La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Isaïes

Isaïes 9

334 referències creuades · llegeix el capítol →

1

El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós.

  • Mateu 4,15-16 Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: […]
  • 2 Reis 15,29 En temps de Pècah, rei d’Israel, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, va venir i va conquerir Ion, Abel-Betmaacà, Janóah, Quèdeix, Hassor, Galaad, Galilea i tot el territori de Neftalí, i va deportar-ne els habitants a Assíria.
  • Isaïes 8,22 i després mirarà cap a la terra: arreu veurà dissort i tenebra, obscuritat i angoixa; la foscor el perseguirà.
  • 1 Cròniques 5,26 Llavors el Déu d’Israel va instigar Pul, rei d’Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d’Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.
  • 2 Cròniques 16,4 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i tots els llocs de proveïment de les poblacions de Neftalí.
  • Levític 26,24 també jo us plantaré cara i multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats:
  • 2 Reis 17,5-61 Reis 15,19-20Levític 26,28
2

Els has multiplicat, Senyor, els has omplert d’una alegria immensa. S’alegren davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí.

3

El jou que els afeixugava, la barra que duien a l’espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian.

4

Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.

5

Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau».

6

Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.

Càstig d’Israel

7

El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.

8

Tot el poble l’ha coneguda, però Efraïm i els habitants de Samaria diuen amb arrogància orgullosa:

  • Isaïes 7,7-8 Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai: […]
  • Isaïes 8,4-8 Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria. […]
  • Miquees 1,1-9 Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem. […]
  • Zacaries 5,1-4 En una altra visió vaig veure un rotlle obert que volava. […]
  • Zacaries 1,6 però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres.”
9

«Si cauen els maons, edificarem amb pedra; si talen els sicòmors, repoblarem amb cedres.»

10

El Senyor ha instigat contra Israel els enemics, els de Ressín, ha atiat els seus adversaris:

  • Malaquies 1,4 I si els edomites diuen: «Ens han destruït, però reconstruirem les ruïnes», això dic jo, el Senyor de l’univers: Tot el que ells reconstrueixin, jo ho demoliré. Diran d’ells: «És un país culpable, és el poble que ha provocat per sempre la indignació del Senyor.»
  • 1 Reis 10,27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
  • 1 Reis 7,9-12 Des de l’exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora. […]
11

els arameus pel davant i els filisteus pel darrere; entre tots han devorat Israel. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

  • 2 Reis 16,9 Aquest el va escoltar. Va atacar Damasc, la va conquerir, deportà els seus habitants a Quir i feu matar Ressín.
  • Isaïes 8,4-7 Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria. […]
  • 2 Reis 15,29 En temps de Pècah, rei d’Israel, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, va venir i va conquerir Ion, Abel-Betmaacà, Janóah, Quèdeix, Hassor, Galaad, Galilea i tot el territori de Neftalí, i va deportar-ne els habitants a Assíria.
  • Isaïes 7,8
  • Isaïes 17,1-5 Presagi sobre Damasc. Damasc serà esborrada d’entre les ciutats, es convertirà en un munt de ruïnes. […]
  • Isaïes 10,9-11 ¿No he fet a Calné el mateix que a Carquemix? ¿I a Hamat el mateix que a Arpad? ¿I a Samaria el mateix que a Damasc? […]
12

El poble no ha retornat a qui el castigava, no s’ha girat cap al Senyor de l’univers.

  • 2 Cròniques 28,18 A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s’hi havien establert.
  • Isaïes 5,25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant.
  • Salms 79,7 perquè han devorat els de Jacob, han devastat el seu territori.
  • 2 Reis 16,6 Per aquell temps, Ressín, rei dels arameus, va reconquerir Elat per als edomites: va expulsar d’Elat els de Judà, i s’hi van establir els edomites, que s’hi han quedat fins al dia d’avui.
  • Isaïes 9,21
  • Isaïes 10,4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.
  • Isaïes 9,17Jeremies 10,25Salms 129,3-6Jeremies 35,11Deuteronomi 31,17Jeremies 4,8
13

Per això el Senyor, en un sol dia, ha tallat a Israel el cap i la cua, la palma i el jonc.

  • Osees 7,10 Està abatut l’orgull que Israel porta a la cara, però no retornen a mi, el Senyor, el seu Déu, ni em consulten res de tot això.
  • Jeremies 5,3 Senyor, tu vetlles per la veritat. Els has malferit, i no se’n senten; els has destrossat, i no volen aprendre la lliçó: la seva cara és més dura que la roca, no volen penedir-se.
  • Isaïes 31,1 Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor.
  • Isaïes 1,5 On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor.
  • Isaïes 26,11 Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.
  • Jeremies 31,18-20 »He sentit com Efraïm es lamentava dient: “M’has castigat com un vedell indòmit i he après la lliçó. Però fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu ets el Senyor, el meu Déu. […]
  • Deuteronomi 4,29Osees 3,4-5Osees 7,16Isaïes 57,17Job 36,13Jeremies 50,4-5Jeremies 29,11Ezequiel 24,13Osees 5,152 Cròniques 28,22
14

El cap és l’ancià i el noble; la cua, el profeta mentider.

15

Els guies d’aquest poble l’han esgarriat, i els qui els seguien han desaparegut.

16

Per això el Senyor no serà favorable als joves ni s’apiadarà dels orfes i les viudes, perquè tots són infidels i malvats i sols parlen d’insensateses. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

  • Mateu 15,14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
  • Isaïes 3,12 «Poble meu —diu el Senyor—, els opressors t’escanyen amb tributs, els usurers et governen. Poble meu, els teus guies t’esgarrien, t’embullen els camins.»
  • Mateu 23,16-36 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! […]
  • Hebreus 7,7 i no es pot negar que l’inferior és beneït pel qui és superior.
  • Nombres 6,23-26 —Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció: […]
  • 1 Reis 8,55-56 i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient: […]
  • 2 Cròniques 30,27
17

La maldat abrusa com el foc quan consumeix espines i esbarzers, quan arbora l’espessor del bosc i s’enlaira en columnes de fum.

18

L’ardor del Senyor de l’univers abrusa el país; el poble és consumit pel foc. Ningú no té entranyes per a ningú:

19

tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l’esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç:

20

Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès; i tots dos s’uneixen contra Judà. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.

  • Isaïes 49,26 Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells i a embriagar-se de la seva pròpia sang com qui s’embriaga de vi novell. Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, soc el teu salvador, sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»
  • Jeremies 19,9 Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres.”
  • Lamentacions 4,10 Mans de mares amoroses couen els seus propis fills: és el seu darrer aliment mentre la ciutat s’esvaneix.
  • Isaïes 8,21 haurà de travessar el país, atuït i famolenc. Exasperat de tanta fam, maleirà el seu rei i el seu Déu. Llavors mirarà cap al cel
  • Levític 26,26-29 quan us privaré de pa, deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan. […]