La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Isaïes

Isaïes 45

436 referències creuades · llegeix el capítol →

Cir, l’enviat de Déu

1

Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d’ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran:

2

«Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d’acer.

  • Isaïes 40,4 S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall.
  • Lluc 3,5 S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, es redreçaran els camins tortuosos i els escabrosos seran aplanats;
  • Isaïes 42,16 Conduiré els cecs per camins que no sabien, els guiaré per rutes desconegudes. Al seu davant canviaré en llum les tenebres, i el terreny escabrós en una plana. Aquesta és la meva promesa; la mantinc i la compliré.
  • Salms 107,16 ha esbotzat portes de bronze i ha partit forrellats d’acer.
  • Jeremies 51,30 Els més valents dels babilonis han parat de combatre, s’estan dins les fortaleses; els falla el valor, s’han tornat com donetes. Els forrellats s’han trencat, les cases estan incendiades.
  • Isaïes 13,4-17 Escolteu quin avalot a les muntanyes: s’assembla al d’una gran gentada. Escolteu quin brogit de reialmes, quina coalició de nacions! El Senyor de l’univers passa revista a les tropes. […]
  • Fets 1,15
3

Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo soc el Senyor, el Déu d’Israel, que et crida pel teu nom.

  • Isaïes 48,15 Soc jo, soc jo qui ho va predir, i l’he cridat; jo l’he fet venir, i ha triomfat la seva missió.
  • Isaïes 43,1 Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu.
  • Èxode 33,17 El Senyor li respongué: —També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.
  • Èxode 33,12 Moisès va dir al Senyor: —Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.”
  • Esdres 1,2 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà.
  • Jeremies 50,37 Guerra contra els seus cavalls i contra els seus carros de guerra, i contra els qui hi són de pas: que es tornin donetes! Guerra contra els seus tresors: que siguin saquejats!
  • Jeremies 51,53Isaïes 49,1Ezequiel 29,19-20Jeremies 41,8Jeremies 27,5-7Isaïes 41,23
4

Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T’he fet aquest honor, a tu que no em coneixes.

  • Isaïes 41,8-9 «Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, […]
  • Èxode 19,5-6 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: […]
  • Romans 11,7 En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit,
  • Fets 17,23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio.
  • Isaïes 44,1 «Però ara escolta, Jacob, servent meu, poble d’Israel, que jo m’he escollit.
  • Romans 9,6 I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l’Israel veritable,
  • Gàlates 4,8-9Jeremies 50,17-20Isaïes 43,14Marc 13,20Isaïes 44,28Mateu 24,221 Tessalonicencs 4,5Efesis 2,12Isaïes 43,3-4
5

Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T’he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes,

  • Isaïes 44,8 »No tingueu por, no us esglaieu! ¿No us ho havia fet saber? ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps? Vosaltres en sou testimonis: no hi ha Déu fora de mi, no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»
  • Isaïes 44,6 Això diu el Senyor, rei d’Israel, el qui l’allibera, el Senyor de l’univers: «Jo soc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu.
  • Isaïes 46,9 Recordeu els fets antics: Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre. Jo sol soc Déu; no n’hi ha cap com jo.
  • Joel 2,27 Llavors sabreu que jo soc present a Israel, que jo, i ningú més, soc el Senyor, el vostre Déu. El meu poble no haurà d’abaixar el cap.»
  • 1 Reis 8,60 Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre.
  • Isaïes 45,21-22 »Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo. […]
  • Deuteronomi 32,39Deuteronomi 4,35Isaïes 45,14-18Deuteronomi 4,39Job 12,21Salms 18,39Salms 18,32Joan 1,1Esdres 1,2Job 12,18Isaïes 22,21Hebreus 1,8-9
6

perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.

  • Isaïes 45,5 Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T’he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes,
  • Malaquies 1,11 Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
  • Salms 46,10 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts.
  • Isaïes 37,20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic.
  • Ezequiel 38,23 Així faré resplendir la meva grandesa i la meva santedat i faré que em coneguin moltes nacions. Llavors sabran que jo soc el Senyor.”
  • Salms 83,18 S’enduran la confusió d’una desfeta, desconcertats i avergonyits per sempre,
  • Salms 102,15-161 Samuel 17,46-47Ezequiel 39,21
7

Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això.

8

»Cel, deixa caure la rosada, i que els núvols facin ploure la justícia. Que la terra s’obri per fer néixer la salvació i que la justícia germini alhora. Jo, el Senyor, he creat tot això.»

L’argila i el terrisser

9

Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, que gosa discutir amb el qui l’ha format! ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas! Has esguerrat la teva obra!»?

  • Romans 9,20-21 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així? […]
  • Isaïes 64,8 No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem, no et recordis per sempre de les nostres culpes. Mira’ns: tots nosaltres som el teu poble.
  • Isaïes 10,15 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»
  • Jeremies 18,6 —Parla a la gent d’Israel: “¿Creieu que jo no soc capaç d’obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l’argila a les mans del terrisser.
  • Isaïes 29,16 Aneu ben errats! Voleu igualar l’argila i el terrisser? Com si una obra pogués dir del qui l’ha feta: «No m’ha fet pas.» Com si el càntir pogués dir del terrisser: «No hi entén gens.»
  • Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
  • Salms 2,2-9Job 40,8-91 Corintis 10,22Jeremies 50,24Èxode 9,16-17Job 15,24-26
10

Ai del qui diu al pare: «Què has engendrat?», o a la seva mare: «Què has infantat?»

  • Deuteronomi 27,16 »“Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”
  • Hebreus 12,9 Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens dona l’esperit perquè visquem.
  • Malaquies 1,6 A vosaltres, sacerdots, que menyspreeu el meu nom, jo, el Senyor de l’univers, us dic: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors. Però si jo soc pare, on és el meu honor? I si jo soc senyor, on és el respecte que em deveu? I vosaltres contesteu: «Com demostres que menyspreem el teu nom?»
11

Això diu el Senyor, el Sant d’Israel, el qui l’ha format: «Pregunteu-me què passarà, però deixeu que m’ocupi dels meus fills i de l’obra que fan les meves mans.

12

Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.

  • Isaïes 42,5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
  • Jeremies 27,5 Amb gran força i amb braç poderós, jo he fet la terra, i els homes i animals que hi ha damunt d’ella. Ho he donat tot a qui m’ha semblat bé.
  • Isaïes 44,24 Això et diu el Senyor, el qui t’allibera, el qui t’ha format a les entranyes de la mare: «Jo, el Senyor, ho he creat tot. Jo, tot sol, he desplegat el cel i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés.
  • Gènesi 2,1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.
  • Nehemies 9,6 «Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu.
  • Isaïes 45,18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
  • Jeremies 32,17Hebreus 11,3Isaïes 40,28Zacaries 12,1Isaïes 40,22Gènesi 1,26-27Salms 102,25Isaïes 40,12
13

He suscitat amb benvolença aquell home i li aplano tots els camins. Ell reconstruirà la meva ciutat, i deixarà lliures els deportats del meu poble sense que paguin cap preu ni presentin cap obsequi. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

  • Isaïes 41,2 »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada.
  • Isaïes 49,25 Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills.
  • Isaïes 13,17 Jo atiaré contra ells els medes, gent que no fa cas de la plata ni s’interessa per l’or.
  • 2 Cròniques 36,22-23 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: […]
  • Isaïes 41,25 »Del nord he suscitat algú que ja ve. Des de llevant ell invoca el meu nom: trepitjarà els governants com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.
  • Isaïes 42,6 «Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença, t’he pres per la mà i t’he format, perquè siguis aliança dels pobles, llum de les nacions.
  • Isaïes 46,11Isaïes 48,14-15Salms 65,5Isaïes 44,28Isaïes 52,5Esdres 1,3Isaïes 52,2-31 Pere 1,18-19

El Senyor és amb Israel

14

Això diu el Senyor: «El fruit de les suors d’Egipte, els guanys del comerç d’Etiòpia i dels sebaïtes, homes alts d’estatura, tot arribarà a tu, Jerusalem, tot serà per a tu! Aquells homes et seguiran encadenats, es prosternaran al teu davant i et diran amb veneració: “Només en tu hi ha Déu, no hi ha cap Déu sinó en tu.”»

15

Realment ets un Déu que s’amaga, Déu d’Israel, salvador.

  • Isaïes 8,17 Confiaré en el Senyor, que amaga la mirada al casal de Jacob, i esperaré en ell.
  • Salms 44,24 Desperta’t, Senyor! Per què dorms? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre.
  • Isaïes 57,17 M’indignaven els fraus del meu poble. Tant em van indignar, que el vaig ferir i me’n vaig apartar. Però ell s’obstinava a seguir els seus propis camins:
  • Salms 77,19 Rodolava el retruny del teu tro, els llamps il·luminaven l’univers, la terra tremolava i trontollava.
  • Isaïes 46,13 He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop; la meva salvació no trigarà. Donaré a Sió la salvació; al poble d’Israel, la meva glòria.»
  • Romans 11,33-34 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! […]
  • Joan 4,22Isaïes 45,17
16

Tots els qui fabriquen ídols queden defraudats i avergonyits; se’n van plegats amb el cap baix.

  • Isaïes 44,9 Els qui fabriquen ídols no són res. De què els serveixen els seus déus preciosos? Són uns testimonis que ni veuen ni saben res, per a vergonya de tots ells.
  • Isaïes 42,17 Tornen enrere, coberts de vergonya, els qui es fiaven dels ídols i deien a unes estàtues: “Vosaltres sou els nostres déus!”»
  • Isaïes 44,11 Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus i no són més que homes. Que es reuneixin tots, que es presentin: quedaran esglaiats i avergonyits.
  • Jeremies 2,26-27 El lladre s’avergonyeix quan el sorprenen: així s’hauria d’avergonyir la gent d’Israel amb els seus reis i governants, els seus sacerdots i profetes. […]
  • Salms 97,7 Queden avergonyits tots els idòlatres, que es glorien de divinitats que no són res: tots els déus es prosternen davant d’ell.
  • Jeremies 10,14-15 A tots aquells homes els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; […]
  • Isaïes 41,19Isaïes 45,20
17

Però el Senyor salva Israel, el salva per sempre més. Mai més no us veureu defraudats ni avergonyits.

18

Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.

  • Salms 115,16 El Senyor s’ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.
  • Jeremies 10,12 Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder; amb la seva saviesa sosté els continents, ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
  • Isaïes 42,5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
  • Isaïes 45,12 Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.
  • Gènesi 1,2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
  • Ezequiel 36,10-12 Faré que creixi molt la vostra població, la de tot el poble d’Israel. Les ciutats tornaran a ser habitades, i les ruïnes, reconstruïdes. […]
  • Gènesi 1,26Gènesi 9,1Gènesi 1,28Isaïes 45,5-6Jeremies 51,15
19

No he parlat en un lloc amagat, en un indret d’un país tenebrós. No he dit pas als descendents de Jacob: “Busqueu-me en el caos.” Jo, el Senyor, dic la veritat i anuncio allò que és recte.»

Les nacions, invitades a convertir-se

20

«Reuniu-vos, veniu aquí, acosteu-vos plegats, supervivents de les nacions. »Són uns insensats els qui passegen en processó els seus ídols de fusta i preguen a déus incapaços de salvar.

21

»Presenteu proves, aporteu-les, deliberem tots plegats! Qui ho havia fet saber en altre temps? Qui ho havia anunciat per endavant? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu fora de mi. De Déu just i que salvi no n’hi ha cap sinó jo.

22

Torneu a mi d’arreu de la terra i jo us salvaré, que jo soc Déu, i ningú més.

  • Joan 6,40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
  • Miquees 7,7 Però jo tinc els ulls posats en el Senyor, espero en el Déu que em salva: el meu Déu m’escoltarà.
  • Hebreus 12,2 Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar al goig que li era proposat, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
  • Nombres 21,8-9 i el Senyor li respongué: —Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida. […]
  • Zacaries 12,10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
  • Joan 3,13-16 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. […]
  • 2 Cròniques 20,12Isaïes 45,21Isaïes 49,6Joan 10,28-30Titus 2,13Salms 65,52 Pere 1,1Salms 22,17Isaïes 49,12
23

Ho juro per mi mateix i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: Davant meu s’agenollarà tothom, per mi jurarà tota llengua.

24

Tothom dirà de mi: “La força i el triomf només són del Senyor.” Se li acosten avergonyits els qui estaven furiosos contra ell;

25

i tota la descendència d’Israel se sent triomfant i gloriosa gràcies al Senyor.»