Romans 5

Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist.

Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a aquesta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, tot esperant la glòria de Déu.

Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència;

la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança.

I l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Perquè, quan encara érem febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels injustos.

De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo.

Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.

Amb molta més raó, doncs, ara que ja som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist.

Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.

Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.

Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.

Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat.

Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.

Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.

De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos.

Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida.

Així com per la desobediència d’un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l’obediència d’un de sol tots seran fets justos.

La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia,

de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.