Aleshores el rei s’estremí, va pujar dalt a la cambra del portal de la ciutat i va esclatar en plors. I caminava amunt i avall tot cridant: —Fill meu! Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, Absalom, fill meu!
- 2 Samuel 18,14 Joab va dir: —No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge ⤳
- 2 Samuel 18,5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: —Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi! Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom. ⤳
- 2 Samuel 18,12 El soldat li va respondre: —Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.” ⤳
- 2 Samuel 18,33 ⤳
- 2 Samuel 18,20 Joab li va respondre: —Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies. ⤳
- Proverbis 17,25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat. ⤳