Jaume 4

270 referències creuades · llegeix el capítol →

Humiliar-se sincerament davant de Déu

D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos?

1 Pere 2,11 Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. ⤳
Gàlates 5,17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. ⤳
Romans 7,23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. ⤳
Jaume 1,14 Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. ⤳
Romans 8,7 I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. ⤳
1 Joan 2,15-17 No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. […] ⤳
Jeremies 17,9 Judes 1,16-18 Colossencs 3,5 1 Pere 1,14 Jaume 3,14-18 Jaume 4,3 Marc 7,21-23 2 Pere 3,3 Titus 3,3 2 Pere 2,18 Titus 3,9 Gènesi 4,5-8 1 Timoteu 6,4-10 Mateu 15,19 1 Pere 4,2-3 Romans 7,5 Joan 8,44

Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal;

Joan 16,24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa. ⤳
Mateu 7,7-8 »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; […] ⤳
Jaume 1,5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. ⤳
Lluc 11,9-13 »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. […] ⤳
Joan 4,10 Jesús li respongué: —Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. ⤳
1 Timoteu 6,9-10 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. […] ⤳
Proverbis 1,19 Jaume 5,1-5 Habacuc 2,5

demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

1 Joan 5,14 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. ⤳
1 Joan 3,22 i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. ⤳
Jaume 1,6-7 Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. […] ⤳
Jaume 4,1 D’on venen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? ⤳
Proverbis 15,8 El Senyor detesta el sacrifici dels malvats, però es complau en la pregària dels justos. ⤳
Miquees 3,4 a cap d’aquests el Senyor no respondrà quan cridin auxili. Són uns criminals, i ell els amagarà la mirada. ⤳
Salms 66,18-19 Job 35,12 Zacaries 7,13 Job 27,8-10 Lluc 16,1-2 Proverbis 21,13 Proverbis 21,27 Proverbis 1,28 Jeremies 11,14 Marc 10,38 Mateu 20,22 Lluc 15,13 Isaïes 1,15-16 Salms 18,41 Jeremies 14,12

Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.

1 Joan 2,15-16 No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. […] ⤳
Romans 8,7 I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. ⤳
Joan 15,19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. ⤳
Mateu 6,24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. ⤳
Gàlates 1,10 Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist. ⤳
Joan 17,14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. ⤳
Jaume 1,27 Joan 15,23-24 Romans 5,10 Osees 3,1 Mateu 16,4 Joan 7,7 Salms 73,27 Mateu 12,39 Salms 21,8 Lluc 19,27 Jeremies 9,2 Salms 50,18 Isaïes 57,3 Gènesi 3,15

¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»?

2 Corintis 6,16 Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols? I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: Habitaré en ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. ⤳
1 Corintis 6,19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? ⤳
Nombres 11,29 Moisès li respongué: —Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit! ⤳
Titus 3,3 En altre temps, també nosaltres érem insensats, desobedients, gent esgarriada, esclaus de tota mena de passions i de plaers, actuàvem amb malícia i enveja, ens fèiem odiosos i ens odiàvem els uns als altres. ⤳
Gènesi 8,21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. ⤳
Salms 37,1 No t’exasperis pel triomf dels dolents, no envegis els qui obren malament. ⤳

Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.

Mateu 23,12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. ⤳
Proverbis 3,34 Dels burletes, ell se’n burla, però als humils els concedeix el seu favor. ⤳
1 Pere 5,5 Revestiu-vos tots d’humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. ⤳
Salms 138,6 El Senyor és excels, però esguarda els humils, mentre que als altius, els coneix de lluny estant.» ⤳
Proverbis 18,12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. ⤳
Proverbis 29,23 L’arrogància de l’home acabarà humiliant-lo, l’esperit humil aconseguirà honors. ⤳
Proverbis 6,16-17 Proverbis 22,4 Isaïes 2,11-12 Job 22,29 Isaïes 2,17 Lluc 18,14 Lluc 14,11 Isaïes 57,15 Daniel 4,37 Proverbis 15,33 2 Cròniques 32,26 Lluc 1,52 1 Samuel 2,3 2 Cròniques 33,12 2 Cròniques 33,23 2 Cròniques 34,27 Mateu 13,12 Èxode 18,11 Èxode 10,3-4

Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres.

1 Pere 5,8-9 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. […] ⤳
Efesis 4,27 no doneu ocasió al diable. ⤳
Efesis 6,11-12 Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dona per a poder fer front als atacs astuts del diable. […] ⤳
1 Pere 5,6 Per tant, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. ⤳
Lluc 4,2-13 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. […] ⤳
Mateu 4,3-11 El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. […] ⤳
Hebreus 12,9 Romans 10,3 Mateu 11,29 2 Cròniques 30,8 Salms 66,3 Efesis 5,21 Job 1,21 Apocalipsi 12,9-11 1 Pere 2,13 Salms 32,3-5 2 Samuel 15,26 Daniel 4,34-37 Romans 14,11 Daniel 4,25 Job 40,3-5 Job 42,1-6 2 Cròniques 33,12-13 Salms 68,30 1 Samuel 3,18

Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit!

Salms 145,18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat. ⤳
Hebreus 10,22 Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. ⤳
Malaquies 3,7 Des dels temps dels vostres pares us aparteu dels meus decrets i no els observeu. Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Però vosaltres dieu: «Com ens hem de reconciliar?» ⤳
Zacaries 1,3 Ara, però, digues als israelites: “Això us fa saber el Senyor de l’univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. ⤳
Isaïes 55,6-7 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. […] ⤳
2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà. ⤳
Osees 6,1-2 Jeremies 4,14 Ezequiel 36,25-27 Salms 51,6-7 1 Joan 3,3 Salms 51,10 Hebreus 7,19 Ezequiel 18,31 Isaïes 1,15-16 Salms 73,28 2 Corintis 7,1 1 Cròniques 28,9 1 Pere 3,21 Mateu 23,25-26 Job 17,9 Mateu 12,33 Isaïes 29,13 Salms 24,4 1 Timoteu 2,8

Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa.

2 Corintis 7,10-11 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. […] ⤳
Mateu 5,4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. ⤳
Lluc 6,25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! ⤳
Proverbis 14,13 Fins entre rialles s’amaguen les penes, l’alegria acaba en tristor. ⤳
Jaume 5,1-2 I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! […] ⤳
Salms 119,67 Abans de passar penes, vivia esgarriat, però ara tinc present la teva promesa. ⤳
Ezequiel 16,63 Jeremies 31,18-20 Cohèlet 7,2-6 Apocalipsi 18,7-8 Ezequiel 7,16 Isaïes 22,12-13 Zacaries 12,10-14 Job 30,31 Lamentacions 5,15 Lluc 16,25 Salms 126,5-6 Jeremies 31,9 Jeremies 31,13 Salms 119,71 Lluc 6,21 Cohèlet 2,2 Salms 119,136

Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.

Salms 147,6 El Senyor sosté els desvalguts, però abat els injustos fins a terra. ⤳
Mateu 23,12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. ⤳
1 Pere 5,6 Per tant, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. ⤳
Lluc 14,11 Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. ⤳
Jaume 4,6-7 Però ell encara dona una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. […] ⤳
Job 22,29 Podràs donar ànims als abatuts, perquè Déu salva els qui abaixen els ulls. ⤳
Salms 113,7 Lluc 1,52 1 Samuel 2,9 Lluc 18,14 Salms 30,1 Salms 27,6 Salms 28,9

Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge.

1 Pere 2,1 Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències, ⤳
Jaume 5,9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. ⤳
Romans 2,1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. ⤳
Lluc 6,37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. ⤳
Mateu 7,1-2 »No judiqueu, i no sereu judicats. […] ⤳
Salms 140,11 Que ploguin damunt d’ells brases roents, que el Senyor els fulmini amb el seu llamp, que els llanci a la fossa i no se n’alcin. ⤳
Efesis 4,31 1 Corintis 4,5 Romans 14,10-12 2 Corintis 12,20 2 Timoteu 3,3 Romans 7,12-13 1 Timoteu 3,11 Romans 14,3-4 Titus 2,3 Romans 2,13 Romans 7,7 Jaume 1,25 Jaume 1,22-23

Ara bé, de legislador i de jutge n’hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?

Romans 14,4 Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! ⤳
Romans 2,1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. ⤳
Mateu 10,28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ⤳
Isaïes 33,22 El Senyor ens governa, el Senyor ens dona les lleis. El Senyor és el nostre rei: és ell qui ens salva. ⤳
Hebreus 7,25 Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells. ⤳
Jaume 5,9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. ⤳
Romans 14,13 Romans 9,20 Lluc 12,5 Job 38,2

Vana confiança en un mateix

Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.»

Proverbis 27,1 No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui. ⤳
Lluc 12,17-20 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” […] ⤳
Gènesi 11,3-4 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. […] ⤳
Cohèlet 2,1 Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va: ⤳
Isaïes 24,2 Tindran la mateixa fi el sacerdot i el poble, l’amo i l’esclau, la mestressa i la serventa, el venedor i el comprador, el prestador i el qui manlleva, el creditor i el deutor. ⤳
Jaume 5,1 I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! ⤳
Isaïes 56,11-12 Ezequiel 7,12 1 Corintis 7,30 Gènesi 11,7 Isaïes 5,5

Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.

1 Pere 1,24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau, ⤳
Salms 39,5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» ⤳
1 Joan 2,17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre. ⤳
Salms 102,3 No m’amaguis la mirada en dies de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis a respondre’m. ⤳
Job 7,6-7 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. […] ⤳
Job 14,1-2 L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits. […] ⤳
Jaume 1,10 Job 9,25-26 Salms 90,5-7 Salms 89,47 1 Pere 4,7 Isaïes 38,12

En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»,

Proverbis 19,21 Per més que l’home cavil·li molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix. ⤳
Hebreus 6,3 Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu. ⤳
Lamentacions 3,37 Qui parla, i allò que diu es compleix? Qui dona les ordres, llevat del Senyor? ⤳
Fets 18,21 I es va acomiadar d’ells dient-los: —Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol. I se’n va anar d’Efes. ⤳
Romans 1,10 en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us. ⤳
1 Corintis 16,7 Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. ⤳
Romans 15,32 2 Samuel 15,25-26 1 Corintis 4,19

no pareu de gloriar-vos amb arrogància. És dolent, gloriar-se d’aquesta manera!

Proverbis 27,1 No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui. ⤳
1 Corintis 5,6 No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? ⤳
Salms 52,7 Per això Déu et derrocarà per sempre, et traurà fora i t’arrasarà la casa, t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa ⤳
Proverbis 25,14 Nuvolades i ventades sense ni una gota és el qui promet i no dona. ⤳
1 Corintis 4,7-8 Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? […] ⤳
Jaume 3,14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. ⤳
Isaïes 47,10 Salms 52,1 Apocalipsi 18,7 Isaïes 47,7-8

Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.

Joan 9,41 Jesús els contestà: —Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix. ⤳
Joan 13,17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! ⤳
Joan 15,22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat. ⤳
2 Pere 2,21 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. ⤳
Lluc 12,47-48 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. […] ⤳
Romans 1,32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells. ⤳
Romans 2,17-23 Romans 1,20-21 Romans 7,13