La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Gènesi

Gènesi 47

255 referències creuades · llegeix el capítol →

Jacob davant el faraó

1

Josep anà a informar el faraó: —El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen.

  • Gènesi 45,10 Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus nets, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns.
  • Gènesi 46,31 Després Josep va dir als seus germans i a tota la família del seu pare: —Me’n vaig a fer-ho saber al faraó. Pujo a dir-li que ja han arribat els meus germans i la família del meu pare, que eren al país de Canaan.
  • Gènesi 46,28 Israel havia enviat Judà a dir a Josep que anés a trobar-lo a la regió de Goixen. Quan hi hagueren arribat,
  • Gènesi 45,16 Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls.
  • Hebreus 2,11 Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s’avergonyeix d’anomenar-los germans,
  • Gènesi 46,34 responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres.
  • Èxode 8,22Èxode 9,26
2

Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó.

  • Fets 7,13 La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep.
  • Colossencs 1,28 Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a l’home perfecte en Crist.
  • 2 Corintis 4,14 sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d’ell juntament amb vosaltres.
  • Judes 1,24 Al qui pot guardar-vos de caure en pecat i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria,
3

Aquest els va preguntar: —Quin ofici teniu? Ells respongueren: —Els teus servents som pastors d’ovelles i cabres, tant nosaltres com els nostres pares.

  • Gènesi 46,33-34 Així, doncs, quan el faraó us faci cridar i us demani quin és el vostre ofici, […]
  • Gènesi 4,2 Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra.
  • 2 Tessalonicencs 3,10 De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.»
  • Jonàs 1,8 Llavors li digueren: —Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on vens? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?
  • Amós 7,14-15 Amós li va respondre: —Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, […]
4

I van afegir: —La fam és forta, al país de Canaan. Hem vingut a residir aquí com a immigrants, ja que nosaltres, servents teus, no trobem pasturatges per als ramats. Permet, doncs, als teus servents que puguin habitar a la regió de Goixen.

  • Gènesi 46,34 responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres.
  • Deuteronomi 26,5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això: »“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa.
  • Gènesi 15,13 Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.
  • Gènesi 43,1 La fam continuava afeixugant el país.
  • Salms 105,23 Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam.
  • Fets 7,11 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.
  • Fets 7,6Isaïes 52,4Gènesi 12,10
7

Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó,

  • Gènesi 47,10 Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
  • Gènesi 35,27 Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants.
  • 1 Reis 1,47 i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar
  • 2 Samuel 19,39 El rei li va dir: —Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.
  • 2 Samuel 8,10 i va enviar-li el seu fill Joram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohi. Joram portava objectes de plata, d’or i de bronze.
  • 1 Samuel 2,20 Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: —Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble.
  • Mateu 26,261 Pere 2,172 Reis 4,292 Samuel 14,22Josuè 14,13Èxode 12,32Lluc 22,19Nombres 6,23-24
8

i aquest li preguntà: —Quants anys tens?

Sense referències creuades.

9

Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.

10

Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.

  • Gènesi 47,7 Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó,
  • Deuteronomi 33,1 Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites:
  • 2 Samuel 8,10 i va enviar-li el seu fill Joram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohi. Joram portava objectes de plata, d’or i de bronze.
  • 2 Samuel 19,39 El rei li va dir: —Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.
  • Hebreus 7,7 i no es pot negar que l’inferior és beneït pel qui és superior.
  • Salms 129,8 Ningú dels qui passen no dirà: «Que la benedicció del Senyor davalli sobre vosaltres. Us beneïm en nom del Senyor.»
  • Gènesi 14,19Nombres 6,23-27Salms 119,46Rut 2,4
11

Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat.

  • Èxode 1,11 Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.
  • Gènesi 47,6
  • Èxode 12,37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures.
  • Joan 14,23 Jesús li respon: —Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.
  • Joan 17,24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.
  • Joan 10,28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.
  • Joan 17,2Joan 10,10Joan 14,2
12

Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.

  • Gènesi 45,11 Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
  • 1 Tessalonicencs 2,7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dona escalf als seus fills,
  • Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
  • 1 Timoteu 5,4 Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.
  • Gènesi 47,1 Josep anà a informar el faraó: —El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen.
  • 1 Timoteu 4,8 perquè l’exercici corporal serveix de poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura.
  • Gènesi 47,21Mateu 15,4-6Rut 4,15Gènesi 47,24Marc 7,10-131 Timoteu 5,8

Josep adquireix terres per al faraó

13

La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam.

  • Fets 7,11 Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.
  • 1 Reis 18,5 Acab, doncs, li va dir: —Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
  • Jeremies 14,1-6 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada: […]
  • Jeremies 9,12 El Senyor respon: «Perquè han abandonat la Llei que jo els havia proposat: no han escoltat la meva paraula, no l’han seguida.
  • Joel 1,10-12 Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. […]
  • Gènesi 41,30-31 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. […]
  • Lamentacions 2,19-20Lamentacions 4,9
14

Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó.

  • Gènesi 41,56 A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.
  • Lluc 16,10-12 Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. […]
  • 1 Pere 4,10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu.
  • Lluc 16,1-2 Jesús deia també als seus deixebles: —Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. […]
  • 1 Corintis 4,2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels.
15

Però quan es van haver acabat els diners al país d’Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient: —Dona’ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?

  • Salms 37,3 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur.
  • 1 Samuel 21,3 David li va respondre: —El rei m’ha fet un encàrrec i m’ha ordenat que no digués a ningú on m’enviava ni què m’encomanava. He citat els meus homes a tal lloc.
  • Jutges 8,5 Gedeó va demanar a la gent de Sucot: —Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m’acompanyen, perquè venen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zèbah i Salmunnà.
  • Gènesi 47,24 Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
  • 1 Samuel 25,8 Pregunta als teus mossos i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a mà.”
  • Jutges 8,8 Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.
  • Gènesi 47,18-19Mateu 6,11Isaïes 33,16
16

Josep els contestà: —Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.

  • Proverbis 12,17 Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura.
  • Colossencs 4,5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen, procurant de treure partit dels moments favorables.
  • Filipencs 4,8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi.
  • 1 Corintis 10,32 Però no sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu.
  • Daniel 6,5-7 Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència. […]
17

Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d’ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.

  • 1 Reis 10,28 Els cavalls de Salomó provenien d’Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé.
  • Isaïes 31,1 Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor.
  • Èxode 9,3 el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta.
  • Job 2,4 L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.
  • Mateu 6,24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
18

Va passar tot un any, i l’any següent els egipcis tornaren a dir a Josep: —Senyor, no et podem pas amagar que els diners s’han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres.

  • Jeremies 38,9 —Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
  • 2 Reis 6,26 Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar: —Auxili, rei, senyor meu!
19

¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s’han de perdre els nostres camps? Compra’ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dona’ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.

  • Nehemies 5,2-3 Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.” […]
  • Job 2,4 L’Acusador va contestar: —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.
  • Lamentacions 1,11 Tot el seu poble gemega, mentre pidola aliment. Per menjar, bescanvia béns preciosos, i així recobra les forces. «Senyor, fixa’t en mi, que he quedat humiliada.»
  • Lamentacions 5,6 Hem fet aliança amb Egipte i Assíria per saciar la nostra fam.
  • Lamentacions 5,9 Per trobar pa, ens juguem la vida, mentre els bandits del desert ens amenacen.
  • Mateu 16,26 Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?
  • Filipencs 3,8-9
20

Josep va comprar per al faraó totes les terres d’Egipte, perquè un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Així, el país sencer va acabar essent propietat del faraó.

Sense referències creuades.

21

D’un cap a l’altre d’Egipte, Josep va reduir el poble a l’esclavitud.

  • Gènesi 41,48 i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia.
22

Les úniques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del faraó a favor d’ells. Els sacerdots vivien de la ració que el faraó els passava, i per això no hagueren de vendre les seves propietats.

  • Esdres 7,24 A més, us fem saber que tots els sacerdots, levites, cantors, porters, servents i la resta de personal d’aquest temple estan exempts de tributs, impostos i drets de pas.
  • 1 Timoteu 5,17 Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament.
  • Gènesi 41,45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
  • Mateu 10,10 no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin.
  • Josuè 21,1-45 Els caps de família de la tribu de Leví anaren a trobar el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les altres tribus israelites, […]
  • Gènesi 14,18 Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim,
  • 2 Tessalonicencs 3,10Gènesi 41,502 Samuel 8,18Gàlates 6,6Deuteronomi 12,19Nehemies 13,101 Corintis 9,13
23

Josep va dir al poble: —Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó. Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps.

24

Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.

  • Gènesi 41,34 Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància.
  • Salms 41,1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
  • Salms 112,5 que disposa a consciència els seus afers.
  • 1 Samuel 8,15-17 Exigirà el delme dels vostres sembrats i de les vostres vinyes per pagar els seus funcionaris i els seus cortesans. […]
  • Gènesi 47,25 Ells van respondre: —Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
  • Levític 27,32 El delme dels ramats de vaques, d’ovelles o de cabres que el pastor marqui, és consagrat al Senyor.
25

Ells van respondre: —Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.

  • Gènesi 33,15 Esaú va dir: —Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen. Jacob va respondre: —Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.
  • Proverbis 11,26-27 El poble maleeix l’acaparador de blat; a qui el posa en venda el beneeix. […]
  • Gènesi 45,6-8 Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. […]
  • Gènesi 41,45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
  • Gènesi 6,19 fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu.
  • Gènesi 50,20 Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
  • Rut 2,13Gènesi 18,3
26

Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.

  • Gènesi 47,22 Les úniques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del faraó a favor d’ells. Els sacerdots vivien de la ració que el faraó els passava, i per això no hagueren de vendre les seves propietats.
  • Ezequiel 7,24 Jo faré venir la xusma dels estrangers, que ocuparan les seves cases; faré expugnables els seus bastions, i els seus santuaris seran profanats.

Darreres voluntats de Jacob

27

Els israelites habitaven al país d’Egipte, a la regió de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt.

28

Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys.

  • Salms 90,10 Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, passen de pressa, i ens n’anem volant.
  • Gènesi 37,2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones.
  • Gènesi 47,8-9 i aquest li preguntà: —Quants anys tens? […]
  • Salms 90,12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor.
  • Salms 119,84 Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen?
29

Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte.

30

Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d’Egipte i porta’m a enterrar al seu sepulcre. Josep li va respondre: —Ho faré tal com dius.

  • Gènesi 49,29-32 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: —Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: […]
  • Gènesi 25,9 Isaac i Ismael, fills d’ell, el van enterrar a la cova de Macpelà, davant de Mambré, en el camp que havia estat de l’hitita Efron, fill de Sóhar.
  • Gènesi 23,19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.
  • 1 Reis 13,22 has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l’indret d’on t’havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares.”
  • Gènesi 50,5-14 “Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l’enterraria al país de Canaan, a la tomba que s’hi havia fet excavar. Ara, doncs, deixa-m’hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré.” […]
  • Nehemies 2,3 li vaig respondre: »—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
  • Gènesi 50,25Fets 7,15-162 Samuel 19,37Nehemies 2,5
31

Ell va insistir: —Jura-m’ho. Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclinà el cap damunt el coixí.

  • 1 Reis 1,47 i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar
  • Hebreus 11,21 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó .
  • Gènesi 24,3 i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc.
  • Gènesi 24,26 Llavors l’home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor.
  • Gènesi 47,29 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte.
  • Gènesi 48,1-2 Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm. […]
  • Gènesi 21,23