Romans 1

Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l’evangeli de Déu.

Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes,

es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà,

i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre,

m’ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l’obediència de la fe, a glòria del seu nom.

Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.

A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe.

Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres

en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us.

Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits,

o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo.

Germans, no vull que ignoreu que m’he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m’ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l’he recollit entre els altres pobles.

Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants;

per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.

Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles.

En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.

La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust.

Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.

D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa,

ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor.

Presumint de savis, s’han tornat necis,

i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.

Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.

Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!

Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura,

i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!

I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d’uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte:

s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors,

calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares,

gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió.

Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.