1 Samuel 26

• 1 Samuel 23,19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert. ⤳
• Salms 54,1-7 Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant del recull de David. […] ⤳
• Josuè 15,55 També Maon, Carmel, Zif, Jutà, ⤳
• 1 Samuel 26,3 Saül va acampar al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo, ⤳
• Josuè 15,24 Zif, Tèlem, Bealot, ⤳

• 1 Samuel 24,2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. ⤳
• Salms 38,12 Amics i veïns s’aparten de les meves ferides, els meus parents es mantenen a distància. ⤳
• Salms 140,4-9 fiblen amb la llengua com les serps, duen sota els llavis verí d’escurçó. Pausa […] ⤳
• 1 Samuel 13,2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva. ⤳
• 1 Samuel 23,23-25 Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judà. […] ⤳
• 1 Samuel 24,17 Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar. ⤳

• 1 Samuel 26,1 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David és amagat al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert. ⤳
• 1 Samuel 23,19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert. ⤳

• Mateu 10,16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. ⤳
• Josuè 2,1 Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. ⤳

• 1 Samuel 17,55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit: —Abner, de qui és fill, aquest noi? Abner havia respost: —No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius! ⤳
• 1 Samuel 14,50-51 La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d’Ahimaas. El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül. […] ⤳
• 1 Samuel 17,20 David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra. ⤳
• 1 Cròniques 9,39 Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül; Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal. ⤳
• 2 Samuel 3,27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel. ⤳
• 2 Samuel 3,33-38 Aleshores el rei va entonar aquesta complanta per Abner: «¿Havia de ser, la d’Abner, una mort sense glòria? […] ⤳
• 1 Samuel 9,12 Samuel 3,7-82 Samuel 2,8-12

• Jutges 7,10-11 Si tens por de baixar-hi sol, que t’acompanyi Purà, el teu criat. […] ⤳
• 2 Samuel 2,18 Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina, ⤳
• 2 Samuel 11,6 David va ordenar a Joab que li enviés Uries, l’hitita, i Joab l’hi va enviar. ⤳
• 1 Samuel 14,6-7 Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs. […] ⤳
• 2 Samuel 23,39 Uries, l’hitita. En total, eren trenta-set. ⤳
• Gènesi 10,15 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d’Het; ⤳
• Gènesi 15,202 Samuel 12,92 Samuel 23,181 Cròniques 2,15-162 Samuel 18,52 Samuel 11,212 Samuel 11,242 Samuel 16,9-10

• 1 Tessalonicencs 5,2-3 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit. […] ⤳

• 1 Samuel 24,4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. ⤳
• 1 Samuel 26,23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor. ⤳
• 1 Samuel 23,14 David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans. ⤳
• Josuè 21,44 Tal com havia jurat als seus pares, el Senyor va concedir a Israel el repòs dels enemics que l’envoltaven. Cap dels seus enemics no els pogué resistir: el Senyor els va posar tots a les seves mans. ⤳
• Jutges 1,4 Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec. ⤳
• Deuteronomi 32,30 Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells. ⤳
• 1 Samuel 24,18-19Nahum 1,9Romans 11,32Gàlates 3,22-23Salms 31,8

• 2 Samuel 1,14 David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo? ⤳
• Salms 105,15 «No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.» ⤳
• 2 Samuel 1,16 David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.” ⤳
• 1 Samuel 24,6-7 Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, […] ⤳

• Deuteronomi 31,14 El Senyor digué a Moisès: —S’acosta l’hora de la teva mort. Crida Josuè i presenteu-vos tots dos a la tenda del trobament. Allí li donaré les meves ordres. Moisès i Josuè anaren a presentar-se a la tenda del trobament. ⤳
• Romans 12,19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor. ⤳
• Gènesi 47,29 Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué: —Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte. ⤳
• 1 Samuel 31,6 Així Saül, els seus tres fills, el seu escuder i tots els seus homes van morir plegats aquell dia. ⤳
• Salms 37,13 Però el Senyor se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora. ⤳
• 1 Samuel 25,38 Deu dies més tard, el Senyor li va enviar una feridura, i va morir. ⤳
• 1 Samuel 25,26Deuteronomi 32,35Job 7,1Cohèlet 3,2Salms 37,10Job 14,14Hebreus 9,271 Samuel 24,15Apocalipsi 18,8Salms 94,1-2Job 14,5Lluc 18,7Salms 94,23

• 1 Samuel 24,6 Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, ⤳
• 1 Samuel 24,12 Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni soc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. ⤳
• 2 Samuel 1,16 David li va dir: —Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.” ⤳
• 2 Samuel 1,14 David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo? ⤳

• Gènesi 2,21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. ⤳
• Gènesi 15,12 Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat. ⤳
• Isaïes 29,10 És que el Senyor us ha fet caure en un son profund; us ha clos els ulls a vosaltres, els profetes; us ha cobert la cara amb un vel a vosaltres, els vidents. ⤳
• Ester 6,1 Aquella nit, el rei no podia agafar el son. Va demanar, doncs, que li portessin la crònica i la hi llegissin. ⤳
• 1 Samuel 26,7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes. ⤳
• 1 Samuel 24,4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. ⤳

• 1 Samuel 24,8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. ⤳
• Jutges 9,7 Tan bon punt Jotam ho va saber, pujà al cim de la muntanya de Garizim i des d’allí va cridar amb tota la força: —Escolteu-me, caps de casa de Siquem, i Déu us escoltarà! ⤳

Sense referències creuades.

Sense referències creuades.

• Salms 79,11 Que arribi fins a tu el plany dels captius; amb el teu braç poderós preserva els condemnats a la mort. ⤳
• 2 Samuel 12,5 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! ⤳
• 2 Samuel 19,28 Però ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l’àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor. ⤳
• Efesis 2,3 En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la indignació divina igual que als altres. ⤳
• Salms 102,20 «El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat esguarda la terra, ⤳
• 1 Samuel 26,9 Però David va respondre a Abisai: —No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor? ⤳
• 1 Samuel 26,111 Samuel 20,311 Samuel 24,6

• 1 Samuel 24,16 Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans. ⤳
• 1 Samuel 24,8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. ⤳

• 1 Samuel 24,9 També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: —Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra ⤳
• 1 Samuel 24,11-14 Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor. […] ⤳
• Salms 7,3-5 Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. […] ⤳
• Salms 69,4 Estic rendit de tant cridar, em crema la gorja; els ulls se’m consumeixen d’esperar el meu Déu. ⤳
• Joan 10,32 Jesús els digué: —Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar? ⤳
• Joan 18,23 Jesús li respongué: —Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues? ⤳
• Salms 35,7Joan 8,461 Samuel 17,29

• 2 Samuel 14,16 s’avindria a salvar la seva serventa de la mà del qui vol prendre-li l’heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill. ⤳
• 2 Samuel 16,11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: —Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. ⤳
• 2 Samuel 20,19 Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor? ⤳
• 1 Cròniques 21,1 Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d’Israel. ⤳
• Gènesi 8,21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. ⤳
• Josuè 22,25-27 Gent de Rubèn i de Gad, és el Senyor mateix qui ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres; així, doncs, no teniu part en el Senyor.” D’aquesta manera els vostres fills farien que els nostres deixessin de venerar el Senyor. […] ⤳
• 1 Samuel 18,10Salms 120,5Gàlates 1,8-92 Timoteu 4,141 Samuel 25,24Salms 42,1-2Levític 26,31Proverbis 30,10Salms 119,1-8Gàlates 5,12Deuteronomi 4,27-281 Samuel 16,14-23Proverbis 6,16-191 Reis 22,22Isaïes 60,5Romans 14,152 Samuel 24,1Gènesi 44,18

• 1 Samuel 24,14 Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans! ⤳
• 1 Samuel 2,9 Ell guarda els passos dels seus fidels, però els malvats cauran a les tenebres: ningú no triomfa per la pròpia força. ⤳
• Mateu 26,55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. ⤳
• 1 Samuel 25,29 Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort, la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny. ⤳
• Mateu 26,47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ⤳

• 1 Samuel 15,24 Saül va dir llavors a Samuel: —He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït. ⤳
• 1 Samuel 24,17 Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar. ⤳
• Èxode 9,27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. ⤳
• 1 Samuel 15,30 Saül va suplicar: —He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu. ⤳
• Mateu 27,4 i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. ⤳
• 1 Samuel 18,30 Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós. ⤳
• Salms 116,151 Samuel 27,4Nombres 22,341 Samuel 26,24Salms 49,8

Sense referències creuades.

• Salms 62,12 Déu ha parlat una vegada, i jo he entès dues coses: que de Déu és el poder ⤳
• 1 Samuel 24,6-7 Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, […] ⤳
• Salms 7,8-9 Que s’apleguin les nacions al teu voltant, asseu-te ben alt al seu damunt: […] ⤳
• Salms 18,20-26 em feu sortir a camp obert, em salvà perquè m’estimava. […] ⤳
• Nehemies 13,14 »Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte. ⤳
• 1 Samuel 26,9 Però David va respondre a Abisai: —No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor? ⤳
• 1 Samuel 26,111 Reis 8,32

• Salms 54,7 Caurà sobre els adversaris el mal que em volen. Destrueix-los, tu que ets fidel! ⤳
• Salms 34,17-18 El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. […] ⤳
• 2 Corintis 1,9-10 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. […] ⤳
• Mateu 5,7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits. ⤳
• Gènesi 48,16 l’àngel que m’ha alliberat de tot mal, beneeixi aquests nois. Que en ells es perpetuï el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac. Que es multipliquin a desdir arreu del país. ⤳
• Apocalipsi 7,14 Jo li vaig respondre: —Senyor meu, tu ho saps. Ell em digué: —Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs. ⤳
• Salms 18,25Mateu 7,2Salms 144,2Fets 14,222 Tessalonicencs 3,2Salms 18,48Salms 18,1

• Nombres 24,9-10 S’ajup, s’ajeu com un lleó, com una fera. I qui el farà aixecar? El qui et beneeixi, Israel, serà beneït, serà maleït el qui et maleeixi.» […] ⤳
• 1 Samuel 24,19 Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me. ⤳
• Isaïes 54,17 Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res. I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni. Aquesta és la sort que reservo als meus servents, jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.» ⤳
• Romans 8,37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. ⤳
• Proverbis 26,25 Ni que endolceixi la veu, no te’l creguis, que cova abominacions sense fi. ⤳
• Gènesi 32,28 L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob. ⤳
• Osees 12,4Romans 8,351 Samuel 24,22