Jutges 20

267 referències creuades · llegeix el capítol →

Assemblea dels israelites

Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad.

Jutges 11,11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís. ⤳
1 Samuel 3,20 Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor. ⤳
Josuè 22,12 En sentir això, els israelites van convocar a Siló tota la comunitat d’Israel, per anar a combatre contra aquelles tribus. ⤳
1 Samuel 10,17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà, ⤳
2 Samuel 3,10 que trauria la reialesa de la casa de Saül i consolidaria el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba. ⤳
Jutges 21,5 Després els israelites es preguntaren: —Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort. ⤳
2 Samuel 24,2 1 Samuel 7,5-6 Nehemies 8,1 Jutges 20,2 Nombres 32,1 2 Cròniques 30,5 Jutges 20,11 Jutges 20,18 Deuteronomi 13,12-18 Jutges 20,8 Jutges 18,29 2 Samuel 2,9 2 Reis 25,23 Jutges 20,26 Josuè 17,1 2 Samuel 19,14 Jutges 10,17 1 Samuel 11,7-8 1 Cròniques 21,2

A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre.

Jutges 8,10 Zèbah i Salmunnà eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l’exèrcit dels nòmades d’orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes. ⤳
Jutges 20,15 Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. ⤳
2 Reis 3,26 Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d’espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar. ⤳
Jutges 20,17 Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capaços de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra. ⤳
2 Samuel 24,9 Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l’espasa, i cinc-cents mil a Judà. ⤳

Els benjaminites sentiren a dir que els israelites s’havien aplegat a Mispà. Els israelites van preguntar: —Expliqueu-nos com ha estat aquest crim.

Lluc 12,58-59 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. […] ⤳
Jutges 19,22-27 Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa: —Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar. […] ⤳
Proverbis 22,3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga, però l’incaut continua enllà i ho paga car. ⤳
Lluc 14,31-32 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? […] ⤳
Mateu 5,25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ⤳

El levita, el marit de la dona assassinada, prengué la paraula: —La meva concubina i jo havíem arribat a Guibà de Benjamí per fer-hi nit.

Jutges 19,15-28 Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit. El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit. […] ⤳

Els caps de casa de Guibà vingueren contra mi durant la nit i van encerclar la casa on m’hostatjava. Tenien la intenció de matar-me, i a la meva concubina, la violentaren tant que va morir.

Jutges 19,22 Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa: —Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar. ⤳
Jutges 19,25-26 Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d’alba, la van deixar estar. […] ⤳
Gènesi 19,4-8 Encara no se n’havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. […] ⤳
Deuteronomi 22,24 traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l’ajudessin, i l’home ha de morir perquè va violar la dona d’un altre. Extirpa la maldat d’enmig teu. ⤳
Ezequiel 22,10-11 Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació. […] ⤳

Llavors vaig agafar el seu cadàver i el vaig esquarterar. En vaig enviar els trossos per tot el territori de l’heretat d’Israel, ja que els de Guibà havien comès un crim i una infàmia mai vista a Israel.

Jutges 19,29 Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallà el cadàver en dotze trossos, membre per membre, i n’envià un tros a cada una de les tribus d’Israel. ⤳
Josuè 7,15 A l’home trobat culpable de posseir algun objecte consagrat a l’extermini, cremeu-lo amb tots els seus béns, perquè ha violat l’aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel.” ⤳
Jutges 19,23 L’amo de la casa va sortir a fora i els pregava: —Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! ⤳
Gènesi 34,7 Mentrestant, els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del que havia passat. Se sentiren ultratjats i es van enfurismar molt, pensant que, violant la filla de Jacob, Siquem havia comès una infàmia mai vista a Israel: allò era intolerable! ⤳
Jutges 20,10 escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d’Israel. Aquests s’encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guibà de Benjamí per castigar la infàmia que s’ha comès a Israel. ⤳
2 Samuel 13,12-13 Ella va replicar: —No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel. No cometis aquesta infàmia. […] ⤳

¿No sou israelites tots vosaltres? Doncs discutiu i parleu-ne aquí mateix!

Jutges 19,30 Tothom qui ho veia exclamava: —Mai no havia passat ni s’havia vist res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui! El levita havia manat als homes que va enviar: —Això heu de dir a tota la gent d’Israel: “¿És que mai havia passat res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui? Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!” ⤳
1 Corintis 5,10-12 però no em volia referir a tots els libidinosos, usurers, lladres o idòlatres d’aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món. […] ⤳
Deuteronomi 4,6 Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: “Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!” ⤳
Èxode 19,5-6 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: […] ⤳
Jaume 1,5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. ⤳
Proverbis 24,6 Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depèn de molts consellers. ⤳
Proverbis 20,18 1 Corintis 5,1 Deuteronomi 14,1-2 1 Corintis 5,6 Josuè 9,14

Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir: —Ningú de nosaltres no se’n tornarà a la seva tenda ni a casa seva.

Cohèlet 9,10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa. ⤳
Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. ⤳
Proverbis 21,3 La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. ⤳
Jutges 21,1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. ⤳
Jutges 21,5 Després els israelites es preguntaren: —Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort. ⤳
Jutges 20,11 Tots els israelites s’havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat. ⤳

I ara farem això contra Guibà: segons el que determinin les sorts,

Nehemies 11,1 Els caps del poble es van establir a Jerusalem. Els altres israelites van escollir per sorteig una de cada deu famílies perquè anés a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que les altres nou es quedarien a les diverses poblacions del país. ⤳
Josuè 14,2 Tal com el Senyor havia manat a Moisès, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès que encara no en tenien. ⤳
1 Cròniques 24,5 La distribució dels caps, tant de l’un com de l’altre grup, es va fer per sorteig, ja que tant els descendents d’Eleazar com els d’Itamar tenien caps que servien el santuari i caps que servien Déu. ⤳
Fets 1,26 Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols. ⤳
Jonàs 1,7 Els mariners es van dir entre ells: —Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. ⤳
Proverbis 16,33 Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor. ⤳
1 Samuel 14,41-42

escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d’Israel. Aquests s’encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guibà de Benjamí per castigar la infàmia que s’ha comès a Israel.

Sense referències creuades.

Tots els israelites s’havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat.

Sense referències creuades.

Llavors les tribus d’Israel van enviar missatgers per tota la tribu de Benjamí a dir-los: —Com és que entre vosaltres s’ha comès aquest crim?

Josuè 22,13-16 A més, van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, al país de Galaad per parlar a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès. […] ⤳
Deuteronomi 13,14 que uns perversos del teu poble han arrossegat els seus conciutadans a donar culte a altres déus que vosaltres no coneixíeu, ⤳
Mateu 18,15-18 »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. […] ⤳
Romans 12,18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. ⤳
Deuteronomi 20,10 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. ⤳

Doneu-nos ara mateix aquests poca-vergonyes de Guibà. Els matarem i així extirparem la maldat d’enmig d’Israel. Però els benjaminites no volgueren escoltar els seus germans israelites,

Deuteronomi 17,12 Si algú per arrogància no escolta el sacerdot que oficia davant el Senyor, el teu Déu, o bé no escolta el jutge, serà condemnat a mort. Extirpa d’Israel la maldat. ⤳
Jutges 19,22 Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa: —Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar. ⤳
Deuteronomi 13,13 »Si sents a dir, en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona perquè hi habitis, ⤳
Romans 1,32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells. ⤳
2 Samuel 20,1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: —No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel! ⤳
2 Samuel 23,6 »Però la gent de mala mena són com els cards que es llencen; ningú no els toca amb les mans. ⤳
1 Reis 21,13 1 Samuel 30,22 Proverbis 29,1 2 Cròniques 25,16 2 Cròniques 13,7 Deuteronomi 24,7 1 Samuel 2,25 Apocalipsi 18,4-5 Osees 9,9 Osees 10,9 Cohèlet 11,10 Deuteronomi 21,21 2 Samuel 20,21-22 Deuteronomi 22,24 Deuteronomi 22,21 2 Cròniques 25,20 Deuteronomi 13,5 Deuteronomi 19,19 Deuteronomi 17,7

sinó que, des de les seves ciutats, es concentraren a Guibà decidits a fer la guerra contra ells.

Nombres 20,20 Els d’Edom van respondre: —No passareu! I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat. ⤳
Nombres 21,23 Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. ⤳
Job 15,25-26 Ha volgut alçar la mà contra Déu! Ha gosat desafiar el Totpoderós! […] ⤳
2 Cròniques 13,13 Jeroboam va ordenar que paressin una emboscada que envoltés pel darrere els de Judà. Aquests tenien l’exèrcit al davant i l’emboscada al darrere. ⤳

Guerra contra Benjamí

Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits.

Nombres 26,41 El total dels censats dels clans de Benjamí era de 45.600 homes. ⤳
Nombres 1,37 ⤳
Jutges 20,35 El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre. ⤳
Jutges 20,46-47 Així els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços de combatre, tots ells bons guerrers. […] ⤳
Jutges 20,25 Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre. ⤳

Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l’esquerra, podien llançar una pedra contra un cabell sense fallar el tret.

Jutges 3,15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà. Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab. ⤳
1 Cròniques 12,2 Anaven armats amb arcs i fones i sabien disparar fletxes i llançar pedres amb la dreta i amb l’esquerra. Eren parents de Saül, de la tribu de Benjamí. ⤳
1 Samuel 25,29 Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort, la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny. ⤳
1 Samuel 17,49-50 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. […] ⤳
1 Samuel 17,40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu. ⤳
2 Cròniques 26,14 Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. ⤳

Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capaços de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra.

1 Cròniques 21,5 i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l’espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà. ⤳
1 Samuel 15,4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. ⤳
2 Cròniques 17,14-18 Censat per llinatges, hi havia, per part de Judà, aquest alt comandament: Adnà, general en cap, amb tres-cents mil guerrers valents. […] ⤳
Nombres 1,46 era de 603.550. ⤳
1 Samuel 11,8 Saül va passar revista a Bèzec: els homes d’Israel eren tres-cents mil, i els de Judà, trenta mil. ⤳
Nombres 26,51 El nombre total dels israelites censats era de 601.730 homes. ⤳
Jutges 20,2

Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà.

Nombres 27,21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes. ⤳
Jutges 20,26-27 Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. […] ⤳
Jutges 20,23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi. ⤳
Gènesi 49,8-10 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […] ⤳
Nombres 27,5 Moisès va presentar el cas al Senyor, ⤳
Joel 1,14 Proclameu un dejuni, convoqueu l’assemblea, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, per invocar el Senyor. ⤳
Jutges 19,18 Josuè 9,14 Jutges 1,1-2 Jutges 20,7 Jutges 18,31 Josuè 18,1

L’endemà, de bon matí, els israelites plantaren el campament prop de Guibà.

Josuè 6,12 L’endemà, Josuè es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l’arca del Senyor, ⤳
Josuè 3,1 Josuè va aixecar el campament de bon matí i marxà des de Xitim fins al Jordà amb tots els israelites. Allí acamparen abans de travessar el riu. ⤳
Josuè 7,16 L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà. ⤳

Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guibà;

Sense referències creuades.

però els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.

Jutges 20,25 Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre. ⤳
Jeremies 12,1 Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils. ⤳
Osees 10,9 Diu el Senyor: «El poble d’Israel ha pecat des dels temps de Guibà i així han continuat. ¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà els fills d’aquells malvats? ⤳
Salms 33,16 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent; ⤳
Salms 77,19 Rodolava el retruny del teu tro, els llamps il·luminaven l’univers, la terra tremolava i trontollava. ⤳
Salms 73,18-19 Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. […] ⤳
Cohèlet 9,1-3 2 Cròniques 28,10 Deuteronomi 23,9 Gènesi 49,27

Els homes d’Israel van tornar a agafar ànims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior.

Jutges 20,17 Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capaços de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra. ⤳
Salms 64,5 tiren d’amagat als innocents, disparen de sobte, no els veu ningú. ⤳
1 Samuel 30,6 David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajut del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge ⤳
2 Samuel 11,25 David va dir al missatger: —Digues això a Joab: “No et capfiquis gaire pel que ha passat. L’espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la.” Encoratja’l així. ⤳
Jutges 20,15 Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. ⤳

Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi.

Jutges 20,26-27 Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. […] ⤳
Osees 5,15 »Enmig de les seves penes correran cap a mi. Diran: ⤳
Josuè 7,6 Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor. ⤳
Salms 78,34-36 Quan els feria, ells el cercaven, es convertien i tornaven a Déu. […] ⤳
Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà. ⤳

Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites.

Sense referències creuades.

Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre.

Jutges 20,21 però els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites. ⤳
Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
Job 9,12-13 Si vol prendre alguna cosa, qui li ho pot impedir? Qui gosaria dir-li: Què fas? […] ⤳
Romans 2,5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu. ⤳
Gènesi 18,25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia? ⤳
Romans 3,5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? ⤳
Salms 97,2

Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.

Jutges 20,23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi. ⤳
Joel 2,12-18 «Però ara —diu el Senyor—, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor.» […] ⤳
Esdres 9,4-5 Tots els qui tenien respecte per les paraules del Déu d’Israel es van anar aplegant al voltant meu, preocupats per la infidelitat dels israelites repatriats. Però jo em mantenia assegut, consternat, fins que va arribar l’hora del sacrifici del capvespre. […] ⤳
Esdres 8,21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. ⤳
Jutges 20,18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà. ⤳
Joel 1,14 Proclameu un dejuni, convoqueu l’assemblea, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, per invocar el Senyor. ⤳
1 Samuel 7,6 Jonàs 3,5-10 2 Cròniques 20,3

Derrota de Benjamí

Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guibà.

Josuè 8,4 amb aquestes ordres: —Aneu a emboscar-vos darrere la ciutat, no gaire lluny, i estigueu a l’aguait. ⤳
2 Samuel 5,23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: —No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm. ⤳
Jutges 20,34 Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt. ⤳

Després, per tercer dia, sortiren a atacar Benjamí i van formar en ordre de batalla davant de Guibà, igual que les altres vegades.

Sense referències creuades.

Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.

Josuè 8,14-16 Al matí, quan el rei d’Ai ho va veure, s’afanyà a mobilitzar tots els seus homes i sortí amb el seu exèrcit a combatre contra Israel, en direcció a l’Arabà, sense adonar-se que hi havia una emboscada contra ell darrere la ciutat. […] ⤳
Josuè 7,5 que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà. ⤳
Isaïes 10,29 i travessen el congost, tot dient: «Farem nit a Gueba.» Ramà tremola, Guibà de Saül fuig. ⤳
Jutges 19,13-14 I va dir encara al mosso: —Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions. […] ⤳

Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat.

Josuè 8,15-16 Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. […] ⤳

Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llançaren contra Gueba, que havia quedat desguarnida.

Josuè 8,18-22 Llavors el Senyor digué a Josuè: —Apunta en direcció d’Ai el dard que tens a la mà, perquè jo poso la ciutat a les teves mans. Josuè va fer-ho així. […] ⤳

Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt.

Isaïes 47,11 Et caurà al damunt una desgràcia que no podràs preveure, un desastre que no podràs conjurar; d’improvís seràs assolada com ni tan sols imaginaves. ⤳
Josuè 8,14 Al matí, quan el rei d’Ai ho va veure, s’afanyà a mobilitzar tots els seus homes i sortí amb el seu exèrcit a combatre contra Israel, en direcció a l’Arabà, sense adonar-se que hi havia una emboscada contra ell darrere la ciutat. ⤳
Job 21,13 frueixen alegrement dels seus dies i davallen en pau al país dels morts. ⤳
Isaïes 3,10-11 Recordeu-ho: el just serà feliç, se saciarà del fruit de les seves obres. […] ⤳
1 Tessalonicencs 5,3 Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar. ⤳
Proverbis 29,6 El malvat cau al parany de la pròpia traïció; el just se n’alegra i ho celebra. ⤳
Proverbis 4,19 Cohèlet 8,11-12 Lluc 21,34 Cohèlet 9,12 Mateu 24,44

El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre.

Job 20,5 és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant? ⤳
Jutges 20,44-46 Les baixes de Benjamí foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers. […] ⤳
Jutges 20,15 Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. ⤳

Els benjaminites van veure que perdien la batalla. D’altra banda, la resta d’israelites va cedir encara terreny als benjaminites perquè comptaven amb els homes emboscats contra Guibà.

Josuè 8,15-29 Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. […] ⤳

Els emboscats s’havien desplegat ràpidament i s’havien llançat contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d’espasa.

Josuè 8,19 Tan bon punt estengué el braç, els emboscats van sortir corrents del seu amagatall i entraren a la ciutat; la van ocupar i van calar-hi foc. ⤳
Èxode 19,13 Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc llarg de corn, alguns podreu pujar a la muntanya. ⤳
Josuè 6,5 Quan sentireu el toc llarg, que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l’assalt de Jericó. ⤳

Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada.

Josuè 8,20 Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. ⤳
Gènesi 17,21 Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. ⤳
2 Reis 4,16 Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! ⤳

Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d’israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla.

Jutges 20,32 Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat. ⤳

Però llavors des de Guibà començà a pujar una gran fumarada. Els benjaminites es van girar enrere i veieren com pujava cel amunt la fumarada de la ciutat.

Josuè 8,20 Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. ⤳
Joel 2,30 ⤳
Apocalipsi 19,3 I proclamaven encara: —Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. ⤳
Càntic 3,6 Què és això que puja del desert, com una columna de fum que escampa olor de mirra i encens i de totes les espècies exòtiques? ⤳
Gènesi 19,28 Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal. ⤳

Aleshores els israelites no van retrocedir més i van fer front als benjaminites, que quedaren esglaiats de veure el desastre que els queia al damunt.

1 Tessalonicencs 5,3 Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar. ⤳
Lluc 17,27-28 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. […] ⤳
Lluc 21,26 La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran . ⤳
2 Pere 2,12 Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran podrint-se com els animals, ⤳
Apocalipsi 6,15-17 Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. […] ⤳
Èxode 15,9-10 L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!» […] ⤳
Isaïes 33,14 Isaïes 13,8-9 Apocalipsi 18,8-10

Els benjaminites van fugir davant els israelites, en direcció al desert, però la batalla no els deixava de petja. Fins i tot els benjaminites vinguts d’altres ciutats exterminaven els qui eren amb ells.

Josuè 8,24 Els israelites van matar tots els homes d’Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d’espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se’n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava. ⤳
Josuè 8,15 Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. ⤳
Lamentacions 1,3 Sotmès i esclau és Judà, en pes ha estat deportat. Viu en país estranger i no sap on reposar. Tots els qui el perseguien l’han capturat i afligit. ⤳
Osees 10,9 Diu el Senyor: «El poble d’Israel ha pecat des dels temps de Guibà i així han continuat. ¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà els fills d’aquells malvats? ⤳
Osees 9,9 S’han corromput profundament, com en els temps de Guibà. Però el Senyor es recorda de les seves culpes, els demanarà comptes dels seus pecats. ⤳

Els israelites van encerclar els homes de Benjamí, els van perseguir i els aconseguiren quan pensaven aturar-se, a la vista de Guibà, cap a llevant.

Josuè 8,20-22 Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. […] ⤳

Les baixes de Benjamí foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers.

Sense referències creuades.

Altres benjaminites van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, però els israelites en van atrapar cinc mil pels camins. Els perseguiren de prop fins a tallar-los la retirada i en mataren encara dos mil més.

Josuè 15,32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon. En total, vint-i-nou ciutats amb els pobles del voltant. ⤳
Jutges 21,13 Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau. ⤳
Zacaries 14,10 Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l’habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l’Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d’Hananel fins als Cups del Rei. ⤳
1 Cròniques 6,77 ⤳

Així els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços de combatre, tots ells bons guerrers.

Jutges 20,15 Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. ⤳
Jutges 20,35 El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre. ⤳

Però sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos.

Jeremies 14,7 Les nostres culpes ens acusen, però tu, Senyor, actua com escau al teu nom! Són moltes les nostres infidelitats, hem pecat contra tu. ⤳
Isaïes 1,9 Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat algun supervivent, seríem com Sodoma, ens assemblaríem a Gomorra. ⤳
Salms 103,9-10 No acusa sense fi ni es manté irritat per sempre; […] ⤳
Habacuc 3,2 Senyor, he sentit a dir el que havies fet: m’esglaia, Senyor, la teva obra. Manifesta-la en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer. I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia. ⤳
Jutges 21,13 Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau. ⤳
Lamentacions 3,32 Fa sofrir, però també es compadeix pel seu gran amor. ⤳

Els israelites se’n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d’espasa els habitants de cada lloc i també el bestiar i tot el que trobaven. A més, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.

Deuteronomi 13,15-17 investiga què ha passat, examina-ho i informa-te’n a fons. Si és veritat que enmig teu s’ha comès aquest acte abominable, […] ⤳
Proverbis 18,19 Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell. ⤳
2 Cròniques 28,6-9 Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. […] ⤳
2 Cròniques 25,13 Però els homes que Amasies havia llicenciat perquè no lluitessin al seu costat, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran. ⤳