Isaïes 46

210 referències creuades · llegeix el capítol →

El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia

«Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades.

Jeremies 51,44 Passaré comptes amb el déu Bel a Babilònia, li faré vomitar el que ha engolit. No hi afluiran les nacions per adorar-lo. »Les muralles de Babilònia s’han esfondrat. ⤳
Isaïes 21,9 Atenció! Arriba un home en un carro tirat per dos cavalls. Ve tot cridant: “Ha caigut Babilònia! Ha caigut! Totes les estàtues dels seus déus són per terra esmicolades.”» ⤳
Jeremies 50,2 «Anuncieu-ho entre les nacions, comuniqueu-ho aixecant estendards, comuniqueu-ho, no ho amagueu! Digueu: “Babilònia ha estat presa i el déu Bel humiliat, Marduc és abatut, les seves imatges escarnides, i enderrocats els seus ídols repugnants.” ⤳
Èxode 12,12 »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor. ⤳
1 Samuel 5,3 L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc. ⤳
Jeremies 48,1-25 Referent a Moab, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: «Ai de Nebó, que ha estat devastada! Quiriataim ha estat presa i humiliada, humiliada i abatuda la ciutat inexpugnable. […] ⤳
Isaïes 41,6-7 Jeremies 51,52 Jeremies 51,47 Jeremies 10,5 Isaïes 2,20

Tombats i decantats, cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin: ells mateixos van al captiveri.

Jeremies 48,7 Et refiaves dels teus triomfs i dels teus tresors, però també tu seràs conquerida. El déu Quemoix serà deportat amb els seus sacerdots i dignataris. ⤳
Jutges 18,17-18 Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats. […] ⤳
2 Samuel 5,21 Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur. ⤳
Jutges 18,24 Micà va respondre: —M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?” ⤳
Jeremies 43,12-13 Jo calaré foc als temples dels déus d’Egipte, i ell incendiarà els temples i s’endurà captius els seus déus. Netejarà el país d’Egipte, com un pastor neteja de puces el vestit, i en tornarà sa i estalvi. […] ⤳
Isaïes 37,19 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir. ⤳
Isaïes 45,20 Isaïes 36,18-19 Isaïes 37,12 Osees 10,5-6 Isaïes 44,17

Escolteu-me, casal de Jacob, supervivents del poble d’Israel: Us duc als braços des que vau néixer, soc jo qui us porta des de les entranyes de la mare.

Deuteronomi 1,31 Durant tot el camí que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre Déu, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill.” ⤳
Isaïes 51,7 »Escolta’m, poble, tu saps que et salvo; tu tens en el cor el meu decret: no tinguis por de les injúries dels homes, no t’acovardeixis pels seus ultratges. ⤳
Isaïes 51,1 «Escolteu-me, els qui busqueu de ser salvats i em cerqueu a mi, el Senyor! Mireu de quina roca us han tallat, de quina pedrera heu estat trets. ⤳
Salms 71,6 Tu em tragueres de les entranyes de la mare; acabat de néixer em vas aixoplugar. No he deixat mai de lloar-te. ⤳
Isaïes 44,1-2 «Però ara escolta, Jacob, servent meu, poble d’Israel, que jo m’he escollit. […] ⤳
Isaïes 49,1-2 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare. […] ⤳
Deuteronomi 32,11-12 Isaïes 10,22 Èxode 19,4 Salms 22,9-10 Isaïes 48,1 Isaïes 1,9 Isaïes 37,4 Salms 81,8-13 Isaïes 11,11 Isaïes 46,12 Isaïes 48,17-18 Ezequiel 16,6-16 Isaïes 44,21 Isaïes 63,9

I seré el mateix fins a la vostra vellesa; encara us duré quan tindreu blancs els cabells. Jo us he fet i us portaré als braços, us hi duré i us salvaré.

Salms 71,18 I ara que soc vell, amb cabells blancs, no m’abandonis, Déu meu, fins que proclami el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els qui vindran. ⤳
Salms 48,14 fixeu-vos en els seus baluards, resseguiu-ne els merlets i podreu dir després als qui vindran: ⤳
Hebreus 13,8 Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles. ⤳
Salms 92,14 plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. ⤳
Jaume 1,17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. ⤳
Salms 102,26-27 Al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; […] ⤳
Romans 11,29 Hebreus 1,12 Isaïes 41,4 Malaquies 3,6 Isaïes 43,25 Isaïes 43,13 Malaquies 2,16

A qui em comparareu? A qui em podeu igualar? Qui trobareu que s’assembli a mi?

Isaïes 40,18 Amb qui voleu comparar Déu? Quina imatge se li pot assemblar? ⤳
Isaïes 40,25 Diu el Déu sant: «A qui em compararíeu que fos com jo?» ⤳
Salms 89,6 El cel celebra els teus prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat. ⤳
Colossencs 1,15 Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ⤳
Filipencs 2,6 Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, ⤳
Jeremies 10,16 Ell, possessió del poble de Jacob, no és com aquests ídols: és el creador de tot i té Israel com a pròpia heretat. El seu nom és “Senyor de l’univers”.» ⤳
Èxode 15,11 Salms 86,8 Jeremies 10,6-7 Salms 113,5 Salms 89,8 Hebreus 1,3

N’hi ha que es treuen or de la bossa o pesen plata amb les balances, lloguen un orfebre perquè faci un déu i es prosternen davant d’ell per adorar-lo.

Fets 17,29 Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes. ⤳
Isaïes 40,19-20 Un ídol? L’ha fos un artesà, un orfebre el recobreix d’or i l’adorna amb filigranes de plata. […] ⤳
Jeremies 10,14 A tots aquells homes els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; ⤳
1 Reis 12,28 Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble: —Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte. ⤳
Isaïes 44,12-19 Un ferrer prepara una eina, l’arroenta a la fornal, la treballa amb el mall, picant amb el seu braç vigorós; quan sent la gana, ja no té força, quan no ha begut, està esgotat. […] ⤳
Jeremies 10,9 Importen plata batuda de Tarsis i or d’Ufaz; l’escultor i l’orfebre en fan estàtues revestides de porpra vermella i violeta. Tot això és l’obra dels savis! ⤳
Jeremies 10,3-4 Habacuc 2,18-20 Èxode 32,2-4 Osees 8,4-6 Daniel 3,5-15 Jutges 17,3-4 Isaïes 2,8 Isaïes 45,20 Isaïes 41,6-7

Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla i el col·loquen on li toca d’anar: no es mourà pas del seu lloc! No respondrà quan li adrecin una súplica ni salvarà ningú de cap perill.»

Isaïes 45,20 «Reuniu-vos, veniu aquí, acosteu-vos plegats, supervivents de les nacions. »Són uns insensats els qui passegen en processó els seus ídols de fusta i preguen a déus incapaços de salvar. ⤳
Jeremies 10,5 Aquests ídols són com espantalls dels horts: no parlen i, com que no caminen, els han de portar a coll. No els temeu: no us faran ni bé ni mal.» ⤳
1 Samuel 5,3 L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc. ⤳
Isaïes 46,1 «Bel està tombat, Nebó es decanta: han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals. Els ídols que passejàveu en processó, ara són un pes per a bèsties cansades. ⤳
Jeremies 2,28 Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats. ⤳
Jonàs 1,14-16 Llavors van pregar al Senyor: —Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols. […] ⤳
Daniel 3,1 1 Reis 18,26 Jutges 10,12-14 1 Reis 18,40 Jonàs 1,5 Isaïes 37,38

La salvació és a prop

«Recorda això, poble rebel! Tingueu seny i mediteu-ho en el vostre cor!

Ezequiel 18,28 Si reconeix les seves infidelitats i se’n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. ⤳
Isaïes 47,7 Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. ⤳
1 Corintis 14,20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. ⤳
Ageu 1,5 Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers: “Reflexioneu sobre el que us passa! ⤳
Salms 135,18 Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança. ⤳
Salms 115,8 Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança. ⤳
Lluc 15,17 Ageu 1,7 Deuteronomi 32,29 Isaïes 44,18-21 Efesis 5,14 Jeremies 10,8

Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo.

Isaïes 45,21-22 »Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo. […] ⤳
Isaïes 42,9 S’han complert les primeres prediccions, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.» ⤳
Isaïes 46,5 A qui em comparareu? A qui em podeu igualar? Qui trobareu que s’assembli a mi? ⤳
Salms 111,4 deixà un memorial dels seus prodigis. ⤳
Deuteronomi 33,26 »No hi ha ningú com el teu Déu, Jeixurun: per auxiliar-te, cavalca dalt al cel, ple de majestat entre els núvols. ⤳
Deuteronomi 32,7 Recorda’t dels temps antics, ves pensant en cada generació; pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà, fes-t’ho contar pels ancians. ⤳
Isaïes 45,18 Isaïes 65,17 Nehemies 9,7-37 Isaïes 45,5-6 Jeremies 23,7-8 Daniel 9,6-15 Isaïes 45,14 Salms 105,1-45 Salms 78,1-72

Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit.

Proverbis 19,21 Per més que l’home cavil·li molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix. ⤳
Salms 33,11 però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor. ⤳
Efesis 1,9-11 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres […] ⤳
Isaïes 43,13 Des de sempre jo soc. Ningú no arrenca res de la meva mà, i allò que jo faig, ningú no ho capgira.» ⤳
Isaïes 45,21 »Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo. ⤳
Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor. ⤳
Salms 135,6 Isaïes 44,7 Fets 5,39 Isaïes 46,11 Hebreus 6,17 Daniel 4,35 Fets 4,27-28 Romans 11,33-34 Gènesi 49,10 Nombres 24,17-24 Gènesi 12,2-3 Deuteronomi 4,24-31 Fets 15,18 Gènesi 3,15 Isaïes 41,22-23 Deuteronomi 28,15-68 Gènesi 49,22-26 Fets 3,23

Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme.

Nombres 23,19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès? ⤳
Isaïes 14,24-27 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. […] ⤳
Job 23,13 Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar? Ell sempre porta a terme els seus projectes. ⤳
Isaïes 41,2 »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. ⤳
Efesis 1,11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. ⤳
Fets 5,39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu! El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. ⤳
Esdres 1,2 Isaïes 48,14-15 Isaïes 38,15 Salms 119,24 Salms 76,10 Isaïes 45,13 Efesis 3,11 Isaïes 44,28 Jeremies 50,45 Isaïes 13,2-4 Isaïes 41,25 Jeremies 50,29 Fets 4,28 Ezequiel 39,4 Jeremies 51,20-29 Isaïes 21,7-9

Escolteu-me, gent obstinada, que sou lluny de ser salvats:

Jeremies 2,5 Això diu el Senyor: «Quina culpa van trobar en mi els vostres pares perquè s’allunyessin del meu costat? Se n’anaren darrere d’ídols que no són res, i ells també es van tornar no res. ⤳
Efesis 2,13 ara, en canvi, viviu en Jesucrist. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat. ⤳
Isaïes 46,3 Escolteu-me, casal de Jacob, supervivents del poble d’Israel: Us duc als braços des que vau néixer, soc jo qui us porta des de les entranyes de la mare. ⤳
Proverbis 8,1-5 ¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? […] ⤳
Salms 119,155 La salvació és lluny dels injustos, perquè no mediten els teus decrets. ⤳
Salms 119,150 Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei. ⤳
Isaïes 28,23 Proverbis 1,22-23 Salms 76,5 Isaïes 48,4 Zacaries 7,11-12 Salms 49,1 Apocalipsi 3,17-18 Malaquies 3,13-15 Fets 7,51 Isaïes 45,20 Efesis 5,14 Isaïes 48,1

He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop; la meva salvació no trigarà. Donaré a Sió la salvació; al poble d’Israel, la meva glòria.»

Isaïes 12,2 Ell és el Déu que em salva; hi confio, no m’espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. ⤳
Isaïes 62,11 El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí; l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus.» ⤳
Isaïes 51,5 S’acosta la meva justícia, ja és en camí la meva salvació. El meu braç poderós governarà els pobles. Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi, confien en el poder del meu braç. ⤳
Isaïes 61,3 a posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió, a donar-los perfums de festa en lloc de penes, vestits de triomf en lloc del desconsol. Els diran «Roures magnífics, glòria del Senyor que els ha plantat». ⤳
Isaïes 43,7 tots els qui porten el meu nom, i que jo, per la meva glòria, he creat, he format i he fet.” ⤳
Isaïes 44,23 Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa! Aclameu-lo, fondàries de la terra! Arbres, boscos i muntanyes, esclateu en crits d’alegria! El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, fa resplendir la seva glòria a Israel. ⤳
1 Pere 2,6 Isaïes 61,11 Joel 3,17 2 Tessalonicencs 1,10 Habacuc 2,3 Salms 14,7 Salms 46,5 Efesis 1,6 Isaïes 28,16 2 Tessalonicencs 1,12 Salms 46,1 Romans 3,21-26 Isaïes 60,21 Hebreus 10,37 Romans 1,17 Romans 10,3-15 Ageu 1,8 Jeremies 33,9 Joan 17,10