La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Hebreus

Hebreus 6

357 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu,

2

l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.

3

Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu.

  • 1 Corintis 16,7 Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. ⤳
  • Fets 18,21 I es va acomiadar d’ells dient-los: —Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol. I se’n va anar d’Efes. ⤳
  • 1 Corintis 4,19 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: ⤳
  • Jaume 4,15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», ⤳
  • Romans 15,32 D’aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia. ⤳
4

N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant

5

i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat,

  • Lluc 8,13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. ⤳
  • 1 Pere 2,3 Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor. ⤳
  • Mateu 13,20-21 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, […] ⤳
  • Marc 4,16-17 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, […] ⤳
  • 2 Pere 2,20 En efecte, els qui s’han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s’hi enreden novament i es deixen vèncer, acaben pitjor que abans. ⤳
  • Hebreus 2,5 Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. ⤳
  • Marc 6,20
6

però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a la ignomínia.

  • 2 Pere 2,21 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. ⤳
  • Hebreus 10,29 penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l’aliança que l’havia santificat i haurà ultratjat l’Esperit de la gràcia. ⤳
  • Hebreus 6,4 N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant ⤳
  • 1 Joan 5,16 Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat; parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que porta a la mort: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària. ⤳
  • Isaïes 1,28 Rebels i pecadors seran desfets tots junts, desapareixeran els qui abandonen el Senyor. ⤳
  • 2 Timoteu 2,25 apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen. Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat ⤳
  • Salms 51,10Marc 15,29-32Mateu 27,38-44Hebreus 12,2Zacaries 12,10-14Lluc 23,35-39Mateu 19,26
7

Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dona plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu;

  • Osees 10,12 Vaig dir: “Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; llaureu-vos un camp nou. Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor, fins que jo vingui i escampi la salvació damunt vostre.” ⤳
  • Isaïes 44,3 Abocaré aigua sobre el país assedegat, correran rierols per la terra eixuta. Abocaré el meu esperit damunt els teus fills, beneiré els teus plançons, ⤳
  • Isaïes 55,10-13 »Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dona llavor als sembradors i pa per a aliment, […] ⤳
  • Salms 65,9-13 Els qui viuen als extrems de la terra s’esglaien de veure els teus prodigis; les portes de l’aurora i del crepuscle, les omples de goig. […] ⤳
  • Salms 126,6 Sortien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes. ⤳
  • Joel 2,21-26 No tingueu por, terres, alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè el Senyor fa grans meravelles. […] ⤳
  • Levític 25,21Ezequiel 34,26Jaume 5,7Salms 104,11-13Salms 24,5Malaquies 3,10Gènesi 27,27Deuteronomi 28,11-12
8

en canvi, la terra que dona cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.

9

Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació.

10

Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.

11

Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi.

12

No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.

La promesa de Déu, realitzada en Jesús

13

Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix

  • Gènesi 22,15-18 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada: […] ⤳
  • Lluc 1,73 que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, ⤳
  • Salms 105,9-10 l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac […] ⤳
  • Miquees 7,20 Seràs fidel amb els de Jacob i misericordiós amb els d’Abraham, tal com vas jurar als nostres pares des dels temps antics. ⤳
  • Isaïes 45,23 Ho juro per mi mateix i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: Davant meu s’agenollarà tothom, per mi jurarà tota llengua. ⤳
  • Hebreus 6,16-18 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. […] ⤳
  • Jeremies 22,5Jeremies 49,13Ezequiel 32,13
14

dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència.

  • Gènesi 22,17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. ⤳
  • Deuteronomi 1,10 El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat, i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel. ⤳
  • Nehemies 9,23 Vas enviar-los tants fills com estrelles hi ha al cel i feres entrar aquests fills al país que havies ordenat als seus pares que entressin a prendre’n possessió. ⤳
  • Gènesi 17,2 Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. ⤳
  • Èxode 32,13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.” ⤳
  • Gènesi 48,4 amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.” ⤳
15

Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.

  • Gènesi 12,2-3 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. […] ⤳
  • Romans 4,17-25 tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles ; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia. […] ⤳
  • Gènesi 15,2-6 Abram li respongué: —Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc. […] ⤳
  • Hebreus 6,12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses. ⤳
  • Èxode 1,7 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. ⤳
  • Gènesi 21,2-7 Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. […] ⤳
  • Gènesi 17,16-17Habacuc 2,2-3
16

Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.

  • Èxode 22,11 Però si el veí ha vist com li robaven l’animal, haurà d’indemnitzar l’amo. ⤳
  • Hebreus 6,13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix ⤳
  • Ezequiel 17,16-20 »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que morirà a Babilònia, al país del rei que l’havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d’aliança i ha menyspreat el jurament. […] ⤳
  • Gènesi 21,23 Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes. ⤳
  • Josuè 9,15-20 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne. […] ⤳
  • Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac. ⤳
  • Gènesi 14,22Gènesi 21,30-31Mateu 23,20-222 Samuel 21,2
17

Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable.

18

Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l’esperança que ell ens ofereix.

19

Aquesta esperança, que posseïm com a àncora segura i ferma de la nostra vida, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.

20

Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec .