Lluc 4

Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert

durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam.

El diable li digué: —Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

Però Jesús li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.

Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món

i li digué: —Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull.

Adora’m i tot serà teu.

Jesús li respongué: —Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.

Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix.

Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te.

I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

Jesús li contestà: —Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió.

Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir.

Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits,

a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell.

Aleshores començà dient-los: —Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.

Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: —¿No és fill de Josep, aquest?

Ell els digué: —Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.”

I afegí: —En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble.

Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel,

però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó.

I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació;

es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo.

Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava.

La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.

En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:

—Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!

Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.

Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells: —Què són aquestes paraules? Dona ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!

I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.

Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.

Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.

Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava.

De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: —Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés.

Però ell els digué: —Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.

I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.