Jutges 21

• Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. ⤳
• Fets 23,12 En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau. ⤳
• Cohèlet 5,2 Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. ⤳
• Marc 6,23 I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ⤳
• Jutges 21,18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Jutges 20,8 Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir: —Ningú de nosaltres no se’n tornarà a la seva tenda ni a casa seva. ⤳
• 1 Samuel 14,241 Samuel 14,28-29Jutges 21,7Jutges 21,5Jutges 11,30-31Romans 10,2Deuteronomi 7,2-3Jeremies 4,2Jutges 20,10Èxode 34,12-16

• Jutges 20,26 Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. ⤳
• 1 Samuel 30,4 Tant David com els homes que l’acompanyaven es posaren a plorar fent grans lamentacions, fins que ja no els quedaven més forces per a plorar. ⤳
• Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà. ⤳
• Jutges 2,4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. ⤳
• Jutges 20,23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi. ⤳
• Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament. ⤳
• Jutges 21,12Gènesi 27,38

• Salms 80,12 els seus sarments s’estenien fins al mar, els seus rebrots, fins al Gran Riu. ⤳
• Jeremies 12,1 Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils. ⤳
• Salms 74,1 Cant. Del recull d’Assaf. Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures? ⤳
• Deuteronomi 29,24 Llavors els respondran: “Perquè van abandonar l’aliança que el Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir d’Egipte, ⤳
• Josuè 7,7-9 Josuè va pregar així: —Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu! […] ⤳
• Isaïes 63,17 Senyor, per què permets que ens desviem del teu camí, que el nostre cor s’endureixi i no et veneri? Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus: som el poble que tens per heretat. ⤳
• Proverbis 19,3

• 2 Samuel 24,25 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel. ⤳
• Osees 5,15 »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran: ⤳
• Èxode 20,24-25 »Fes de terra l’altar que em dediquis. Ofereix-m’hi els teus holocaustos i els teus sacrificis de comunió, els teus anyells o cabrits i els teus vedells, i jo vindré a beneir-te en tots els llocs on faré present el meu nom. […] ⤳
• Salms 78,34-35 Quan els feria, ells el cercaven, es convertien i tornaven a Déu. […] ⤳
• Hebreus 13,10 Nosaltres tenim un altar i, del sacrifici que s’hi ofereix, no tenen dret a menjar-ne els qui oficien en el tabernacle. ⤳
• 1 Reis 8,64 Aquell dia el rei va consagrar tot l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè l’altar de bronze que hi ha davant el Senyor era massa petit per a contenir tots els holocaustos, les ofrenes i el greix dels sacrificis de comunió. ⤳
• Jutges 6,262 Samuel 24,18

• Jutges 5,23 «Maleïu la ciutat de Meroz, maleïu-la», diu l’àngel del Senyor; «maleïu els seus habitants, perquè no han vingut a auxiliar el Senyor, a auxiliar el Senyor amb els seus herois.» ⤳
• Jeremies 48,10 Maleït qui faci amb desgana la tasca encomanada pel Senyor! Maleït qui privi de sang la seva espasa! ⤳
• Jutges 21,1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Levític 27,28-29 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. […] ⤳
• 1 Samuel 11,7 va agafar la parella de bous, els va fer trossos i els envià per tot el territori d’Israel per mitjà de missatgers que deien: —Això és el que farem amb els bous dels qui no vinguin a la guerra amb Saül i Samuel. El Senyor va escampar el temor sobre el poble, i sortiren tots com un sol home. ⤳
• Jutges 21,18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳

• Jutges 21,15 El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel. ⤳
• 2 Samuel 2,26 Abner va cridar Joab i li va dir: —¿És que l’espasa ha de devorar sense parar? Que no saps que el final és amargant? Què esperes a dir a la teva gent que parin de perseguir els seus germans? ⤳
• Osees 11,8 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. ⤳
• Jutges 20,23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi. ⤳
• Jutges 11,35 En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere. ⤳
• Lluc 19,41-42 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella […] ⤳

• Jutges 21,1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Jutges 21,18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• 1 Samuel 14,45 Però el poble va replicar a Saül: —¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet. Així el poble va salvar Jonatan de la mort. ⤳
• 1 Samuel 14,28-29 Aleshores un de la tropa li digué: —El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: “Maleït el qui avui tasti res de menjar!” Per això ara tots estan extenuats. […] ⤳

• 1 Samuel 31,11-13 Quan els habitants de Jabeix-Galaad van sentir a dir el que els filisteus havien fet amb Saül, […] ⤳
• 1 Samuel 11,1-3 L’ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els habitants de Jabeix van proposar a Nahaix: —Fes un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus. […] ⤳
• 2 Samuel 2,5-6 Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los: —Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l’heu enterrat! […] ⤳

Sense referències creuades.

• Jutges 5,23 «Maleïu la ciutat de Meroz, maleïu-la», diu l’àngel del Senyor; «maleïu els seus habitants, perquè no han vingut a auxiliar el Senyor, a auxiliar el Senyor amb els seus herois.» ⤳
• 1 Samuel 11,7 va agafar la parella de bous, els va fer trossos i els envià per tot el territori d’Israel per mitjà de missatgers que deien: —Això és el que farem amb els bous dels qui no vinguin a la guerra amb Saül i Samuel. El Senyor va escampar el temor sobre el poble, i sortiren tots com un sol home. ⤳
• Jutges 21,5 Després els israelites es preguntaren: —Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort. ⤳
• Josuè 7,24 Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnet de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor. ⤳
• 1 Samuel 15,3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” ⤳
• Deuteronomi 13,15 investiga què ha passat, examina-ho i informa-te’n a fons. Si és veritat que enmig teu s’ha comès aquest acte abominable, ⤳

• Nombres 31,17-18 Per tant, mateu tots els nois i totes les dones que han estat casades. […] ⤳
• Deuteronomi 2,34 Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagràrem a l’extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent. ⤳

• Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament. ⤳
• Salms 78,60 abandonà el temple de Siló, el tabernacle del santuari d’Adam; ⤳
• Jeremies 7,12 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble. ⤳
• Jutges 20,23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi. ⤳
• Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà. ⤳

• Deuteronomi 20,10 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. ⤳
• Jutges 20,47 Però sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos. ⤳
• Lluc 10,5 Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⤳
• Efesis 2,17 Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. ⤳
• Isaïes 57,19 Faré brotar aquest fruit dels seus llavis: Pau, pau per a tots, els de lluny i els de prop! Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.» ⤳
• Josuè 15,32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon. En total, vint-i-nou ciutats amb els pobles del voltant. ⤳

• 1 Corintis 7,2 Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: ⤳
• Jutges 20,47 Però sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos. ⤳
• Jutges 21,12 Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan. ⤳

• Jutges 21,6 D’altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien: —Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d’Israel. ⤳
• 1 Cròniques 15,13 La primera vegada vosaltres no hi éreu, i no ens vam ocupar de l’arca tal com mana la Llei; per això el Senyor, el nostre Déu, ens va fulminar. ⤳
• 1 Cròniques 13,11 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà») , i així es diu encara avui. ⤳
• Isaïes 58,12 Reconstruiràs les ruïnes antigues, consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles. Et diran: Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats.”» ⤳
• Isaïes 30,13 aquesta falta serà per a vosaltres com l’esquerda que baixa en un pany de muralla: es va obrint, i tot d’una el mur s’esfondra. ⤳
• Jutges 21,17 I afegien: —Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel. ⤳

Sense referències creuades.

• Nombres 26,55 El país serà repartit per sorteig. S’assignarà l’heretat segons els noms dels pares de les tribus. ⤳
• Nombres 36,7 Així les heretats d’Israel no passaran d’una tribu a l’altra; cada israelita restarà lligat a l’heretat de la tribu paterna. ⤳

• Jutges 21,1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Jutges 11,35 En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant: —Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere. ⤳

• Èxode 23,14-16 »Tres vegades l’any celebra una festa en honor meu. […] ⤳
• Salms 81,3 Entoneu càntics tocant els tambors, les cítares sonores i les arpes. ⤳
• Joan 7,2 Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles, ⤳
• Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament. ⤳
• Deuteronomi 16,13 »Quan hauràs acabat de batre a l’era i de premsar el raïm al cup, celebra durant set dies la festa dels Tabernacles. ⤳
• Levític 23,10 —Comunica això als israelites: »Quan entrareu al país que jo us dono i començareu la sega, porteu als sacerdots la primera garba, les primícies de la collita. ⤳
• Levític 23,4Deuteronomi 16,1Nombres 28,26Nombres 29,121 Samuel 1,3Levític 23,2Levític 23,34Nombres 28,16Jutges 18,31Deuteronomi 16,10Nombres 10,10Levític 23,6Joan 5,1

Sense referències creuades.

• Èxode 15,20 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. ⤳
• Jutges 11,34 Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles. ⤳
• Jeremies 31,13 Llavors dansaran d’alegria les noies, joves i vells dansaran junts: canviaré el dol en festa, els consolaré de les penes i els alegraré. ⤳
• Salms 150,4 lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de corda i de flautes, ⤳
• 2 Samuel 6,21 David li va contestar: —Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble. ⤳
• Lluc 17,25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar. ⤳
• Salms 149,3Cohèlet 3,41 Samuel 18,6Mateu 10,172 Samuel 6,14

• Jutges 21,18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Jutges 21,1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
• Marc 10,6-8 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. […] ⤳
• Filèmon 1,9-12 prefereixo demanar-t’ho en nom de l’amor. Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, […] ⤳
• 1 Corintis 7,2 Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: ⤳
• Gènesi 1,27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. ⤳
• Jutges 21,14Jutges 21,7Proverbis 20,25Gènesi 7,13

• Jutges 20,48 Els israelites se’n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d’espasa els habitants de cada lloc i també el bestiar i tot el que trobaven. A més, van calar foc a totes les poblacions que van trobar. ⤳

Sense referències creuades.

• Deuteronomi 12,8 »No feu de cap manera el que ara fem aquí. Cadascú dona culte al Senyor com li sembla bé, ⤳
• Jutges 17,6 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava. ⤳
• Proverbis 3,5 Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; ⤳
• Cohèlet 11,9 Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. ⤳
• Proverbis 14,12 Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. ⤳
• Jutges 19,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. ⤳
• Jutges 18,1Miquees 2,1-2Salms 12,4