Filipencs 1

Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors.

Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres.

Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres,

ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui.

Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist.

Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal.

Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist.

I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència,

perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir,

plens del fruit de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Vull que sapigueu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli:

en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist,

i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por.

És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta.

Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli.

Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes.

No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro! I encara tindré una alegria més gran,

perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, gràcies a les vostres pregàries i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist.

Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir.

Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany;

però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir.

Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor;

però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.

Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig.

Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.

Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,

sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu,

perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell.

Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc.