La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gènesi

Gènesi 41

363 referències creuades · llegeix el capítol →

Somnis del faraó

1

Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil

2

i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs.

  • Isaïes 19,6 Els canals faran pudor, les aigües del delta s’escorreran fins a estroncar-se. Les canyes i els joncs es marciran.
3

Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu.

  • Gènesi 41,4 Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.
  • Gènesi 41,20-21 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. […]
4

Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.

  • 1 Reis 3,15 Salomó es va despertar del somni. Se’n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l’arca de l’aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet.
5

El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes.

  • Deuteronomi 32,14 amb mató de vaca i llet d’ovella i amb greix de xais i de moltons, amb bestiar de Basan i cabrits, acompanyats de la flor del blat; i bevia el vi escumós, sang del raïm.
6

Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert.

  • Ezequiel 19,12 Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del desert l’eixugà, els seus fruits caigueren, se li assecaren els sarments vigorosos i el foc els consumí.
  • Ezequiel 17,10 Aquí el teniu ben plantat, però no acabarà bé. S’assecarà del tot quan l’envesteixi el vent de llevant. Allí on ha crescut s’assecarà.”
  • Osees 13,15 I encara que Efraïm florís entre els seus germans, vindrà un vent xardorós, un vent del Senyor que pujarà del desert: assecarà les deus i eixugarà les fonts; l’enemic pillarà els tresors, tots els objectes preciosos.
7

Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.

  • Gènesi 37,5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més.
  • Gènesi 20,3 Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
8

Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar.

9

Llavors el primer coper va dir al faraó: —Ara recordo un error meu.

  • Gènesi 40,14 Recorda’t de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d’aquesta casa.
  • Gènesi 40,23 Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se’n va oblidar completament.
  • Gènesi 40,1-3 Al cap d’un temps, el coper i el pastisser del rei d’Egipte van cometre una falta contra el seu amo. […]
10

El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial.

  • Gènesi 39,20 Josep, doncs, s’estava a la presó,
  • Gènesi 40,2-3 El faraó es va indignar contra els dos cortesans […]
  • Gènesi 37,36 Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
11

Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un.

  • Gènesi 40,5-8 Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d’Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d’ells tingué un somni amb un significat particular. […]
12

A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni.

  • Gènesi 37,36 Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
  • Gènesi 40,12-19 Josep li va explicar: —La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. […]
  • Gènesi 39,1 Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
  • Gènesi 39,20 Josep, doncs, s’estava a la presó,
13

I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar.

  • Gènesi 40,20-22 Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. […]
  • Gènesi 40,12 Josep li va explicar: —La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies.
  • Jeremies 1,10 des d’avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.
  • Ezequiel 43,3 Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra.

Josep interpreta els somnis del faraó

14

Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó.

15

Aquest li digué: —He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo.

  • Daniel 5,16 He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
  • Daniel 5,12 ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel·ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció.
  • Salms 25,14 El Senyor es revela als qui el veneren, els fa conèixer la seva aliança.
  • Gènesi 41,9-13 Llavors el primer coper va dir al faraó: —Ara recordo un error meu. […]
16

Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.

  • 2 Corintis 3,5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu;
  • Gènesi 40,8 Ells respongueren: —Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar. Josep els va dir: —¿És que Déu no és capaç d’interpretar-los? Conteu-me’ls.
  • Daniel 2,47 El rei va dir a Daniel: —El vostre Déu és realment el Déu dels déus, el senyor dels reis i revela els seus designis secrets, ja que tu has estat capaç de revelar aquest misteri.
  • Nombres 12,6 i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, jo, el Senyor, em mostro a ell en una visió o bé li parlo en somnis.
  • Fets 3,12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: —Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat?
  • Fets 3,7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren,
  • Daniel 2,18-231 Corintis 15,10Daniel 4,2Fets 14,14-15Daniel 2,28-302 Reis 6,27Gènesi 37,14Lluc 19,42
17

El faraó va explicar a Josep: —Somiava que em trobava a la vora del Nil.

Sense referències creuades.

18

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs.

  • Jeremies 24,8 »En canvi, això diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d’Egipte.
  • Jeremies 24,1-3 Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l’un al costat de l’altre davant el temple del Senyor. […]
  • Jeremies 24,5 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Així com dona gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judà al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d’aquesta ciutat.
19

Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges.

Sense referències creuades.

20

Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.

Sense referències creuades.

21

Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat.

  • Apocalipsi 10,9-10 Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué: —Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel. […]
  • Ezequiel 3,3 mentre em deia: —Fill d’home, empassa-te’l, i que t’ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono. Me’l vaig menjar, i a la boca m’era dolç com la mel.
  • Salms 37,19 No s’hauran d’avergonyir en anys dolents, en temps de fam l’aliment no els faltarà.
  • Isaïes 9,20 Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.
22

»Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes.

Sense referències creuades.

23

Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert.

  • Gènesi 41,6 Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert.
  • 2 Reis 19,26 Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa.
  • Osees 13,15 I encara que Efraïm florís entre els seus germans, vindrà un vent xardorós, un vent del Senyor que pujarà del desert: assecarà les deus i eixugarà les fonts; l’enemic pillarà els tresors, tots els objectes preciosos.
  • Salms 129,6-7 Que siguin com l’herba dels terrats, que abans d’espigar-se s’asseca: […]
  • Osees 8,7 Sembren ventades i colliran tempestats. Blat sense espiga no dona farina, i si de cas en donés, uns estrangers l’engolirien.
  • Osees 9,16 Efraïm ha rebut molts cops, les seves arrels s’han assecat i no podrà donar més fruit. I si encara tinguessin fills, faré morir el fruit preciós de les seves entranyes.»
24

Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses. »He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar.

  • Daniel 4,7 Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això: »Hi havia un arbre al bell mig de la terra, un arbre molt gros.
  • Gènesi 41,8 Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar.
  • Èxode 8,19 Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà.”
25

Josep va dir al faraó: —Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer.

  • Daniel 2,45 Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la toqués i feia pols el ferro i l’argila, el bronze, la plata i l’or. Per endavant, el gran Déu ha fet saber al rei què succeirà. El somni és veritat, i la interpretació, segura.
  • Apocalipsi 4,1 Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: —Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir.
  • Daniel 2,28-29 Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això: […]
  • Daniel 2,47 El rei va dir a Daniel: —El vostre Déu és realment el Déu dels déus, el senyor dels reis i revela els seus designis secrets, ja que tu has estat capaç de revelar aquest misteri.
  • Isaïes 43,9 Que es reuneixin tots els pobles, que s’apleguin les nacions. Qui, d’entre ells, havia predit tot això? Qui ens ho havia anunciat per endavant? Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert.
  • Marc 13,23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.
  • Josuè 11,6Efesis 1,17Gènesi 41,16Amós 3,7Mateu 24,40Isaïes 41,22-23Salms 98,2Èxode 9,14
26

Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit.

27

Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam.

  • 2 Reis 8,1 Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat: —Ves-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys.
  • 2 Samuel 24,19 David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit.
28

Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer.

  • Gènesi 41,25 Josep va dir al faraó: —Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer.
  • Gènesi 41,16 Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
29

Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte.

  • Gènesi 41,46-47 Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte. Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte. […]
  • Gènesi 41,49 Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
  • Gènesi 41,26 Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit.
30

Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país.

  • Gènesi 41,54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.
  • Gènesi 47,13 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam.
  • Jaume 5,17 Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos.
  • Salms 105,16 Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia.
  • 2 Reis 8,1 Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat: —Ves-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys.
  • Lluc 4,25 Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel,
  • Gènesi 41,51Isaïes 65,162 Samuel 24,131 Reis 17,1Gènesi 41,56Proverbis 31,7Gènesi 41,27Gènesi 41,21
31

Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància.

  • Isaïes 24,20 fa tentines com un embriac, sacsejada com una barraca. Cau sota el pes de la seva apostasia, no s’aixecarà mai més.
  • 1 Samuel 5,6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori.
32

El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho.

  • Nombres 23,19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?
  • Isaïes 46,10-11 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit. […]
  • Mateu 24,35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
  • 2 Corintis 13,1 Aquesta serà la tercera vegada que vindré a trobar-vos. Tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis.
  • Isaïes 14,24-27 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. […]
  • Isaïes 30,33 Fa temps que la foguera ja és a punt, també per al rei. És ampla i fonda, amb molta llenya, a punt per a cremar: una bufada del Senyor, com un torrent de sofre, hi calarà foc.
  • 1 Corintis 2,9Marc 10,40Gènesi 37,7Mateu 25,41Gènesi 37,9Job 33,14-15Mateu 25,34Apocalipsi 9,15
33

Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte.

  • Gènesi 41,39 Llavors el faraó va dir a Josep: —Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu.
  • Fets 6,3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca.
  • Deuteronomi 1,13 Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel·ligents i d’experiència, i els faré els vostres caps.”
  • Daniel 4,27 el rei va exclamar: —¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència?
  • Èxode 18,19-22 Ara escolta el meu consell i Déu t’ajudarà. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes. […]
34

Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància.

  • Proverbis 6,6-8 Ves a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: […]
  • Proverbis 22,3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga, però l’incaut continua enllà i ho paga car.
  • Proverbis 27,12 L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua enllà i ho paga car.
  • Salms 33,19 ell rescata de la mort la seva vida i els retorna en temps de fam.
  • Lluc 16,5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: »—Quant deus al meu amo?
  • Nombres 31,14 Però Moisès s’indignà contra els homes designats per a comandar les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de l’expedició.
  • 2 Cròniques 34,122 Reis 11,11-12Job 5,20Nehemies 11,9
35

Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que venen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó.

  • Gènesi 41,48-49 i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. […]
  • Gènesi 41,56 A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.
  • Èxode 4,13 Moisès va insistir: —T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
  • Gènesi 45,6-7 Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. […]
36

Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.

  • Gènesi 47,13-25 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. […]

Josep, primer ministre del faraó

37

El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.

  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • Salms 105,19 fins que es complí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità.
  • Proverbis 10,20 Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res.
  • Proverbis 25,11 Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent.
  • 2 Samuel 3,36 Tot el poble ho va saber i va trobar-ho bé, com trobava bé qualsevol cosa que el rei fes.
  • Josuè 22,30 El sacerdot Pinhàs i els principals de la comunitat que l’acompanyaven, caps dels clans d’Israel, van trobar satisfactòria l’explicació dels rubenites, dels gadites i de la meitat de la tribu de Manassès.
  • 1 Reis 21,2
38

El faraó els va dir: —Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell?

  • Job 32,8 Però el que fa intel·ligent l’home és l’alè, el buf del Totpoderós.
  • Daniel 5,14 He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa.
  • Daniel 5,11 En el teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur,
  • Nombres 27,18 El Senyor va respondre a Moisès: —Pren Josuè, fill de Nun, home d’esperit, i imposa-li les mans.
  • Daniel 4,18 que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius,
  • Daniel 4,8-9 L’arbre va créixer i es va fer fort; la seva alçada arribava al cel i es veia d’un cap a l’altre de la terra. […]
  • Daniel 4,6Daniel 6,3
39

Llavors el faraó va dir a Josep: —Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu.

  • Gènesi 41,33 Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte.
  • Gènesi 41,28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer.
  • Gènesi 41,25 Josep va dir al faraó: —Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer.
  • Gènesi 41,16 Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
40

Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.

  • Proverbis 22,29 Fixa’t en l’home llest en la feina: al servei de reis el veuràs, no al servei d’un qualsevol.
  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • Salms 105,21-22 i el nomenà senyor del seu palau i administrador de tots els seus béns, […]
  • Gènesi 39,4-6 Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. […]
  • Daniel 5,29 Llavors Baltasar va manar que vestissin Daniel de porpra, li va fer posar un collaret d’or i va proclamar que ocupava el tercer lloc del reialme.
  • Salms 2,12 no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament si de sobte s’inflamava el seu enuig. Feliços els qui en ell es refugien.
  • Gènesi 45,8-9Daniel 2,46-48Daniel 6,3Gènesi 45,261 Samuel 10,1Job 31,27
41

I va afegir: —Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.

  • Mateu 28,18 Jesús s’acostà i els va dir: —He rebut plena autoritat al cel i a la terra.
  • Filipencs 2,9-11 Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, […]
  • Daniel 6,3 i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici.
  • Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
  • Daniel 4,2-3 vaig tenir un somni que m’esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m’alarmaren, […]
  • Gènesi 39,22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia.
  • Gènesi 39,5Daniel 2,7-8Gènesi 41,44Ester 10,3Proverbis 17,2Proverbis 22,29
42

El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or.

  • Daniel 5,29 Llavors Baltasar va manar que vestissin Daniel de porpra, li va fer posar un collaret d’or i va proclamar que ocupava el tercer lloc del reialme.
  • Daniel 5,7 Llavors es posà a cridar desesperadament que fessin venir els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur. El rei va prometre això als savis de Babilònia: —El qui llegeixi aquesta inscripció i me’n doni la interpretació serà vestit de porpra, portarà un collaret d’or i ocuparà el tercer lloc del reialme.
  • Ester 3,10 El rei es va treure l’anell del segell reial i el donà a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic dels jueus,
  • Daniel 5,16 He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
  • Ester 8,2 El rei li va donar l’anell de segellar que havia pres a Aman. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.
  • Ester 8,15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d’or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d’alegria.
  • Ester 8,10Proverbis 31,24Ester 3,12Ester 8,8Proverbis 31,22Ezequiel 27,7Càntic 1,10Lluc 19,16-19Daniel 2,46-47Lluc 15,22Ester 10,3Ezequiel 16,10-11Ester 6,7-12Proverbis 1,9
43

El feu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.

  • Gènesi 45,8 No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte.
  • Gènesi 45,26 i li van anunciar: —Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte! Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia.
  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • Gènesi 42,33 Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades.
  • Gènesi 42,30 —L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país.
  • Filipencs 2,10 perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra,
  • Gènesi 42,6Ester 6,8-9
44

El faraó digué encara a Josep: —Jo soc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.

  • Salms 105,22 perquè instruís els nobles segons el seu voler i ensenyés la saviesa als ancians.
  • Èxode 11,7 Però entre els israelites ni se sentirà el lladruc d’un gos; a ells i als seus animals no els passarà res, perquè sapigueu que el Senyor fa una distinció entre Egipte i Israel.”
45

El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.

  • Gènesi 46,20 A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran.
  • Ezequiel 30,17 Els joves d’Heliòpolis i de Bubastis cauran víctimes de l’espasa, i la població serà enduta captiva.
  • Èxode 2,16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare.
  • Fets 11,28 Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi.
  • Lluc 2,1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi.
  • Gènesi 14,18 Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim,
  • 2 Samuel 20,262 Samuel 8,18
46

Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte. Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte.

  • Daniel 1,19 El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n’hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei.
  • 1 Reis 12,6 Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué: —Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
  • 1 Samuel 16,21 David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder.
  • 2 Samuel 5,4 David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys.
  • Gènesi 37,2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones.
  • Nombres 4,3 Tots els compresos entre trenta i cinquanta anys d’edat, aptes per al servei, seran destinats a complir una tasca a la tenda del trobament.
  • Proverbis 22,29Lluc 21,36Lluc 3,231 Reis 12,8Judes 1,24
47

Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites,

  • Gènesi 26,12 Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l’havia beneït.
  • Salms 72,16 Que els camps de blat abundin al país, i pels cims onegin les espigues com al Líban; que les ciutats floreixin com l’herba del camp.
48

i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia.

  • Gènesi 41,34-36 Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. […]
  • Gènesi 47,21 D’un cap a l’altre d’Egipte, Josep va reduir el poble a l’esclavitud.
49

Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.

  • Salms 78,27 i va ploure carn com núvols de pols, tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar.
  • 1 Samuel 13,5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven.
  • Gènesi 22,17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.
  • Jutges 7,12 Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.
  • Jutges 6,5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
  • Jeremies 33,22 Com l’estol dels astres, que no es pot comptar, i com la sorra de la vora de la mar, que no es pot mesurar, multiplicaré la descendència del meu servent David i la dels levites que oficien davant meu.
  • Job 1,3
50

Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.

  • Gènesi 46,20 A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran.
  • Gènesi 48,5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó.
  • 2 Samuel 8,18 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren també sacerdots.
  • Gènesi 41,45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
51

Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient: —Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.

  • Salms 30,5 Fidels del Senyor, canteu-li, lloeu-lo recordant que ell és sant.
  • Proverbis 31,7 que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena.
  • Gènesi 41,30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país.
  • Salms 30,11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!»
  • Deuteronomi 33,17 Honor a Josep, el primer toro nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassès.
  • Isaïes 65,16 «Tothom oblidarà els desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure.
  • Salms 45,10Gènesi 48,13-14Gènesi 48,5Gènesi 48,18-20Isaïes 57,16
52

Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient: —Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.

53

Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte

  • Salms 73,20 De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
  • Gènesi 41,29-31 Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. […]
  • Lluc 16,25 »Abraham li respongué: »—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.
54

i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.

  • Fets 7,11 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.
  • Gènesi 45,11 Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
  • Salms 105,16 Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia.
  • Gènesi 41,30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país.
  • Gènesi 42,5-6 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra. […]
  • Gènesi 41,3-4 Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. […]
  • Gènesi 42,2Gènesi 43,1Gènesi 41,27Gènesi 41,6-7Gènesi 47,13
55

Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.

  • Jeremies 14,1-6 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada: […]
  • Mateu 3,17 I una veu digué des del cel: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
  • Mateu 17,5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
  • Lamentacions 4,3-10 Fins i tot els xacals alleten i crien els seus cadells. Però el meu poble és una mare sense cor, com els estruços del desert. […]
  • Salms 105,20-22 El rei va enviar qui el deslligués, el sobirà dels pobles decidí deixar-lo lliure; […]
  • 2 Reis 6,25-29 La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc. […]
  • Joan 1,14-16Gènesi 41,40-41Colossencs 1,19Filipencs 4,19
56

A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.

  • Gènesi 42,6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
  • Zacaries 5,3 Ell em va dir: —És el document de la maledicció que caurà sobre tot el país. En una cara del rotlle hi ha escrit això: “Tots els lladres seran expulsats”, i a l’altra cara: “Tots els qui juren en fals seran expulsats.”
  • Fets 17,26 Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
  • Isaïes 23,17 Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra.
  • Lluc 21,35 que caurà sobre tots els habitants de la terra.
  • Gènesi 47,14-24 Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó. […]
57

I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu.

  • Gènesi 41,54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.
  • Gènesi 42,5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
  • Gènesi 42,1 Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: —Què espereu?
  • Gènesi 41,56 A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.
  • Gènesi 50,20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
  • Deuteronomi 9,28 Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’
  • Salms 105,16-17