La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Samuel

1 Samuel 18

213 referències creuades · llegeix el capítol →

Amistat entre David i Jonatan

1

Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix.

2

Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare.

  • 1 Samuel 17,15 David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.
  • 1 Samuel 16,21-23 David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder. […]
3

Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.

  • 1 Samuel 20,42 Jonatan li va dir: —Ves-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.
  • 1 Samuel 20,8-17 Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si soc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare. […]
  • 2 Samuel 21,7 El rei va estalviar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, per raó del jurament fet en nom del Senyor que hi havia entre David i Jonatan, fill de Saül.
  • 2 Samuel 9,1-3 Un dia David va preguntar: —Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. […]
  • 1 Samuel 23,18 I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor. David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.
4

Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.

  • Gènesi 41,42 El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or.
  • Isaïes 61,10 Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de salvació, m’ha cobert amb un mantell de justícia, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells.
  • Lluc 15,22 »Però el pare digué als seus criats: »—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;
  • Ester 6,8-9 li haurien de dur un vestit reial com el del mateix rei, i un cavall dels que el mateix rei cavalca, i posar-li al cap una corona reial. […]
  • Filipencs 2,7-8 sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, […]
  • 2 Corintis 5,21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
5

De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.

  • 1 Samuel 18,30 Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós.
  • 1 Samuel 18,14-15 i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell. […]
  • Colossencs 4,5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen, procurant de treure partit dels moments favorables.
  • Efesis 5,17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor.
  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • 1 Samuel 13,2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva.
  • Mateu 10,16Salms 1,3Gènesi 39,2-3Gènesi 39,231 Samuel 14,52

Gelosia de Saül

6

Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria.

  • Èxode 15,20 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins.
  • Jutges 11,34 Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles.
  • Salms 68,25 Ja es veuen les processons, Déu meu; són processons del meu Déu, el meu rei, dins el santuari.
  • Jeremies 31,11-13 el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l’allibera de les mans dels més forts. […]
7

Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda: «Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers.»

  • 1 Samuel 21,11 Aquell dia, David va fugir de Saül i es va presentar a Aquix, rei de Gat.
  • 1 Samuel 29,5 ¿No és d’aquest David que cantaven, tot dansant: “Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers”?
  • Èxode 15,21 Maria entonava la tornada: Canteu al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers.
  • Salms 24,7-8 Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! […]
8

A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia: —A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!

9

Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull.

  • Marc 7,22 adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.
  • Mateu 20,15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
  • Gènesi 31,2 A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans.
  • Gènesi 4,5-6 però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. […]
  • Jaume 5,9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes.
  • Efesis 4,27 no doneu ocasió al diable.
10

L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum.

  • 1 Reis 18,29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
  • 1 Samuel 19,9 Un esperit maligne enviat pel Senyor s’apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara.
  • 2 Tessalonicencs 2,11 Per aquest motiu, Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida.
  • Fets 16,16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci.
  • 1 Reis 22,20-23 El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra. […]
  • 1 Samuel 16,23 Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.
  • 1 Samuel 16,14-16Jeremies 28,111 Samuel 26,191 Reis 22,12Jeremies 28,2-4Zacaries 13,2-51 Samuel 19,23-24
11

Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades.

  • 1 Samuel 20,33 Saül va tirar la llança contra ell per matar-lo. Llavors Jonatan va comprendre que, de part del seu pare, la mort de David era cosa decidida.
  • Isaïes 54,17 Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res. I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni. Aquesta és la sort que reservo als meus servents, jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»
  • Salms 37,32-33 El malvat espia el just i busca de portar-lo a la mort; […]
  • Joan 8,59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
  • Lluc 4,30 Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
  • Joan 10,39 Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
  • Proverbis 27,41 Samuel 19,9-10
12

Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell.

  • 1 Samuel 18,15 En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por.
  • 1 Samuel 18,29 Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic.
  • 1 Samuel 28,15 Samuel digué a Saül: —Per què em vens a pertorbar, evocant-me així? Saül li va respondre: —Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.
  • 1 Samuel 16,13-14 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà. […]
  • 1 Samuel 16,18 Un dels criats digué: —He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
  • Fets 7,9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat
  • Fets 24,25Salms 51,11Marc 6,20Salms 53,51 Samuel 18,201 Samuel 16,4Lluc 8,37Mateu 25,41Osees 9,121 Samuel 22,13Salms 48,3-6
13

Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa

  • 2 Samuel 5,2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.”
  • Salms 121,8 El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.
  • 1 Samuel 18,16-17 Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya. […]
  • 1 Samuel 8,12 Els prendrà per fer-los oficials que comandin mil homes o bé cinquanta. Els farà llaurar els seus propis conreus i segar els seus propis sembrats, i els farà fabricar les seves armes i els ormeigs dels seus carros de guerra.
  • 1 Samuel 18,25 Saül respongué: —Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.” Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus.
  • 1 Samuel 22,7 Els va dir: —Escolteu, benjaminites. Es veu que el fill de Jessè us ha de donar a tots vosaltres camps i vinyes, i us ha de nomenar comandants i capitans,
  • Nombres 27,16-17
14

i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.

  • Gènesi 39,23 El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.
  • Mateu 28,20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.
  • Josuè 6,27 El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s’escampà per tot el país.
  • 1 Samuel 16,18 Un dels criats digué: —He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
  • Gènesi 39,2-3 El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. […]
  • Mateu 1,23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
  • 1 Samuel 10,7Fets 18,10
15

En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por.

  • Salms 112,5 que disposa a consciència els seus afers.
  • Daniel 6,4-5 Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. […]
  • Colossencs 4,5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen, procurant de treure partit dels moments favorables.
  • Jaume 3,17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
  • Jaume 1,5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.
16

Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.

  • 1 Samuel 18,5 De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.
  • 1 Reis 3,7 Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo soc molt jove i no sé com haig de governar.
  • Nombres 27,17 un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor.
  • Lluc 20,19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
  • 2 Samuel 5,2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.”
  • Lluc 19,48 però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.

David, gendre del rei

17

Saül va dir a David: —Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»

  • 1 Samuel 18,25 Saül respongué: —Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.” Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus.
  • 1 Samuel 25,28 Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa. »És ben cert que el Senyor perpetuarà la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor, i de tota la teva vida ningú no et pot retreure res.
  • 1 Samuel 17,25 Un israelita deia: —Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
  • 1 Samuel 18,21 perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.» Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre.
  • 1 Samuel 17,47 Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dona la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
  • Nombres 32,29 Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat.
  • Salms 55,21Nombres 21,14Deuteronomi 17,7Salms 12,22 Samuel 11,152 Samuel 12,9Nombres 32,27Nombres 32,20
18

David va respondre a Saül: —Qui soc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei?

  • 2 Samuel 7,18 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: —Qui soc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí?
  • 1 Samuel 9,21 Saül replicà: —¿No soc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
  • 1 Samuel 18,23 Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué: —¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no soc més que un home pobre i insignificant.
  • Èxode 3,11 Moisès digué a Déu: —Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?
  • Rut 2,10 Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz: —Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que soc estrangera?
  • Proverbis 15,33 Venerar el Senyor és escola de saviesa: primer la humilitat, després la glòria.
  • Proverbis 18,12Jeremies 1,6
19

Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita.

  • Jutges 7,22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
  • 2 Samuel 21,8 Però va fer agafar els dos fills que Rispà, filla d’Aià, havia donat a Saül, o sigui Armoní i Mefibóixet, i els cinc fills que Merab, filla de Saül, havia donat a Adriel, fill de Barzil·lai de Meholà,
  • Jutges 14,20 La dona de Samsó, la van donar a un dels seus companys de noces.
20

Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé,

  • 1 Samuel 18,28 Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seva filla, estimava David.
21

perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.» Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre.

  • 1 Samuel 18,17 Saül va dir a David: —Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
  • Èxode 10,7 Els cortesans del faraó li van dir: —Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?
  • 1 Samuel 19,11-12 Saül envià emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l’endemà al matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar: —Si aquesta mateixa nit no t’escapes, demà t’hauran mort. […]
  • Jeremies 9,8 No els haig de demanar comptes per tot això? A un poble com aquest, ¿no li haig de donar el que es mereix? Ho dic jo, el Senyor.»
  • 1 Samuel 18,26 Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini,
  • Salms 38,12 Amics i veïns s’aparten de les meves ferides, els meus parents es mantenen a distància.
  • Salms 7,14-16Jeremies 5,26Proverbis 29,5Proverbis 26,24-26
22

I manà als seus consellers: —Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei.

  • Salms 55,21 Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet.
  • 2 Samuel 13,28-29 però va donar aquesta ordre als seus homes: —Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no soc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents! […]
  • Salms 36,1-3 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. […]
  • Proverbis 29,12 Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornin dolents.
23

Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué: —¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no soc més que un home pobre i insignificant.

  • Salms 119,141 Soc petit i menyspreat, però no oblido els teus preceptes.
  • 1 Joan 3,1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
  • Cohèlet 9,15-16 En aquella ciutat hi havia un home pobre però savi que, gràcies a la seva saviesa, hauria pogut salvar-la; però a ningú no se li va acudir de recórrer a un home pobre com ell. […]
  • 1 Samuel 9,21 Saül replicà: —¿No soc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
  • Proverbis 14,20 El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric.
  • Proverbis 19,6-7 Molts adulen l’home generós, tots són amics del qui és esplèndid. […]
24

Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David.

Sense referències creuades.

25

Saül respongué: —Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.” Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus.

  • Gènesi 34,12 Exigiu-me un preu ben alt i bons regals, però doneu-me la noia per muller.
  • 1 Samuel 14,24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
  • 1 Samuel 18,17 Saül va dir a David: —Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
  • Josuè 5,3 Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites en el tossal de la Circumcisió.
  • Èxode 22,16-17 Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge. […]
  • 1 Samuel 17,26 David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell: —Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
  • 2 Samuel 17,8-11Gènesi 17,11-141 Samuel 17,36Gènesi 29,18
26

Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini,

  • 1 Samuel 18,21 perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.» Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre.
27

David va sortir amb els seus homes, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seva filla Mical per muller.

  • 2 Samuel 3,14 D’altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li: —Torna’m la meva esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.
  • Jutges 14,19 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó. Va baixar a Ascaló, hi va matar trenta homes, els despullà i donà els vestits als qui havien encertat l’endevinalla. Després, molt enfurismat, se’n tornà a casa del seu pare.
  • 1 Samuel 18,13 Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa
28

Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seva filla, estimava David.

  • 1 Samuel 26,25 Saül digué a David: —Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort. David se’n va anar pel seu cantó i Saül se’n tornà a casa seva.
  • Gènesi 37,8-11 Els seus germans li contestaren: —Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini? I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava. […]
  • Gènesi 30,27 Laban li va dir: —Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva.
  • Apocalipsi 3,9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
  • Gènesi 39,3 L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia.
  • 1 Samuel 24,20 Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi!
29

Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic.

  • Cohèlet 4,4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.
  • Gènesi 4,4-8 Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, […]
  • 1 Joan 3,12-15 No feu com Caín, que era del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren justes. […]
  • 1 Samuel 18,15 En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por.
  • 1 Samuel 18,12 Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell.
  • Salms 37,12-14 El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. […]
  • Joan 11,53Jaume 2,19
30

Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós.

  • 2 Samuel 11,1 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.
  • 1 Samuel 18,5 De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.
  • Lluc 21,15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.
  • 1 Pere 2,7 Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ,
  • Efesis 5,15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats.
  • 1 Pere 2,4 Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu.
  • 1 Samuel 2,30Salms 119,99Daniel 1,20Salms 116,152 Reis 1,131 Samuel 26,21