Cohèlet 7

378 referències creuades · llegeix el capítol →

Els béns són relatius

Una bona anomenada és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement.

Apocalipsi 14,13 Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel: —Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.” ⤳
Proverbis 22,1 És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or. ⤳
Cohèlet 4,2 Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen. ⤳
2 Corintis 5,8 Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor. ⤳
Filipencs 1,21-23 Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; […] ⤳
2 Corintis 5,1 Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna. ⤳
Càntic 1,3 Proverbis 27,9 Cohèlet 10,1 Isaïes 57,1-2 Proverbis 15,30 Job 3,17 Isaïes 56,5 Salms 133,2 Joan 13,2 Lluc 10,20

Val més assistir a un dol que assistir a un banquet, perquè la mort és la fi de tot home i el qui encara és viu ha de pensar-hi.

Salms 90,12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor. ⤳
Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
Deuteronomi 32,29 Si fossin intel·ligents, ho comprendrien, endevinarien el sentit del seu destí. ⤳
Deuteronomi 32,46 afegí: —Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. ⤳
Ageu 1,5 Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers: “Reflexioneu sobre el que us passa! ⤳
Filipencs 3,19 La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals. ⤳
1 Pere 4,3-4 Isaïes 5,11-12 Romans 6,21-22 Mateu 5,4 Amós 6,3-6 Gènesi 49,2-33 Isaïes 47,7 Nombres 23,10 Gènesi 50,15-17 Job 1,4-5 Isaïes 22,12-14 Gènesi 48,1-22 Malaquies 2,2 Mateu 14,6-12

Més val estar afligit que riure, perquè sota una cara trista el cor pot estar alegre.

2 Corintis 7,9-11 però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d’aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. […] ⤳
Romans 5,3-4 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; […] ⤳
Jaume 4,8-10 Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit! […] ⤳
Joan 16,20-22 En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. […] ⤳
Jaume 1,2-4 Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, […] ⤳
Jeremies 31,15-20 «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són. […] ⤳
Hebreus 12,10-11 2 Corintis 4,17 Jeremies 31,8-9 Zacaries 12,10-14 Salms 119,67 Daniel 10,19 Lluc 6,25 Lluc 6,21 Salms 119,71 Daniel 9,3-19 Daniel 10,2-3 Jeremies 50,4-5 Salms 126,5-6

Els savis pensen sovint en la mort; els estúpids només busquen passar-se-la bé.

Mateu 8,14-16 Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. […] ⤳
1 Samuel 25,36 En tornar Abigail a casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia. ⤳
Lluc 7,12-13 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. […] ⤳
Nehemies 2,2-5 ell em va dir: »—Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar. »Jo, molt esglaiat, […] ⤳
Osees 7,5 El dia de la festa del rei, el vi escalfa els cortesans, els fa rodar el cap. Mentrestant el rei dona la mà als farsants. ⤳
Marc 6,21-29 L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea. […] ⤳
Joan 11,31-35 Marc 5,38-43 Isaïes 21,4 Daniel 5,30 Isaïes 53,3-4 1 Samuel 30,16 Jeremies 51,39 Daniel 5,1-4 Jeremies 51,57 1 Reis 20,16 2 Samuel 13,28 Nahum 1,10

Val més escoltar la reprensió d’un savi que sentir els afalacs dels necis:

Proverbis 15,31-32 Qui accepta un reny saludable farà estada entre els savis. […] ⤳
Salms 141,5 Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi, però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap. Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal. ⤳
Apocalipsi 3,19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te. ⤳
Proverbis 9,8 No blasmis l’insolent, que t’odiarà; reprèn, en canvi, l’assenyat i t’estimarà. ⤳
Proverbis 13,18 Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit; serà honorat el qui es deixa amonestar. ⤳
Proverbis 17,10 Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. ⤳
Proverbis 27,6 Proverbis 13,13 Salms 69,12

com l’espetec de l’argelaga cremant sota l’olla, així són les riallades dels necis. I també tot això és en va.

Salms 118,12 Quan m’envoltaven com un eixam i s’arboraven com foc d’argelagues, en nom del Senyor les he vençudes. ⤳
Salms 58,9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega, o com l’avortó, que no arriba a veure el sol. ⤳
Cohèlet 2,2 les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit. ⤳
Lluc 6,25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! ⤳
Judes 1,12-13 Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, […] ⤳
Amós 8,10 Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg. ⤳
Lluc 16,25 Proverbis 29,9 2 Pere 2,13-17 Isaïes 65,13-15

Les amenaces fan que el savi perdi el seny; els regals malmeten el cor.

Deuteronomi 16,19 No violis el dret ni siguis parcial. No acceptis regals, perquè els regals enceguen fins i tot els homes assenyats i falsegen les causes dels innocents. ⤳
Èxode 23,8 No et deixis subornar: els regals enceguen els més clarividents i falsegen les causes dels justos. ⤳
Proverbis 17,23 El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia. ⤳
Deuteronomi 28,65 Enmig d’aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t’hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l’esperit acovardit: ⤳
Proverbis 17,8 Per a alguns, el suborn és un talismà que els dona el triomf arreu on van. ⤳
Cohèlet 4,1 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. ⤳
1 Samuel 8,3 Isaïes 1,23 Deuteronomi 28,33-34 Isaïes 33,15 1 Samuel 12,3

Val més acabar una cosa que començar-la; val més ser pacient que arrogant.

Hebreus 10,36 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès. ⤳
Salms 126,5-6 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. […] ⤳
Proverbis 14,29 Qui és pacient demostra molta prudència; molta estupidesa, l’impacient. ⤳
1 Pere 1,13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà. ⤳
Jaume 5,11 Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és misericordiós i benigne. ⤳
Jaume 5,8 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. ⤳
Proverbis 15,18 Proverbis 16,32 Gàlates 5,22 Lluc 21,19 Lluc 16,25 Romans 2,7-8 Proverbis 13,10 Proverbis 28,25 1 Pere 2,20-21 Efesis 4,2 Isaïes 10,24-25 1 Pere 5,5-6 Isaïes 10,28-34

No t’irritis massa de pressa, que la ira només cova en el pit dels necis.

Jaume 1,19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. ⤳
Proverbis 14,17 L’impulsiu fa bajanades, l’intrigant serà rebutjat. ⤳
Proverbis 16,32 Val més ser pacient que valent, dominar-se, més que conquerir ciutats. ⤳
Efesis 4,26-27 Encara que us irriteu, no pequeu ; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: […] ⤳
Proverbis 26,23-26 Terrissa platejada amb metall impur són les paraules enceses en un cor dolent. […] ⤳
Ester 3,5-6 Quan Aman va veure que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà furiós. […] ⤳
1 Samuel 25,21-22 2 Samuel 19,43 Gènesi 34,30-31 2 Samuel 13,22 Gènesi 34,7-8 Gènesi 34,25-26 Gènesi 4,5-6 2 Samuel 13,28 Marc 6,19 Jonàs 4,9 Marc 6,24 Gènesi 4,8 2 Samuel 13,32

No diguis: «Com és que els temps passats eren millors que els d’ara?» No és una pregunta intel·ligent.

Salms 14,2-3 El Senyor guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu. […] ⤳
Jutges 6,13 Gedeó respongué: —Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites. ⤳
Gènesi 6,11-12 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. […] ⤳
Romans 1,22-32 Presumint de savis, s’han tornat necis, […] ⤳
Isaïes 50,1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare. ⤳
Jeremies 44,17-19 Complirem tot el que hem decidit: cremarem ofrenes i oferirem libacions a la Reina del cel, com van fer els nostres pares, els nostres reis i els nostres prohoms i com fèiem nosaltres a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem pa abundant, tot ens anava bé i no ens passava res de mal. […] ⤳
Romans 3,9-19

La saviesa és tan bona com una herència, és profitosa per als qui veuen el sol.

Cohèlet 11,7 Que n’és, de dolça, la llum! Que n’és, d’agradable, veure el sol! ⤳
1 Timoteu 6,17-19 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm. […] ⤳
Proverbis 8,10-11 Accepteu la meva formació, i no pas plata, el coneixement abans que l’or més preciós, […] ⤳
Cohèlet 2,13 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor: ⤳
Lluc 16,8-9 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. […] ⤳
1 Reis 3,6-9 Salomó li va respondre: —Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. […] ⤳
Cohèlet 9,15-18

Qui es posa sota la protecció de la saviesa es posa a l’ombra de la riquesa; i el coneixement té aquest avantatge: la saviesa dona vida als qui la posseeixen.

Proverbis 8,35 Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor, ⤳
Proverbis 2,7 Ell reserva l’èxit als homes íntegres: protegeix els qui viuen honradament, ⤳
Proverbis 3,18 Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida! ⤳
Joan 17,3 I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist. ⤳
Joan 12,50 I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat. ⤳
Proverbis 18,10-11 El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur. […] ⤳
Proverbis 11,4 Jutges 9,15 Job 1,10 Proverbis 9,11 Salms 57,1 Isaïes 33,6 Isaïes 32,2 Deuteronomi 32,47 Filipencs 3,8 Proverbis 2,11 Deuteronomi 30,19-20 Isaïes 30,2 Proverbis 14,20 Job 22,21-25

Estigues atent a l’obra de Déu: qui pot adreçar el que ell ha torçat?

Cohèlet 1,15 «El que és tort no es pot adreçar; amb el que manca, no hi pots comptar.» ⤳
Job 12,14 Allò que ell ensorra, ja no es restaura; a l’home que ell tanca, ningú no l’obre. ⤳
Salms 107,43 Que els assenyats ho guardin en el cor i comprenguin els favors del Senyor. ⤳
Isaïes 5,12 Mentre s’embriaguen al so de l’arpa, la lira, el tamborí i la flauta, no pensen què fa el Senyor, no s’adonen com actua la seva mà. ⤳
Cohèlet 3,11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. ⤳
Isaïes 14,27 Quan ell pren un determini, qui el farà fracassar? Quan la seva mà amenaça, qui la hi farà retirar? ⤳
Efesis 1,11 Romans 9,15 Romans 9,19 Isaïes 46,10-11 Job 37,14 Isaïes 43,13 Daniel 4,35 Salms 8,3 Job 11,10 Job 34,29 Job 9,12

Si tens sort, alegra-te’n; si estàs de desgràcia, reflexiona: Déu envia tant una cosa com l’altra, perquè l’home no pugui descobrir què passarà després d’ell.

Cohèlet 3,4 Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. ⤳
Cohèlet 3,22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell? ⤳
Deuteronomi 8,3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. ⤳
Cohèlet 12,13 ⤳
Jaume 5,13 Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu. ⤳
Deuteronomi 28,47 »Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, ⤳
Isaïes 26,11 Salms 94,12-13 Salms 30,11-12 Salms 119,71 Salms 40,3 Mateu 9,13 2 Cròniques 33,12-13 Miquees 6,9 1 Reis 17,17-18 Joan 16,22-23 Job 10,1-2 Jeremies 23,20 Fets 14,22 Lluc 15,17-18 1 Reis 8,47 Ageu 1,5-7 Osees 2,6-7 Cohèlet 12,8 Isaïes 22,12-14

Sobre la moderació

He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.

Cohèlet 8,12-14 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten, […] ⤳
Cohèlet 6,12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol? ⤳
Mateu 23,34-35 »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. […] ⤳
Salms 73,3-13 d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. […] ⤳
Cohèlet 9,1-2 Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell. […] ⤳
1 Samuel 22,18-19 Llavors el rei va ordenar a Doeg: —Mata tu els sacerdots! I Doeg, l’edomita, els va matar. Aquell dia van morir vuitanta-cinc homes que portaven la túnica de lli sacerdotal. […] ⤳
Job 9,22-23 Jeremies 12,1-2 Job 21,7-15 Cohèlet 2,23 2 Cròniques 24,21-22 Fets 7,52 Gènesi 47,9 Isaïes 65,20 Cohèlet 3,16 Salms 39,6 1 Reis 21,13 Cohèlet 9,9 Cohèlet 5,16-17 Joan 16,2

No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix.

Romans 12,3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. ⤳
Proverbis 25,16 Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. ⤳
Colossencs 2,18 I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. ⤳
Mateu 6,1-7 »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. […] ⤳
1 Corintis 3,18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. ⤳
Jaume 3,13-17 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! […] ⤳
Cohèlet 12,12 Gènesi 3,6 Colossencs 2,23 Lluc 18,12 Proverbis 23,4 1 Corintis 3,20 Job 28,28 Mateu 9,14 1 Timoteu 4,3 Filipencs 3,6 Mateu 23,5 Mateu 15,2-9 Job 11,12 Romans 11,25 Mateu 23,23-24 Romans 10,2 Mateu 23,29 Apocalipsi 18,19 Mateu 23,38

Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d’hora.

Proverbis 10,27 El qui confia en el Senyor allarga la vida; els anys dels malvats seran escurçats. ⤳
Salms 55,23 Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà. No permetrà mai de la vida que el just trontolli. ⤳
Job 22,16 A ells se’ls endugueren abans d’hora, la riuada s’emportà els seus fonaments. ⤳
Fets 12,23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir. ⤳
Fets 5,10 A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. ⤳
Fets 5,5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven. ⤳
Job 15,32-33 Gènesi 38,7-10 1 Samuel 25,38 Jaume 1,21 Ezequiel 16,20 Jeremies 2,33-34 Ezequiel 8,17

Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.

Cohèlet 12,13 ⤳
Malaquies 4,2 ⤳
Lluc 11,42 »Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre. ⤳
Lluc 1,50 i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. ⤳
Cohèlet 11,6 Sembra de bon matí la teva llavor i al vespre no donis repòs a les teves mans, perquè, d’aquestes dues coses, no saps quina reeixirà, o bé si totes dues seran igualment profitoses. ⤳
Cohèlet 8,12 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten, ⤳
Jeremies 32,40 Salms 25,12-14 Cohèlet 3,14 Salms 145,19-20 Proverbis 8,20 Proverbis 4,25-27

El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors.

Colossencs 1,9-11 Així, doncs, també nosaltres, d’ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l’Esperit. […] ⤳
Proverbis 21,22 L’home sagaç assaltarà la plaça forta i derrocarà la ciutadella més refiada. ⤳
Cohèlet 9,13-18 Encara he vist sota el sol un cas referent a la saviesa que m’ha semblat important. […] ⤳
Proverbis 24,5 L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder. ⤳
2 Samuel 20,16-22 Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat: —Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell. […] ⤳

De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta.

Romans 3,23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. ⤳
Isaïes 53,6 Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. ⤳
1 Joan 1,8-10 Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. […] ⤳
Jaume 3,2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. ⤳
1 Reis 8,46 »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país enemic, llunyà o proper; ⤳
Proverbis 20,9 ¿Qui pot dir que té el cor net, que és pur del pecat? ⤳
Job 15,14-16 Isaïes 64,6 2 Cròniques 6,36 Salms 143,2 Salms 130,3

No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu,

Proverbis 30,10 No calumniïs un servent davant el seu amo: et maleirà i pagaràs la teva falta. ⤳
Isaïes 29,21 els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents. ⤳
2 Samuel 16,10 Però el rei va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa? ⤳
1 Corintis 13,5-7 no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; […] ⤳
2 Samuel 19,19 per fer travessar l’embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordà, Ximí, fill de Guerà, se li va tirar als peus ⤳

que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!

Jaume 3,9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu. ⤳
Mateu 18,32-35 El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. […] ⤳
Joan 8,7-9 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: —Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. […] ⤳
Mateu 15,19 Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. ⤳
1 Reis 2,44 El rei va dir encara a Ximí: —Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. ⤳

Recerca decebedora

He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny.

Romans 1,22 Presumint de savis, s’han tornat necis, ⤳
Gènesi 3,5 Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. ⤳
1 Corintis 1,20 On són els savis d’aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en insensata la saviesa d’aquest món! ⤳
1 Reis 11,1-8 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. […] ⤳
1 Reis 3,11-12 Llavors Déu li digué: —Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, […] ⤳

Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat?

Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
Isaïes 55,8-9 «Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
1 Timoteu 6,16 l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén. ⤳
Salms 139,6 El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. ⤳
Job 28,28 I després va dir a l’home: «Venerar el Senyor és la saviesa, apartar-se del mal és la intel·ligència.» ⤳
Salms 36,6 El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. ⤳
Job 11,7-8 Job 28,12-23 Deuteronomi 30,11-14

He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.

Cohèlet 10,13 al començament, allò que diu és niciesa; al final, follia perillosa. ⤳
Josuè 7,13 Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics. ⤳
Proverbis 17,12 Val més topar amb una ossa separada de la cria que no pas amb un neci en ple deliri. ⤳
Cohèlet 2,20 Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida. ⤳
Cohèlet 2,12 Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert. ⤳
Proverbis 26,11 Com gos que retorna al seu vòmit, el neci repeteix la seva niciesa. ⤳
Cohèlet 2,15 Cohèlet 3,16-17 2 Pere 2,3-9 Cohèlet 1,13-17 Jeremies 12,1-2 Cohèlet 2,1-3 Gènesi 34,7 Cohèlet 7,27 2 Pere 3,3-9 2 Samuel 13,12 Cohèlet 9,1-3

I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.

Proverbis 22,14 La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja. ⤳
Proverbis 5,3-5 La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, […] ⤳
Proverbis 2,16 La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs: ⤳
Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil. ⤳
Proverbis 2,18-19 La seva casa porta a la mort, el seu rastre, al país de les ombres. […] ⤳
Proverbis 7,21-27 A força d’afalacs se’l guanya, el conquista amb paraules seductores: […] ⤳
Proverbis 23,27-28 Jutges 16,18-21 Proverbis 9,18

Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri.

Cohèlet 12,8-10 ⤳
Cohèlet 1,1-2 Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem. […] ⤳

He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.

Job 33,23 Però llavors a favor d’ell intervé un àngel, un entre els mil que ens ajuden i ensenyen el bon camí, ⤳
Salms 12,1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David. ⤳
1 Reis 11,1-3 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. […] ⤳
Cohèlet 7,23-24 He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. […] ⤳
Isaïes 26,9 De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos. ⤳

Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.

Jeremies 4,22 «El meu poble és estúpid. Ho dic jo, el Senyor. No em coneix, no m’ha comprès; són fills insensats, sense enteniment, llestos per a fer el mal, incapaços de fer el bé.» ⤳
Marc 7,8-9 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. […] ⤳
Gènesi 6,11-12 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. […] ⤳
Titus 3,3 En altre temps, també nosaltres érem insensats, desobedients, gent esgarriada, esclaus de tota mena de passions i de plaers, actuàvem amb malícia i enveja, ens fèiem odiosos i ens odiàvem els uns als altres. ⤳
Gènesi 5,1 Llista genealògica dels descendents d’Adam. Quan el Senyor va crear l’home, el va fer a imatge seva. ⤳
Gènesi 1,26-27 Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen. […] ⤳
Gènesi 6,5-6 Jeremies 2,12-13 Salms 99,8 Gènesi 3,6-7 Efesis 2,2-3 Salms 106,39 Romans 3,9-19 Salms 106,29 Gènesi 11,4-6 Romans 1,21-32 Ezequiel 22,6-13 Fets 7,40-43