La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Job

Job 30

225 referències creuades · llegeix el capítol →

Ara soc desgraciat

1

Però ara es riuen de mi uns brètols més joves que no pas jo: els seus pares no haurien trobat lloc ni entre els gossos del meu ramat!

  • Job 12,4 Soc la riota dels amics quan clamo al Déu que abans sempre em responia: un home just i honrat és la riota!
  • Salms 69,12 Si vaig de dol amb roba de sac, tot són enraonies contra mi.
  • Lluc 23,35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: —Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!
  • Salms 35,15-16 Però ells, quan m’han vist caure, se n’han alegrat, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de destrossar-me; […]
  • 2 Reis 2,23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant: —Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
  • Fets 17,5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l’assemblea del poble;
  • Isaïes 3,5Job 29,8-10Lluc 23,39Marc 15,17-20Lluc 23,14Lluc 23,18Job 19,13-19Marc 14,65Titus 1,12
2

Ni la força dels seus braços no em servia, havien perdut tot el seu vigor.

Sense referències creuades.

3

Consumits per la fam i la misèria, rosegaven el botjar de la garriga, una terra arruïnada de fa temps.

  • Job 24,5 Com els ases salvatges al desert, els pobres surten de bon matí a la seva feina, a buscar el seu aliment. L’estepa és el rebost dels seus petits.
  • Hebreus 11,38 errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I és que el món no era digne d’acollir-los.
  • Job 24,13-16 Els qui odien la llum desconeixen els camins de Déu, no freqüenten les seves rutes. […]
4

Collien el fonoll d’enmig dels esbarzers i es nodrien de les arrels de ginestera.

  • Lluc 15,16 Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.
  • 2 Reis 4,38-39 Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. […]
  • Amós 7,14 Amós li va respondre: —Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor,
5

Eren gent mal vista per tothom, els escridassaven com als lladres.

  • Daniel 4,25 Tot això va succeir al rei Nabucodonosor.
  • Daniel 4,32-33 Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d’allò que fa. […]
  • Gènesi 4,12-14 Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu. […]
  • Salms 109,10 Que els seus fills siguin captaires i vagabunds, que pidolin lluny de casa, ara en ruïnes.
6

Cercaven recer en barrancs tenebrosos, en cavernes i esquerdes de la roca.

  • Jutges 6,2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles.
  • 1 Samuel 22,1-2 David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. […]
  • Apocalipsi 6,15 Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes.
  • Isaïes 2,19 Tothom es ficarà a les balmes de les roques i als avencs de la terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra.
7

Bramaven entre les bardisses, s’amuntegaven sota els cards.

  • Job 11,12 L’insensat posarà seny el dia que un ase salvatge es deixi domesticar.
  • Gènesi 16,12 Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.
  • Job 6,5 ¿Brama l’ase vora l’herba tendra? ¿Mugeix el bou davant el seu farratge?
8

Gent desgraciada i sense nom, expulsada del país a garrotades.

  • Proverbis 16,22 Qui té seny té una font de vida; la niciesa és el càstig dels necis.
  • Job 40,4 Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca!
  • Jeremies 7,18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m’irriten vessant libacions a altres déus.
  • Proverbis 1,7 Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació.
  • Marc 6,24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare: —Què haig de demanar? Ella li respongué: —El cap de Joan Baptista.
  • Proverbis 1,22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els insolents allargareu la insolència, els beneits refusareu el coneixement?
  • Isaïes 32,6Salms 15,42 Reis 8,27Salms 49,10-132 Reis 8,182 Cròniques 22,3
9

Doncs ara jo soc tema de les seves burles, el motiu de les seves sàtires.

  • Lamentacions 3,63 Mira com, a tort i a dret, soc tema de les seves sàtires.
  • Job 17,6 M’has convertit en la riota de la gent, en la claveguera de les seves injúries.
  • Lamentacions 3,14 Soc la riota de tot el meu poble, el tema de les seves sàtires.
  • Job 12,4 Soc la riota dels amics quan clamo al Déu que abans sempre em responia: un home just i honrat és la riota!
  • Salms 35,15-16 Però ells, quan m’han vist caure, se n’han alegrat, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de destrossar-me; […]
  • Salms 69,11-12 Si veuen que ploro i dejuno, encara m’escarneixen. […]
  • Salms 44,14
10

Em rebutgen, s’aparten de mi, fins i tot m’escupen a la cara.

  • Mateu 26,67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades
  • Isaïes 50,6 He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades.
  • Salms 88,8 El teu rigor pesa damunt meu, m’aclaparen les teves onades. Pausa
  • Nombres 12,14 El Senyor li respongué: —Si el seu pare li hagués escopit a la cara, no hauria quedat humiliada durant set dies? Doncs que sigui exclosa del campament durant set dies. Després ja tornarà a ser admesa.
  • Deuteronomi 25,9 aquesta se li acostarà en presència dels ancians, li traurà del peu la sandàlia, li escopirà a la cara i dirà: “Així es tracta l’home que es nega a perpetuar el casal del seu germà.”
  • Mateu 27,30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
  • Zacaries 11,8Job 19,13-14Proverbis 19,7Job 19,19Job 42,6Mateu 26,56Job 17,6
11

Com que Déu m’afebleix i m’humilia no es refrenen davant meu.

  • Job 12,21 Deshonra la gent il·lustre i deixa indefensos els valents.
  • Rut 1,21 Me’n vaig anar d’aquí amb les mans plenes i el Senyor m’hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m’ha afligit, si el Totpoderós m’ha humiliat?
  • Job 12,18 Treu l’autoritat als reis i els faixa amb roba d’esclau.
  • Salms 35,21 i s’omplen la boca dient satisfets: «Els nostres ulls han vist el que volien.»
  • Salms 32,9 No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res i han d’anar governats amb brides i regnes; altrament, no t’hi podries acostar.»
  • 2 Samuel 16,5-8 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David […]
  • Jaume 1,26Mateu 26,67-68Mateu 27,39-44
12

Al meu costat s’alça una xusma que em fa la traveta i envesteix contra mi per perdre’m.

  • Job 19,12 Les seves tropes arriben totes juntes, construeixen terraplens per atacar-me, acampen encerclant la meva tenda.
  • Salms 140,4-5 fiblen amb la llengua com les serps, duen sota els llavis verí d’escurçó. Pausa […]
  • Job 19,18 Fins els marrecs em menyspreen: quan provo d’alçar-me, es burlen de mi.
  • Isaïes 3,5 Els homes es barallaran els uns amb els altres. El jove no respectarà l’ancià, un qualsevol no respectarà els més dignes.
13

Em tallen la retirada i busquen la meva ruïna: no cal que ningú els ajudi!

  • Isaïes 3,12 «Poble meu —diu el Senyor—, els opressors t’escanyen amb tributs, els usurers et governen. Poble meu, els teus guies t’esgarrien, t’embullen els camins.»
  • Salms 69,26 que els sigui devastat el campament i no quedi ni una ànima a les seves tendes,
  • Zacaries 1,15 Però és gran la meva indignació contra les nacions que viuen confiades: quan em veieren indignat contra el meu poble se’n van aprofitar per a fer-li mal.
14

Irrompen com per la bretxa d’un mur, s’esmunyen entre l’enderroc.

  • Salms 69,14-15 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. […]
  • Isaïes 8,7-8 Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada sortirà de mare i negarà totes les ribes. […]
  • Salms 18,4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics.
  • Job 22,16 A ells se’ls endugueren abans d’hora, la riuada s’emportà els seus fonaments.
15

El terror es gira contra mi, s’enduu, com el vent, la meva pau; el meu benestar s’esvaneix com un núvol.

  • Osees 13,3 Per això seran com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix, com la palla escampada pel vent, com el fum que surt pel forat.
  • Job 6,4 Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en ordre de batalla.
  • Isaïes 44,22 He fos com un núvol la teva infidelitat, he desfet com la boira els teus pecats. Torna a mi, que jo t’allibero.»
  • Salms 55,4-5 empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. […]
  • Job 31,23 El flagell de Déu m’horroritza, no puc res davant la seva majestat.
  • Salms 88,15 Senyor, per què m’abandones i m’amagues la mirada?
  • Job 3,25Job 7,9Job 10,16Osees 6,4Job 7,14Job 9,27-28
16

Mentrestant la vida se m’escapa, els dies d’aflicció s’apoderen de mi.

  • Salms 42,4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
  • Salms 22,14 uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi.
  • Salms 40,12 Senyor, no apartis la teva misericòrdia; que el teu amor fidel em guardi sempre.
  • Job 3,24 El meu pa pren regust dels meus sospirs i els gemecs del meu dolor brollen com l’aigua.
  • Isaïes 53,12 Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»
  • 1 Samuel 1,15 Anna va respondre: —No, senyor meu. Soc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor.
17

La nit em mina els ossos, el dolor que em rosega no dorm.

  • Salms 6,2-6 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. […]
  • Job 33,19-21 També el corregeix amb malalties: la febre li crema el cos, […]
  • Job 7,4 Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré? La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada.
  • Salms 22,2 Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.
  • Isaïes 38,13 Sé que, abans de demà, ell trencarà com un lleó tots els meus ossos: en un dia i una nit, Senyor, faràs que m’acabi.
  • Salms 38,2-8 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. […]
18

La pell em tiba amb violència, m’estreny com el coll d’una túnica.

  • Job 7,5 La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa, la pell se’m clivella i supura.
  • Job 19,20 Només tinc la pell i l’os, faig cara de mort en vida.
  • Job 2,7 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.
  • Isaïes 1,5-6 On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor. […]
  • Salms 38,5 Més amunt del cap m’arriben les culpes, em dobleguen com una càrrega feixuga.
19

Déu m’ha llançat al fang i jo m’he tornat pols i cendra.

  • Job 9,31 ell em capbussaria en la brutícia i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi.
  • Salms 69,14 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel.
  • Gènesi 18,27 Abraham va insistir: —Goso parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra.
  • Job 42,6 Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra.
  • Jeremies 38,6 Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
  • Salms 69,1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. […]
  • Job 2,8
20

Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons. Estic davant teu, tu veus el que em passa.

  • Job 19,7 Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon; si demano auxili, ningú no em fa justícia.
  • Lamentacions 3,8 Fins si clamo i crido auxili, ell ofega la meva pregària.
  • Salms 80,4-5 Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats. […]
  • Salms 22,2 Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.
  • Lamentacions 3,44 Amagat en els núvols, ignores la nostra pregària.
  • Mateu 15,23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
  • Job 27,9
21

T’has tornat cruel envers mi, m’empaites amb la força de la teva mà.

22

Em carregues a la gropa del vent i em sacseja la tempesta.

  • Job 27,21 El vent de llevant l’alça i l’empeny, l’arrenca de casa seva amb violència,
  • Salms 1,4 No serà aquesta la sort dels injustos: seran com la palla escampada pel vent.
  • Osees 13,3 Per això seran com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix, com la palla escampada pel vent, com el fum que surt pel forat.
  • Salms 18,10 Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada.
  • Jeremies 4,11-12 En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: «Per les dunes del desert es gira un vent xardorós, que s’abat sobre el meu poble. No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo. […]
  • Osees 4,19 però ara les ales del vent els embolcallen i s’avergonyeixen dels seus sacrificis.»
  • Isaïes 17,13Salms 104,3Job 21,18Ezequiel 5,2Job 9,17
23

Sé que em portes a la mort, el lloc reservat a tots els vivents.

  • Cohèlet 12,5-7
  • Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;
  • Cohèlet 9,5 Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat.
  • Cohèlet 8,8 L’home no és amo del seu alè de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s’escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet.
  • Job 14,5 Si ets tu qui fixes els dies de l’home i el nombre dels seus mesos i li marques una fita que no pot ultrapassar,
  • Job 9,22 Hi ha un sol camí, per més que jo parli: ell aniquila tant culpables com innocents.
  • Job 21,33Gènesi 3,192 Samuel 14,14Job 3,19Job 10,8
24

¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna? ¿A qui no fa cridar auxili el dolor?

  • Mateu 27,39-44 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa […]
  • Jutges 5,31 Que tots els teus enemics, Senyor, acabin com Sisserà! Però els amics del Senyor, que siguin com el sol, que s’alça amb tot el seu esclat. I durant quaranta anys el país va viure en pau.
  • Job 19,7 Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon; si demano auxili, ningú no em fa justícia.
  • Salms 35,25 Que no puguin pensar en el seu cor: «Això és el que anhelàvem.» Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.»
25

¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia? ¿No he sentit compassió davant el pobre?

26

Jo esperava la felicitat i ha vingut la desgràcia, anhelava la llum i ha arribat la foscor.

  • Jeremies 8,15 Esperàvem la pau, però res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes.
  • Jeremies 14,19 Per ventura has rebutjat Judà? ¿És que sents repugnància per Sió? Per què ens fereixes tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes.”
  • Job 3,25-26 M’arriba el que em feia més por, em cau al damunt el que més m’esgarrifa. […]
  • Job 23,17 Encara no m’he perdut en la tenebra, però ell m’ha cobert de foscor.
  • Isaïes 50,10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu!
  • Salms 97,11 La llum apunta per al just, i l’alegria, per als rectes de cor.
  • Job 18,6Miquees 1,12Job 19,8Job 29,18Jeremies 15,18Job 18,18
27

Se’m remouen les entranyes sense parar, tinc al davant dies d’aflicció.

  • Lamentacions 2,11 Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la ciutat.
  • Lamentacions 1,20 Mira, Senyor, quina angoixa: se’m remouen les entranyes! Tinc el cor tot trasbalsat per haver estat tan rebel. L’espasa em pren els fills pels carrers, la mort entra a casa meva.
  • Salms 22,4 I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel!
  • Jeremies 4,19 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat.
  • Jeremies 31,20 Efraïm és per a mi un fill preciós, un infant que m’encisa. Com és que, després de renyar-lo, encara me’n recordo tant? Per ell se’m commouen les entranyes, me l’estimo amb tendresa. Ho dic jo, el Senyor.
28

Camino tot trist, sense escalf. M’alço en l’assemblea i crido auxili.

  • Salms 43,2 Déu meu, ets el meu baluard. Per què em rebutges? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?
  • Salms 42,9 Que el Senyor confirmi cada dia l’amor que em té. I cada nit entonaré el meu cant, faré una pregària al Déu que m’és vida.
  • Salms 38,6 Són tantes les meves nicieses que es gangrenen i supuren les meves ferides.
  • Job 19,7 Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon; si demano auxili, ningú no em fa justícia.
  • Lamentacions 3,1-3 Soc l’home que ha tastat el desastre sota el cop furiós del Senyor. […]
  • Isaïes 53,3-4 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. […]
29

M’he convertit en germà dels xacals i en company dels estruços.

  • Miquees 1,8 Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços.
  • Salms 102,6 a força de plànyer-me, em queda solament la pell i l’os.
  • Salms 44,19 El nostre cor no s’ha fet enrere ni els nostres passos s’han desviat dels teus camins.
  • Malaquies 1,3 i l’he preferit a Esaú. He deixat desolades les muntanyes d’Esaú, he donat la seva heretat als xacals de l’estepa.
  • Job 17,14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
  • Isaïes 38,14 Xerrotejant com l’oreneta, parrupant com els coloms, es consumeixen els meus ulls mirant al cel. Senyor, estic atrapat, sigues el meu fiador!
  • Isaïes 13,21-22
30

La pell se’m torna negra al meu damunt i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.

  • Lamentacions 4,8 Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc.
  • Salms 102,3 No m’amaguis la mirada en dies de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis a respondre’m.
  • Salms 119,83 Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets.
  • Lamentacions 3,4 Tinc la carn i la pell eixarreïdes, ha esmicolat tots els meus ossos.
  • Lamentacions 5,10 El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam.
31

La meva lira acompanya cants de dol, i la flauta, la tonada dels qui ploren.

  • Lamentacions 5,15 S’ha fos el goig del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol.
  • Isaïes 21,4 Vaig perdut, tremolo de por. Em delia pels capvespres, i ara em causen terror.
  • Cohèlet 3,4 Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
  • Salms 137,1-4 Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió; […]
  • Daniel 6,18 Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel.
  • Isaïes 24,7-9 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps. Els amics de diversions ara gemeguen. […]
  • Isaïes 22,12