La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Samuel

1 Samuel 14

278 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder: —Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas. Jonatan no va dir res al seu pare.

  • 2 Samuel 1,25-26 Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeu mort a les altures. […]
  • 1 Samuel 25,19 Després va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
  • 1 Samuel 13,22 Així, doncs, a l’hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d’espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.
  • 1 Samuel 14,39-45 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà! Ningú no li tornà contesta. […]
  • Miquees 7,5 No confieu en els companys ni us refieu dels amics; guarda’t d’obrir la boca davant la dona que dorm als teus braços.
  • 2 Samuel 1,4-5 David li va dir: —Què ha passat? Explica-m’ho. L’home digué: —En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan. […]
  • Jutges 14,61 Samuel 18,1-41 Samuel 13,2Jutges 6,27
2

Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes.

  • 1 Samuel 13,15-16 Samuel se’n va anar de Guilgal. El que quedava de l’exèrcit va pujar amb Saül a unir-se als altres combatents. Quan hagueren pujat de Guilgal a Guibà de Benjamí, Saül passà revista a la tropa que li quedava: uns sis-cents homes. […]
  • Isaïes 10,28-29 Les tropes assíries arriben a Aiat, passen per Migron; deixen el bagatge a Micmàs […]
3

El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i nets d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit.

  • 1 Samuel 2,28 Al teu pare, me’l vaig escollir per sacerdot d’entre totes les tribus d’Israel, perquè oferís sacrificis en el meu altar, cremés ofrenes i portés davant meu l’efod sacerdotal. I vaig concedir a la seva família una part de les ofrenes dels israelites.
  • 1 Samuel 4,21 Pensant en l’arca de Déu, que havia estat capturada, i en la fi del seu sogre i del seu marit, deia: —S’han endut d’Israel la glòria de Déu. Per això va posar a l’infant el nom d’Icabod (que significa: «La glòria ja no hi és»).
  • 1 Samuel 22,20 Només es va poder escapar un fill d’Ahimèlec, net d’Ahitub, que es deia Abiatar. Va fugir, anà a trobar David
  • 1 Samuel 22,9-12 Llavors l’edomita Doeg, el majoral dels pastors de Saül, va respondre: —Jo vaig veure com el fill de Jessè anava a Nob a trobar Ahimèlec, fill d’Ahitub. […]
  • Èxode 28,26-32 Fes encara dues anelles d’or i posa-les als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l’efod. […]
4

A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne.

  • 1 Samuel 13,23 Un destacament de filisteus havia anat a ocupar el pas de Micmàs.
5

La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba.

Sense referències creuades.

6

Jonatan va dir al seu escuder: —Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.

7

L’escuder li va respondre: —Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.

  • 2 Samuel 7,3 Natan va respondre al rei: —Ves, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu.
  • Zacaries 8,23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”
  • 1 Samuel 10,7 Quan s’hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu.
  • Salms 46,7 Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes, retruny la seva veu i la terra es desfà.
8

Jonatan va dir: —Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin.

  • Jutges 7,9-14 Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó: —Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans. […]
9

Si cridaven: “Espereu-vos, que venim!”, ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells.

  • Gènesi 24,13-14 Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat. […]
  • Jutges 6,36-40 Gedeó digué a Déu: —Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, […]
10

Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.

  • Gènesi 24,14 La noia a qui diré: “Deixa’m beure de la teva gerra” i que em respongui: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
  • 1 Samuel 10,7 Quan s’hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu.
  • Jutges 7,11 Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los. Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita.
  • Isaïes 7,11-14 —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel. […]
  • Jutges 6,36 Gedeó digué a Déu: —Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel,
11

Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren: —Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats.

  • 1 Samuel 13,6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes.
  • 1 Samuel 14,22 I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls.
  • Jutges 6,2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles.
12

Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder: —Pugeu aquí, que us volem dir una cosa! Jonatan digué al seu escuder: —Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel!

  • 1 Samuel 17,43-44 I li va dir: —¿Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó? El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. […]
  • 2 Samuel 5,24 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, afanya’t a atacar; serà senyal que el Senyor haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
  • Gènesi 24,26-27 Llavors l’home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor. […]
  • 2 Samuel 2,14-17 Llavors Abner proposà a Joab: —I si sortissin uns quants joves i es desafiessin davant nostre? Joab respongué: —Prou, que surtin. […]
  • Gènesi 24,48 Després m’he agenollat i m’he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m’ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà.
  • 2 Reis 14,8 Després Amasies va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li: —Vine, que ens veurem les cares!
  • Gènesi 24,421 Samuel 14,10Jutges 4,14Jutges 7,15
13

Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant.

  • Deuteronomi 28,7 Sempre que els teus enemics t’ataquin, acabaran derrotats davant teu. Es llançaran contra tu per un sol camí, però fugiran del teu davant per set camins.
  • Hebreus 11,34 apagaren focs poderosos, s’escaparen de l’espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, repel·liren exèrcits d’estrangers.
  • Salms 18,29 Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, claror en les meves nits, Déu meu.
  • Levític 26,7-8 Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà. […]
  • Deuteronomi 32,30 Com és que un sol home n’empaita mil o que dos en fan fugir deu mil? És que la seva Roca els ha venut, el Senyor els posa en mans d’ells.
  • Romans 8,31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?
  • Josuè 23,10
14

Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.

Sense referències creuades.

Victòria de tot Israel

15

Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví.

  • 1 Samuel 13,17 Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d’Ofrà, cap al territori de Xual;
  • Gènesi 35,5 Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.
  • Èxode 19,18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
  • 2 Reis 7,6-7 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!» […]
  • 2 Samuel 5,24 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, afanya’t a atacar; serà senyal que el Senyor haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
  • Daniel 5,6 va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven.
  • 1 Samuel 13,23Jutges 7,21Mateu 27,50-51Levític 26,36-37Josuè 2,9Mateu 24,6Salms 14,5Job 18,11
16

Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre.

  • 1 Samuel 14,20 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió.
  • Salms 58,7 Déu meu, trenca’ls les dents a la boca, trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.
  • 2 Cròniques 20,22-25 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats. […]
  • Jutges 7,22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
  • Salms 68,2 Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin, que fugin davant d’ell els qui el detesten.
  • Isaïes 19,2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties.
17

Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell: —Feu recompte, a veure qui dels nostres se n’ha anat. Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder.

Sense referències creuades.

18

Saül va dir al sacerdot Ahià: —Fes portar l’arca de Déu. Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites.

  • Nombres 27,21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
  • Jutges 20,27-28
  • 2 Samuel 15,24-26 També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. […]
  • Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà.
  • 1 Samuel 4,3-5 Quan l’exèrcit d’Israel va arribar al campament, els ancians deien: —Com és que el Senyor ha permès avui que els filisteus ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l’arca de l’aliança del Senyor. Si l’arca ve enmig de nosaltres, el Senyor ens salvarà dels nostres enemics! […]
  • 1 Samuel 7,1 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.
  • Jutges 20,232 Samuel 11,111 Samuel 5,21 Samuel 30,7-8
19

Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot: —Deixa-ho estar!

  • 1 Samuel 14,24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
  • Nombres 27,21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
  • Isaïes 28,16 Escolteu, doncs, què diu el Senyor Déu: “Poso a Sió una pedra, una pedra de toc, una pedra angular, preciosa, ben assentada perquè serveixi de fonament: el qui cregui no s’esfondrarà.
  • 1 Samuel 13,11 però Samuel li digué: —Què has fet? Saül li va respondre: —Veient que l’exèrcit se’m dispersava, que tu no arribaves en el termini convingut i que els filisteus s’havien concentrat a Micmàs,
  • Salms 106,13 Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis.
  • Josuè 9,14 Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor.
20

Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió.

  • Jutges 7,22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
  • 2 Cròniques 20,23 Els ammonites i els moabites s’aixecaren contra els de Seïr per exterminar-los i aniquilar-los. Després d’exterminar els de Seïr, tots van col·laborar a destruir-se mútuament els uns als altres.
  • 1 Samuel 14,16 Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre.
  • Isaïes 9,19-21 tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l’esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç: […]
  • Isaïes 19,2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties.
21

Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan.

  • 1 Samuel 29,4 Els generals dels filisteus, enfadats, li van dir: —Fora aquest home! Que se’n torni al lloc que li tens assignat! No pot venir amb nosaltres a la guerra, que encara se’ns giraria en contra en plena batalla. Quin millor regal, per a reconciliar-se amb el seu senyor, que els caps dels nostres homes?
  • Jutges 7,23 Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites.
22

I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls.

  • 1 Samuel 13,6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes.
  • 1 Samuel 31,7 En veure la derrota de l’exèrcit d’Israel i la mort de Saül i dels seus fills, els israelites de l’altra banda de la vall i de més enllà del Jordà van abandonar les seves poblacions i van fugir. Els filisteus les van ocupar i s’hi establiren.
23

Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s’estengué fins a Betaven.

  • Èxode 14,30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar.
  • 1 Samuel 13,5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven.
  • Salms 44,6-8 Amb tu envestíem els adversaris, en el teu nom trepitjàvem els agressors. […]
  • Osees 1,7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
  • Jutges 2,18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors.
  • 2 Reis 14,27 I el Senyor, que encara no havia parlat d’esborrar de sota el cel el record d’Israel, els va salvar valent-se de Jeroboam, fill de Jehoaix.

El poble salva Jonatan

24

En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.

25

Havien entrat tots en un bosc, on hi havia mel pertot arreu.

  • Deuteronomi 9,28 Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’
  • Èxode 3,8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
  • Nombres 13,27 I contaren a Moisès el que havien vist: —Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits.
  • Mateu 3,4-5 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. […]
26

Veien regalimar la mel, però ningú no gosava agafar-ne per menjar, perquè tenien por de la imprecació.

  • Cohèlet 9,2 Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
27

Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l’acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir.

  • 1 Samuel 14,29 Jonatan respongué: —El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m’han aclarit els ulls després d’haver tastat una mica de mel.
  • 1 Samuel 14,43 Llavors Saül li digué: —Explica’m què has fet. Jonatan ho va confessar. Li respongué: —Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
  • 1 Samuel 30,12 un pa de figues seques i dos raïms de panses. Amb el menjar, va reanimar-se. Feia tres dies i tres nits que no menjava ni bevia res.
  • Proverbis 25,26 Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat.
28

Aleshores un de la tropa li digué: —El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: “Maleït el qui avui tasti res de menjar!” Per això ara tots estan extenuats.

  • 1 Samuel 14,43 Llavors Saül li digué: —Explica’m què has fet. Jonatan ho va confessar. Li respongué: —Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
  • 1 Samuel 14,24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
29

Jonatan respongué: —El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m’han aclarit els ulls després d’haver tastat una mica de mel.

  • 1 Reis 18,18 Ell li respongué: —Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.
  • Josuè 7,25 Josuè digué a Acan: —Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix! Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres.
30

Tant de bo que avui tothom hagués menjat del botí pres als nostres enemics, perquè ara la derrota dels filisteus seria molt més gran.

  • Cohèlet 9,18 Val més la saviesa que les màquines d’atac. Però un sol error malmet molta cosa bona.
31

Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l’exèrcit estava extenuat.

  • Josuè 10,12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon!
  • Josuè 19,42 Xaalabín, Aialon, Itlà,
32

Es van llançar, doncs, sobre el botí, van prendre ovelles, vaques i vedells, els van degollar deixant caure la sang per terra i se’ls menjaren allà mateix on havien vessat la sang.

33

Llavors van avisar Saül: —Mira, el poble està pecant contra el Senyor: mengen damunt la sang que han vessat. Ell respongué: —Sou uns infidels! Feu rodolar ara mateix una pedra grossa fins aquí on soc jo.

Sense referències creuades.

34

Després Saül va dir: —Escampeu-vos entre el poble i digueu que tothom em porti el seu vedell o la seva ovella. Sacrifiqueu-los sobre aquesta pedra i mengeu-vos-els. Així no pecareu contra el Senyor, menjant damunt la sang. A la nit, tothom va portar el bestiar que tenia, i el van sacrificar allà mateix.

Sense referències creuades.

35

Així, Saül va dedicar un altar al Senyor; aquest fou el primer altar que li dedicava.

  • 1 Samuel 7,17 Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d’allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.
  • 2 Timoteu 3,5 Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta’t de gent així!
  • 1 Samuel 7,9 Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà.
  • Jutges 21,4 L’endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió.
  • 1 Samuel 7,12 Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda») , perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»
  • Osees 8,14 »Israel s’ha oblidat del seu creador i s’ha construït temples. Judà ha multiplicat les ciutats fortificades, però jo calaré foc a les seves ciutats i consumiré les seves defenses.»
36

Després Saül digué: —Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada. Li respongueren: —Fes el que et sembli millor. El sacerdot va intervenir: —Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.

  • Salms 73,28 Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de cercar en el Senyor Déu el meu refugi, i poder contar totes les seves obres.
  • Isaïes 48,1-2 Escolteu, casal de Jacob, vosaltres que porteu el nom d’Israel i sou descendents de Judà; vosaltres que jureu pel nom del Senyor i invoqueu el Déu d’Israel, però no sincerament ni amb rectitud; […]
  • 1 Samuel 14,18-19 Saül va dir al sacerdot Ahià: —Fes portar l’arca de Déu. Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites. […]
  • Isaïes 58,2 M’interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s’apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat,
  • 1 Samuel 14,3 El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i nets d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit.
  • Jaume 4,8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit!
  • 1 Samuel 11,11Nombres 27,21Jeremies 6,5Josuè 11,14Josuè 10,19Josuè 10,9-14Malaquies 2,7
37

Saül va consultar Déu: —¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d’Israel? Però aquell dia no va tenir resposta.

  • 1 Samuel 28,6 va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes.
  • 2 Samuel 5,23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: —No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm.
  • Ezequiel 14,3-5 —Fill d’home, escolta’m. Tots aquests no fan més que pensar en els seus ídols repugnants, tenen sempre al davant allò que els fa caure en la culpa. ¿Puc permetre que em consultin? […]
  • 1 Samuel 30,7-8 i va dir al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec: —Porta’m l’efod. Abiatar va portar-li l’efod, […]
  • 1 Reis 22,15 Va arribar on era el rei, i aquest li preguntà: —Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho hem de deixar córrer? Ell va respondre: —Puja-hi, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
  • 1 Reis 22,5 Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel: —Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
  • 2 Samuel 5,191 Samuel 23,9-121 Samuel 23,4Ezequiel 20,3Jutges 20,28Jutges 1,1Jutges 20,181 Samuel 10,22
38

Llavors Saül ordenà: —Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.

  • Jutges 20,2 A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre.
  • 1 Samuel 10,19-20 Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: “No, no! Dona’ns un rei.” Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies. […]
  • 2 Samuel 18,3 Però ells li van respondre: —No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.
  • Salms 47,9 Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.
  • Zacaries 10,4 D’ell sortirà la Pedra Angular, l’Estaca de la Tenda, l’Arc de Guerra: tots els capitans sortiran d’ell.
  • Josuè 7,11 Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l’ordre que jo els havia donat; s’han apoderat d’objectes consagrats a l’extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges.
  • Nombres 24,17Josuè 7,14-26Mateu 21,42Efesis 2,20
39

Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà! Ningú no li tornà contesta.

  • 1 Samuel 14,44 Saül digué: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!
  • 2 Samuel 12,5 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!
  • 1 Samuel 14,24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
  • 1 Samuel 28,10 Saül li va jurar: —Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.
  • 1 Samuel 20,31 Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.
  • 1 Samuel 22,16 Però el rei va exclamar: —Moriràs sense remissió, Ahimèlec, amb tota la teva família!
  • 1 Samuel 19,6Cohèlet 9,2
40

Llavors Saül digué als israelites: —Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre. El poble respongué: —Fes com et sembli millor.

  • 1 Samuel 14,7 L’escuder li va respondre: —Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.
  • 1 Samuel 14,36 Després Saül digué: —Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada. Li respongueren: —Fes el que et sembli millor. El sacerdot va intervenir: —Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.
  • 2 Samuel 15,15 Els consellers del rei li van respondre: —Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
41

Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel: —Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”. La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.

  • Fets 1,24 Llavors pregaren així: «Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit
  • 1 Samuel 10,20-21 Samuel va fer acostar totes les tribus d’Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí. […]
  • Josuè 7,16-18 L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà. […]
  • Proverbis 16,33 Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor.
  • Jonàs 1,7 Els mariners es van dir entre ells: —Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
42

Saül va dir: —Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo. Va sortir designat Jonatan.

Sense referències creuades.

43

Llavors Saül li digué: —Explica’m què has fet. Jonatan ho va confessar. Li respongué: —Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.

  • Josuè 7,19 Llavors Josuè li va dir: —Fill meu, dona glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res.
  • 1 Samuel 14,27 Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l’acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir.
  • Jonàs 1,7-10 Els mariners es van dir entre ells: —Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. […]
44

Saül digué: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!

  • Rut 1,17 On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!
  • 1 Samuel 14,39 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà! Ningú no li tornà contesta.
  • 1 Samuel 25,22 Però que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home a la propietat de Nabal!»
  • 2 Samuel 12,5 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: —Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!
  • Proverbis 25,16 Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs.
  • Gènesi 38,24 Uns tres mesos més tard, van informar Judà: —Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada! Judà va manar: —Traieu-la fora i que la cremin.
  • 2 Samuel 19,132 Samuel 3,92 Samuel 12,31
45

Però el poble va replicar a Saül: —¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet. Així el poble va salvar Jonatan de la mort.

46

Saül no va perseguir més els filisteus, i aquests es van retirar al seu territori.

Sense referències creuades.

El regnat de Saül

47

Saül, després d’aconseguir la reialesa sobre Israel, va fer la guerra contra tots els enemics que l’envoltaven: Moab, els ammonites, Edom, els reis de Sobà i els filisteus. Contra tots els qui s’enfrontava, sortia victoriós.

  • 2 Samuel 10,6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
  • 1 Samuel 14,52 Hi hagué una guerra aferrissada contra els filisteus durant tot el regnat de Saül. Quan ell veia un bon guerrer o algun home valerós, l’incorporava al seu exèrcit.
  • 1 Samuel 13,1 Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel.
  • 1 Samuel 12,2 Ara ja teniu un rei que us vagi al davant. Jo ja soc vell i tinc els cabells blancs: entre vosaltres hi ha els meus fills. Jo he anat al davant vostre des de jove i fins al dia d’avui.
  • 2 Samuel 8,3 David va derrotar encara Adadèzer, fill de Rehob, rei de Sobà, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates.
  • 1 Samuel 11,1-13 L’ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els habitants de Jabeix van proposar a Nahaix: —Fes un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus. […]
  • 2 Reis 14,271 Reis 11,23
48

Saül es va acreditar com un gran guerrer: va derrotar els amalequites i va alliberar així Israel dels qui el saquejaven.

  • 1 Samuel 15,3-7 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” […]
  • Deuteronomi 25,19 Quan el Senyor, el teu Déu, et concedirà el repòs de tots els enemics que t’envolten, en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en heretat perquè en prenguis possessió, esborra de sota el cel el nom d’Amalec. No te n’oblidis!
  • Èxode 17,14 Després el Senyor va dir a Moisès: —Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: “Esborraré d’aquesta terra el record d’Amalec.”
49

Els fills de Saül van ser Jonatan, Ixví i Malquixua. Les seves dues filles es deien Merab, la gran, i Mical, la petita.

  • 1 Cròniques 8,33 Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül, i Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal.
  • 1 Samuel 31,2 Els filisteus perseguien de prop Saül i els seus fills, i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül.
  • 1 Cròniques 9,39 Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül; Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal.
  • 2 Samuel 6,20-23 També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i li va dir: —Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol! […]
  • 1 Samuel 25,44 Mical, la primera muller de David, Saül l’havia donada a Paltí, fill de Laix, de Gal·lim.
  • 1 Samuel 18,7-21 Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda: «Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers.» […]
  • 2 Samuel 3,13-16
50

La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d’Ahimaas. El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül.

  • 2 Samuel 2,8 Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim
  • 1 Samuel 17,55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit: —Abner, de qui és fill, aquest noi? Abner havia respost: —No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!
  • 2 Samuel 3,27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
51

Quix, pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.

  • 1 Samuel 9,1 Hi havia un home a la tribu de Benjamí que es deia Quix i era fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, fill d’un benjaminita. Era un home valent.
  • 1 Samuel 9,21 Saül replicà: —¿No soc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
52

Hi hagué una guerra aferrissada contra els filisteus durant tot el regnat de Saül. Quan ell veia un bon guerrer o algun home valerós, l’incorporava al seu exèrcit.

  • 1 Samuel 8,11 Els digué: —Així us governarà el rei que tindreu: prendrà els vostres fills perquè serveixin en els seus carros de guerra i perquè facin d’escorta davant la seva carrossa.
  • 1 Samuel 8,1 Quan Samuel es va fer vell, nomenà jutges d’Israel els seus dos fills.