Jutges 10

129 referències creuades · llegeix el capítol →

VI. Tolà

Després d’Abimèlec, vingué per salvar Israel Tolà, fill de Puà, fill de Dodó. Era de la tribu d’Issacar i vivia a Xamir, a les muntanyes d’Efraïm.

Jutges 2,16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. ⤳
Jutges 3,9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. ⤳
Josuè 15,48 Les ciutats de la Muntanya eren Xamir, Jatir, Socó, ⤳

Va ser jutge d’Israel durant vint-i-tres anys. Quan va morir, l’enterraren a Xamir.

Sense referències creuades.

VII. Jaïr

Després d’ell vingué Jaïr, de Galaad, que fou jutge d’Israel durant vint-i-dos anys.

Nombres 32,29 Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. ⤳
Gènesi 31,48 perquè Laban havia dit: —Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per això és anomenat també Galed, ⤳

Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.

Nombres 32,41 Els descendents de Jaïr, un altre descendent de Manassès, van anar als poblets dels amorreus i se n’apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr. ⤳
Jutges 12,14 Va tenir quaranta fills i trenta nets, que muntaven setanta ases. Va ser jutge d’Israel durant vuit anys. ⤳
Deuteronomi 3,14 Jaïr, descendent de Manassès, va ocupar la regió d’Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i posà el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr. ⤳
Jutges 5,10 Canteu, vosaltres, els qui munteu someres rosses, amb tapissos per guarniment, i que aneu fent camí! ⤳

Quan Jaïr va morir, l’enterraren a Camon.

Sense referències creuades.

VIII. Jeftè

L’opressió ammonita

Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte.

2 Reis 23,13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites. ⤳
1 Reis 11,33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó. ⤳
1 Reis 11,5 Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. ⤳
1 Reis 11,7 A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites. ⤳
Salms 106,36 Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys; ⤳
Jeremies 2,13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.» ⤳
2 Reis 17,16 Jutges 16,23 1 Reis 16,31 Jutges 13,1 1 Samuel 5,2 Jutges 3,7 2 Reis 1,2-3 2 Reis 17,29-31 Jutges 4,1 Jutges 6,1 Ezequiel 16,25-26 Deuteronomi 31,16 Jutges 2,11-14 Deuteronomi 32,15 2 Cròniques 28,23

Llavors el Senyor es va irritar contra Israel i els posà en mans dels filisteus i dels ammonites.

Jutges 2,14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. ⤳
Deuteronomi 32,16-22 Els israelites engelosien el Senyor adorant déus estrangers, l’irritaven amb cultes detestables, […] ⤳
1 Samuel 12,9-10 Però van oblidar el Senyor, el seu Déu, i ell els va posar en mans de Sisserà, general en cap de l’exèrcit d’Hassor, i en mans dels filisteus i del rei de Moab, que els van fer la guerra. […] ⤳
Nahum 1,2 El Senyor és Déu gelós i justicier, és justicier i capaç d’enutjar-se. El Senyor és justicier amb els adversaris, no oblida els seus enemics. ⤳
Jutges 4,2 El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. ⤳
Deuteronomi 31,16-18 El Senyor digué a Moisès: —Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells. […] ⤳
Nahum 1,6 Deuteronomi 29,20-28 Salms 74,1 Salms 44,12 Isaïes 50,1 Josuè 23,15-16

Aquests, d’aleshores ençà i durant divuit anys, van maltractar durament els israelites que vivien a Galaad, a l’altra banda del Jordà, al país dels amorreus.

Isaïes 30,13 aquesta falta serà per a vosaltres com l’esquerda que baixa en un pany de muralla: es va obrint, i tot d’una el mur s’esfondra. ⤳
1 Tessalonicencs 5,3 Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar. ⤳
Jutges 10,5 Quan Jaïr va morir, l’enterraren a Camon. ⤳

Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d’Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill.

2 Cròniques 20,1-2 Després d’algun temps, els moabites i els ammonites, amb alguns meünites, van emprendre una campanya contra Josafat. […] ⤳
2 Cròniques 15,5 En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada. ⤳
Jutges 3,12-13 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. […] ⤳
Deuteronomi 28,65 Enmig d’aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t’hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l’esperit acovardit: ⤳
1 Samuel 28,15 Samuel digué a Saül: —Per què em vens a pertorbar, evocant-me així? Saül li va respondre: —Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer. ⤳
Jutges 6,3-5 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, […] ⤳
2 Cròniques 14,9

Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient: —Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals.

1 Samuel 12,10 Llavors van clamar al Senyor, dient: “Hem pecat. T’hem abandonat, Senyor, i hem adorat els Baals i les Astartes. Però ara allibera’ns de les mans dels nostres enemics i t’adorarem a tu sol.” ⤳
Salms 107,28 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: ⤳
Salms 107,19 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: ⤳
Salms 107,13 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: ⤳
Salms 106,43-44 Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seves culpes. […] ⤳
Jutges 3,9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. ⤳

Però el Senyor els respongué: —Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus,

Èxode 14,30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. ⤳
Jutges 3,31 Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel. ⤳
Nombres 21,21-25 Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus: […] ⤳
Hebreus 11,29 Gràcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaren, foren engolits. ⤳
Nombres 21,35 Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori. ⤳
1 Samuel 12,8 »Després que Jacob hagués anat a Egipte, els vostres pares van clamar al Senyor, i el Senyor els envià Moisès i Aaron, que els van fer sortir d’Egipte i els feren habitar en aquest lloc. ⤳
Salms 135,10-11 Jutges 2,1-3 Salms 106,8-11 Salms 78,51-53 Jutges 3,11-15 Nehemies 9,9-11

els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, vosaltres vau clamar i jo us vaig salvar de les seves mans.

Jutges 6,3 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, ⤳
2 Cròniques 26,6-7 Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d’Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus. […] ⤳
Salms 106,42-43 els van oprimir els enemics, els van doblegar sota el seu jou. […] ⤳
Jutges 5,19-31 Arriben els reis al combat, es llancen a l’atac els reis de Canaan, a Tanac, vora les aigües de Meguidó, però no s’apoderen de res d’argent com a botí. […] ⤳

Però després m’heu abandonat a mi per adorar altres déus. Per això, no us tornaré pas a salvar.

Jeremies 2,13 El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua.» ⤳
1 Cròniques 28,9 I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d’esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el cerques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre. ⤳
Jutges 2,12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. ⤳
Jonàs 2,8 Quan la meva vida defallia, m’he recordat de tu, Senyor. T’ha arribat la meva pregària, ha arribat al teu sant temple. ⤳
Deuteronomi 32,15 Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava. ⤳

Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.

Deuteronomi 32,37-38 I dirà: «On són els déus dels estrangers? On és la roca on cercaven refugi? […] ⤳
Jeremies 2,28 Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat? Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Judà, són tants com les teves ciutats. ⤳
Proverbis 1,25-27 tant se us en dona, dels meus consells, i no feu cas de la meva exhortació. […] ⤳
Isaïes 10,3 Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses? ⤳
Deuteronomi 32,26-28 »Jo em deia: “No en deixaré rastre, ningú no guardarà el seu record.” […] ⤳
1 Reis 18,27-28 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: —Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà! […] ⤳
2 Reis 3,13

Però els israelites van insistir prop del Senyor: —És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns!

1 Samuel 3,18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué: —Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé. ⤳
2 Samuel 15,26 Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor! ⤳
Proverbis 28,13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. ⤳
Josuè 9,25 Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte. ⤳
2 Samuel 24,14 David va dir a Gad: —Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes. ⤳
1 Joan 1,8-10 Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. […] ⤳
2 Samuel 10,12 Jonàs 3,9 Jonàs 2,4 2 Samuel 12,13 Job 33,27 Job 34,31-32 2 Samuel 24,10

Llavors van desfer-se dels déus estrangers i tornaren a adorar el Senyor, que no pogué suportar més el sofriment d’Israel.

Isaïes 63,9 Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps. ⤳
Salms 106,44-45 Quan el Senyor va sentir el seu plany es va fixar en la seva desgràcia. […] ⤳
Jeremies 31,20 Efraïm és per a mi un fill preciós, un infant que m’encisa. Com és que, després de renyar-lo, encara me’n recordo tant? Per ell se’m commouen les entranyes, me l’estimo amb tendresa. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Osees 11,8 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. ⤳
Lluc 19,41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella ⤳
Ezequiel 18,30-32 »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. […] ⤳
Deuteronomi 32,36 Efesis 4,32 2 Cròniques 15,8 Hebreus 4,15 Osees 14,8 2 Cròniques 7,14 Osees 14,1-3 Jeremies 18,7-8 Lluc 15,20 Gènesi 6,6 2 Cròniques 33,15 Josuè 24,23 Hebreus 3,10 Joan 11,34

Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.

Jutges 11,29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. ⤳
Gènesi 31,49 i encara Mispà, ja que Laban havia dit: —Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l’un de l’altre. ⤳
Jutges 11,11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís. ⤳

Mentrestant, entre el poble, els principals de Galaad es deien: —Qui encapçalarà la lluita contra els ammonites? El faríem cap de tota la gent de Galaad.

Jutges 11,11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís. ⤳
1 Samuel 17,25 Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel. ⤳
Jutges 11,5-8 Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob […] ⤳
Isaïes 34,12 No hi haurà nobles per a proclamar rei, no hi restarà ni un sol governant. ⤳
Isaïes 3,1-8 El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, […] ⤳
Jutges 12,7 Jeftè, el galaadita, va ser jutge d’Israel durant sis anys. Quan va morir, l’enterraren a la seva vila natal, a Sefé de Galaad. ⤳
Jutges 1,1