La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gènesi

Gènesi 33

141 referències creuades · llegeix el capítol →

Jacob i Esaú es troben

1

Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes.

  • Gènesi 32,6-7 Soc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.” […]
  • Gènesi 27,41-42 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» […]
  • Gènesi 32,16 trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases.
2

Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep.

  • Gènesi 29,30 Jacob es va casar també amb Raquel i se l’estimà més que Lia. I durant set anys més va continuar treballant al servei de Laban.
  • Malaquies 3,17 El Senyor de l’univers diu: Seran meus el dia que ara preparo, els prendré com la meva heretat preferida. Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel.
  • Gènesi 30,22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. […]
  • Gènesi 37,3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples.
3

Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà.

  • Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
  • Gènesi 18,2 i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra
  • Lluc 14,11 Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
  • Gènesi 43,26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra.
  • Proverbis 6,3 Per alliberar-te’n, fill meu, fes això: com que estàs en mans d’un altre, ves a trobar-lo, importuna’l, mareja’l.
  • Joan 10,15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles.
  • 1 Samuel 2,5Joan 10,4Joan 10,11-12Cohèlet 10,4
4

Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven.

5

Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar: —Qui són aquests? Jacob respongué: —Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.

  • Salms 127,3 L’herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa;
  • Isaïes 8,18 Aquí ens teniu, a mi i els fills que el Senyor m’ha donat: som, enmig d’Israel, senyals i presagis que venen del Senyor de l’univers, el qui resideix a la muntanya de Sió.
  • Gènesi 48,9 Josep va respondre al seu pare: —Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí. Jacob li diu: —Acosta-me’ls, que els vull beneir.
  • Gènesi 30,2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: —Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.
  • 1 Samuel 1,27 Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat.
  • Hebreus 2,13 I encara: En ell tinc posada la meva confiança. I també: Aquí ens teniu, a mi i els fills que Déu m’ha donat.
  • 1 Cròniques 28,5Rut 4,13
6

Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren.

Sense referències creuades.

7

Després es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s’acostà Josep amb Raquel i també van prosternar-se.

Sense referències creuades.

8

Esaú va preguntar encara: —Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: —Volia guanyar-me el favor del meu senyor.

  • Gènesi 32,5 Els va donar aquest encàrrec: —Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara.
  • Gènesi 32,13-20 I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.” […]
  • Ester 2,17 El rei s’enamorà d’Ester més que de cap altra noia, i ella es va guanyar el seu favor i el seu afecte. Xerxes la va preferir a totes les altres noies i la va coronar reina en lloc de Vaixtí.
  • Gènesi 39,5 Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps.
9

Esaú va replicar: —Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu.

  • Gènesi 27,39 Llavors el seu pare li va dir: —Viuràs lluny de la ufanor de la terra, lluny de la rosada que baixa del cel.
  • Filèmon 1,7 Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels.
  • Proverbis 16,7 Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics.
  • Fets 21,20 Ells, en sentir-ho, donaven glòria a Déu. Llavors li van dir: —Germà, ja veus quants milers de jueus s’han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei.
  • Cohèlet 4,8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.
  • Fets 9,17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué: —Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
  • Gènesi 27,41Filèmon 1,16Gènesi 4,9Jutges 20,23Proverbis 30,15
10

Jacob va insistir: —De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença.

11

Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.

12

Després Esaú li va proposar: —Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré.

Sense referències creuades.

13

Però Jacob li va respondre: —Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat.

  • Isaïes 40,11 Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.»
  • Ezequiel 34,15-16 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. […]
  • Ezequiel 34,23-25 »Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor. […]
  • Proverbis 12,10 El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat.
  • Joan 21,15-17 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: —Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: —Pastura els meus anyells. […]
  • 1 Cròniques 22,5 David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius.
14

Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.

  • Gènesi 32,3 En veure’ls exclamà: —És el campament de Déu! I va anomenar aquest lloc Mahanaim.
  • Isaïes 40,11 Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.»
  • Romans 15,1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau.
  • Ezequiel 35,2-3 —Fill d’home, adreça’t a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella. […]
  • 2 Cròniques 20,10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar.
  • Ezequiel 25,8 »Això fa saber el Senyor Déu: Moab i Seïr van dient que el poble de Judà és igual que les altres nacions.
  • Jutges 5,4Marc 4,33Deuteronomi 2,11 Corintis 3,21 Corintis 9,19-22
15

Esaú va dir: —Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen. Jacob va respondre: —Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.

  • Rut 2,13 Ella va dir: —Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no soc ni tan sols una de les teves criades.
  • Gènesi 34,11 Siquem, per la seva banda, va dir al pare i als germans de la noia: —Sigueu gentils amb mi i jo us donaré tot el que em demanareu.
  • Gènesi 47,25 Ells van respondre: —Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
  • 1 Samuel 25,8 Pregunta als teus mossos i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a mà.”
  • 2 Samuel 16,4 Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
16

Aquell mateix dia, Esaú va emprendre el camí de retorn cap a Seïr.

Sense referències creuades.

17

Jacob se’n va anar a Sucot. Va construir-s’hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d’aquest indret.

  • Salms 60,6 Davant els teus fidels aixeques l’estendard de desbandada: s’escapen quan veuen els arquers. Pausa
  • Josuè 13,27 A la vall del Jordà, passava per Betaram, Betnimrà, Sucot i Safon, poblacions del reialme de Sehon, que havia regnat a Heixbon. Aquest territori estava situat a l’est del Jordà, que li feia de frontera fins al llac de Genesaret.
  • Jutges 8,5 Gedeó va demanar a la gent de Sucot: —Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m’acompanyen, perquè venen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zèbah i Salmunnà.
  • Jutges 8,16 Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot.
  • Jutges 8,8 Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.
  • 1 Reis 7,46 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d’argila, entre Sucot i Saretan.
  • Jutges 8,14Èxode 13,20Èxode 12,37

Arribada de Jacob a Canaan

18

De retorn de Padan-Aram, Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al país de Canaan, i va acampar davant la ciutat.

  • Josuè 24,1 Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d’Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d’Israel. Tots es presentaren davant de Déu.
  • Fets 7,16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor.
  • Jutges 9,1 Abimèlec, fill de Jerubaal, va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i els feu aquesta proposta, a ells i a tot el clan de la seva mare:
  • Joan 4,5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
  • Gènesi 25,20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram.
  • Joan 3,23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim, on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar.
  • Gènesi 46,15Gènesi 35,9Gènesi 28,2Gènesi 28,6-7
19

Va comprar als fills d’Hamor, pare de Siquem, el terreny on havia plantat la seva tenda i va pagar-ne cent peces de plata.

  • Joan 4,5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
  • Fets 7,16 Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor.
  • Josuè 24,32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
  • Gènesi 49,30-32 és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. […]
  • Gènesi 34,2-31 Siquem, fill d’Hamor, l’hivita, que era el cap d’aquella regió, va veure Dina, la va raptar i la va violar. […]
  • Gènesi 23,17-20 Així el camp d’Efron a Macpelà, davant de Mambré, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el perímetre de la finca […]
20

Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d’Israel.

  • Gènesi 35,7 Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
  • Gènesi 21,33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».
  • Gènesi 32,28 L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob.
  • Gènesi 13,18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.
  • Gènesi 8,20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.
  • Gènesi 12,7-8 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. […]