La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Samuel

2 Samuel 19

273 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Aleshores el rei s’estremí, va pujar dalt a la cambra del portal de la ciutat i va esclatar en plors. I caminava amunt i avall tot cridant: —Fill meu! Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, Absalom, fill meu!

  • 2 Samuel 18,14 Joab va dir: —No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
  • 2 Samuel 18,5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: —Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi! Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.
  • 2 Samuel 18,12 El soldat li va respondre: —Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
  • 2 Samuel 18,33
  • 2 Samuel 18,20 Joab li va respondre: —Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies.
  • Proverbis 17,25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat.
2

Van comunicar a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom.

  • Proverbis 19,12 Rugit de lleó, el furor del rei; el seu favor, rosada damunt l’herba.
  • Proverbis 16,15 La cara afable del rei és auguri de vida, com pluja primaveral és el seu favor.
3

Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l’exèrcit, perquè s’havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

  • Gènesi 31,27 Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.
  • 2 Samuel 19,32 Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadar-se del rei allà mateix.
  • 2 Samuel 17,24 Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel.
4

Els soldats, aquell dia, van entrar d’amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla.

  • 2 Samuel 15,30 David va emprendre la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant.
  • 2 Samuel 18,33
5

El rei s’havia cobert la cara i cridava amb veu forta: —Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!

  • Salms 3,8 Alça’t, Senyor, salva’m, Déu meu. Tu bufeteges els meus adversaris, trenques les dents dels culpables.
  • Salms 18,47-48 Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal, sigui enaltit el Déu que em salva! […]
  • Nehemies 9,27 Llavors els vas posar en mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Amb tot, quan en la seva tribulació clamaven a tu, tu, des del cel, els escoltaves i, per la teva gran misericòrdia, els donaves llibertadors que els salvaven del poder dels enemics.
6

Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei: —Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t’acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.

  • Fets 23,5 Pau va respondre: —Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l’Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble.
  • Proverbis 19,9-10 Un fals testimoni no quedarà impune, es perdrà el qui calumnia. […]
  • Job 34,18 Ell que diu a un rei: «Malvat!», i als grans senyors: «Criminals!»,
  • 2 Samuel 3,24-25 Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué: —Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament? […]
7

Estimes els qui t’odien i odies els qui t’estimen. Avui deixes ben clar que, per a tu, no hi ha ni generals ni soldats. Ara veig que si avui Absalom fos viu i tots nosaltres morts, tu ho trobaries bé.

  • Proverbis 14,28 Una població nombrosa honora el rei, un país despoblat l’arruïna.
  • Gènesi 34,3 Però Siquem s’enamorà de Dina, la filla de Jacob: l’estimava i volia guanyar-se el cor de la noia.
  • Proverbis 19,15 La peresa provoca abaltiment, el gandul passarà gana.
  • Osees 2,14 Devastaré les vinyes i les figueres que ella tenia per la paga que li donaven els seus amants. La convertiré en un matollar perquè la brostegin els animals feréstecs.
  • Salms 71,18-20 I ara que soc vell, amb cabells blancs, no m’abandonis, Déu meu, fins que proclami el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els qui vindran. […]
  • Isaïes 40,1 «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.
  • Salms 71,4-6Salms 71,9-11Salms 129,1-2
8

Aixeca’t i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n’hi haurà cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fora la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.

  • 2 Samuel 18,24 David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol
  • 2 Samuel 18,4 El rei els respongué: —Faré com us sembli millor. El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil.
  • 2 Reis 14,12 Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
  • 2 Samuel 18,6-8 Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm. […]
  • 2 Samuel 18,17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
  • 1 Reis 22,36 A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit: —Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
  • 2 Samuel 15,22 Samuel 19,3
9

Llavors el rei es va alçar i anà a asseure’s al portal. Entre els soldats va córrer la notícia: —El rei s’ha assegut al portal! I tots van acudir-hi.

  • 2 Samuel 15,14 Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem: —Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
  • 2 Samuel 8,1-14 Després d’això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre, i els va arrabassar Mèteg-Aammà. […]
  • Gènesi 3,12-13 L’home va respondre: —La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. […]
  • Èxode 32,24 Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
  • Jaume 3,14-16 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. […]
  • 2 Samuel 5,20 David va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. Aleshores digué: —El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat. Per això va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»).
  • 1 Samuel 18,251 Samuel 17,501 Samuel 18,5-71 Samuel 19,5

Retorn triomfal de David a Jerusalem

9

Els d’Israel, partidaris d’Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.

  • 2 Samuel 15,14 Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem: —Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
  • 2 Samuel 8,1-14 Després d’això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre, i els va arrabassar Mèteg-Aammà. […]
  • Gènesi 3,12-13 L’home va respondre: —La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. […]
  • Èxode 32,24 Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
  • Jaume 3,14-16 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. […]
  • 2 Samuel 5,20 David va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. Aleshores digué: —El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat. Per això va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»).
  • 1 Samuel 18,251 Samuel 17,501 Samuel 18,5-71 Samuel 19,5
10

I, per totes les tribus d’Israel, la gent discutia dient: —El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d’Absalom.

  • 2 Samuel 15,12-13 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant. […]
  • 2 Samuel 18,14 Joab va dir: —No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
  • Osees 8,4 S’han escollit reis que jo no els havia donat, i governants que jo no aprovava. S’han fet ídols amb la seva plata i el seu or, per acabar exterminats.
  • Jutges 18,9 Ells respongueren: —Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.
11

Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què espereu, doncs, a fer tornar el rei?

  • 2 Samuel 15,29 Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
  • 2 Tessalonicencs 3,9 I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar.
  • 1 Reis 2,35 En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.
  • 1 Reis 2,25-26 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies. […]
  • 2 Corintis 5,20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!
  • Mateu 5,16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
  • 2 Samuel 15,35-36
12

Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar: —Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: “¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d’ell?

  • 2 Samuel 5,1 Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn.
  • Gènesi 2,23 L’home exclamà: —Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home.
  • Jutges 9,2 —Pregunteu això als caps de casa de Siquem: “Què us sembla millor: que us governin setanta homes, tots els fills de Jerubaal, o bé que us governi un de sol? No oblideu que jo soc parent vostre, os dels vostres ossos i carn de la vostra carn.”
  • Efesis 5,30 ja que som membres del seu cos.
13

Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”

  • 2 Samuel 17,25 Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.
  • 2 Samuel 8,16 Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l’exèrcit; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista;
  • Rut 1,17 On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
  • 1 Reis 19,2 Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells!
  • 2 Samuel 3,29-30 Que aquesta sang caigui sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa! Que mai no faltin a la família de Joab malalts de pèrdua seminal, leprosos, homes que filin com les dones, gent que mori víctima de l’espasa o que passi fam! […]
  • 2 Samuel 19,5-7 El rei s’havia cobert la cara i cridava amb veu forta: —Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu! […]
  • 1 Cròniques 2,16-172 Samuel 18,111 Cròniques 12,18
14

Després digueu a Amassà: “¿No ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exèrcit, en comptes de Joab.”

  • Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.
  • Fets 4,32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.
  • Salms 110,2-3 Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. […]
15

David va moure així el cor de tot Judà, com si fossin un sol home, i van invitar el rei a tornar, amb tots els seus partidaris.

  • Josuè 5,9 Llavors el Senyor digué a Josuè: —Avui us he tret la ignomínia d’Egipte que portàveu damunt vostre. Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom.
  • 1 Samuel 11,14-15 Samuel digué al poble: —Aneu a Guilgal i allà instituirem la reialesa. […]
16

Camí de tornada, el rei va arribar al Jordà. Els de Judà havien anat a Guilgal a rebre el rei i ajudar-lo a travessar el riu.

  • 1 Reis 2,8 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.
  • 2 Samuel 16,5-13 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • 1 Reis 2,36-46 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: —Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. […]
  • Proverbis 6,4-5 No deixis que s’adormin els teus ulls ni que s’acluquin les teves parpelles. […]
  • Mateu 5,25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó.
  • Job 2,4 L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.
17

Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, va afanyar-se també a baixar amb els homes de Judà per rebre David.

  • 2 Samuel 9,2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: —Ets tu Sibà? Ell respongué: —Per a servir-te.
  • 2 Samuel 16,1-4 David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi. […]
  • 2 Samuel 19,26-27 Quan va arribar allà on era el rei, aquest li digué: —Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet? […]
  • 2 Samuel 9,10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi. Sibà tenia quinze fills i vint mossos.
18

L’acompanyaven mil benjaminites i Sibà, l’administrador de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos. Ells es van llançar dintre el Jordà davant el rei

  • Salms 66,3 Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les teves obres! En veure’t tan gran i poderós, els enemics et fan acatament.
  • Salms 81,15 En un instant jo venceria els seus enemics, giraria la mà contra els seus opressors.
  • Apocalipsi 3,9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
19

per fer travessar l’embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordà, Ximí, fill de Guerà, se li va tirar als peus

  • 1 Samuel 22,15 No és pas la primera vegada que consulto Déu per ell. Però Déu me’n guard de conspirar! Que el rei no carregui aquesta falta ni a aquest servidor ni a la seva família, perquè el teu servent no sabia res d’aquesta conspiració, ni poc ni molt.
  • 2 Samuel 16,5-14 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • 2 Corintis 5,19 Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació.
  • 1 Samuel 25,25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat.
  • Cohèlet 10,4 Si el qui et mana s’enfurisma contra tu, no abandonis el teu lloc, que la serenitat evita grans errors.
  • 2 Samuel 13,33 Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort,
  • 1 Samuel 26,21Salms 32,2Jeremies 31,34Salms 79,8Èxode 10,16-17Romans 4,6-82 Samuel 13,20Isaïes 43,25Mateu 27,4
20

i li va dir: —Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!

  • Osees 5,15 »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran:
  • Osees 4,15-17 »Si tu, Israel, practiques la prostitució, que almenys Judà no se’n faci culpable. No aneu al santuari de Guilgal, no pugeu a Betaven ni jureu per la vida del Senyor. […]
  • 1 Reis 12,25 Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.
  • 1 Reis 12,20 Quan tots els d’Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
  • 2 Samuel 16,5 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David
  • Gènesi 48,20 Aquell dia els va beneir així: —Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!” Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès.
  • 2 Samuel 19,9Gènesi 48,14Osees 5,3Salms 78,34-37Jeremies 22,23
21

Aquest servent teu reconeix que va pecar, però per això avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor.

  • Èxode 22,28 »No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema. »Consagra’m el teu primogènit.
  • 1 Samuel 26,9 Però David va respondre a Abisai: —No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
  • 2 Samuel 16,13 David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
  • 2 Samuel 16,7-8 Ximí maleïa David i deia: —Ves-te’n, ves-te’n, home sanguinari i pervers! […]
  • 2 Samuel 16,5 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David
  • 1 Reis 21,10-11 Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.” Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori. […]
  • 1 Samuel 24,6
22

Abisai, fill de Seruià, va intervenir-hi dient: —¿És aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l’ungit del Senyor?

  • 1 Samuel 11,13 Però Saül va dir: —Ningú no ha de morir en un dia com aquest. Avui el Senyor ha salvat Israel.
  • 2 Samuel 16,10 Però el rei va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
  • 2 Samuel 3,39 Jo, tot i que he estat ungit rei, soc un home benèvol: aquesta gent, els fills de Seruià, són molt més durs que no pas jo. Que el Senyor faci pagar al malvat la seva malícia!
  • Isaïes 16,5 el tron de la dinastia de David es fonamentarà en l’amor. S’hi asseurà un governant lleial, ferm en el dret i decidit a fer justícia.”»
  • 1 Samuel 26,8 Abisai digué a David: —Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.
  • Lluc 9,54-56 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: —Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? […]
  • Mateu 8,29
23

Però David va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Per què us poseu avui a fer d’acusadors? ¿Es pot matar algú a Israel justament avui? ¿No sé de cert que avui jo soc rei d’Israel?

  • 1 Reis 2,8-9 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. […]
  • 1 Reis 2,46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.
  • 1 Reis 2,37 El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.
  • Hebreus 6,16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
  • 1 Samuel 30,15 David li va demanar: —Em guiaràs fins aquesta banda? Ell va respondre: —Jura’m per Déu que no em mataràs ni em posaràs en mans del meu amo, i jo et guiaré fins aquesta banda.
  • 1 Samuel 28,10 Saül li va jurar: —Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.
24

El rei va dir a Ximí: —No moriràs. I li ho va jurar.

  • Jeremies 41,5 es van presentar uns vuitanta homes de Siquem, de Siló i de Samaria, amb la barba afaitada i els vestits esquinçats i amb incisions al cos, que portaven oblacions i encens per oferir-los en el temple del Senyor.
  • Mateu 6,16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.
  • 2 Samuel 16,3 El rei va demanar: —I on és el net de Saül, el teu amo? Sibà li va respondre: —S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”
  • Hebreus 13,3 Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos.
  • Isaïes 15,2 Dibon puja al temple, als turons sagrats per plorar. A Nebó i a Medebà, Moab es lamenta. Tothom s’ha rapat el cap i afaitat la barba.
  • 2 Samuel 9,6-10 Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: —Mefibóixet! Ell va respondre: —Aquí tens el teu servent. […]
  • Romans 12,152 Samuel 15,30

David fa les paus amb Mefibóixet

25

També Mefibóixet, net de Saül, havia baixat a rebre David. No s’havia rentat els peus, ni s’havia arreglat la barba, ni s’havia canviat de roba, des del dia que el rei havia sortit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment.

  • 2 Samuel 16,17 Absalom li digué: —¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
26

Quan va arribar allà on era el rei, aquest li digué: —Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?

  • 2 Samuel 9,3 El rei li va demanar: —Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: —Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus.
  • 2 Samuel 16,2-3 El rei digué a Sibà: —Què significa tot això? Sibà va respondre: —Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert. […]
  • 2 Samuel 4,4 D’altra banda, Jonatan, fill de Saül, havia tingut un fill que s’havia esguerrat de tots dos peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jizreel la notícia de la mort de Saül i Jonatan; la seva mainadera el va agafar i va fugir; però, amb les presses d’escapar-se, l’infant va caure i quedà coix. Es deia Mefibóixet.
27

Ell respongué: —Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és esguerrat.

  • 2 Samuel 14,20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; però el meu senyor té la saviesa de l’àngel de Déu i sap tot el que passa al país.
  • 2 Samuel 14,17 La teva serventa s’ha dit: “Que la paraula del meu senyor, el rei, m’assereni, perquè ell, com l’àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal.” Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu!
  • 1 Samuel 29,9 Aquix li va respondre: —Jo t’aprecio com si fossis un enviat de Déu. Però els generals dels filisteus estan decidits a no deixar-te pujar amb nosaltres al combat.
  • 2 Samuel 16,3 El rei va demanar: —I on és el net de Saül, el teu amo? Sibà li va respondre: —S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”
  • Jeremies 9,4 Tothom enganya el seu veí, no diuen la veritat; han avesat la llengua a dir mentides; de tant de fer mal, ni força tenen
  • Salms 15,3 Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant.
  • Salms 101,5Èxode 20,16
28

Però ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l’àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor.

  • 2 Samuel 9,13 Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.
  • 2 Samuel 9,10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi. Sibà tenia quinze fills i vint mossos.
  • 1 Samuel 26,16 No, no està bé això que has fet. Tan cert com viu el Senyor, us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l’ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d’aigua del seu capçal.
  • 2 Samuel 9,7-8 David li va dir: —No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi. […]
  • 2 Reis 8,3 Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps.
  • Gènesi 32,10 I pregà així: —Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”
  • 2 Samuel 21,6-9
29

Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teva taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?

  • Proverbis 18,13 Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.
  • Fets 18,15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l’afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
  • Salms 101,5 Als qui d’amagat infamen els companys, els obligo a callar; m’és insuportable l’home d’ulls altius i de cor arrogant.
  • Deuteronomi 19,17-19 els dos contendents es presentaran al temple del Senyor i exposaran el cas als sacerdots i als jutges que estiguin en funcions en aquell moment. […]
  • Job 19,16-17 Crido el meu servent i no en fa cas, ni que el supliqui amb veu dolça. […]
  • Salms 82,2 «Fins quan jutjareu contra justícia afavorint la causa dels culpables? Pausa
30

El rei li va respondre: —No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.

  • Filipencs 1,20 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir.
  • 2 Samuel 1,26 Quin dolor sento per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’encisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones.
  • Fets 20,24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.
31

Mefibóixet va dir al rei: —Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.

  • 1 Reis 2,7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
  • 2 Samuel 17,27-29 Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim, […]
  • Esdres 2,61 Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad.
  • Nehemies 7,63 »Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad.

David recompensa Barzil·lai

32

Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadar-se del rei allà mateix.

  • 1 Samuel 25,2 Hi havia un home a Maon que tenia unes propietats a Carmel. Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles.
  • Deuteronomi 34,7 Moisès va morir a l’edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces.
  • Proverbis 16,31 Els cabells blancs són una noble corona: els qui viuen honradament l’aconsegueixen.
  • Job 1,3 Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient.
  • Gènesi 47,28 Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys.
  • Gènesi 9,29 Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.
  • Gènesi 5,27Gènesi 25,7Salms 90,3-10Gènesi 50,262 Samuel 17,27-29
33

Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.

  • 2 Samuel 9,11 Va dir al rei: —El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taula de la manera que escau a un fill de rei.
  • Lluc 22,28-30 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, […]
  • Mateu 25,34-40 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: »—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. […]
  • 2 Tessalonicencs 1,7 i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos
34

El rei va dir a Barzil·lai: —Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.

  • 1 Corintis 7,29 Vull dir, germans, que el temps s’acaba. D’ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin;
  • Jaume 4,14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.
  • Job 14,14 Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu!
  • Gènesi 47,8-9 i aquest li preguntà: —Quants anys tens? […]
  • Salms 39,5-6 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» […]
35

Barzil·lai va respondre al rei: —Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?

36

Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.

  • Lluc 6,38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
37

El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m’ha de donar el rei?

  • 1 Reis 2,7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom.
  • Jeremies 41,17 Tots es posaren en camí i van fer una parada al campament de Quimham, prop de Betlem, a punt d’emprendre la marxa cap a Egipte.
  • 2 Samuel 19,40 Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.
  • 1 Reis 13,22 has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l’indret d’on t’havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares.”
  • 2 Timoteu 4,6 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença.
  • 2 Pere 1,14 sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist,
  • Josuè 23,14Gènesi 50,13Gènesi 47,30Gènesi 49,29-31Lluc 2,29-30Gènesi 48,21
38

Permet, doncs, que me’n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.

Sense referències creuades.

39

El rei li va dir: —Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.

40

Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.

  • 2 Samuel 19,11-15 Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què espereu, doncs, a fer tornar el rei? […]
  • Mateu 21,9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
  • Gènesi 49,10 El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran.
41

El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la meitat dels d’Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.

  • Jutges 8,1 Els efraïmites es van queixar a Gedeó: —Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites? I estaven molt irritats contra ell.
  • Jutges 12,1 Els efraïmites es van aplegar i travessaren el Jordà en direcció a Safon. I anaren a dir a Jeftè: —Per què has passat la frontera dels ammonites i els has atacat, sense cridar-nos perquè vinguéssim amb tu? Calarem foc a casa teva amb tu a dins!
  • Gènesi 31,26-27 Laban va dir a Jacob: —Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra. […]
  • Joan 7,5-6 De fet, ni els seus germans no creien en ell. […]
  • 2 Samuel 19,3 Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l’exèrcit, perquè s’havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.
42

Llavors tots els homes d’Israel van presentar-se al rei per dir-li: —Com és que els nostres germans de Judà t’han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teva família i tots els homes que t’acompanyen?

  • 2 Samuel 19,12 Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar: —Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: “¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d’ell?
  • 1 Cròniques 2,3-17 Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d’Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. […]
  • 2 Samuel 5,1 Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn.
43

Tots els homes de Judà van replicar als d’Israel: —És que el rei és parent nostre. No us indigneu, que ni hem menjat res que ens hagi donat el rei ni n’hem tret cap profit.

44

Els d’Israel van replicar als de Judà: —Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per què ens menyspreeu? ¿No vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei? Les paraules de la gent de Judà havien estat encara més dures que les paraules de la gent d’Israel.

Sense referències creuades.