La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Josuè

Josuè 18

176 referències creuades · llegeix el capítol →

Repartició del país entre les set tribus restants

1

Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.

  • Josuè 19,51 Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge van repartir per sorts entre els clans de les tribus d’Israel. Aquest repartiment el van fer a Siló, a la presència del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament. I així van acabar de repartir el país.
  • Josuè 21,2 a Siló, al país de Canaan, i els digueren: —El Senyor va dir a Moisès que ens donessin algunes ciutats per a habitar-hi, amb pasturatges per al nostre bestiar.
  • 1 Samuel 1,3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí.
  • Josuè 22,9 Els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès se’n van tornar a casa seva. Van deixar els israelites a Siló, al país de Canaan, i se n’anaren cap al país de Galaad, a la terra que Moisès els havia donat en possessió per ordre del Senyor.
  • Jeremies 26,6 faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i aquesta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra.”
  • 1 Samuel 1,24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.
  • 1 Samuel 4,3-41 Reis 14,21 Reis 2,27Jutges 18,31Salms 78,66Jeremies 7,12-141 Reis 14,4Jutges 21,19
2

Però, de les tribus israelites, n’hi havia set que encara no havien rebut la seva heretat.

Sense referències creuades.

3

Josuè, doncs, va dir a aquells israelites: —Què espereu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares?

  • Proverbis 13,4 El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam.
  • Jutges 18,9 Ells respongueren: —Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.
  • Proverbis 15,19 El camí del tortuós és vorejat d’espines, la ruta de l’home recte fa de bon seguir.
  • Proverbis 10,4 Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen.
  • Mateu 20,6 Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: »—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
  • Filipencs 3,13-14 Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. […]
  • Sofonies 3,16Joan 6,272 Pere 1,10-11Cohèlet 9,10Proverbis 2,2-6
4

Trieu tres homes de cada una de les vostres tribus. Jo els enviaré a recórrer el país; ells en faran la descripció, seguint cada un la seva part, i després tornaran a trobar-me.

  • Nombres 1,4 Us assistirà un cap de llinatge de cada tribu.
  • Josuè 18,9 Els homes van recórrer tot el país. Van preparar una descripció escrita de les set parts amb la llista de les ciutats de cada una, i després tornaren al campament de Siló per presentar l’escrit a Josuè.
  • Josuè 4,2 —Escolliu dotze homes, un per cada tribu,
  • Josuè 3,12 Escolliu-vos ara dotze homes de les tribus d’Israel, un per cada tribu.
  • Josuè 18,6 Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus.
  • Josuè 18,3 Josuè, doncs, va dir a aquells israelites: —Què espereu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares?
  • Nombres 13,2
5

Dividireu el país en set parts. La tribu de Judà es quedarà en el seu territori, al sud, i la casa de Josep, en el seu, al nord.

  • Josuè 16,1-10 El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l’altura de Jericó, a l’est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel. […]
  • Josuè 19,1-9 El segon territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Simeó. La seva heretat es trobava enclavada enmig de l’heretat de la tribu de Judà. […]
  • Josuè 15,1-12 El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s’estenia fins a la frontera d’Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman. […]
6

Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus.

  • Josuè 14,2 Tal com el Senyor havia manat a Moisès, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès que encara no en tenien.
  • Josuè 18,10 Llavors Josuè va sortejar aquestes parts, a la presència del Senyor, i les va repartir allà mateix entre els israelites.
  • Fets 13,19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori.
  • Josuè 18,8 Aquells homes van sortir a recórrer el país. Abans d’anar-se’n, Josuè els donà aquestes instruccions: —Recorreu el país i prepareu-ne la descripció. Quan tornareu, jo mateix en sortejaré les parts, a la presència del Senyor, aquí a Siló.
  • Nombres 34,13 Moisès va transmetre aquestes instruccions als israelites. Els digué: —Aquest és el territori que el Senyor ha ordenat que repartiu per sorteig entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès.
  • Salms 105,11 «Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.»
  • Nombres 26,54-55Proverbis 18,18Nombres 33,54Proverbis 16,33
7

La tribu de Leví no rebrà cap territori en l’herència que us toca, ja que la seva heretat és ser sacerdots al servei del Senyor. Pel que fa a la tribu de Gad, la de Rubèn i la meitat de la tribu de Manassès, ja van rebre la seva heretat, la que Moisès, servent del Senyor, els va donar a la banda oriental del Jordà.

  • Josuè 13,33 Tanmateix, a la tribu de Leví, Moisès no va assignar-li cap heretat. La seva heretat és el Senyor, Déu d’Israel, tal com ell els havia dit.
  • Nombres 18,20 El Senyor va dir encara a Aaron: —Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo soc la teva porció i la teva heretat a Israel.
  • Josuè 13,8-31 L’altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l’havia assignada. […]
  • Deuteronomi 18,1-2 »Ni els sacerdots levites ni els altres membres de la tribu de Leví no tindran cap porció de l’heretat com els altres israelites. S’han de mantenir dels sacrificis oferts al Senyor i de la part que li pertany. […]
  • Nombres 32,29-41 Els digué: —Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. […]
  • Nombres 18,23 El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus,
  • Deuteronomi 10,9Deuteronomi 3,12-17Deuteronomi 4,47-48
8

Aquells homes van sortir a recórrer el país. Abans d’anar-se’n, Josuè els donà aquestes instruccions: —Recorreu el país i prepareu-ne la descripció. Quan tornareu, jo mateix en sortejaré les parts, a la presència del Senyor, aquí a Siló.

  • Fets 1,24-26 Llavors pregaren així: «Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit […]
  • Josuè 18,10 Llavors Josuè va sortejar aquestes parts, a la presència del Senyor, i les va repartir allà mateix entre els israelites.
  • Romans 14,19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat.
  • Gènesi 13,17 Ves, recorre tota la llargada i l’amplada del país, que jo te’l donaré.
  • Josuè 18,6 Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus.
  • 1 Samuel 14,41 Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel: —Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”. La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
  • Josuè 13,7Josuè 7,16-18Josuè 15,1Josuè 14,1-2Josuè 18,1
9

Els homes van recórrer tot el país. Van preparar una descripció escrita de les set parts amb la llista de les ciutats de cada una, i després tornaren al campament de Siló per presentar l’escrit a Josuè.

  • Fets 13,19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori.
10

Llavors Josuè va sortejar aquestes parts, a la presència del Senyor, i les va repartir allà mateix entre els israelites.

  • Colossencs 1,12 doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum.
  • Fets 13,19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori.
  • Josuè 18,6 Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus.
  • Mateu 27,35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus .
  • Ezequiel 47,22 Assignareu per sorts les parts de l’heretat tant per a vosaltres com per als immigrants que resideixen enmig vostre i que han tingut fills al país. Aquests estrangers, els heu de tractar com si fossin nadius israelites. Participaran en la distribució de l’heretat igual que les tribus d’Israel.
  • Josuè 19,51 Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de llinatge van repartir per sorts entre els clans de les tribus d’Israel. Aquest repartiment el van fer a Siló, a la presència del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament. I així van acabar de repartir el país.
  • Ezequiel 48,29Salms 16,5-6Salms 61,5Fets 26,18Proverbis 18,18Joan 17,2Salms 47,4Josuè 18,8

Territori assignat a Benjamí

11

El primer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Benjamí. Estava situat entre el dels descendents de Judà i el dels descendents de Josep.

  • Josuè 15,1-8 El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s’estenia fins a la frontera d’Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman. […]
  • Deuteronomi 13,12 Tot el poble d’Israel, quan ho senti, escarmentarà i, enmig teu, ningú no tornarà a cometre una maldat com aquesta.
  • Deuteronomi 10,1-22 »Llavors el Senyor em digué: “Talla dues taules de pedra, com les primeres, i puja-me-les a la muntanya. Fes també una arca de fusta. […]
  • Josuè 16,1-10 El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l’altura de Jericó, a l’est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel. […]
12

La frontera septentrional començava al Jordà, pujava pel costat nord de Jericó i seguia cap a l’oest, a través de la regió muntanyosa, fins al desert de Betaven.

  • Josuè 16,1 El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l’altura de Jericó, a l’est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel.
  • Josuè 7,2 Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar,
  • Osees 5,8 »Toqueu el corn a Guibà, i la trompeta a Ramà! Crideu l’alarma a Betaven! Alerta darrere vostre, benjaminites!
  • Josuè 6,1 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir.
  • Josuè 3,16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó.
  • Osees 10,5 Els habitants de Samaria temen pel vedellot de Betaven. El poble i els falsos sacerdots estan de dol per ell: ell, que és la seva alegria gloriosa, és a punt de ser deportat!
  • Osees 4,15Josuè 2,1
13

Des d’allà, continuava pel costat sud de Luz, és a dir, Betel, i baixava cap a Atrot-Órec per la muntanya que hi ha al sud de Bethoron de Baix.

  • Gènesi 28,19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz.
  • Josuè 16,2-3 Des d’allà, en direcció a Luz, passava per Atarot, on viuen els arquites. […]
  • Josuè 21,22 Quibsaim i Bethoron: quatre ciutats amb els seus pasturatges.
  • Josuè 10,11 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel.
  • Josuè 16,5 El territori dels clans de la tribu d’Efraïm va ser aquest: la frontera començava a Atrot-Adar, a llevant, anava fins a Bethoron de Dalt
  • Jutges 1,22-26 Per la seva part, les tribus de Josep van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. […]
14

A l’oest d’aquesta muntanya, la frontera girava i seguia cap al sud, per a anar a parar a Quiriat-Baal, anomenada també Quiriat-Jearim, ciutat de la tribu de Judà. Aquesta era la frontera occidental.

  • Josuè 15,9 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim.
  • Josuè 15,60 i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.
  • 1 Samuel 7,1-2 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor. […]
  • 2 Samuel 6,2 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins.
  • 1 Cròniques 13,5-6 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. […]
15

La frontera meridional començava al terme de Quiriat-Jearim, continuava cap a Iïm i anava a parar a les fonts de les aigües de Neftóah.

  • Josuè 15,9 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim.
16

Des d’allà, baixava fins al peu de la muntanya que domina la vall de Benhinnom, al nord de la vall dels Rafaïtes. Baixava cap a la vall d’Hinnom pel costat sud del territori dels jebuseus, fins a la font de Roguel.

  • 2 Reis 23,10 Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc.
  • Josuè 15,7-8 pujava cap a Debir, passant per la vall d’Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d’Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d’Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel. […]
  • Isaïes 30,33 Fa temps que la foguera ja és a punt, també per al rei. És ampla i fonda, amb molta llenya, a punt per a cremar: una bufada del Senyor, com un torrent de sofre, hi calarà foc.
  • Josuè 15,63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui.
  • Josuè 18,28 Selà, Èlef, Jebús, és a dir, Jerusalem, Guibà, Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb els pobles del voltant. Aquesta va ser l’heretat dels clans de Benjamí.
  • 2 Cròniques 33,6 Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
  • Jeremies 32,35Jutges 19,10Jeremies 7,31-321 Reis 1,92 Cròniques 28,3Jutges 1,8Jeremies 19,2Jeremies 19,6Jeremies 19,112 Samuel 17,171 Cròniques 14,9Jutges 1,21
17

Llavors girava cap al nord en direcció a Enxèmeix, i després en direcció a Guelilot, enfront de la pujada d’Adummim. Baixava després fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn,

  • Josuè 15,6 i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn;
18

continuava pel costat nord, en direcció a l’Arabà, i baixava fins a la mateixa Arabà.

  • Josuè 15,6 i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn;
  • Josuè 15,61 Les ciutats situades al Desert eren Betaarabà, Midín, Secacà,
19

Després passava pel costat nord de Bethoglà i arribava a l’extrem nord del Mar Mort, on desemboca el Jordà. Aquesta era la frontera meridional.

  • Josuè 15,2 La seva frontera sud començava a l’extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb;
  • Gènesi 14,3 Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort.
  • Josuè 3,16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó.
  • Josuè 12,3 també estenia el seu domini per l’Arabà, des de la riba oriental del llac de Genesaret, fins a la riba oriental del mar de l’Arabà, el Mar Mort, en direcció de Betaieiximot, i, al sud, per la regió que hi ha al peu dels vessants del mont Pisgà.
  • Deuteronomi 3,17 Vaig assignar-los també l’Arabà, que té el Jordà per frontera, des de Genesaret fins al mar de l’Arabà, el Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà, a l’est del Jordà.
  • Gènesi 19,25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
  • Nombres 34,3Isaïes 11,15
20

El Jordà feia de frontera oriental. Aquesta va ser l’heretat dels clans de Benjamí i les fronteres que la delimitaven.

Sense referències creuades.

21

Les ciutats dels clans de Benjamí eren Jericó, Bethoglà, Émec-Quessís,

  • Josuè 18,12 La frontera septentrional començava al Jordà, pujava pel costat nord de Jericó i seguia cap a l’oest, a través de la regió muntanyosa, fins al desert de Betaven.
  • Josuè 2,1 Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir.
  • Josuè 18,19 Després passava pel costat nord de Bethoglà i arribava a l’extrem nord del Mar Mort, on desemboca el Jordà. Aquesta era la frontera meridional.
  • Lluc 19,1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat.
  • Lluc 10,30 Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
  • Josuè 6,1 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir.
  • Josuè 15,6
22

Betaarabà, Semaraim, Betel,

  • 2 Cròniques 13,4 Abies, dret dalt de Semaraim, a les muntanyes d’Efraïm, digué: —Jeroboam i tots els israelites, escolteu-me:
  • Josuè 18,18 continuava pel costat nord, en direcció a l’Arabà, i baixava fins a la mateixa Arabà.
  • 1 Reis 12,29-32 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan. […]
  • Josuè 15,6 i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn;
  • Gènesi 10,18 arvadites, semarites i hamatites. Després es van dispersar els llinatges cananeus,
23

Avim, Parà, Ofrà,

  • 1 Samuel 13,17 Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d’Ofrà, cap al territori de Xual;
24

Quefar-Aammonà, Ofní i Gueba: dotze ciutats amb els pobles del voltant.

25

I, a més, Gabaon, Ramà, Beerot,

  • Josuè 9,17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
  • Mateu 27,57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús.
  • Jeremies 31,15 «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.
  • 1 Reis 3,4-5 El rei anà a oferir sacrificis a Gabaon, que era el turó sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos. […]
  • 1 Samuel 1,1 A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita.
  • 1 Reis 9,2 el Senyor se li va aparèixer per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon.
  • Isaïes 28,21Josuè 15,34Josuè 7,17Josuè 10,2
26

Mispè, Quefirà, Mossà,

  • Esdres 2,25 Originaris de Quiriat-Arim, de Quefirà i de Beerot, 743.
  • Jutges 10,17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.
  • Josuè 9,17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
27

Rèquem, Irpeel, Taralà,

Sense referències creuades.

28

Selà, Èlef, Jebús, és a dir, Jerusalem, Guibà, Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb els pobles del voltant. Aquesta va ser l’heretat dels clans de Benjamí.

  • 2 Samuel 21,14 i els va fer enterrar amb els ossos de Saül i del seu fill Jonatan al territori de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el pare de Saül. Quan hagueren executat tot el que el rei havia ordenat, Déu es va mostrar propici al país.
  • Josuè 15,8 D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes.
  • Jutges 20,4-5 El levita, el marit de la dona assassinada, prengué la paraula: —La meva concubina i jo havíem arribat a Guibà de Benjamí per fer-hi nit. […]
  • 2 Samuel 5,8 Aquell dia, David havia dit: —El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d’arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David. Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.»
  • Jutges 19,12-15 Però el seu amo li contestà: —No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà. […]
  • Josuè 15,63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui.
  • 1 Samuel 10,26Josuè 18,16Isaïes 10,29Nombres 33,541 Samuel 13,15-16Osees 10,9Nombres 26,54