Jutges 17

106 referències creuades · llegeix el capítol →

Apèndixs (17-21)

Micà i el seu temple privat

A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home anomenat Micà.

Josuè 17,14-18 Els descendents de Josep van reclamar a Josuè: —Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós? […] ⤳
Jutges 18,2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. ⤳
Jutges 10,1 Després d’Abimèlec, vingué per salvar Israel Tolà, fill de Puà, fill de Dodó. Era de la tribu d’Issacar i vivia a Xamir, a les muntanyes d’Efraïm. ⤳
Josuè 15,9 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim. ⤳

Un dia va confessar a la seva mare: —¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres. La seva mare va exclamar: —Que el Senyor et beneeixi, fill meu!

Nehemies 13,25 M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar: ⤳
Rut 3,10 Booz li va dir: —Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t’has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric. ⤳
2 Joan 1,11 perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres. ⤳
Mateu 26,74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. ⤳
1 Samuel 23,21 Saül respongué: —Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi! ⤳
Gènesi 24,30-31 ⤳
1 Samuel 26,19 Deuteronomi 27,16 Èxode 20,7 Salms 10,3 1 Samuel 14,24 Proverbis 28,24 1 Samuel 15,13 1 Corintis 16,22 Romans 9,3 1 Samuel 14,28 Jutges 5,23 Gènesi 14,19 Jeremies 48,10

Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué: —Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. Ara, doncs, te les torno.

Èxode 20,4 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. ⤳
Levític 19,4 »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. ⤳
Èxode 20,23 No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d’or; no els poseu al costat meu. ⤳
Isaïes 66,3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables. ⤳
Jutges 18,5 Ells li demanaren: —Consulta Déu a veure si sortirà bé l’expedició que hem emprès. ⤳
Èxode 34,17 »No et facis déus de fosa. ⤳
Isaïes 40,18-25 Joan 16,2 Deuteronomi 12,3 Jeremies 10,8 Habacuc 2,18-19 Isaïes 44,9-20 Jutges 17,13 Jeremies 10,3-5 Salms 115,4-8

Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.

Isaïes 46,6-7 N’hi ha que es treuen or de la bossa o pesen plata amb les balances, lloguen un orfebre perquè faci un déu i es prosternen davant d’ell per adorar-lo. […] ⤳
Jeremies 10,9-10 Importen plata batuda de Tarsis i or d’Ufaz; l’escultor i l’orfebre en fan estàtues revestides de porpra vermella i violeta. Tot això és l’obra dels savis! […] ⤳

Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills.

Gènesi 31,19 Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare. ⤳
Jutges 8,27 Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família. ⤳
Jutges 18,14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys: —¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer. ⤳
Gènesi 31,30 Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus? ⤳
Osees 3,4 »Perquè també la gent d’Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim. ⤳
Jutges 18,24 Micà va respondre: —M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?” ⤳
Hebreus 5,4 Èxode 28,15 Èxode 29,9 Èxode 24,5 1 Reis 12,31 Esdres 1,7 1 Samuel 23,6 Osees 8,14 1 Reis 13,33-34 Èxode 28,4

En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.

Deuteronomi 12,8 »No feu de cap manera el que ara fem aquí. Cadascú dona culte al Senyor com li sembla bé, ⤳
Proverbis 14,12 Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. ⤳
Proverbis 12,15 El neci es pensa que ell tot sol pot decidir, l’assenyat sap escoltar els consells. ⤳
Jutges 21,25 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava. ⤳
Jutges 19,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. ⤳
Proverbis 16,2 L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions. ⤳
Jutges 18,1 Cohèlet 11,9 Salms 12,4 Deuteronomi 33,5 Jutges 21,3 Jeremies 44,16-17 Gènesi 36,31

Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster.

Mateu 2,1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, ⤳
Miquees 5,2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. ⤳
Rut 1,1-2 En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. […] ⤳
Mateu 2,5-6 Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: […] ⤳
Jutges 19,1-2 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. […] ⤳
Gènesi 35,19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ⤳
Josuè 19,15

El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.

Josuè 24,33 També va morir Eleazar, fill d’Aaron. Fou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm. ⤳
Nehemies 13,10-11 »També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors. […] ⤳
Jutges 17,11 però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills. ⤳

Aquest va preguntar-li: —D’on vens? Ell respongué: —Soc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.

Sense referències creuades.

Micà li va proposar: —Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar. El levita primerament se’n va anar,

1 Pere 5,2 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; ⤳
Joan 12,6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. ⤳
Jutges 18,19-20 Ells li contestaren: —Tu calla! Tanca la boca i acompanya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel? […] ⤳
Gènesi 45,8 No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte. ⤳
Job 29,16 era el pare dels pobres i l’advocat dels estrangers. ⤳
Mateu 26,15 i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. ⤳
2 Reis 13,14 1 Samuel 2,36 2 Reis 8,8-9 Ezequiel 13,19 1 Timoteu 6,10 Isaïes 22,21 Jutges 17,11 2 Reis 6,21

però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills.

Sense referències creuades.

Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva.

Jutges 18,30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. ⤳
1 Reis 13,33-34 Malgrat tot, Jeroboam no es va fer enrere del mal camí que havia emprès. Continuà posant en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix. A tothom qui volia, ell mateix el consagrava sacerdot dels recintes sagrats. […] ⤳
Nombres 16,5 Després digué a Corè i a tots els seus partidaris: —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. ⤳
1 Reis 12,31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. ⤳
Nombres 16,8-10 Moisès va dir encara a Corè: —Escolteu-me, levites! […] ⤳

Micà es va dir: —Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.

Joan 16,2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. ⤳
Mateu 15,13 Ell els respongué: —Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. ⤳
Romans 10,2-3 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d’una manera mal entesa; […] ⤳
Fets 26,9 »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. ⤳
Isaïes 44,20 Aquesta gent s’alimenta de cendres: el seu cor equivocat els fa delirar i no els traurà del seu error. Cap d’ells no serà capaç de dir-se: «¿No és pura mentida el que tinc a la mà?» ⤳
Isaïes 66,3-4 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables. […] ⤳
Mateu 15,9 Proverbis 14,12