La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jutges

Jutges 18

205 referències creuades · llegeix el capítol →

Els danites canvien de territori

1

En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.

  • Jutges 1,34 Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls.
  • Jutges 17,6 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
  • Jutges 19,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.
  • Jutges 21,25 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
  • Josuè 19,40-48 El setè territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Dan. […]
2

Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.

  • Jutges 13,25 L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.
  • Josuè 2,1 Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir.
  • Nombres 13,17 Moisès els envià a explorar el país de Canaan, i els va donar aquestes instruccions: —Pugeu pel Nègueb i entreu en aquell país muntanyós.
  • Jutges 18,8 Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar: —Què us ha semblat?
  • Jutges 18,11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.
  • Josuè 17,15-18 Josuè respongué: —Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes. […]
  • Lluc 14,31Gènesi 42,9Jutges 16,31Jutges 19,1Proverbis 20,18Josuè 19,41Jutges 19,18Jutges 13,2
3

Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren: —Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?

  • Mateu 26,73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles.
  • Gènesi 27,22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué: —La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
  • Jutges 12,6 li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l’agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites.
  • Isaïes 22,16 “Qui ets tu aquí, què hi tens, per a fer-te excavar una tomba en un lloc alt, per a fer-te obrir un sepulcre a la roca?
4

El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí: —Em paga un sou i soc el seu sacerdot.

  • Joan 10,12-13 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. […]
  • Jutges 17,12 Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva.
  • Ezequiel 13,19 Profaneu davant el poble la meva santedat per guanyar-vos un grapat d’ordi i uns bocins de pa; predieu la mort als qui no han de morir i augureu vida als qui no han de viure. Així enganyeu el meu poble, que fa cas de la vostra superxeria.
  • Jutges 17,10 Micà li va proposar: —Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar. El levita primerament se’n va anar,
  • Osees 4,8-9 s’alimenten dels sacrificis que el meu poble ofereix pels seus pecats i, per tant, desitgen que pequi. […]
  • Proverbis 28,21 Fer distinció de persones no és bo, però per un mos de pa es comet aquesta falta.
  • 2 Pere 2,3Isaïes 56,11Titus 1,112 Pere 2,14-15Fets 8,18-211 Timoteu 3,3Malaquies 1,10Fets 20,33
5

Ells li demanaren: —Consulta Déu a veure si sortirà bé l’expedició que hem emprès.

  • Isaïes 30,1 «Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor. Feu projectes sense el meu consell i concerteu aliances que jo no inspiro. Així acumuleu un pecat darrere l’altre.
  • 1 Reis 22,5 Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel: —Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
  • Fets 8,10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.»
  • Osees 4,12 El meu poble fa consultes a un bocí de fusta, d’un tros de pal en rep revelacions. Un esperit de prostitució l’ha esgarriat, s’ha prostituït i s’ha separat del seu Déu.
  • Jutges 18,14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys: —¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
  • Jutges 17,5 Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills.
  • 2 Reis 16,15Ezequiel 21,21Jutges 17,13
6

El sacerdot els respongué: —Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.

  • 1 Reis 22,6 El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà: —¿Convé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer? Ells van respondre: —Puja-hi, que el Senyor la farà caure en mans del rei.
  • Jeremies 23,32 Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»
  • Jeremies 23,21-22 Jo no he enviat aquells profetes, però ells corren; jo no els he parlat, però ells profetitzen. […]
  • Salms 33,18 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té;
  • Deuteronomi 11,12 El Senyor, el teu Déu, té cura d’aquest país i vetlla per ell, des que l’any comença fins que acaba.
  • 1 Tessalonicencs 3,11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres.
  • 1 Reis 22,121 Reis 22,15
7

Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.

  • Josuè 19,47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se’n van apoderar, van passar els habitants a tall d’espasa, van prendre possessió de la ciutat i s’hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat.
  • 1 Samuel 3,13 Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer.
  • Jutges 18,27-28 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia. Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat. […]
  • Apocalipsi 18,7 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no soc viuda ni mai portaré dol.”
  • 1 Reis 1,6 El seu pare, que no volia disgustar-lo, mai no l’havia renyat demanant-li per què feia tot això. Adonies era molt ben plantat. La seva mare l’havia infantat després d’Absalom.
  • 1 Pere 2,14 i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé.
  • Romans 13,3
8

Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar: —Què us ha semblat?

  • Jutges 18,11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.
  • Jutges 18,2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
  • Jutges 13,2 A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills.
  • Jutges 16,31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.
9

Ells respongueren: —Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.

  • Josuè 2,23-24 Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordà i es presentaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat. […]
  • Nombres 13,30 Caleb va fer callar el poble que s’oposava a Moisès i digué: —Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem!
  • Joan 6,27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.
  • Josuè 18,3 Josuè, doncs, va dir a aquells israelites: —Què espereu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares?
  • 1 Reis 22,3 El rei d’Israel havia dit als seus consellers: —A tots consta que Ramot-Galaad ens pertany, però nosaltres no fem res per recuperar-la de mans del rei dels arameus.
  • Hebreus 6,11-12 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi. […]
  • 2 Samuel 10,122 Pere 1,10-111 Samuel 4,91 Reis 22,23Nombres 14,7-9
10

Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.

  • Jutges 18,27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia. Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
  • Jutges 18,7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
  • 1 Timoteu 6,17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm.
  • Ezequiel 20,6 Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots.
  • Deuteronomi 8,7-9 »El Senyor, el teu Déu, et porta a un país fèrtil, un país de rierols i de fonts, on les aigües abismals afloren per les valls i les muntanyes; […]
  • Deuteronomi 2,29 com ens ho han permès els descendents d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dona.”
  • Deuteronomi 4,1Èxode 3,8Deuteronomi 11,11-12Josuè 6,16
11

Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.

  • Jutges 18,16 Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l’entrada de la casa.
12

Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim.

  • Jutges 13,25 L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.
  • 1 Cròniques 13,5-6 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. […]
  • Josuè 15,60 i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.
  • 1 Samuel 7,1 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.
  • 2 Cròniques 1,4 L’arca de Déu, en canvi, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, a Jerusalem, on li havia plantat una tenda.
13

Des d’allí van passar cap a les muntanyes d’Efraïm i arribaren a la casa de Micà.

  • Josuè 24,30 fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.
  • Josuè 24,33 També va morir Eleazar, fill d’Aaron. Fou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm.
  • Jutges 17,1 A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home anomenat Micà.
  • Jutges 19,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.
  • Jutges 18,2-3 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. […]
14

Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys: —¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.

  • Jutges 17,5 Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills.
  • Jutges 18,3-4 Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren: —Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens? […]
  • Proverbis 19,27 Fill meu, deixa de fer cas dels consells i ja veuràs com erraràs sense nord.
  • 1 Samuel 14,28 Aleshores un de la tropa li digué: —El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: “Maleït el qui avui tasti res de menjar!” Per això ara tots estan extenuats.
  • Isaïes 8,19-20 La gent us dirà: «Consulteu els nigromants i els endevins, que parlen entre dents i xiuxiuegen. ¿És que un poble no té dret a consultar els seus déus, els seus morts, en benefici dels vius?» […]
15

Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar.

  • Joan 14,27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin.
  • Gènesi 43,27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué: —Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
  • Gènesi 37,14 El pare li va dir: —Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies. El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.
  • 2 Reis 4,26 Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?” Ella va respondre: —Tots bé.
  • Mateu 10,12-13 Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; […]
  • 1 Samuel 17,22 David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.
  • Lluc 10,4-6
16

Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l’entrada de la casa.

  • Jutges 18,11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.
17

Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats.

  • Jutges 18,14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys: —¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
  • Jutges 18,2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: —Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
  • Jutges 17,4-5 Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà. […]
  • 1 Samuel 6,2-9 quan els filisteus van convocar els sacerdots i els endevins per demanar-los: —Què n’hem de fer, de l’arca del Senyor? Digueu-nos com podríem fer-la retornar al seu lloc. […]
  • Èxode 32,20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites.
  • 1 Samuel 4,11 L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir.
  • Gènesi 31,192 Reis 19,18-19Isaïes 46,1-2Isaïes 46,7Miquees 5,13Jutges 6,31
18

En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l’estàtua, l’efod i els terafim, el sacerdot els va dir: —Què feu?

Sense referències creuades.

19

Ells li contestaren: —Tu calla! Tanca la boca i acompanya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?

  • Jutges 17,10 Micà li va proposar: —Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar. El levita primerament se’n va anar,
  • Job 21,5 Presteu-me atenció i us esgarrifareu; quedareu muts, amb la boca tancada.
  • Job 29,9 Els prohoms paraven d’enraonar, tenien la boca closa.
  • Proverbis 30,32 Si has comès la niciesa d’envanir-te o bé portes mala idea, tingues la boca tancada:
  • Miquees 7,16 Ho veuran les nacions, i quedaran avergonyides del poder que es pensaven tenir; amb la mà es taparan la boca, les seves orelles quedaran eixordades.
  • Mateu 23,9 ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel;
  • 2 Reis 13,14Job 40,4-52 Reis 6,212 Reis 8,8-9
20

La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l’efod, els terafim i l’estàtua i se n’anà amb aquella gent.

  • Isaïes 56,11 però també són gossos afamats que mai no se sacien. Aquests són els pastors, incapaços d’entendre res. Cadascú va pel seu costat; miren pel seu profit i prou:
  • Jutges 17,10 Micà li va proposar: —Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar. El levita primerament se’n va anar,
  • 2 Pere 2,3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.
  • Fets 20,33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits;
  • 2 Pere 2,15-16 Abandonant el camí recte, s’han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volgué guanyar diners fent el mal; […]
  • Proverbis 30,15 La sangonella té dues filles que no paren de dir: «Porta, porta!» Tres coses són insaciables i una quarta no diu mai prou:
  • Filipencs 3,19Osees 4,3Ezequiel 13,19
21

Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges.

Sense referències creuades.

22

Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los.

Sense referències creuades.

23

Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà: —Què et passa, que t’exclames tant?

  • Gènesi 21,17 Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: —Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.
  • 1 Samuel 11,5 En aquestes, Saül, que tornava del camp guiant els bous, va arribar i preguntà: —Què li passa, a la gent, que plora? Llavors li van explicar el que havien dit els de Jabeix.
  • Salms 114,5 Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
  • 2 Samuel 14,5 El rei li va preguntar: —Què et passa? Ella digué: —Ai de mi! Soc una dona viuda; vaig perdre el meu marit.
  • 2 Reis 6,28 El rei va afegir: —Què et passa? Ella va respondre: —Aquesta dona m’havia dit: “Dona’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.”
  • Isaïes 22,1 Presagi sobre la vall de la Visió. Què et passa, Jerusalem, que els teus habitants han pujat tots dalt als terrats?
24

Micà va respondre: —M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?”

  • Habacuc 2,18-19 »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat? O una imatge de fosa que respon amb mentides? Com pot confiar un escultor en la seva escultura fins a fabricar-se uns ídols muts? […]
  • Isaïes 44,18-20 Aquesta gent no sap què fa, no entén res; té els ulls massa entelats per a veure-hi, el cor massa ofuscat per a comprendre. […]
  • Salms 115,8 Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança.
  • Jeremies 51,17 A tots els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè;
  • Fets 19,26 També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com a gairebé tota l’Àsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus.
  • Jutges 17,13 Micà es va dir: —Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.
  • Apocalipsi 17,2Ezequiel 23,5Jeremies 50,38
25

Els danites li replicaren: —No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.

  • Job 27,2 Pel Déu vivent, que em nega la justícia, pel Totpoderós, que m’omple d’amargor,
  • Job 3,5 Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espès el cobreixi, que el sol, apagant-se, l’espanti!
  • 2 Samuel 17,8 Huixai va prosseguir: —Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes són excel·lents guerrers i que ara estan rabiosos com una ossa a qui han pres les cries. A més, el teu pare, guerrer experimentat, no passarà la nit amb les tropes.
  • 1 Samuel 30,6 David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajut del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge
26

Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva.

Sense referències creuades.

27

Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia. Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.

  • Josuè 19,47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se’n van apoderar, van passar els habitants a tall d’espasa, van prendre possessió de la ciutat i s’hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat.
  • Jutges 18,7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
  • Jutges 18,10 Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
  • Josuè 11,11 i consagrà a l’extermini tots els seus habitants passant-los a tall d’espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat.
  • Deuteronomi 33,22 Per a la tribu de Dan, digué: —Dan és un cadell de lleó que es llança des de Basan.
28

Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren.

  • 2 Samuel 10,6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
  • Nombres 13,21 Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat.
  • Jutges 18,7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
  • Salms 7,2 Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m.
  • Isaïes 23,4 I tu, Sidó, avergonyeix-te! El mar, la fortalesa del mar, ha dit: «Ja no infanto ningú: no faig créixer nois ni pujo noies.»
  • Daniel 3,15-17 ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans? […]
  • Isaïes 23,122 Samuel 14,6Salms 50,22Jutges 18,1Josuè 11,8
29

Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix.

  • Josuè 19,47 La tribu de Dan no pogué ocupar el seu territori. Per això van pujar a atacar Lèixem. Se’n van apoderar, van passar els habitants a tall d’espasa, van prendre possessió de la ciutat i s’hi van instal·lar. Després li posaren el nom de Dan, en record de Dan, el seu avantpassat.
  • 1 Reis 15,20 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí.
  • Gènesi 14,14 En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan.
  • 1 Reis 12,29-30 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan. […]
  • Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.
  • Gènesi 30,6 Raquel deia: —Déu m’ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m’ha donat un fill. Per això li va posar Dan.
  • 2 Samuel 17,11Gènesi 32,28
30

Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació.

  • Èxode 2,22 Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí») , perquè va dir: «Soc un immigrant en una terra estrangera.»
  • 1 Samuel 4,10-11 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes. […]
  • Salms 78,60-62 abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam; […]
  • Deuteronomi 31,29 Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta.
  • Jutges 13,1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.
  • 1 Samuel 4,2-3 Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert. […]
  • Jutges 17,3Jutges 17,5Levític 26,1Salms 105,44-45Èxode 20,4Deuteronomi 27,15Èxode 18,3Deuteronomi 31,16Deuteronomi 17,2-7
31

Van conservar entre ells l’estàtua que Micà s’havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.

  • Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.
  • Jutges 19,18 El levita li respongué: —Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo soc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
  • 1 Samuel 1,3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí.
  • Jeremies 7,12 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble.
  • Jutges 21,21 i estigueu a l’aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra.
  • 1 Samuel 4,4 Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu.