Nehemies 9

El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra.

Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats.

Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu.

Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l’escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu.

Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir: —Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu: »“Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança.”

«Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu.

»Tu ets el Senyor Déu que va escollir Abram. El vas fer sortir d’Ur de Caldea i li posares el nom d’Abraham.

Quan vas veure que el seu cor t’era fidel, vas concloure amb ell l’aliança: vas prometre que donaries a la seva descendència el país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels jebuseus i dels guirgaixites. I vas complir la teva promesa, perquè ets just.

»Tu vas veure l’aflicció dels nostres pares a Egipte i escoltares el seu clam a la vora del Mar Roig.

Vas obrar senyals i prodigis contra el faraó, contra tota la seva cort i contra tot el seu poble, perquè sabies amb quina arrogància ells havien tractat els nostres pares. Així et vas guanyar una anomenada que encara avui perdura.

Vas partir el mar davant els nostres pares i van passar pel mig del mar, per terra eixuta, mentre llançaves al fons els seus perseguidors, com una pedra que cau dins les aigües impetuoses.

»De dia vas guiar els nostres pares amb una columna de núvol, i de nit, amb una columna de foc que els il·luminava el camí per on havien de passar.

Vas baixar a la muntanya del Sinaí per parlar amb ells des del cel: els vas donar decrets justos, lleis segures, preceptes i manaments excel·lents;

els ensenyares a respectar el dissabte, consagrat a tu; els vas prescriure manaments, preceptes i una Llei, per mitjà del teu servent Moisès.

Els donares pa del cel per saciar la seva fam, feres brollar aigua d’una roca per calmar la seva set. Els enviares a conquerir el país que els havies promès amb jurament.

»Però ells, els nostres pares, plens d’arrogància, van anar a la seva i no obeïren els teus manaments.

Es negaren a obeir, s’oblidaren de les meravelles que havies fet a favor d’ells. Van anar a la seva i s’entestaren a tornar a l’esclavitud d’Egipte. Tu, però, ets un Déu que sempre perdona, benigne i compassiu, lent per al càstig, ric en l’amor, i no els vas abandonar.

Es van fer un vedell de fosa i es deien entre ells: “Aquest és el teu Déu, que t’ha tret d’Egipte.” Així van ultratjar-te greument.

»Però tu, per la teva gran misericòrdia, no els vas abandonar en el desert: la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí no es va allunyar d’ells, ni tampoc la columna de foc que, durant la nit, il·luminava el camí per on havien de passar.

Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin capaços d’entendre; no els mancava l’aliment del mannà, i els donaves aigua per calmar la seva set.

Vas vetllar pel seu sosteniment durant quaranta anys al desert: no els va faltar res; els seus vestits no es feren malbé, els seus peus no van inflar-se.

»Els vas donar pobles i reialmes i els repartires aquests territoris que els servien de frontera: van ocupar el país de Sehon, rei d’Heixbon, i el territori d’Og, rei de Basan.

Vas enviar-los tants fills com estrelles hi ha al cel i feres entrar aquests fills al país que havies ordenat als seus pares que entressin a prendre’n possessió.

Els fills van entrar al país i en prengueren possessió. Vas humiliar davant d’ells els cananeus, que habitaven aquella terra, i posares a les seves mans els reis i les nacions del país perquè en fessin el que volguessin.

Van conquerir ciutats fortificades i una terra fèrtil, van ocupar cases plenes de tota mena de béns, cisternes excavades a la roca, vinyes, oliverars i molts arbres fruiters. Menjaven fins a saciar-se, s’engreixaven i vivien en les delícies de la teva gran prosperitat.

»Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument.

Llavors els vas posar en mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Amb tot, quan en la seva tribulació clamaven a tu, tu, des del cel, els escoltaves i, per la teva gran misericòrdia, els donaves llibertadors que els salvaven del poder dels enemics.

Però, tan bon punt podien reposar lliures dels enemics, tornaven a ofendre’t amb el seu mal comportament, i tu els abandonaves a les mans dels seus adversaris, que els sotmetien una altra vegada. I novament clamaven a tu, i tu, des del cel, els escoltaves i els alliberaves, una vegada i una altra, per la teva misericòrdia.

Tu els exhortaves a tornar a la teva Llei, però ells, plens d’arrogància, no obeïen els teus manaments i pecaven contra els teus decrets, que donen la vida a l’home que els compleix. Es van tornar tossuts i anaven a la seva, i no volgueren escoltar.

Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers.

Amb tot, per la teva gran misericòrdia, no els vas aniquilar ni vas abandonar-los, perquè ets un Déu benigne i compassiu.

»Tu, Déu nostre, ets un Déu gran, poderós i temible. Tu mantens fidelment l’aliança. No menystinguis les calamitats que tots nosaltres hem sofert: els nostres reis i els nostres caps, els nostres sacerdots i els nostres profetes, els nostres pares i tot el nostre poble, des dels temps dels reis d’Assíria fins al dia d’avui.

Tu has estat just en tot això que ens ha passat, perquè has obrat fidelment, mentre que nosaltres obràvem amb malícia.

Els nostres reis, els nostres caps, els nostres sacerdots i els nostres pares no complien la teva Llei, no prestaven atenció als teus manaments ni a les advertències que els feies.

Fins quan estaven en el seu propi regne, fruint dels béns que els havies donat, instal·lats en el país espaiós i fèrtil que havies posat davant d’ells, no et van servir ni renunciaren a les seves males accions.

I així avui nosaltres som esclaus. Som esclaus al país que vas donar als nostres pares perquè en mengessin els fruits i gaudissin dels seus béns.

Les seves abundants collites són per als reis que, per culpa dels nostres pecats, tu has posat damunt nostre. Ells disposen al seu grat de les nostres persones i del nostre bestiar. La nostra situació és del tot desgraciada.»