La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
2 Corintis

2 Corintis 10

225 referències creuades · llegeix el capítol →

Pau defensa el seu ministeri apostòlic (10,1-13,10)

Resposta de Pau a les acusacions

1

Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tímid davant vostre i, en canvi, tan audaç quan soc lluny:

2

us demano que, quan vingui, no m’obligueu a recórrer a l’audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans.

  • 2 Corintis 13,10 Per aquest motiu us escric tot això ara que soc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir. ⤳
  • 2 Corintis 13,2 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que soc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. ⤳
  • Gàlates 5,16-25 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. […] ⤳
  • Efesis 2,2-3 vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels. […] ⤳
  • 2 Corintis 12,13-20 En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia! […] ⤳
  • 1 Corintis 4,18-21 Alguns s’han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. […] ⤳
  • Romans 8,5Romans 8,12 Corintis 11,9-13
3

És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana.

  • 2 Corintis 10,4 Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços ⤳
  • 1 Pere 4,1-2 Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el cos, armeu-vos també vosaltres d’aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat […] ⤳
  • Gàlates 2,20 Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. ⤳
  • Romans 8,13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. ⤳
  • 2 Timoteu 2,3-4 Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist. […] ⤳
  • 1 Timoteu 1,18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat, ⤳
  • 2 Timoteu 4,7Hebreus 12,1
4

Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços

5

i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist,

6

i estem disposats a castigar tota desobediència, un cop la vostra obediència sigui perfecta.

  • 2 Corintis 2,9 ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot. ⤳
  • Nombres 16,26-30 Allà digué a la comunitat: —Aparteu-vos de les tendes d’aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats. […] ⤳
  • 2 Corintis 7,15 De manera que l’afecte entranyable que ell us té és més gran encara quan recorda l’obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb què el vau acollir. ⤳
  • 2 Corintis 13,2 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que soc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. ⤳
  • 1 Corintis 5,3-5 Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: […] ⤳
  • Fets 5,3-11 Pere li digué: —Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. […] ⤳
  • Fets 13,10-112 Corintis 13,103 Joan 1,101 Timoteu 1,201 Corintis 4,21
7

Fixeu-vos en allò que teniu al davant. Si algú està convençut que és del Crist, que s’adoni que també nosaltres ho som tant com ell.

8

Encara que me’n gloriï una mica massa, jo no m’haig d’avergonyir de la potestat que hem rebut del Senyor per a edificar-vos, i no pas per a destruir-vos.

  • 2 Corintis 13,10 Per aquest motiu us escric tot això ara que soc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir. ⤳
  • 2 Timoteu 1,12 És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat. ⤳
  • 2 Corintis 13,8 El poder que tenim és a favor de la veritat, no contra la veritat. ⤳
  • 2 Corintis 12,6 De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. ⤳
  • 2 Corintis 1,24 No volem pas dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria. ⤳
  • 2 Corintis 13,2-3 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que soc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. […] ⤳
  • Gàlates 1,12 Corintis 7,14
9

No vull que sembli que aprofito les cartes per a intimidar-vos.

  • 1 Corintis 4,19-21 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: […] ⤳
  • 2 Corintis 10,10 Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara soc dèbil i les meves paraules no valen res. ⤳
  • 1 Corintis 4,5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu. ⤳
10

Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara soc dèbil i les meves paraules no valen res.

  • 1 Corintis 1,17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força. ⤳
  • Èxode 4,10 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. ⤳
  • 2 Corintis 11,6 Si voleu, em fallen les paraules, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió. ⤳
  • Gàlates 4,13-14 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, […] ⤳
  • Jeremies 1,6 Jo vaig replicar: —Ah, Senyor, Déu meu! Soc massa jove. Com sabré parlar? ⤳
  • 2 Corintis 12,5-9 D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. […] ⤳
  • 1 Corintis 2,1-42 Corintis 10,11 Corintis 1,21
11

Doncs que sàpiga aquest que, un cop present, les meves obres seran com les cartes que envio quan soc lluny.

  • 2 Corintis 13,2-3 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que soc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. […] ⤳
  • 2 Corintis 12,20 Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; ⤳
  • 2 Corintis 13,10 Per aquest motiu us escric tot això ara que soc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir. ⤳
  • 1 Corintis 4,19-20 Però, si Déu vol, tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: […] ⤳
12

Nosaltres no tindrem pas la gosadia d’igualar-nos o comparar-nos als qui es recomanen a ells mateixos; aquests es prenen com a mesura i punt de comparació, i amb això demostren no tenir seny.

  • Proverbis 27,2 Que et lloï la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teva. ⤳
  • Proverbis 26,12 ¿Veus un home que es pensa ser savi? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell. ⤳
  • 2 Corintis 10,18 Perquè no mereix l’aprovació aquell qui es recomana a ell mateix, sinó aquell que el Senyor recomana. ⤳
  • Lluc 18,11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. ⤳
  • Romans 15,18 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, ⤳
  • Proverbis 25,27 No és bo menjar massa mel ni buscar massa honors. ⤳
  • 2 Corintis 3,12 Corintis 5,12Job 12,2
13

Nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, perquè prou coneixem la mesura i el límit que Déu ens ha assignat, i que són els d’haver arribat fins a vosaltres.

  • Romans 12,6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d’acord amb la fe; ⤳
  • 1 Pere 4,10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. ⤳
  • 2 Corintis 10,14-15 El cert és que vam venir fins a vosaltres anunciant-vos l’evangeli del Crist. Si això no fos veritat, ara ens excediríem; […] ⤳
  • Romans 12,3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a cada un de vosaltres: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. ⤳
  • Romans 15,20 Però he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; ⤳
  • Efesis 4,7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. ⤳
  • 1 Corintis 12,11Romans 10,18Isaïes 28,17Proverbis 25,14Mateu 25,15Salms 19,4
14

El cert és que vam venir fins a vosaltres anunciant-vos l’evangeli del Crist. Si això no fos veritat, ara ens excediríem;

15

però nosaltres no ens gloriem fora mida a costa del treball dels altres; més aviat esperem que, amb el creixement de la vostra fe, eixamplarem més i més el nostre límit,

  • Romans 15,20 Però he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; ⤳
  • 2 Tessalonicencs 1,3 Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. ⤳
  • 2 Corintis 10,13 Nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, perquè prou coneixem la mesura i el límit que Déu ens ha assignat, i que són els d’haver arribat fins a vosaltres. ⤳
  • Fets 5,13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; ⤳
16

de manera que podrem anunciar l’evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar, però, en el terreny d’altri ni gloriar-nos del que altres han preparat.

  • Romans 15,24-28 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia. […] ⤳
  • Fets 19,21 Quan tot això s’hagué acomplert, Pau, guiat per l’Esperit, prengué la decisió d’encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedònia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma. ⤳
17

Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

18

Perquè no mereix l’aprovació aquell qui es recomana a ell mateix, sinó aquell que el Senyor recomana.