1 Samuel 30

• 1 Samuel 15,7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. ⤳
• 1 Samuel 29,11 David i els seus homes es llevaren de bon matí per retornar al país dels filisteus. Després els filisteus van pujar a Jizreel. ⤳
• Josuè 11,6 El Senyor digué a Josuè: —No tinguis por d’ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d’Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra. ⤳
• 1 Samuel 29,4 Els generals dels filisteus, enfadats, li van dir: —Fora aquest home! Que se’n torni al lloc que li tens assignat! No pot venir amb nosaltres a la guerra, que encara se’ns giraria en contra en plena batalla. Quin millor regal, per a reconciliar-se amb el seu senyor, que els caps dels nostres homes? ⤳
• 1 Samuel 27,8-10 David, amb els seus homes, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. […] ⤳
• 2 Samuel 1,2 El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. ⤳
• Gènesi 24,62

• 1 Samuel 27,11 David no deixava que arribessin vius a Gat ni homes ni dones, perquè temia que denunciessin allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seva estada al país dels filisteus. ⤳
• Salms 76,10 quan Déu s’aixeca a fer justícia i a salvar els humils de la terra. Pausa ⤳
• Isaïes 27,8-9 No! Tan sols els ha jutjat expulsant-los, fent-los fora del país. Els ha tret amb una bufada terrible en un dia de vent. […] ⤳
• Job 38,11 dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!» ⤳
• 1 Samuel 30,19 No faltava ningú, ni petits ni grans, ni fills ni filles, ni res del botí ni del que s’havien endut. David ho va recuperar tot. ⤳

• Salms 34,19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes abatuts d’esperit. ⤳
• Apocalipsi 3,9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc. ⤳
• 1 Pere 1,6-7 Tot això us dona una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena; […] ⤳
• Hebreus 12,6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. ⤳

• 1 Samuel 11,4 Quan els missatgers van arribar a Guibà, el poble de Saül, i van explicar-ho a la gent, tothom esclatà en crits i plors. ⤳
• Nombres 14,1 Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se. ⤳
• 1 Samuel 4,13 Quan va arribar-hi, Elí estava assegut en el seu tamboret esperant prop del camí, amb l’ànsia al cor per l’arca de Déu. Tan bon punt aquell home arribà a la ciutat i donà la notícia, tot Siló va ser un clam. ⤳
• Jutges 2,4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. ⤳
• Nombres 14,39 Quan Moisès hagué dit això a tots els israelites, el poble es va afligir molt. ⤳
• Jutges 21,2 Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats. ⤳
• Gènesi 37,33-35Esdres 10,1

• 1 Samuel 25,42-43 Abigail s’afanyà a partir. Va muntar a l’ase i, acompanyada de cinc de les seves criades, se’n va anar amb els enviats de David i es va casar amb ell. […] ⤳
• 2 Samuel 2,2 David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal de Carmel. ⤳
• 1 Samuel 1,2 Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. ⤳
• 1 Samuel 27,3 David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. ⤳
• 2 Samuel 3,2-3 Durant la seva estada a Hebron, David va tenir aquests fills: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; […] ⤳

• Salms 56,3-4 M’espien tot el dia els adversaris, són molts els qui em combaten i dominen. […] ⤳
• Salms 56,11 Canto lloances a Déu per la seva paraula, per la seva paraula canto lloances al Senyor. ⤳
• Salms 62,5 Sols tramen altivament de fer-me caure, els agrada d’enganyar; mentre beneeixen amb la boca, maleeixen dintre seu. Pausa ⤳
• Salms 27,1-3 Del recull de David. El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: qui em pot esfereir? […] ⤳
• Salms 18,6 m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys. ⤳
• Salms 25,17 Eixampla el meu cor oprimit, treu-me de la meva aflicció. ⤳
• Salms 40,1-2Romans 8,31Hebreus 13,6Èxode 17,42 Corintis 1,8-10Salms 27,14Salms 116,10Salms 116,3-4Salms 62,8-9Romans 4,18Salms 42,11Salms 34,1-82 Corintis 4,8Salms 118,8-13Joan 8,59Nombres 14,10Proverbis 18,102 Corintis 7,51 Samuel 1,10

• 1 Samuel 22,20-21 Només es va poder escapar un fill d’Ahimèlec, net d’Ahitub, que es deia Abiatar. Va fugir, anà a trobar David […] ⤳
• 1 Reis 2,26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: —Ves a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu, davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare. ⤳
• 1 Samuel 23,2-9 David va consultar el Senyor: —Si ataco aquests filisteus, els derrotaré? El Senyor li va respondre: —Ataca’ls, que els derrotaràs i salvaràs Queilà. […] ⤳
• Marc 2,26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. ⤳

• 1 Samuel 30,18 David va recuperar tot el que els amalequites havien capturat, i també les seves dues dones. ⤳
• 1 Samuel 23,2 David va consultar el Senyor: —Si ataco aquests filisteus, els derrotaré? El Senyor li va respondre: —Ataca’ls, que els derrotaràs i salvaràs Queilà. ⤳
• Proverbis 3,5-6 Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; […] ⤳
• 2 Samuel 5,19 Llavors David va consultar el Senyor: —¿Pujo contra els filisteus? ¿Els faràs caure a les meves mans? El Senyor li va respondre: —Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans. ⤳
• 2 Samuel 5,23 David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: —No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm. ⤳
• Salms 91,15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; ⤳
• 1 Samuel 23,4Jutges 20,23Salms 50,151 Samuel 23,10-12Nombres 27,21Jutges 20,28Jutges 20,181 Samuel 28,61 Samuel 14,371 Samuel 28,15-16

• 1 Samuel 27,2 Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. ⤳

• 1 Samuel 30,9 Immediatament, David, amb els sis-cents homes que l’acompanyaven, es va posar en marxa i van arribar al torrent de Bessor. ⤳
• 1 Samuel 30,21 David va arribar al torrent de Bessor, on s’havien quedat aquells dos-cents homes que estaven massa fatigats per a seguir-lo. Van sortir a rebre David i la seva gent. David s’avançà a saludar-los. ⤳
• 1 Samuel 14,20 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió. ⤳
• 1 Samuel 14,31 Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l’exèrcit estava extenuat. ⤳
• Jutges 8,4-5 Gedeó va arribar al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven. Estaven esgotats, però continuaven la persecució. […] ⤳

• Romans 12,20-21 Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap . […] ⤳
• Deuteronomi 23,7 Mentre visquis, no afavoreixis mai el benestar i la prosperitat d’aquests pobles. ⤳
• Lluc 10,36-37 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? […] ⤳
• Proverbis 25,21 Si el teu enemic té fam, dona-li menjar, si té set, dona-li beure: ⤳
• Deuteronomi 15,7-11 »Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. […] ⤳
• Mateu 25,35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; ⤳

• Jutges 15,19 Aleshores Déu va obrir el forat de la roca que hi ha a Lehí, i en brollà aigua. Samsó en va beure, recuperà les forces i se sentí reviscolat. Per això la font de Lehí encara avui és anomenada Enacoré (que vol dir «font del qui invoca»). ⤳
• 1 Samuel 14,27 Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l’acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir. ⤳
• Ester 4,16 —Ves a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré. ⤳
• Jonàs 1,17 ⤳
• Mateu 27,63 per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ⤳
• 1 Samuel 30,13 David li preguntà: —De qui ets i d’on ets, tu? Respongué: —Soc un jove egipci, esclau d’un amalequita. El meu amo em va deixar abandonat fa tres dies, perquè estava malalt. ⤳
• Isaïes 40,29-31

• Proverbis 12,10 El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. ⤳
• Jaume 2,13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici! ⤳
• Job 31,13-15 Si he desatès el dret dels servents i les serventes quan es planyien contra mi, […] ⤳

• Sofonies 2,5 Ai de vosaltres, els quereteus, que viviu a la regió de vora el mar. El Senyor ha parlat així contra vosaltres: «Canaan, país dels filisteus, jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú. ⤳
• 1 Reis 1,38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. ⤳
• Ezequiel 25,16 Per tant, això fa saber el Senyor Déu: Jo aixecaré la mà contra els filisteus, exterminaré els quereteus i faré desaparèixer la resta dels qui habiten a la costa. ⤳
• 2 Samuel 8,18 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren també sacerdots. ⤳
• 1 Reis 1,44 El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial, ⤳
• Josuè 15,13 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. ⤳
• Josuè 14,131 Samuel 30,161 Samuel 30,11 Cròniques 18,17

• Josuè 2,12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur ⤳
• 1 Samuel 29,6 Llavors Aquix va cridar David i li digué: —Tan cert com viu el Senyor, et tinc per un home honrat i estic satisfet del teu comportament en l’exèrcit. No tinc res a dir contra tu des que vas arribar al meu país fins al dia d’avui. Però els altres primers magistrats no et veuen amb bons ulls. ⤳
• Josuè 9,19-20 i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble: —Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. […] ⤳
• Deuteronomi 23,15-16 El Senyor, el teu Déu, va i ve per dins el campament, perquè vol alliberar-te posant a les teves mans els teus enemics. Per això el teu campament és sagrat, i si ell hi veia alguna cosa que li desplagués, deixaria d’acompanyar-te. […] ⤳
• Josuè 9,15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne. ⤳
• Ezequiel 17,13 En comptes d’ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S’endugué, doncs, la gent important del país ⤳
• Ezequiel 17,19Ezequiel 17,16

• Apocalipsi 11,10-13 Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant. […] ⤳
• Lluc 21,34-35 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, […] ⤳
• Lluc 17,27-29 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. […] ⤳
• Daniel 5,1-4 El rei Baltasar va oferir un gran banquet a un miler dels seus magnats, i davant d’ells va beure molt vi. […] ⤳
• 2 Samuel 13,28 però va donar aquesta ordre als seus homes: —Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no soc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents! ⤳
• Job 20,5 és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant? ⤳
• Lluc 12,19-201 Tessalonicencs 5,31 Samuel 30,14Jutges 16,23-30Jutges 1,24-251 Samuel 25,36-38Èxode 32,17-19Èxode 32,6Èxode 32,27-28Isaïes 22,13

• 1 Samuel 11,11 L’endemà, Saül va distribuir la tropa en tres cossos. Durant la guàrdia de la matinada van caure sobre els ammonites i van mantenir l’atac fins que el sol ja era ben fort. Els supervivents es van dispersar: no en quedaren dos de junts. ⤳
• Salms 18,42 Criden auxili, i ningú no els salva; clamen al Senyor, i no els respon; ⤳
• 1 Samuel 15,3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” ⤳
• 1 Reis 20,29-30 Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea. […] ⤳
• Jutges 4,16 Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un. ⤳

• Gènesi 14,16 Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius. ⤳

• Salms 91,9-10 Quan deies: «M’emparo en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi. […] ⤳
• 1 Samuel 30,8 i David va consultar el Senyor: —Haig de perseguir aquesta banda? Els atraparé? El Senyor li va respondre: —Persegueix-la. L’atraparàs i alliberaràs els captius. ⤳
• Mateu 6,33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. ⤳
• Salms 34,9-10 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia. […] ⤳
• Job 1,10 ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. ⤳
• Gènesi 14,14-16 En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan. […] ⤳
• Nombres 31,49

• 1 Samuel 30,26 Arribat a Siclag, David va enviar una part del botí als ancians de Judà, compatriotes seus, amb aquest missatge: «Aquí teniu, com a present, una part del botí que hem pres als enemics del Senyor.» ⤳
• Nombres 31,9-12 Els israelites es van endur captives les dones de Madian i les criatures, s’apoderaren de tots els animals de càrrega, de tots els ramats i de tots els objectes de valor, […] ⤳
• Isaïes 53,12 Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.» ⤳
• 2 Cròniques 20,25 Josafat i la seva gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ramats, vestits i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n’hi havia, no se’l podien endur tot. ⤳
• Romans 8,37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. ⤳

• Hebreus 13,1 Persevereu en l’amor fratern. ⤳
• Jutges 8,15 Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir: —Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?” ⤳
• 1 Samuel 30,10 D’allí, David va continuar la persecució amb quatre-cents homes; els altres dos-cents, massa cansats per a travessar el torrent, es van quedar allà. ⤳
• 1 Pere 3,8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils; ⤳

• Deuteronomi 13,13 »Si sents a dir, en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona perquè hi habitis, ⤳
• Mateu 7,12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. ⤳
• 1 Reis 21,10 Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.” Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori. ⤳
• 1 Samuel 25,25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat. ⤳
• Jutges 19,22 Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa: —Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar. ⤳
• 1 Samuel 22,2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes. I David n’era el capitost. ⤳
• 1 Samuel 25,171 Reis 21,13

• Deuteronomi 8,18 Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t’haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l’aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui. ⤳
• Salms 121,7-8 El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. […] ⤳
• Salms 44,2-7 Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la teva gesta, acomplerta en els seus dies, obra de la teva mà en temps antics. […] ⤳
• Fets 7,2 Ell va respondre: —Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran. ⤳
• 1 Samuel 2,7 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. ⤳
• Deuteronomi 8,10 T’alimentaràs fins a saciar-te i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat. ⤳
• Fets 22,1Gènesi 19,7Jutges 19,23Nombres 31,49-541 Samuel 30,81 Cròniques 29,12-14Habacuc 1,16

• Nombres 31,27 Reparteix el botí a mitges entre els combatents, els qui han sortit en campanya, i la resta de la comunitat. ⤳
• Josuè 22,8 i els digué: —Ara, torneu-vos-en a casa i endueu-vos les riqueses: molts ramats, plata i or, bronze i ferro, i gran quantitat de vestits. Repartiu-vos aquest botí, pres a l’enemic, amb els altres germans de les vostres tribus. ⤳
• Salms 68,12 El Senyor pronuncia un oracle: «Estols de missatgeres anuncien la victòria. ⤳

Sense referències creuades.

• 1 Samuel 25,27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen. ⤳
• Salms 68,18 Els carros divins són mils de milers; enmig d’ells ve el Senyor, glòria santa del Sinaí. ⤳
• Salms 35,27 Que s’alegrin i exultin els qui volien el meu triomf, i diguin sempre: «És gran el Senyor, que vol el bé del seu servent.» ⤳
• 2 Corintis 9,5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa. ⤳
• 2 Reis 5,15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: —Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu. ⤳
• Gènesi 33,11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. ⤳
• Isaïes 32,81 Cròniques 12,1-15Proverbis 18,16-24

• Josuè 15,48 Les ciutats de la Muntanya eren Xamir, Jatir, Socó, ⤳
• Josuè 19,8 i tots els altres pobles fins a Baalat-Beer i Ramat-Nègueb. Aquesta va ser l’heretat dels clans de Simeó. ⤳
• Gènesi 28,19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. ⤳
• Josuè 21,14 Jatir, Eixtemoa, ⤳
• Jutges 1,22-23 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. […] ⤳
• Josuè 16,2 Des d’allà, en direcció a Luz, passava per Atarot, on viuen els arquites. ⤳
• 1 Reis 12,29Josuè 7,2

• Josuè 13,16 que s’estenia des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, amb la ciutat que hi ha al fons de la vall. Comprenia tot el pla de Medebà, ⤳
• Josuè 15,50 Anab, Eixtemoa, Anim, ⤳
• Josuè 21,14 Jatir, Eixtemoa, ⤳

• Jutges 1,16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad, i es van instal·lar entre els amalequites. ⤳
• 1 Samuel 27,10 Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» ⤳
• 1 Samuel 23,19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert. ⤳
• 1 Samuel 15,6 Llavors va fer dir als quenites: —Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. ⤳

• Jutges 1,17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»). ⤳
• Josuè 19,4 Eltolad, Betul, Hormà, ⤳
• Nombres 14,45 Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà. ⤳
• Josuè 15,42 També Libnà, Èter, Aixan, ⤳

• 2 Samuel 2,1 Després d’això, David va consultar el Senyor en aquests termes: —¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà? El Senyor li respongué: —Sí, puja-hi. David va preguntar: —A quina he de pujar? La resposta va ser: —A Hebron. ⤳
• 2 Samuel 15,10 Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donessin aquesta consigna: —Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron! ⤳
• 2 Samuel 2,4 Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà. Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül. ⤳
• Josuè 14,13-15 Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència. […] ⤳
• 2 Samuel 4,1 Quan Ixbóixet, fill de Saül, va saber que Abner havia mort a Hebron, va perdre l’esma, i tot Israel quedà trasbalsat. ⤳