La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Rut

Rut 1

180 referències creuades · llegeix el capítol →

La família d’Elimèlec emigra a Moab

1

En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab.

2

L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.

  • Gènesi 35,19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ⤳
  • 1 Samuel 17,21 Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre. ⤳
  • Miquees 5,2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. ⤳
  • 1 Samuel 1,1 A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. ⤳
3

Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills,

  • Salms 34,19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes abatuts d’esperit. ⤳
  • Hebreus 12,6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. ⤳
  • Hebreus 12,10-11 Ells ens corregien per poc temps i com els semblava bé; ell, en canvi, ens corregeix mirant el que ens convé per fer-nos participar en la seva santedat. […] ⤳
  • 2 Reis 4,1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. ⤳
4

que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard,

  • Mateu 1,5 Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; ⤳
  • Deuteronomi 7,3 No t’emparentis amb la gent d’aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles. ⤳
  • 1 Reis 11,1-2 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. […] ⤳
  • Deuteronomi 23,3 »Un bastard no serà admès a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos. ⤳
5

també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.

  • Deuteronomi 32,39 Reconeixeu-ho, doncs: només jo soc, i no hi ha altres déus fora de mi. Jo dono la mort o la vida, jo fereixo i curo les ferides. Ningú no em prendrà res de les mans. ⤳
  • Salms 89,30-32 Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. […] ⤳
  • Isaïes 49,21 Tu pensaràs dintre teu: “Qui m’ha infantat tots aquests fills? Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país! Aquests, doncs, qui els ha pujat? Si jo havia quedat sense ningú! D’on han sortit tots aquests?”» ⤳
  • Jeremies 2,19 En el pecat trobaràs el càstig, t’escarmentarà la teva pròpia deserció. Mira i aprèn com és amarg i dolorós abandonar el Senyor, el teu Déu, i deixar de respectar-lo. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers. ⤳
  • Lluc 7,12 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. ⤳
  • Mateu 22,25-27 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. […] ⤳

Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut

6

Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el seu poble concedint-li una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores.

7

Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí,

  • 2 Reis 8,3 Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps. ⤳
  • Rut 1,10 i li deien: —No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble! ⤳
  • Èxode 18,27 Després Moisès es va acomiadar del seu sogre, que se’n tornà al seu país. ⤳
  • Rut 1,14 De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar. ⤳
8

Noemí va dir a les seves nores: —Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa!

  • Rut 2,20 Llavors Noemí va dir a la seva nora: —Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts! I afegí: —Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres. ⤳
  • Rut 1,5 també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. ⤳
  • Colossencs 3,18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor. ⤳
  • Colossencs 3,24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva herència. L’amo a qui serviu és el Crist. ⤳
  • Efesis 6,2-3 Honra el pare i la mare . Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: […] ⤳
  • Josuè 24,15-28 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor! […] ⤳
  • Efesis 5,222 Timoteu 1,16-18
9

Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit! Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors

  • Rut 3,1 Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir: —Filla meva, t’haig de cercar una llar on puguis ser feliç. ⤳
  • Gènesi 29,11 Jacob va besar Raquel, tot plorant. ⤳
  • Fets 20,37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, ⤳
  • Gènesi 27,27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient: —Oh, l’olor del meu fill! És la d’un camp que el Senyor beneeix. ⤳
  • Gènesi 45,15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell. ⤳
10

i li deien: —No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!

  • Zacaries 8,23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ” ⤳
  • Salms 119,63 M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. ⤳
  • Salms 16,3 Als sants que hi ha a la terra, gent forta, va tot el meu amor. ⤳
11

Noemí insistia: —Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.

  • Deuteronomi 25,5 »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. ⤳
  • Gènesi 38,11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar: —Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran. Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare. ⤳
12

Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Soc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir,

  • Gènesi 17,17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ⤳
  • 1 Timoteu 5,9 Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit ⤳
13

¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi.

  • Job 19,21 Tingueu pietat de mi, amics meus, que la mà del Senyor m’ha colpejat! ⤳
  • Salms 32,4 Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa ⤳
  • Jutges 2,15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. ⤳
  • Salms 38,2 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. ⤳
  • Salms 39,9-10 Allibera’m de totes les faltes, no m’exposis a les burles dels insensats. […] ⤳
  • Deuteronomi 2,15 El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot. ⤳
  • 1 Samuel 5,11
14

De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar.

15

Noemí li va dir: —Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa!

  • Jutges 11,24 ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat. ⤳
  • Sofonies 1,6 els qui s’allunyen de mi, el Senyor, i no venen a consultar els meus oracles.» ⤳
  • Josuè 24,15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor! ⤳
  • 2 Reis 2,2 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. ⤳
  • Salms 125,5 Però als qui es desvien per camins tortuosos, el Senyor se’ls endurà amb els malfactors. Pau a Israel! ⤳
  • Hebreus 10,38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré. ⤳
  • Lluc 24,28Mateu 13,20-211 Joan 2,192 Samuel 15,19-20Salms 36,3Lluc 14,26-33Josuè 24,19
16

Però Rut contestà: —No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.

  • 2 Samuel 15,21 Però Itai va respondre al rei: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent. ⤳
  • Rut 2,11-12 Booz li va respondre: —M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies. […] ⤳
  • 2 Reis 2,2-6 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. […] ⤳
  • Salms 45,10 Entre les teves dames hi ha filles de reis; tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir. ⤳
  • Mateu 8,19 Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: —Mestre, et seguiré arreu on vagis. ⤳
  • Joan 13,37 Pere li replica: —Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida! ⤳
  • 1 Tessalonicencs 1,9Isaïes 14,1Fets 21,132 Corintis 6,16-18Apocalipsi 14,4Osees 13,4Daniel 2,47Josuè 24,18Lluc 24,28-29Daniel 4,37Daniel 3,29
17

On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!

  • 1 Samuel 3,17 Elí li diu: —Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat! ⤳
  • 2 Reis 6,31 El rei va dir: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! ⤳
  • 1 Reis 2,23 Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! ⤳
  • 2 Samuel 19,13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?” ⤳
  • 1 Samuel 25,22 Però que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home a la propietat de Nabal!» ⤳
  • 1 Reis 20,10 Benadad li va fer dir: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat! ⤳
  • 2 Samuel 3,352 Samuel 3,9Fets 11,231 Reis 19,2Fets 20,24
18

En veure Noemí que Rut s’entossudia a anar amb ella, no va insistir més.

  • Fets 21,14 Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem: —Que es faci la voluntat del Senyor. ⤳
  • Efesis 6,10 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. ⤳
  • Fets 2,42 Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. ⤳
19

I se n’anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven: —Però, no és Noemí?

  • Mateu 21,10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven: —Qui és aquest? ⤳
  • Lamentacions 2,15 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» ⤳
  • Isaïes 23,7 ¿És aquesta la vostra ciutat, tan bulliciosa i d’orígens tan antics, que enviava els seus homes a establir-se en terres llunyanes?» ⤳
20

Ella els responia: —No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor.

21

Me’n vaig anar d’aquí amb les mans plenes i el Senyor m’hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m’ha afligit, si el Totpoderós m’ha humiliat?

  • Job 1,21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! ⤳
  • 1 Samuel 2,7-8 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. […] ⤳
  • Job 13,26 Dictes contra mi càstigs amargs, em retreus pecats de jove, ⤳
  • Job 16,8 m’ha marcat la cara d’arrugues que testimonien contra mi, i el cos, aflaquit, m’acusa. ⤳
  • Job 10,17 portaries contra mi nous testimonis, multiplicaries la teva indignació, m’atacaries sense deixar-me respirar. ⤳
22

Així fou com Noemí, amb la seva nora Rut, la moabita, retornà dels camps de Moab. Van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l’ordi.

  • Rut 2,23 Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s’acabà la sega de l’ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra. ⤳
  • 2 Samuel 21,9 i els va donar als gabaonites, que els penjaren a la muntanya, davant el Senyor. Tots set van morir plegats. Els van executar els primers dies de la sega, quan començaven la collita de l’ordi. ⤳
  • Èxode 9,31-32 El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. […] ⤳