Guarició del criat d’un centurió
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.
Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir.
El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent.
Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: —Es mereix que li facis aquest favor,
perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: —Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva,
i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo.
Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué: —Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
Resurrecció del fill d’una viuda de Naïm
Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
Sense referències creuades.
Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris.
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: —T’ho mano: jove, aixeca’t.
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: —Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: —Déu ha visitat el seu poble.
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
Els enviats de Joan Baptista
Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos
i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»
Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: —Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs.
Jesús, doncs, els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova.
I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: —Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?
Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis!
Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.
»Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just,
però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.
»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?
S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”
Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;
ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.”
Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
Jesús perdona una pecadora
Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.
Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum
i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»
Jesús li digué: —Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: —Digues, mestre.
—Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.
Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
Simó li contestà: —Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: —Has respost correctament.
Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.
Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.
Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
Després digué a la dona: —Els teus pecats et són perdonats.
Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
Jesús digué encara a la dona: —La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.