La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jutges

Jutges 3

240 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan.

  • Jutges 2,21-22 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar. […]
  • Deuteronomi 7,22 El Senyor, el teu Déu, anirà expulsant a poc a poc aquestes nacions del teu davant: no podràs eliminar-les de cop, no fos cas que les bèsties ferotges es multipliquessin en perjudici teu.
  • Proverbis 17,3 El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor.
  • Deuteronomi 8,16 en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.
  • 1 Pere 4,12 Estimats, no us estranyeu que s’hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d’extraordinari.
  • Jutges 2,10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel.
  • Jeremies 6,27Joan 2,24Deuteronomi 8,2Job 23,10Apocalipsi 2,23Zacaries 13,91 Pere 1,7Jeremies 17,9-10
2

Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre.

3

Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat.

4

El Senyor se’n va servir per a posar a prova Israel, per a veure si guardaven els manaments que havia donat als seus pares per mitjà de Moisès.

  • Jutges 2,22 El Senyor es volia servir d’aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria.
  • Jutges 3,1 Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan.
  • Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.
  • Deuteronomi 33,8 Per a la tribu de Leví, digué: —Tu, Senyor, has confiat els teus urim i tummim a uns homes que et són fidels, després de posar-los a prova a Massà i discutir amb ells a les fonts de Meribà.
  • Èxode 15,25 Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l’aigua, i l’aigua es tornà dolça. Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova.
  • 1 Corintis 11,19 certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova.
  • 2 Tessalonicencs 2,9-12
5

Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.

  • Salms 106,34-38 No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor; […]
  • Èxode 3,8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
  • Èxode 3,17 us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.”
  • Gènesi 10,15-18 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d’Het; […]
  • Deuteronomi 7,1 »Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre’n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
  • Josuè 9,1 La notícia d’aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus.
  • Gènesi 15,19-21Nehemies 9,8Jutges 1,29-32
6

Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.

  • Èxode 34,16 casaries els teus fills amb les seves filles, i aviat, quan elles es prostituïssin seguint els seus déus, farien que també es prostituïssin els teus fills.
  • Deuteronomi 7,3-4 No t’emparentis amb la gent d’aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles. […]
  • 1 Reis 11,1-5 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. […]
  • Esdres 9,11-12 que ens havies prescrit per boca dels teus servents, els profetes. Ens deies: “El país en què esteu a punt d’entrar per prendre’n possessió és profanat: els habitants que l’ocupen són impurs i l’han infestat d’un cap a l’altre amb les seves pràctiques abominables. […]
  • Ezequiel 16,3 Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu a tu, Jerusalem: Pel que fa al teu origen i a la teva naixença, ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita.
  • Nehemies 13,23-27 »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab; […]

Els jutges (3,7-16,31)

I. Otniel

7

Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats.

8

Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d’Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys.

  • Jutges 2,14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
  • Habacuc 3,7 He vist esfondrar-se els campaments de Cuixan i estremir-se les tendes del país de Madian.
  • Jutges 4,9 Dèbora va replicar: —T’acompanyaré, però la glòria d’aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona. Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix.
  • Salms 85,3 has perdonat les culpes del teu poble, has estès un vel sobre tots els seus pecats. Pausa
  • Deuteronomi 32,30 Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells.
  • Jutges 2,20 El Senyor es va indignar contra Israel i els digué: —Aquest poble ha violat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir.
  • Romans 7,141 Samuel 12,9Salms 6,1Isaïes 50,1Èxode 22,24Deuteronomi 29,20
9

Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb.

  • Jutges 3,15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà. Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab.
  • Salms 22,5 En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar;
  • Jutges 1,13 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla.
  • Jutges 10,10 Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient: —Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals.
  • Jutges 6,7 Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites,
  • Jutges 2,16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país.
  • Jutges 4,3Salms 107,13-19Nehemies 9,27Salms 78,341 Samuel 12,10Salms 106,41-44
10

L’esperit del Senyor s’apoderà d’Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d’Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim.

11

I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d’Otniel, fill de Quenaz.

  • Jutges 3,30 Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
  • Jutges 5,31 Que tots els teus enemics, Senyor, acabin com Sisserà! Però els amics del Senyor, que siguin com el sol, que s’alça amb tot el seu esclat. I durant quaranta anys el país va viure en pau.
  • Jutges 8,28 Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.
  • Josuè 11,23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.
  • Ester 9,22 per commemorar que en aquests dies els jueus s’havien desfet dels seus enemics i que, aquell mes, havien passat dels planys a l’alegria, del dol a la festa. Durant aquests dies s’havien de celebrar festes i convits i havien d’obsequiar-se els uns als altres amb regals i fer-ne partícips els pobres.
  • Jutges 3,9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb.
  • Josuè 15,171 Cròniques 4,13

II. Ehud

12

Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel.

  • 1 Samuel 12,9 Però van oblidar el Senyor, el seu Déu, i ell els va posar en mans de Sisserà, general en cap de l’exèrcit d’Hassor, i en mans dels filisteus i del rei de Moab, que els van fer la guerra.
  • Joan 19,11 Jesús li respongué: —No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.
  • Jutges 2,19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.
  • 2 Reis 5,1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
  • Jutges 2,14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
  • Isaïes 45,1-4 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d’ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: […]
  • Daniel 4,22Jutges 2,11Èxode 9,16Isaïes 37,26Daniel 5,18Ezequiel 38,16Isaïes 10,15Osees 6,4
13

Eglon s’alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres.

  • Jutges 1,16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad, i es van instal·lar entre els amalequites.
  • Deuteronomi 34,3 el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar.
  • Salms 83,6-7 Conspiren tots alhora, lliguen pactes en contra teu […]
  • Jutges 5,14 També venen els d’Efraïm, arrelats a les muntanyes d’Amalec. Darrere, segueix Benjamí, responent a la crida. De Maquir han baixat els qui comanden; de Zabuló, els qui tenen la vara de cabdill.
14

Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab.

  • Levític 26,23-25 »I si amb tot això encara no us voleu esmenar, si continueu plantant-me cara, […]
  • Deuteronomi 28,47-48 »Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, […]
  • Deuteronomi 28,40 Tindràs oliveres per tot el país, però ni tan sols faràs oli per a perfumar-te, perquè hauran caigut les olives.
15

Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà. Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab.

16

Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta,

  • Salms 45,3 Ets el més bell dels fills dels homes, exhalen gràcia els teus llavis: Déu t’ha beneït per sempre.
  • Apocalipsi 2,12 »A l’àngel de l’església que hi ha a Pèrgam, escriu-li: »“Això diu el qui té l’espasa esmolada de dos talls:
  • Hebreus 4,12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.
  • Apocalipsi 1,16 A la mà dreta hi tenia set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat.
  • Jutges 3,21 En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l’espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei.
  • Càntic 3,8 Tots saben manejar l’espasa, són experts en la guerra; cada un cenyeix l’espasa al flanc contra els terrors de la nit.
  • Salms 149,6
17

i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras.

  • Ezequiel 34,20 Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra,
  • Job 15,27 perquè té la cara robusta i l’esquena plena de força.
  • Jutges 3,29 En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se’n va escapar ni un.
  • Jeremies 50,11 ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu, espoliadors de la meva heretat? ¿Us posareu grassos com la vedella quan trilla, renillareu com els corsers?
  • Salms 73,19 Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre!
  • Jeremies 5,28 es tornen grassos i lluents. La seva malícia no té límits: no judiquen amb justícia, no respecten els drets dels orfes, i encara prosperen; no defensen la causa dels pobres.
  • Salms 73,71 Samuel 2,29
18

Un cop ofert el tribut, Ehud se’n va anar, acompanyant els qui l’havien portat.

Sense referències creuades.

19

Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se’n tornà tot sol a dir al rei: —Tinc un missatge secret per a tu, majestat. El rei digué als presents: —Deixeu-nos sols. I tothom es va retirar.

  • Josuè 4,20 Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà,
  • 2 Reis 9,5-6 En arribar-hi, va trobar els oficials de l’exèrcit asseguts. Va dir: —Tinc un encàrrec per a tu, general. Jehú va preguntar: —Per a qui de nosaltres? Ell respongué: —Per a tu, general. […]
  • Fets 23,18-19 El centurió el va portar al tribú i li digué: —El presoner Pau m’ha cridat i m’ha demanat que et portés aquest noi, que t’ha de dir alguna cosa. […]
  • Jutges 3,20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué: —He de comunicar-te un missatge diví. El rei s’alçà del seu setial.
  • Gènesi 45,1 Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: —Feu sortir tothom del meu davant. Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents.
20

El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué: —He de comunicar-te un missatge diví. El rei s’alçà del seu setial.

  • Jeremies 10,7 Qui no et respectaria, rei de les nacions? Tu sol et fas respectar. Entre els savis del món i entre tots els seus reialmes, ningú no és com tu.
  • Amós 3,15 Destruiré les cases d’hivern i les residències d’estiu. Cauran les mansions d’ivori. Serà la fi dels grans palaus. Ho dic jo, el Senyor.»
  • 2 Samuel 24,12 —Ves i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
  • Salms 29,1 Salm. Del recull de David. Doneu al Senyor, fills de Déu, doneu al Senyor glòria i poder.
  • Jutges 3,19 Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se’n tornà tot sol a dir al rei: —Tinc un missatge secret per a tu, majestat. El rei digué als presents: —Deixeu-nos sols. I tothom es va retirar.
  • Miquees 6,9 El Senyor adreça el seu crit a la ciutat. El qui és intel·ligent venera el teu nom! Escolteu el cop de vara i el qui l’ha decretat:
  • 2 Samuel 12,1-15
21

En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l’espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei.

  • 1 Samuel 15,33 Però Samuel li va dir: —La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones! I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal.
  • 2 Corintis 5,16 Per això nosaltres, des d’ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així el Crist, ara ja no ho fem.
  • Job 20,25 S’arrenca la fletxa que li surt per l’esquena, treu del seu fel la punta esmolada i el terror cau damunt seu.
  • Zacaries 13,3 I si encara hi ha algú que es posa a fer de profeta, el seu pare i la seva mare li diran: “Has de morir, perquè has proclamat mentides en nom del Senyor.” Aleshores els mateixos pares que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza.
  • Nombres 25,7-8 En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i net d’Aaron, es va aixecar d’enmig de la comunitat, agafà una llança, […]
22

Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l’espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei.

Sense referències creuades.

23

Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d’haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt.

Sense referències creuades.

24

Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien: —Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.

  • 1 Samuel 24,3 Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols.
25

Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra.

Sense referències creuades.

26

Entretant, mentre els servents s’esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s’havia refugiat a Seïrà.

Sense referències creuades.

27

Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d’Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots.

  • Jutges 6,34 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo.
  • 1 Samuel 13,3 Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!»
  • 2 Reis 9,13 Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l’escalinata. Van tocar el corn i cridaven: —Jehú és rei!
  • Jutges 19,1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.
  • Jutges 7,24 Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir: —Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà. Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà.
  • 2 Samuel 20,22 La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
  • Jutges 17,1Josuè 17,15Josuè 17,18Jutges 5,14
28

Ehud digué: —Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics. Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú.

  • Jutges 12,5 Els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven: —Ets d’Efraïm? Si contestava que no,
  • 1 Samuel 17,47 Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dona la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
  • Jutges 7,15 Gedeó va sentir el somni i la seva interpretació i es va prosternar. Després se’n tornà al campament d’Israel i cridà: —Aixequeu-vos, que el Senyor posa a les nostres mans el campament de Madian!
  • Josuè 2,7 Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades.
  • Jutges 7,9 Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó: —Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.
  • Jutges 7,24 Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir: —Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà. Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà.
  • Jutges 7,17Jutges 4,10
29

En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se’n va escapar ni un.

  • Deuteronomi 32,15 Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes. Gras, fornit i corpulent, abandonà Déu, el seu creador, deshonrà la Roca que el salvava.
  • Job 15,27 perquè té la cara robusta i l’esquena plena de força.
  • Salms 17,10 Els seus cors són insensibles, i els seus llavis, insolents.
  • Jutges 3,17 i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras.
30

Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.

  • Jutges 3,11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d’Otniel, fill de Quenaz.
  • Jutges 5,31 Que tots els teus enemics, Senyor, acabin com Sisserà! Però els amics del Senyor, que siguin com el sol, que s’alça amb tot el seu esclat. I durant quaranta anys el país va viure en pau.

III. Xamgar

31

Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.