,4 amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.” ⤳
  • Gènesi 13,14-17 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: —Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. […] ⤳
  • Josuè 6,1-21 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. […] ⤳
  • Gènesi 15,18Nehemies 13,1-31Èxode 3,8Gènesi 28,3-4
13

Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell.

  • Gènesi 17,22 Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant. ⤳
  • Gènesi 18,33 Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia. ⤳
  • Jutges 13,20 i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra. ⤳
  • Lluc 24,31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ⤳
  • Jutges 6,21 l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. ⤳
  • Gènesi 11,5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, ⤳
14

Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt.

  • Gènesi 28,18-19 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. […] ⤳
  • Gènesi 31,45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat. ⤳
  • Gènesi 35,20 Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel. ⤳
  • Èxode 17,15 Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard». ⤳
  • 1 Samuel 7,12 Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda») , perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.» ⤳
15

Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.

  • Gènesi 28,19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. ⤳

Naixement de Benjamí i mort de Raquel

16

Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil.

  • Miquees 5,2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. ⤳
  • Gènesi 48,7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ⤳
  • Gènesi 3,16 Després digué a la dona: —Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. ⤳
  • 1 Cròniques 2,19 Després de la mort d’Azubà, Caleb es va casar amb Efrata i d’ella va tenir Hur. ⤳
  • Gènesi 35,19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ⤳
  • Mateu 2,18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. ⤳
  • Salms 132,61 Timoteu 2,15Mateu 2,12 Reis 5,19Mateu 2,16Rut 1,2
17

Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir: —Anima’t, tens un altre fill.

  • Gènesi 30,24 I li va posar Josep, dient: —Que el Senyor m’afegeixi un altre fill! ⤳
  • 1 Samuel 4,19-21 La seva nora, la dona de Pinhàs, esperava un fill i estava a punt de donar a llum. En sentir que l’arca de Déu havia estat capturada i que el seu sogre i el seu marit havien mort, li van venir de sobte els dolors i va infantar. […] ⤳
18

Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.

  • Lluc 12,20 »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? ⤳
  • 1 Cròniques 4,9 Jabés era més important que els seus germans, i la seva mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L’he donat a llum sofrint!» ⤳
  • Fets 7,59 Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: —Jesús, Senyor, rep el meu esperit. ⤳
  • Lluc 23,46 Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar. ⤳
  • 1 Samuel 4,20-21 S’estava morint. Les dones que l’assistien li deien: —Anima’t, que has tingut un noi! Però ella no responia ni en feia cas. […] ⤳
  • Gènesi 42,38 Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ⤳
  • Lamentacions 2,12Èxode 12,7Gènesi 44,27-31Gènesi 43,14Gènesi 42,4Salms 80,17Salms 16,10Gènesi 30,1
19

Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem.

  • Miquees 5,2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. ⤳
  • Gènesi 48,7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ⤳
  • Rut 1,2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà. ⤳
  • Mateu 2,6 » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. ⤳
  • Rut 4,11 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: —En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. ⤳
  • Mateu 2,1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, ⤳
  • Josuè 19,15Miquees 6,2Mateu 2,16-18
20

Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.

  • 1 Samuel 10,2 Avui mateix, així que te n’hauràs anat del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ànsia per vosaltres i pensa què pot fer pel seu fill.” ⤳
  • Gènesi 35,14 Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt. ⤳
  • 2 Samuel 18,17-18 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva. […] ⤳
  • Gènesi 35,9 Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir ⤳
21

Israel se’n va anar d’allí i va plantar la seva tenda més enllà de Migdal-Éder.

  • Miquees 4,8 I tu, Torre del Ramat, turó de la ciutat de Sió recobraràs la sobirania d’abans, la reialesa de Jerusalem.» ⤳
  • Lluc 2,8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. ⤳

Els dotze fills de Jacob

22

Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se’n va assabentar i ho trobà mal fet. Els fills de Jacob van ser dotze.

23

Fills de Lia: Rubèn, primogènit de Jacob, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló.

  • Gènesi 30,18-20 Lia deia: —Déu m’ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit. Li va posar el nom d’Issacar. […] ⤳
  • Gènesi 29,32-35 Lia va quedar embarassada i va donar a llum un fill, que anomenà Rubèn. Ella explicava: —El Senyor ha vist la meva humiliació. Ara el meu marit m’estimarà. […] ⤳
  • Gènesi 46,8-15 Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar a Egipte, els noms de Jacob i dels seus descendents: Rubèn, el primogènit de Jacob, […] ⤳
  • Èxode 1,2-4 Rubèn, Simeó, Leví, Judà, […] ⤳
  • Gènesi 33,2 Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep. ⤳
24

Fills de Raquel: Josep i Benjamí.

  • Gènesi 30,22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. […] ⤳
  • Gènesi 35,16-18 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. […] ⤳
  • Gènesi 46,19-22 Raquel, muller de Jacob, li va donar dos fills, Josep i Benjamí. […] ⤳
25

Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí.

  • Gènesi 30,4-8 Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s’hi va unir. […] ⤳
  • Gènesi 37,2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. ⤳
  • Gènesi 46,23-25 Dan i el seu fill Huixim. […] ⤳
26

Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser. Aquests són els fills de Jacob que van néixer a Padan-Aram.

  • Gènesi 31,18 Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan. ⤳
  • Gènesi 35,18 Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí. ⤳
  • Gènesi 25,20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. ⤳
  • Gènesi 30,9-13 Quan Lia s’adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s’hi unís. […] ⤳
  • Gènesi 46,16-18 Gad i els seus fills Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí. […] ⤳
  • Gènesi 28,2 Ves-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare. ⤳

Mort d’Isaac

27

Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants.

  • Gènesi 13,18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor. ⤳
  • Gènesi 23,19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan. ⤳
  • Gènesi 18,1 El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, ⤳
  • Josuè 15,13 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. ⤳
  • Gènesi 23,2 i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. ⤳
  • 2 Samuel 5,3 Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel. ⤳
  • Josuè 21,11Gènesi 28,52 Samuel 2,12 Samuel 2,3Gènesi 27,43-452 Samuel 5,1Josuè 14,12-15Gènesi 14,132 Samuel 5,52 Samuel 2,11
28

Isaac va viure cent vuitanta anys.

  • Gènesi 25,7 Abraham va viure cent setanta-cinc anys. ⤳
  • Gènesi 50,26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte. ⤳
  • Gènesi 47,28 Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys. ⤳
29

Va morir carregat d’anys i es va reunir amb els seus. Esaú i Jacob, els seus dos fills, el van enterrar.