La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Corintis

2 Corintis 12

296 referències creuades · llegeix el capítol →

Visions i revelacions

1

Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit.

2

Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap.

3

No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu.

Sense referències creuades.

4

El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir.

  • Lluc 23,43 Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
  • Ezequiel 31,9 Jo l’havia embellit amb un ramatge abundant, n’estaven engelosits tots els arbres de l’Edèn, els arbres del jardí de Déu.
  • Apocalipsi 2,7 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu.”
5

D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses.

  • 2 Corintis 11,30 Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses.
  • 1 Corintis 2,3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós.
  • 2 Corintis 12,9-10 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. […]
6

De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir.

  • 2 Corintis 11,16 Ho repeteixo: no em prengueu per un insensat, o si de cas accepteu-me com si ho fos, i que pugui gloriar-me de mi una estona.
  • 2 Corintis 12,11 He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no soc res, no soc inferior en res a aquests superapòstols.
  • 2 Corintis 11,31 El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo.
  • 2 Corintis 10,8-10 Encara que me’n gloriï una mica massa, jo no m’haig d’avergonyir de la potestat que hem rebut del Senyor per a edificar-vos, i no pas per a destruir-vos. […]
  • 2 Corintis 1,18 Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no.
  • 1 Corintis 3,9-10 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix. […]
  • Job 24,252 Corintis 12,72 Corintis 5,131 Corintis 3,5Romans 9,1
7

I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi.

8

He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi,

  • Hebreus 5,7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
  • Mateu 26,39-44 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. […]
  • 1 Samuel 15,11 —Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic. Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.
  • 2 Samuel 12,16-18 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. […]
  • Salms 77,2-11 Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. […]
  • Mateu 20,21-22 Jesús li preguntà: —Què vols? Ella li respongué: —Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. […]
9

però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.

10

Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.

La preocupació de Pau pels corintis

11

He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no soc res, no soc inferior en res a aquests superapòstols.

12

Els signes autèntics de l’apòstol els heu vist realitzats entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles.

  • Romans 15,18-19 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, […]
  • 2 Corintis 4,2 Més aviat evitem d’obrar d’amagat, com qui se n’avergonyeix; ens comportem sense astúcies i no adulterem la paraula de Déu. Ben al contrari, sentint-nos en presència de Déu, procurem de guanyar-nos la confiança de tothom dient obertament la veritat.
  • 1 Corintis 1,5-7 en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. […]
  • 1 Corintis 9,1-2 ¿No soc lliure? ¿No soc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? […]
  • 2 Corintis 11,6 Si voleu, em fallen les paraules, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.
  • 1 Corintis 14,18 Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres;
  • Joan 4,482 Corintis 11,42 Corintis 6,4-10
13

En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!

  • 1 Corintis 9,6 ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar?
  • 1 Corintis 9,12 Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist.
  • 2 Corintis 11,7-9 Ja sabeu que us vaig anunciar gratuïtament l’evangeli de Déu. ¿Creieu que feia mal fet d’abaixar-me jo per enaltir-vos a vosaltres? […]
  • 1 Corintis 9,15-18 Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. […]
  • 2 Corintis 12,14 Estic a punt de venir a trobar-vos per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d’estalviar per als pares, sinó als pares per als fills.
14

Estic a punt de venir a trobar-vos per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d’estalviar per als pares, sinó als pares per als fills.

15

De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m’estimeu menys?

16

Heu d’admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa.

  • 1 Tessalonicencs 2,5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni.
  • 1 Tessalonicencs 2,3 I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany.
  • 2 Corintis 11,9-10 trobant-me entre vosaltres, vaig passar necessitat, però no vaig molestar ningú; allò que em faltava ho van proveir els germans vinguts de Macedònia. En tot m’he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega. […]
  • 2 Corintis 10,2-3 us demano que, quan vingui, no m’obligueu a recórrer a l’audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans. […]
  • 2 Corintis 7,2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú.
  • 2 Corintis 1,12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
  • 2 Corintis 12,132 Corintis 4,21 Pere 2,3
17

¿És que m’he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos?

  • 2 Reis 5,16 Però Eliseu va respondre: —Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res. Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar.
  • 2 Corintis 12,18 Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d’aquell altre germà. ¿És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?
  • 1 Corintis 4,17 Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església.
  • 2 Corintis 9,5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa.
  • 2 Reis 5,20-27 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!» […]
  • 1 Corintis 16,10 Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l’obra del Senyor.
18

Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d’aquell altre germà. ¿És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?

  • 2 Corintis 8,6 Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat.
  • Romans 4,12 i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.
  • Nehemies 5,14 »Quant a mi, des del dia que, l’any vint del regnat d’Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l’any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents.
  • Fets 20,33-35 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; […]
  • 2 Corintis 7,2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú.
  • 2 Corintis 8,16-23 Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres. […]
  • 1 Pere 2,21Filipencs 2,19-22Nombres 16,152 Corintis 2,12-131 Samuel 12,3-42 Corintis 7,6
19

Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació.

20

Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres;

21

que, quan arribaré, el meu Déu m’humiliarà davant vostre. Llavors m’hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s’han penedit de la seva impuresa, de la seva vida libidinosa i del seu llibertinatge.